L'Enric ens ha regalat tres poemes
Les teves passes
En algun racó de la casa
en l’estança impregnada
hi queda la teva emoció,
la llibertat s’escriu en el pensament
que et suggereix la teva ànima,
mentre mires rera la finestra,
les ones blaves
que segueixen les teves passes.
Tot allò que has viscut
tot allò que viuràs.
Les ones et besen,
Tu llences la mirada a l’infinit.
Enric Cots
17 de març 2020
17 de març 2020
En aquests dies que tot sembla un malson, és potser adient reflexionar sobre un poema filosòfic del nostre "Quique".
Els somnis
Hi han somnis que somniant
hi han llàgrimes que curen
hi han somriures que donen felicitat
hi han esperances que perduren més enllà del temps
I tot és al costat, dels que cerquen somnis
que són realitats
Enric Cots
1 de març de 2020
I un crit d'esperança ara que ja duem a la bandolera el 20 de març.
Els colors de la primavera
Dona d'aigua, dona del vent
dona de la terra, dona de la natura,
esclats de tonalitats que resalten amb
premura.
Apareixes amb un cant d'alegria,
entres dins dels nostres cossos,
penetres i passeges per les nostres vides,
acaricies els nostres pensaments,
abraces els nostres sentiments.
Temps d'il·lusions renovades,
a on les absències no són oblidades,
a on les ferides resten més curades,
a on un cop de vent teu,
tot és llum en els focs mal cremats.
La teva aigua guareix els cosos emmalaltits,
nodreix la saba de les venes,
dona de la flor matinera, dona que amb el
teu parfum, polinitzes a les criatures que a
tu s'atansen.
Dona d'aigua, dona del vent,
dona de la terra, dona de la natura,
que a la primavera et cobreixes dels colors,
dels colors més atrevits que de tu ens enamoren.
Enric Cots
27 de febrer 2019
Gràcies, Enric.
ResponEliminaEl "captiveri" estimula l'enginy i la poesia... No en va diuen que en Cervantes començà "EL QUIJOTE" tancat en una petita presó d'"un lugar de La Mancha"... ?
Felicitats pels versos i... pel dibuix (una altra de les teves arts amagades...)
Una abraçada i a cuidar-se, tots i totes, molt i molt.
És veritat lo de la presó però no era a la Mancha (el de la Mancha era el seu personatge).
ResponEliminaAra que potser que l'Enric és més de Joanot Martorell (que era abans).
Tens tots la raó, Joan Miquel, va ser a una pressó sevillana, "...on tota incomoditat té el seu seient..." com va deixat escrit al pròleg.
ResponEliminaAquesta frase és pot ser d'utilitat també en els moments de confinació que estem vivint.
Una abraçada.