En Màrius a la darrera sortida que va fer amb els seus companys de colla, el 15 de desembre del 2020. |
EN MÀRIUS
NIUBÓ ENS HA DEIXAT
Aquest cop ha estat un
missatge de WhatsApp, enviat per en José Figueredo, el que -primer- ens ha
donat la mala notícia.
En Marius ?, no pot ser... Tot
seguit el xat de la colla bullia intentant confirmar-ho. En Enric, amb una
conversa telefònica, ens en ha donat algun detall més.
Si, aquesta tarda, a les 4, en
Màrius ens ha deixat. Estava ingressat, greu, en un hospital de Lleida. Residia
a Balaguer i el gran hospital de
referencia més proper es l’Arnau de Vilanova de Lleida. Allà l’havien dut.
La mort d’una persona lògicament,
sempre, ens afecta però la mort d’un company, d’un amic, ens revela. Perquè, precisament, en Màrius ?.
Els records de molts anys de
coneixença i d’alguna de les activitats que hem compartit han passat durant una
bona estona per davant nostre: La instal·lació de la Creu al Comabona, els
campaments i excursions compartides, el seu coratge -com un brau- en els
jocs,...
Amb l'Enric Cots, en Joan
Garcia i en José Figueredo formaven, també, una petita i, alhora, gran colla
per a fer -de tant en tant- alguna sortida. Tots eren, son, de la mateixa quinta, 69
anys, i sovint -com hem fet des de jovenets- sortien a donar un tom per la
natura i a gaudir, una bona estona, de la seva ferma i sòlida amistat.
Us en mostrem un parell d’imatges per al record.
Una, del 1968, amb quasi tots els membres -d'aleshores- del Clan Os Gris i l’altra, del setembre del 2016, en una d’aquestes sortides recents celebrant el 65è aniversari d’en
Joan.
El més sentit condol per a la família i els nostre record per tots els instants que hem
compartit plegats.
Màrius, benvolgut company, descansa en pau,
nosaltres no t’oblidarem !!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada