CRÒNICA DE LA 149ª SORTIDA XINO-XANO

 

El Pont del Llierca

UNA PASSEJADA PRIMAVERAL PELS PAISATGES I

 PONTS DEL LLIERCA I LA RIERA DE SANT ANIOL

 (ALTA GARROTXA)

Hi ha indrets i llocs que difícilment s’obliden. Alguns dels racons i paratges d’aquesta sortida -i la sortida mateixa- en son un bon exemple.

Dèiem a la «crida» d’aquesta excursió que «...la passejada que us proposem, pensem, pot ser satisfactòria, relaxant i d'interès per a tota la colla.» i, a fe de Déu, ens atrevim a assegurar que així ha estat. Tots i totes n’hem retornat, penso, encantats.

Aquesta primavera que anem passant, especialment el dia abans -o el mateix dia de la sortida-, ens fa estar amb «l’ai al cor», mirant el cel, pendents del temps que ens farà.... Ja no ens refiem ni de «les dones i homes del temps» dels Telenotícies... Avui -diem al aixecar-nos- sembla que tindrem un bon dia i que, tot i algun núvol a partir de migdia, no ens plourà... ja ho veurem o, potser, patirem... 

Punt de trobada i esmorzar al Pàrquing del Pont del Llierca.- Quan, faltant uns 10’ per les deu del matí el cotxe, en el qual hi anava el cronista, ha passat a l’alçada del Pont del Llierca (aquest pont, des de la carretera, en direcció a Sadernes gairebé no es veu...) hem vist, un petit rètol i -dins d’un bosquet- l’espai destinat al pàrquing, però no hi hem sabut veure cap cotxe aturat, ni esperant... «continuem una mica més amunt, a veure si hi ha un altre aparcament o veiem el pont....» diem.

En Ricard, en aquest moment, ens ha fet arribar al WhatsApp una espectacular vista del pont amb la nota: «Bon dia, nosaltres ja hi som...».

"Cagada... !!!" hem dit, "Ens hem passat de llarg..."

La matinera foto-missatge d'en Ricard...

Gairebé quan ja som a Sadernes, decidim donar la volta i -amb més atenció- trobar l’aparcament i els companys que, segur, ja ens hi esperen. Així ho fem i ben aviat veiem, a tocar d’un trencant de la carretera, a en Carles B. que ens fa senyals...

Com sempre, a l’hora i lloc acordat, ja hi son tots i totes -fins i tot, perdent «la puntualitat», clar- els qui, fa poc, havíem passat de llarg.

A l’hora d’esmorzar, per segona vegada, la magnífica i practica taula plegable, incorporada «de serie» al cotxe Josep F., ens fa un excel·lent servei. Damunt hi posem les olives i hi deixem la bota amb el vi, a disposició de tots -ara ja amb una mica de gana- els esmorzadors i esmorzadores.

Detalls de l'esmorzar: Quina taula més maca i pràctica... !!!

Camí del Pont del Llierca, després d'esmorzar

Visita al Pont del Llierca.- Per un corriol -indicat amb un rètol- ens dirigim, travessant la carretera, cap el Pont del Llierca, també anomenat Pont de Sadernes. Un important i històric pas que travessa el riu Llierca entre Tortellà i Sadernes. El pont, elegant i impressionant, té una llargada de pas de 52 metres, empedrats amb lloses de riera. Té un sol arc que s'eleva, en el seu punt màxim, fins a 28 metres per sobre les aigües del riu. A banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L'amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies. Aquest pont respon a la tipologia medieval, que consisteix en una construcció d'un arc de mig punt fet amb dovelles, dos vessants anomenats d'esquena d'ase, i pilars i murs aixecats amb pedra calcària a cada banda de riu, units amb morter de calç i sorra.

Diferents detalls i imatges del Pont del Llierca

Vista parcial del Pont del Llierca, al fons,
 el campanar i part del poble de Montagut

La seva data de construcció és desconeguda, tot i que es té constància del seu ús -com a mínim- des del segle XIV. Podria, doncs, ser molt bé una obra del segle XIII. Tot i que no se'n té confirmació, el pont va ser probablement construït per ordre dels senyors del castell de Sales per facilitar el comerç entre les masies ubicades a l'oest del Llierca amb les poblacions de Tortellà i Besalú. És molt possible que sigui, també, un dels peatges més antics de Catalunya... Els promotors del pont devien cobrar un impost als viatgers que hi passaven bestiar i mercaderies. En aquest cas, el dret de pas estava gravat per l'anomenat pontatge, de la mateixa forma que el barcatge gravava cada embarcació que navegava per un riu en creuar el territori d'un senyor feudal o el portatge, que havien de pagar els que anaven de camí, trepitjaven terreny del rei o del senyor, o entraven en una ciutat determinada. Que serà que als catalans, gairebé sempre, ens ha tocat pagar... !!!

Segons la llegenda, va ser el malvat comte de Sales -conegut per La Por a causa de la malsana afició que tenia de llançar pont avall els serfs poc diligents- qui el va fer construir el 1399.

Baixem, per a tenir una millor perspectiva i visió del pont, fins a la riba del riu, on hi ha un bon i gran gorg. Continuem fent fotografies -ens en fem fer, per una noia d’un equip de filmació que hi estaven gravant un vídeo, una del grup dalt del pont-.

Foto del grup dalt del pont del Llierca (sense pagar, però, cap peatge....)

Encara impressionats per la visita i l’espectacularitat d’aquest pont, retornem al aparcament de vehicles per a continuar l'excursió.

Sadernes: Un petit veïnat amb l'església de Santa Cecília, l’Hostal de Sadernes, un parell de cases més i un tranquil càmping.- Amb els cotxes continuem per la -no gaire ampla- carretera. És un recorregut agradable però, a partir d’uns tancats revols al arribar a Sadernes, només apta per a vehicles i autocars petits. El recorregut des del Pont del Llierca se'ns ha fet curt. Sadernes, a 305 m. d'altitud, és un nucli arraconat amb molt poques cases, però bonic i tranquil.

Entre setmana i en aquesta època de l’any, no hi trobem pràcticament a ningú. Tot és tancat: Can Galceran -ara l’Hostal de Sadernes-, l'església, la rectoria, el Punt d’informació, el càmping,...

Només al pàrquing -gran i proper al càmping i veïnat- hi trobem uns pocs cotxes aparcats; els seus ocupants, però, deuen estar fent rutes per l’entorn... (a alguns i algunes els anirem trobant al llarg de la nostra caminada). Més endavant, seguint per la pista que marxa riera de Sant Aniol amunt, hi ha quatre aparcaments més per als cotxes, però, molt més petits.

A Sadernes en destaca l'església de Sant Cecília, romànica del segle XIII. Te un gran absis semicircular, amb un finestra centrada. És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó. Aquesta església patí, posteriorment, una important reforma, sobrealçant tot el conjunt del temple convertint-lo en una fortalesa, com es pot veure en les espitlleres que hi ha en el cos sobrealçat de l’absis. En aquesta mateixa reforma el campanar original d’espadanya va ser, també, transformar en un campanar de torre de planta quadrada. Aquest campanar te un detall curiós. Com en moltes altres esglésies, durant la guerra civil 1936-1939, desaparegueren les campanes. L’any 1940, amb la manca de recursos de l'època, per a substituir-les -com en molts altres petits pobles- en el seu lloc s’hi instal·laren -com a solució- dues llantes metàl·liques de camió que, amb uns batalls improvisats, feien els tocs de campana. Actualment l'església de Sadernes te, al campanar, una campana de bronze -la «Cecília»- fosa l’any 2008 i, al seu costat, s’ha conservat -com a record sentimental- una de les llantes de camió que al llarg de tant anys ha fet, marcant el temps i les celebracions locals, el paper de campana.

Absis (observeu el realçat i les espitlleres)
 de Santa Cecília de Sadernes

Detall del campanar de Santa Cecília. Observeu que
la "campana" de l'esquerra és una llanta de camió.

Passem, a tocar de l'església, camí del pàrquing. Hi aparquem els cotxes i ens disposem a començar la caminada (la visita al Pont del Llierca, que hem fet després d’esmorzar n’ha estat, només, un «aperitiu»).

Passejada «de pont en pont», riera de Sant Aniol amunt, fins al Pont d’en Valentí.- Cadascú al seu ritme, enfilem per la pista que -ben senyalitzada- marxa, en direcció nord, vorejant la riera de Sant Aniol -que, abans d’arribar a Sadernes, una mica més avall del Pont del pas dels Aures, conflueix amb el riu Llierca-.

Passem a tocar del antic Molí d’en Galceran, ara transformat en una acollidora casa de turisme rural, amb una gran piscina. Una mica més amunt trobarem l’anomenat Pas del Duc, estret pas obert per la riera entre la Solana del Pujol (528 m. d’alt) i el Puig de Cufí (603 m. d’alt). Aquí trobarem un segon aparcament (el nº 2). 

Fins i tot la primavera ens va guarnint el camí

Poc més endavant arribem al Pont del Pas dels Aures. Pel que hem pogut esbrinar, aquest pont és relativament modern -tot i que ja deu tenir més de 150 anys-. Es va construir per facilitar el transport del -llavors molt utilitzat- carbó vegetal que els carboners extreien de la gran quantitat de roures i alzines dels boscos d’aquesta zona. Modernament si han fet algunes millores en el traçat i ampits. És un molt agradable pont on aprofitem per a seure-hi uns moments i fer-nos algunes fotos tot contemplant el pas de la riera i la verdor de l’entorn.

Pont del Pas dels Aures

Moment de repós, asseguts en un dels ampits, i de
contemplació del paisatge al Pont del Pas dels Aures.
(Al fons, a l'esquerra, el Cingle del Castell s'Espasa,
 per sote del qual hi passarem tot seguit)

Continuem pujat suaument per la pista, passant per un tercer aparcament (el nº 3). A l'esquerra observarem la riera d'Escales i els Cingles de la Manllada. Entrarem, tot seguit, a l’engorjat del Pas dels Aures o d’en Roca, estret natural sota els Cingles del Castell s'Espasa. A l’esquerra de la riera, s’eleva el penyal sobre el qual s’hi localitzen les restes del que va ser aquest castell del municipi de Sales de Llierca. Aquesta espectacular llosa de roca calcària té un elevat interès ecològic, per a la nidificació de diferents espècies d’aus rapinyaires i és un excel·lent lloc per als escaladors, amb nombroses vies d’escalada.

 

La riera de Sant Aniol des del Pont del Pas dels Aures. Al fons, a l'esquerra,
 el Cingle del Castell s'Espasa amb les seves impressionants vies d'escalada.

La pista al seu pas per sota dels Cingles del Castell s'Espasa

Una mica més endavant travessarem la riera per l'anomenat pont de ferro (per les bigues que en suporten el pas de la pista) o passant d'en Roca, sense baranes i arribarem a un nou aparcament (el nº 4), al dit Hort d'en Roca.

El Pont de Ferro o passant d'en Roca

Paret abaumada, damunt la riera, a tocar del Passant d'en Roca

Finalment arribem al punt on, per la dreta, continua la pista que accedeix cap a Sant Feliu del Riu. En aquest punt, agafarem un camí que baixa en direcció a la riera per a trobar el Pont d’en Valentí. Un rètol de la «Ruta Medieval» de Garrotxa Cultour, que hi ha al accés al pont, ens informa que aquest «Pont medieval, amb dos arcs de mig punt, era un pas obligat per a traginers, llenyataires, carboners i contrabandistes. El pont es troba situat a l'accés a la ruta de Sant Aniol d’Aguja i «al camí dels valencians» que duu a Sales de Llierca. Fou restaurat a la dècada dels 80 del segle XX». El nom de «camí dels valencians» és a causa d’una colla de València que, l’any 1904, contractada per la família del Mas Polí de Sales de Llierca, l’obriren per a explotar la fusta dels boscos de la contrada. Aquests homes, amb llarga experiència en l’explotació forestal, van adequar el camí perquè hi hagués molt poc desnivell i, en alguns trams encara ara es manté perfecte.

El pont d'en Valentí

Els més «canyers» de la colla, decideixen (encara «forts i frescos») continuar uns quilòmetres més -fent cames i gana-, riera de Sant Aniol amunt, fins que (obligats per l’hora en que hem quedat tenim d’anar a dinar) retornen cap el Pont d’en Valentí per a, ja tot plegats, desfer el camí fins a Sadernes.

Recorregut que han fet els "canyers". Els qui hem anat fins el Pont d'en Valenti n'hem fet, en total, 5,5 km.

Fins que ells han tornat, la resta de la colla hem travessat el pont fins l’altra riba -on durant molts anys hi hagué les runes del popular Hostal de Ca la Bruta o de les Mosques, antic lloc de pas i trobada de traginers, bosquerols i contrabandistes-. Des de l’any 2016, on hi hagué el vell hostal -aprofitant-ne alguna de les seves parets- si ha construït un nou edifici, la Masia Pont d’en Valentí EASY DAY, un centre d’acollida on es fan estades, camping, cursets i programes d’educació a l’aire lliure.

"Amics per sempre...", el pacte de Ca la Bruta, amb
el Pont d'en Valentí com a testimoni

Imatges del pont d'en Valenti que porta a la masia
d'aquest mateix nom (abans l'Hostal de Ca la Bruta)

Retornem, desfent el camí d’anada, a Sadernes. Es sorprenent destacar com, un mateix camí o recorregut, pot donar visions i panorames diferents en funció del sentit o la direcció en que es fa (i segurament, també, de la companyia...). Els mateixos llocs i indrets però amb perspectives diferents... També, al passa-hi per segon cop, ens fixem -potser- en detalls que abans ens han passat per alt... curiós. Cada dia, descobrim noves coses... I el que, segurament, ens queda per veure i saber... !!!

Ara ja de tornada, m'hi banyaria...

Catifes de molsa entapissen, als llocs
més ombrivols, les parets del camí

Ara ja de tornada... uns racons impressionants !!!

Dinar.- Quan, a 3/4 de dues, arribem a Ca la Nàsia de Llocalou, a la Vall de Bianya, ja ens tenen la taula parada. Passem a una sala on, en un gran menjador -amb una llarga i ben parada taula- només, en la taula d’un racó, hi ha un discret comensal al qui ja estan servint el dinar..

Anem prenent posicions, mentre el company de sala segurament ja està tip de donar les gràcies a tots i cadascun de nosaltres, que -ben educats- l’hem anat saludant tot desitjant-li «un bon profit»... Costums que ja es van perdent...

Quan unes amables noies ens venen a portar el pa i demanar-nos si volem el vi, blanc o negre... les contestem que, dels dos colors... però que primer -si us plau- voldrem, per acompanyar les olives, cogombres i cebetes confitades que ja tenim damunt la taula, unes cerveses... Ja tornem a estar a l'època que, després de la caminada i una mica abans de dinar, ens venen de gust les cerveses -amb o sense alcohol, torrades o no...-

El dinar ha estat molt correcte: De primers, hem demanat: amanida de bolets amb pernil, cigrons amb cansalada, paella, coca d’escalivada amb anxoves. De segons: Salmó a la planxa, galta de porc al forn, óssos d’espinada a la brasa, brotxeta de pollastre. I de postres: Mel i mató, crema catalana, flam d’ou, pastis de xocolata, xarrup de llimona,... Tot molt be i bo.

Diferents moments del dinar

Amb els postres, avui, bevem cava. La Isabel P. i en Joan B., encara que no ho sembli, han acomplert un any més i ens volen convidar i, tots i totes agrair-ho, brindar a la salut de tothom -els presents i els companys i companyes, de la colla, que avui no han pogut venir-: Salut i per molts anys !!!.

Per molts i molts anys, bons amics !!!!

Demanem els cafès i procedim a un altre dels «rituals» de les sortides: el sorteig de l’ampolla de bon vi de la Terra Alta amb l’etiqueta exclusiva i commemorativa de l’excursió d’avui. L’afortunada per la sort -«sin trampa ni carton»- ha sigut la Isabel P.. Enhorabona !!!

Enhorabona, Isabel !!... pero donen, una mica, a en Llorenç

  

Demanem el compte, fem números, paguem, ens acomiadem agraint -als qui tant be ens han ates- la seva atenció i sortim fora per a fer-nos la foto "oficial" de la sortida d'avui.

Comiat i propera sortida.- Ja al parquing del restaurant ens acomiadem fins -com a mínim- la propera sortida, la que farà el número 150 !!! (que serà, preneu-ne nota, el proper dijous 4 de juny). Ja us en donarem més noticies.

Fins llavors, doncs, continuem en contacte.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan B., Enric, Ricard, Conxita, Josep F., i Pep.

Ruta Wikiloc.- Joan P.