ONZE DE SETEMBRE 2026

 

LA DIADA 2026

UN ANY MÉS.- Des de fa anys, pocs dies abans de l’ONZE DE SETEMBRE, fem -en aquest, el nostre Blog- una petita crida-recordatori de la DIADA.

Habitualment hi hem anat anunciant i/o ressenyant alguns dels actes o convocatòries que arreu es feien o hi estaven programats.

En molts d’ells, al llarg dels anys, hi hem anat participant amb ganes i entusiasme... Ho podeu anar veien, posant al «cercador» que hi ha a dalt a la dreta, per exemple: «Onze de Setembre»...

Onze de setembre del 2013, la "Via Catalana". També hi erem !!!.

I a la "mani" del 2016...

I, també, a la del 2018... I a moltes, moltes, altres.

Aquest esperit i militància, continua encara ben viu -segur- en molts de nosaltres... Som tossuts i fidels en allò que sentim, pensem, creiem i anhelem ... No en tingueu cap dubte.

Però no ens enganyem, el anys passen i, també, pesen -tant a nivell físic com emocional-... i, tot i que els nostres sentiments, desitjos i esperances continuïn ben vius, ferms i, fins i tot, «combatius» i «militants» en molts i moltes de nosaltres, amb el pas del temps, el cos canvia i l’energia i l’«empenta» van minvant...

Ens cal doncs -tot i que no tots i totes, segur, estem en les mateixes situacions- anar adaptant els actes, situacions i «reivindicacions» que ens envolten i anar-les vivint d’acord amb les nostres possibilitats més reals.

Commemorem doncs, un any més i en la mesura que puguem, la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.

Aquí hi teniu els principals actes, que hem sabut trobar, previstos per a la DIADA d’enguany:

Els actes principals de la Diada Nacional de Catalunya 2026 se centren en les manifestacions descentralitzades de l'11 de setembre que es celebraran a Barcelona, Girona i Amposta, a més de la tradicional Festa per la Llibertat que es fa a l’Arc del Triomf de Barcelona.

Pel present i pel futur, independència.

Les tres manifestacions coincidiran a destacar dos eixos principals: el present i el futur.

La independència és el pont que uneix el present, que defensem, amb el futur que volem construir.

El present: La Catalunya que avui lluita. Representa la Catalunya que no es resigna. La Catalunya dels inconformistes i de les reivindicacions socials, nacionals i cíviques que mantenen viu el país. És el compromís d’una societat que no accepta la decadència i que decideix actuar.

El futur: Representa el país que volem construir. Una Catalunya lliure amb més benestar, uns serveis públics dignes, una economia al servei de les persones, una llengua viva i de cohesió, un territori respectat i amb plena capacitat de decidir. És, també, la Catalunya dels joves, que han de poder viure amb esperança i oportunitats al seu propi país.

Manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona

Lema: «Hi soc. Hi som. Pel present i pel futur: Independència».

Hora: A partir de les 17.14 h.

Ubicació: La marxa es divideix en dues columnes que acabaran a la plaça de Catalunya, on es farà l'Acte Polític:

Columna "Present": La Catalunya que lluita avui, que no es resigna i no accepta la decadència. 

Sortida des de Gran Via amb carrer de Casanova, passant per la plaça Universitat i ronda Universitat.

Columna "Futur": Representa el país que volem construir. Una Catalunya lliure !!!

Sortida des de Via Laietana amb plaça de la Catedral, passant per la ronda Sant Pere.

Manifestacions a d’altres ciutats:

Hi haurà mobilitzacions paral·leles a Girona (a les 17’:14 hores de la plaça de Catalunya fins a La Copa) i a Amposta (a les 16:30h del carrer Sebastià Juan Arbó i l’Avinguda de Santa Bàrbara fins al Pont Penjant).

Festa per la Llibertat i Concerts

Lloc: Passeig Lluís Companys (Arc de Triomf, Barcelona).

Hora: De les 10 a les 20h. MerCAT Fira de propostes de país. A les 12 h acte polític.

Acte: 24a edició de la Festa organitzada per Òmnium Cultural.

Concerts: Actuacions de La Gossa Sorda (21:30h), DJ Trapella (19 h) i DJ K-ZU (23:45h). Entrada gratuïta.

Altres actes destacats

Actes de l'Esquerra Independentista: Les organitzacions de l'Esquerra Independentista (Alerta Solidària, ARRAN, COS, CUP, Endavant, Sindicat d'Estudiants dels Paiïsos Catalans) organitzen manifestacions i actes a Reus (Mercat Central), Lleida (Convent del Roser), Barcelona (Plaça Urquinaona a les 17: 30') i Girona (Plaça dels Jurats).

Portes obertes: Diversos espais culturals de Barcelona, com el Palau Güell, ofereixen jornada de portes obertes l'11 de setembre.

Altres municipis: Ajuntaments i entitats d'arreu del territori celebren ofrenes florals i actes institucionals al matí.

Paral·lelament a aquesta CRIDA a participar en els actes de la DIADA, iniciem enguany -al Blog- un recorregut per alguns dels indrets mítics o més populars de l’ONZE DE SETEMBRE. Cada mes de setembre -si podem- n’hi afegirem un de nou. Confiem seran del vostre interès.

INDRETS DE L’ONZE DE SETEMBRE (1): EL «FOSSAR DE

 LES MORERES» DE BARCELONA

"Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor".

Aquest fragment del vers escrit per Frederic Soler, Pitarra, encapçala el monument que recorda els caiguts per Barcelona durant el setge del 1714. Però quin és l'origen d'aquesta frase tan repetida i per què aquest espai, al cor del barri del Born i ha tocar de Santa Maria del Mar, ha esdevingut un símbol per a l'independentisme?

Origen en un cementiri parroquial.- La història de la plaça del Fossar de les Moreres de Barcelona es remunta al segle XII, segons explica l'expert en història de Barcelona Jesús Fraiz Ordóñez. Va ser llavors quan el rector de l'església de Santa Maria del Mar va demanar al burgès Bernat Marcús la donació d'un solar per a fer-hi un cementiri. Era un espai adjacent al temple que estava ple de moreres.

Sembla que Marcús hi va accedir amb una condició: si en el termini de 15 dies no s'havia enterrat cap feligrès al solar, consideraria que el cementiri no era tan necessari i en recuperaria la propietat. I diu la història -qui sap si real o llegenda- que passats els 15 dies, el burgès va decidir acostar-se al cementiri per comprovar si s'havia fet algun enterrament. En veure que no, sentint-se enganyat i ben enrabiat, va anar a veure el rector per anul·lar la donació. Però just llavors va patir un atac de cor, va morir i, per aquest raó, va ser el primer difunt en «estrenar» el cementiri.

Fossa comuna per als "màrtirs del 1714".- Segles més tard, aquest fossar de la parròquia de Santa Maria del Mar -per la seva relativa proximitat a les muralles i als llocs on la lluita era més dura- va ser el lloc on es van enterrar molts dels defensors de Barcelona morts durant el setge borbònic del 1714. "El fossar de les Moreres va tenir rellevància històrica durant el setge de Barcelona (1713-1714), quan es va convertir en fossa comuna dels homes i dones que morien en defensa de la ciutat", detalla el web de l'Ajuntament de Barcelona.

Assalt final, al setge de Barcelona l'Onze de setembre del 1714. Gravat antic.

Gairebé un segle més tard, el 1802, justament amb motiu de la visita a Barcelona del rei Carles IV, net de Felip V, el cementiri -el fossar menor o de les moreres- es va pavimentar i es va convertir en una plaça, igual que el que hi havia al davant de l'església, el fossar major (l'actual plaça de Santa Maria).

El poema de Frederic Soler, Pitarra.- Així arribem al 1884, en plena Renaixença, quan el dramaturg Frederic Soler (conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra) publica el poema Lo fossar de les moreras, amb el qual guanya un accèssit als Jocs Florals.

Els versos expliquen la història d'un vell fosser, el mestre Jordi, que -ajudat pel seu net- es dedica a enterrar els cossos dels defensors de Barcelna morts en combat durant el setge del 1714. El vell viu afligit perquè el seu fill (el pare del nen) s'ha passat al bàndol borbònic. Fins que, un dia, porten el cos del seu fill -mort- i es nega a enterrar-lo. Com diu, ben clar, el final del poema:

... i el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- A on l'enterrem? - A fora !!.
Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Dibuix alegoric, obra d'en Francesc Garcia Estragues

D'aquí ve la famosa frase que encara avui en dia es repeteix sempre que es fa referència al fossar de les Moreres.

Cap al 1870, s'hi començà a celebrar l'Onze de Setembre amb caire d'homenatge a les víctimes del 1714.

Segons detalla l’Institut d’Estudis Catalans, el 1913 uns joves obrers del Clot, de l'agrupació catalanista "Els Néts dels Almogàvers", van clavar en un mur de la plaça una taula de fusta amb la quarteta d’en Pitarra. Dos anys després, l'Ajuntament la va substituir per una làpida de bronze, que desapareixeria el 1939 arran de la derrota republicana a la Guerra Civil.

Diada, al Fossar, l'any 1915. Observeu, a dalt a la dreta, una curiosa senyera estelada.

El 1977 es va restituir la placa commemorativa, ubicada al fons de la plaça -a tocar del carrer del Malcuinat-, a l'ombra de les moreres. En aquesta ocasió, en substitució de la de bronze que hi havia fins el 1939, se'n posà -amb el mateix text- una de marbre.

1977.- Restitució de la placa eliminada, el 1939, pel franquisme.

Diverses imatges de l'Onze de Setembre, del 1977, al Fossar.

Aquest simbòlic indret ha estat en diferents ocasions el marc triat per les organitzacions independentistes per a commemorar l’Onze de Setembre i d’altres actes de l’esquerra sindical i política. Els actes polítics i parlaments es solen fer, però, al Passeig del Born -més espaiós- que hi ha a tocar.

Així, el Primer de Maig de 1979, els sindicats catalans Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC) i Col·lectius de Treballadors, amb les adhesions de nombroses organitzacions com el PSAN, Estat Català, el Front Nacional de Catalunya i els sindicats bascos LAB i HASI hi efectuaren un concorregut acte on, en la cloenda, es cantà en català, «La Internacional» i «Els Segadors».

Cartell convocant a una concentració sindical, pel Primer de Maig, al
Fossar de les Moreres. (Possiblement l'any 1980)

Onze de Setembre de 1986. Balcó al Passeig del Born

Darreres actuacions.- Uns anys més tard, l'Ajuntament va encarregar un projecte de remodelació del conjunt urbanístic i monumental de la nova plaça del Fossar de les Moreres, obra de l'arquitecta Carme Fiol, que es va inaugurar la vigília de l'Onze de Setembre del 1989.

Detalls de la plaça, amb el paviment de maóns vermells, i el peveter.

El mur paral·lel al lateral de la basílica que dona al carrer de Santa Maria, està fet amb granit vermell provinent de la Unió Soviètica i el terra que ocupa gran part de la plaça és de maó vermell, símbol de la sang vessada, i la seva suau inclinació vers el centre insinua una fossa. El 1999, la Generalitat declarà el Fossar de les Moreres, conjuntament amb el Llibre de Privilegis de Cervera, Bens Culturals d'Interès Nacional; fins aleshores el Fossar havia tingut la consideració de Conjunt Històric.

Mur de granit roig que limita la plaça amb el carrer de Santa Maria

No va ser fins al 2001 que es va col·locar el peveter, amb una flama sempre encesa que serveix de record i homenatge als caiguts. És obra dels arquitectes Albert i David Viaplana. Té una inscripció en català, castellà, anglès i francès que permet aportar més context al monument de memòria: "Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714)".

Des, com ja hem esmentat més amunt, la Renaixença, l'època de la República, l’anomenada «Transició» i fins ara, aquest espai -el Fossar de les Moreres- s'ha consolidat com un lloc de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya i de concentració i reivindicació del moviment independentista, també durant la vigília, el 10 de setembre. Des del 2002, l'associació Memorial 1714 hi fa una ofrena floral cada diumenge; per això sempre hi podem veure, al braç del peveter, alguns rams de flors.

El nostre record i homenatge als i les defensors/es de la Terra.

MOLT BONA DIADA !!!!