ART I ESCOLTISME (19)

Com és lògic, en un col·lectiu tant nombrós com el escoltisme, és molt normal que hi hagi artistes de diferents disciplines. Així ho hem destacat en multitud de posts del nostre bloc, sovint sota l’etiqueta “Art i escoltisme”, la major part d’aquests fent referència a artistes del dibuix i la pintura de diferents països.

No he pogut esbrinar quina de les característiques de la formació escoltista és la que fa que hi hagi una proporció considerable de membres del nostre clan amb una creativitat destacable, però el cas és que es nota.

Es nota, i ho fem notar, és clar. A la llista dels artistes internacionals, hem afegit els nostrats i autòctons. Com en Pepe Figueredo, un autèntic erudit en el tema dels Templers, en Josep Blanc i en Cristòfol Gastó destacats ninotaires, en Walter Cots que es dedica professionalment al teatre (em sembla recordar que quan érem joves ja s’havia guanyat un “badget” d’Histrió).

Però heus aquí que hem descobert molt recentment que tenim un poeta, un encomiable poeta diria jo, i que amb la seva humilitat no ens ha permès que publiquem la seva obra. M’estic referint a l’Enric Cots, “Quique” pels amics. Les mostres de la seva creativitat se’ns han revelat en els whatsapps del xat del Clan.

Com que les mostres ja no són inèdites, hem “robat” els poemes i aquí els teniu.

Atmosfera viva

El dia passa, les hores s’esfumen,

i res no s’atura, la vida m’interroga,

i les respostes es perden en els silencis.

A on estic?, a on vaig?, que he de fer?,

preguntes banals de la quotidianitat,

de realitats canviants dia a dia.

La vida segueix sent vida,

la vida segueix el seu curs, i res no

s’atura en els camins del nostre laberint

interior.

Ella, la vida, que faci el que vulgui,

perquè dins nostre la sentim,

no som els propietaris de la vida,

però sí els protagonistes de poder

estimar-la.

Enric Cots        diumenge, 10 de juliol de 2016

Temps d’esperança

Si em surt un poema és que estic viu

si em flueixes les paraules és que tinc

il·lusions

si tinc pensaments és que hi ha persones

que estimo

si hi ha persones que estimo, és que estic

agraït a la vida

si m’arriba a dins una mirada, m’arriba un

perfum de molts colors

si escolto els batecs del teu cor, que més

puc demanar, davant de tant amor!!!

Enric Cots        dilluns, 4 de desembre de 2017

La paraula amiga

Sempre quedaran paraules

que et faran sentir emocions

paraules que et faran somriure

paraules que et faran pensar

paraules que et faran treure alguna llàgrima

Sempre quedaran paraules

que et portaran records

paraules que et faran sentir melangia

paraules que t’alegraran

paraules que et donaran energies

Sempre quedaran paraules

que buscaran l’honestedat

paraules que seran sinceres

paraules que defensaran la veritat

paraules que t’ompliran de dignitat

Sempre quedaran paraules

Que arribaran al teu cor

Paraules que et faran sentir estimada

Paraules que et faran sentir acompanyada

La paraula amiga, la paraula està amb tu

Enric Cots        dimarts, 15 de gener de 2019

No em negareu que la seva humilitat, que l’honora, no és gens justificada, doncs la qualitat del seu vers demostra la talla de la seva creativitat. És per això que incorporem a l’Enric a la nostra galeria d’artistes il·lustres, i prometem formalment que anirem seguint la seva trajectòria.

Amb el seu permís, és clar.

Joan Miquel