CAMINADA PER LES VALLS DE GOLINONS I DE VALLALTA
Anteriorment aquesta sortida ja s’havia efectuat amb alguna variació en el itinerari:
03-12-2009.- 2na sortida Xino-Xano
18-12-2012.- 30tena sortida Xino-Xano
14-03-2019.- 94tena sortida Xino-Xano
En un dia esplèndid a on el bon solet va lluir tota la jornada.
Amb un dia tant net i clar va resultar un plaer veure les platges del Maresme, de bon matí, a través de les finestres del tren; un encant veure el sol reflectit en la mar calmada.
En aquesta ocasió el gruix de la colla ens vam desplaçar amb el tren de Rodalies Renfe que sortia a les 7:51h de la Plaça Catalunya, fins a Sant Pol de Mar. Allà ens trobaríem amb en Carles i la Rosa que s'hi van desplaçar, des de Mollet, amb el seu cotxe. En Josep Lluís Lirola va arribar amb la seva moto fins l’estació. L’Isabel i en Llorenç es van adreçar directament al restaurant per dinar amb tots plegats.
També en aquesta ocasió es va apuntar en la caminada en Josep Surdé, que recentment havia estat operat d’un genoll i tenia ganes de caminar. En Surdé va arribar a Sant Pol amb el seu cotxe, i no va poder aparcar a prop de l’estació de tren, va trobar aparcament per la riera. Ja lluny d’on nosaltres estàvem esmorzant a l’Ermita de Sant Pau. En Surdé no disposava de geolocalitzador, en conseqüència va ser dificultós que ell vingués cap a on nosaltres estàvem i nosaltres, en no disposar de cotxe, també resultava difícil el anar a la seva recerca. Finalment en Surdé va avisar que tornava cap a casa seva. Esperem que en una altre sortida es pugui coordinar millor aquests tipus d’imprevistos i que en Surdé pugui arribar sense problemes al lloc de trobada.
Com en totes les altres ocasions, vam esmorzar a l’Ermita de Sant Pau els entrepans, degustar el bon vinet de la bota d’en Pep i d’altres llaminadures que van portar d’altres companys.
Detalls de l'esmorzar als peus de l'ermita de Sant Pau |
Amb forces renovades i amb una temperatura bastant agradable per caminar, vam iniciar la ruta.
"La natura se'ns mostra en una soledat acompanyada, on els colors vibren en els silencis dels dies i de les nits".
En els temps més presents, en que ja tots tenim una certa edat, normalment en les sortides Xino-Xano es planifica una ruta més llarga, per els que poden caminar més estona, i una altra de més curta per als companys i companyes que potser en aquella sortida concreta no estan en les condicions físiques de poder aguantar tot el trajecte.
Comento tot això perquè en aquesta ocasió van sorgir, espontàniament, quatre rutes i grups independents (no dues rutes, "la curta" i "la llarga", com fem habitualment).
Tota la colla, desprès de l'esmorzar, vam començar la caminada junts i pel mateix camí. Sortim del nucli urbà de Sant Pol passant -pujant exactament- l’anomenat serrat d’en Mas. A partir d’aquí la pista baixa per a passar per damunt del torrent del Morer. Deixem Can Calella a la dreta i seguim vall amunt.
Les "diferències" en l'estat físic, en els "ritmes" i en la intenció de fer, més llarg o més curt, el recorregut va fer que, el grup es fragmentes i que en realitat en fessim quatre, de rutes:
Ruta llarga
En Josep Mª, l’organitzador d’aquesta sortida i coneixedor d’aquests paratges, empren la iniciativa i a pas dinàmic els perdérem de vista. Amb ell hi van anar en Ricard, l'Enric Serra, en Joan Puiggermanal, la Rosa i en Zac.
Van fer una ruta circular per la Vall de Golinons, continuant més enllà del Mas Golinons (o Burinons com ens va dir, el qui actualment hi viu que, veritablement, s'ha d'anomenar). Per un corriol, que aviat perderen, van saltant la carena; vorejaren Sant Cebrià i des d'allà, per la Vallalta, fins a Sant Pol.
Van caminar 11.3 kms.
Ja ho diuen: "Si vols fer dreçera, no deixis la carretera..." |
Ruta curta
Pep, Elena, Conxita, Enric Cots, Josep Lluis Lirola, Carles P. i Joan Miquel.
Caminada -d'anada i tornada- per la Vall de Golinons arribant fins al fons de la vall, on hi ha Can Bolinons, on -acompanyats d'en "Gurri"- hi tingueren una agradable conversa, visitar-ne els horts i el "zoo" d'animalons.
Van caminar 7.6 kms.
Ruta mitjana.
Joan Simarro, Carles Bach i Margarita.
Van anar, per la Vall de Golinons, fins una mica més amunt de Can Bolinons, retornant de nou cap a Sant Pol.
Van caminar uns 8,5 kms.
Ruta molt llarga
En Joan Blanc se’n va desmarcar del grup de "canyers" i, tot sol, va passar pel Turó de Golinons, va pujar fins la carena, va arribar al Turó de l’Home Mort i fins el Turó de Can Tiril -la anomenada "Ruta dels Tres Turons"-. Retornant a Sant Pol pel camí de Les Torretes.
No va mesurar els quilòmetres caminats, pero és uns ruta -ens va dir- amb forts desnivells i, segurament, de prop de 15 kms.
Ruta molt llarga: Observeu els pendents... |
“Des dels boscos per on passejo escolto les teves melodies, els pins que jo pinto m’obren els ulls, i cada vers que sorgeix és una alenada d’aire fresc i pur que m’arriba a l’ànima”.
En el trajecte, a la nostre dreta, en un tancat ens trobem en Manelic, un ruc simpàtic que possiblement ja vam veure en la sortida de l’any 2019.
Alimentant a en "Manelic" |
Caminar entre els turons que acaronen el mar, la platja i la muntanya, facilita que hi hagi un microclima en aquestes valls ideal per als cultius. Actualment podem apreciar plantacions de palmeres, maduixes, bolets cultivats, plantes ornamentals. Pel camí ens trobem algunes masies. A la nostra esquerra observem Can Mascaró.
Can Mascaró |
En Pep explicant-nos la història i vicissituts de Can Mascaró |
Impressiona veure, al passar pel viver "Les Palmeres", la gran alçada d'aquests "arbres" conjunts i diverses especies de palmeres, esveltes i de gran bellesa. Passejar per sota d’aquestes majestuoses palmeres, alçar la mirada cap amunt que sembla que no parin de créixer fins el cel, suposa una vivència encisadora.
Continuant per la pista, arribem a l’anomenat Sot de Golinons, on hi ha Can Golinons o, millor dit, Burinons.
Can Burinons |
Entrem dins la finca i ens trobem a l’amic apodat “Gurri”, que molt gentilment ens va atendre, explicar i mostrar les activitats productives del mas, diversos tipus de conreus i cria de bestiar.
Les boniques llimones ens cridaren l’atenció, i l’amic “Gurri” ens va permetre que agaféssim les que volguéssim directament del llimoner.
“Com el tronc i les arrels a la terra, com les branques lliures que volen i dansen al vent amunt amb llibertat, respiro i alguna cosa m’arriba de tu”.
Progressivament hem anat fent cap, després de les respectives caminades, cap el restaurant Can Talamàs, on també s'incorporen la Isabel i en Llorenç.
La sala on ja hi teniem la taula parada i hem menjat ha estat molt còmode i lluminosa, el tiberi francament apetitós i el servei i l'atenció impecables.
I a l’hora del cafetó s’ha procedit a fer la rifa del bon vinet Xino-Xano, que en aquesta ocasió li ha tornat a tocar -hi ha gent amb molta i merescuda sort... !!!- a en Joan Simarro.
N'hi ha que tenen molta (i merescuda) sort... ! |
Aquest cop ha estat l'Elena Soler qui s'ha encarregat d'aconseguir la botella de vi.
Després de dinar, ja a la porta del restaurant, encetem el "ritual" per fer-nos la foto de grup. Cerimònia que tant be orquesta i dirigeix el "mestre retratista", Joan Miquel.
El mestre de cerimonies i acreditat retratista. |
Foto del grup (hi falta en Joan Miquel que n'és el fotograf) i en Pep no calla... |
Finalment, els qui han vingut en cotxes o "amoto" marxen en aquests vehicles i la resta de la colla fem cap a l'estació per agafar el tren de tornada a Barcelona.
A la plaça de l'estació hi ha un mural amb un mapa dels entorns de Sant Pol i algunes de les seves rutes senderistes. En Joan Blanc, de forma gràfica, ens explica -damunt del mapa- la seva experiència excursionista gairebé en solitari. Enhorabona, Joan, ets un valent !!!.
"Per aquí, per aqui dalt, he passat...!!!, diu en Joan "...i nosaltres per aquí" afegeix l'Enric. |
Fins la propera !!.
La sortida a inspirat al nostre poeta-artista i, ara, excel·lent cronista, Enric aquest dibuix fet amb la tecnica "Sumi-e" originària de la Xina. Felicitats, Enric !!! |
Text: Enric Cots.
Fotografies: Joan Miquel, Enric C., Joan B., Ricard, Conxita, Carles P., Josep Lluís, Elena S. i Pep.
“
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada