Esmorzar de forquilla, i ja van cinc!

Un esmorzar de forquilla molt especial

Mira que li hem dit manta vegades que quan vingués a Barcelona ens avisés! Però en Xus (àlies Jesús Gasulla pel DNI) ja sabem com és i continua sent.

En Xus Gasulla (el "ojomeneado")

Va caldre que fos Sant Josep i que en nostre xat esclatés d’enhorabones per tots els Peps, Pepites, Fines i Joseps acompanyats de Maria, Lluís i d’altres (que ja se sap que de Joans, Joseps i ases hi han a tots els Clans), perquè discretament en Xus fes la seva felicitació amb aquest whatsapp – “Bon dia colla des del cor de Sants a Barcelona felicitar a tots els Peps i als pares i avis.” – Precedit i prosseguit de les corresponents emoticones.

Va caldre que ens ho confirmés perquè no ho podíem creure, i no va caldre res més per a organitzar ràpidament una trobada. Això si, ràpidament però no fàcilment. Superat el grau de dificultat que representa improvisar una trobada de iaios desvagats amb obligacions volgudament adquirides, ens hem reunit aquest mati de dissabte, ai no!, de diumenge, ai no!, de divendres al Bar Restaurant El Cargolet Picant, just a frontera entre Barcelona i L’Hospitalet.

I ens hem cruspit un autèntic esmorzar de forquilla, constituït per vuit racions d’ous aixafats i dues d’ous estrellats, 20 ous en total a sobre de la taula i no em demaneu quants a sota que això no toca. L’esmorzar ha estat especial com he esmentat al títol, però la trobada ho estat sens dubte molt més.


En Xus (àlies Camell simpàtic pel seu tòtem) fa moltíssim temps que no el veiem perquè se’n va anar a viure a Almuñecar (Granada) cercant la pau del camp. Alguns l’enyoraven des de feia menys temps, perquè l’havien anat a visitar, però el que us escriu no el veia des del ’89 a la Fira de Barcelona i per motius professionals.


Sembla estrany que ell que sempre es prenia molt seriosament el seu somiat paper de guerrer indi, triés com animal pel tòtem el Camell que és un mamífer africà o asiàtic però en cap cas americà. La cosa és que el nostre indi Arapajoe, un bon dia va dir: Ara pa joer, ahí sus quedais. Bé, potser no va anar així.

Però la trobada encara ha tingut un altre aspecte especial, hem pogut tornar a veure a en Walter. Ell feia menys temps que no el veiem, des de l’enterrament del nostre estimat Enric Escobedo i ens hem alegrat perquè és bo veure’ns no només en moments tristos.

En Walter

Els germans Cots

Finalment una anècdota gloriosa, a l’hora de passar comptes al preguntar quan érem a repartir, algú m’ha dit vuit, i jo que cada dia estic pitjor no ho he comprovat. Doncs apa! 136,79 entre 8 són 17,09, si us plau: “Disset amb cinquanta cada un, propina inclosa” 



Tothom ha pagat i ondia! Sobren vint Euros. Calla! Si érem 9 a repartir!!!

Conclusió disposem de 20€ per cerveses a la propera xino xano.

Dipositari: Joan Miquel Cortés Carreras