SANT
JORDI 2019
La
llegenda explica que, fa molts anys, un drac ferotge capaç
d’enverinar l’aire i matar amb el seu alè tot el que l'envoltava, tenia atemorits als veïns d’una gran
ciutat (que alguns identifiquen amb Montblanc). Els habitants, espantats i
cansats dels seus estralls i malifetes, van decidir calmar-lo donant-li de
menjar, cada dia, a una persona que s’escolliria per sorteig. Després d’uns quants
dies, la sort va fer que la persona escollida fos la mateixa filla del rei (en
aquell regne, la monarquia no tenia privilegis...), la princesa.
Quan la princesa, resignada, abandonava
el castell i es dirigia cap al drac, un cavaller anomenat Jordi, amb una
brillant armadura i cavall blanc, va aparèixer de sobte per rescatar-la. Jordi va empunyar la seva llança, envestí amb el seu cavall a la fera i amb una única estocada li travessà el cor, lliurant a la
princesa i als ciutadans de les seves urpes.
De la sang del drac en va brotar un roser, amb unes roses roges d'una intensitat i bellesa mai vistes. En Jordi, triomfant, en va tallar una per a oferir-la gentilment a la princesa.
Aquell cavaller era, clar, Sant Jordi.
De la sang del drac en va brotar un roser, amb unes roses roges d'una intensitat i bellesa mai vistes. En Jordi, triomfant, en va tallar una per a oferir-la gentilment a la princesa.
Aquell cavaller era, clar, Sant Jordi.
La
nostra il·lustració.- Això és el que representa, aquest dibuix obra d’en Pierre Joubert [1] que hem triat per a encapçalar el post d'enguany. Uns nois i una noia scouts escenifiquen (per a un joc o per a un "foc de camp"...) aquest fet llegendari. No en va els escoltes tenim, també, a Sant Jordi com a Patró.
Una il·lustració que ens ha semblat adient: original, simpàtica i entranyable.
Una il·lustració que ens ha semblat adient: original, simpàtica i entranyable.
La
Diada de Sant Jordi la celebrem el 23 d’abril, dia en què -diuen- va morir el cavaller Jordi. El sant, era un soldat romà a les ordres de l'emperador Dioclecià, que es va negar a complir l’ordre
de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat.
Molt aviat, sembla que al segle IV, el començaren a venerar i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.
Posteriorment, els guerrers que tornaven de les Croades el van considerar el patró de la cavalleria europea.
Molt aviat, sembla que al segle IV, el començaren a venerar i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.
Posteriorment, els guerrers que tornaven de les Croades el van considerar el patró de la cavalleria europea.
El culte a Sant Jordi es va
estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l'edat mitjana, per bé
que al segle VIII ja hi havia devoció. Des de l’any 1456 és, oficialment, el Patró de
Catalunya.
La festa es celebra -amb més
o menys intensitat- des del segle XVI, però és al final del XIX, amb el
moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s’instaurà Sant Jordi com la
Diada patriòtica, cívica i cultural que avui, encara, commemorem i celebrem.
La Festa de la rosa i del llibre.- D’altra banda, el 23 d’abril, als PPCC es celebra també la Festa de la Rosa i del Llibre. És el nostre dia dels enamorats i per això, des del segle XV [2], és tradició regalar una rosa vermella “com la sang” a l’estimada.
No és però fins el 1931, amb els primers ajuntaments republicans, quan a la celebració de la Festa de Sant Jordi i de la rosa, s’hi afegí el costum de regalar també un llibre, en motiu del Dia del Llibre, ja que la data coincideix amb la de la mort de dos grans autors de la història de la literatura: Shakespeare i Cervantes.
Ja des de bon començament,
la festa va contribuir a donar un fort impuls a la producció editorial catalana
i encara avui conserva aquesta essència.
Ha estat tan gran la transcendència de la diada catalana del llibre que se’n va mundialitzar la idea. El 1995 la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d’abril, Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.
Ha estat tan gran la transcendència de la diada catalana del llibre que se’n va mundialitzar la idea. El 1995 la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d’abril, Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.
Una
jornada reivindicativa. Sant Jordi ha estat des de sempre, per a
la llengua i la cultura catalana, una jornada reivindicativa.
Des de fa un parell d’anys és, també, una dia per al record i la solidaritat amb els nostres polítics presos i exiliats (dos d’ells passaran, un any més, el dia del seu sant a la presó).
Dediquem-los, doncs, el nostre record i solidaritat aquest dia, reivindiquem la seva llibertat i retorn -sense cap tipus de condemna ni repressió- i unim-nos, un cop més, al clam de LLIBERTAT PER A TOTS ELLS I TAMBÉ PER AL NOSTRE POBLE !!!.
Des de fa un parell d’anys és, també, una dia per al record i la solidaritat amb els nostres polítics presos i exiliats (dos d’ells passaran, un any més, el dia del seu sant a la presó).
Dediquem-los, doncs, el nostre record i solidaritat aquest dia, reivindiquem la seva llibertat i retorn -sense cap tipus de condemna ni repressió- i unim-nos, un cop més, al clam de LLIBERTAT PER A TOTS ELLS I TAMBÉ PER AL NOSTRE POBLE !!!.
[2] Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi.
Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves. Això fa pensar que el
costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa, que se celebrava al
Palau de la Generalitat de Catalunya. Tot i ser tradicional, la popularització
del fet de regalar roses es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls
de la Mancomunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada