CRIDA A LA SORTIDA DE TARDOR 2012

Sant Llorenç de Morunys i la Vall de Lord des del Coll de Jou

 

 

PER LES TERRES ALTES DEL CARDENER (El Solsonès)

La Sortida de Tardor d’enguany la farem a les altes valls del riu Cardener, a la comarca del Solsonès i, especialment, a la Vall de Lord i a la Vall d’Ora.

La Vall de Lord és una subcomarca del Solsonès, que te com a capital la vila de Sant Llorenç de Morunys envoltada de muntanyes d’alçades, formes i morfologies diferents. Pel nord, la vall queda tancada per l’impressionant serra del Port de Comte, que s’aixeca des del coll de Jou i que amb el Pedró dels Quatre Batlles (2.283 m d’alçada) és la més alta de la contrada. Pel coll de Port s’hi uneix el serrat de la Sella i la serra de Verd. Aquestes serres mostren unes característiques típiques d’alta muntanya i, fins i tot, a la primera hi podrem veure l’estació d’esquí alpí i, a la darrera, una d’esquí de fons. Al sud de la vall, les característiques muntanyoses canvien radicalment i hi podrem veure serres amb parets altes i verticals: les serres de Busa i dels Bastets, així com les Roques de Guixers o de Montlleó, els Tossals de la Creu del Codó, de Vall-llonga o del Bisbe i la famosa Mola de Lord amb el santuari al cim.

La Vall, que primer s’estén de nord a sud, està solcada pel curs del riu Cardener que, neix –a tocar de l’hotel on hi farem estada- a les Fonts del Cardener a les rodalies del bonic poble de la Coma. A Sant Llorenç de Morunys , el Cardener s’ajunta amb el riu Aigua de Valls que baixa des de Gósol travessant pel mig de les serres de Verd i d’Ensija, i la Vall pren la direcció sud-oest. A partir d’aquest indret la Vall es fa més estreta, cosa que s’ha aprofitat per a construir-hi l’embassament de la Llosa del Cavall.

La Vall d’Ora és, actualment, una zona molt desconeguda i poc transitada, allunyada dels indrets més turístics del Prepirineu i, fins i tot podríem dir que oblidada per molts habitants del Solsonès. Però no sempre ha estat així; fins a la dècada dels seixanta –del passat segle-, com la majoria de les valls de muntanya, rebia un considerable nombre de viatgers i passavolants doncs havia estat lloc de pas dels solsonins que anaven a Berga quan aquest trajecte encara es feia a peu o a llom d’un animal, uns temps que duraren fins a mitjans segle XX.

És una de les Valls més belles i amb més història del Solsonès, emmarcada per les serres de Bastets , Busa, Torreblanca i Taravil i travessada pel riu Aigua d'Ora, que passa pel costat del monestir romànic del segle X de Sant Pere de Graudescales i una bona colla de molins, masies i ermites escampades per tota la Vall.

DATES I PRESSUPOST

Els dies escollits, ja ho sabeu, son el divendres 26, el dissabte 27 i el diumenge 28 d’octubre.

Les pernoctacions les farem a l’Hotel “Fonts del Cardener” situat a la Carretera de Tuixén s/n del poble de La Coma, tel 973 492 377 www.hotelfontsdelcardener.com

 

Hotel Fonts del Cardener

 

El règim d’hostalatge triat és: 1 dia de pensió complerta (sopar de divendres, pernoctació nit de divendres a dissabte, esmorzar de dissabte i dinar de dissabte) al preu de 66 euros per persona i 1 dia de mitja pensió (sopar de dissabte, pernoctació nit de dissabte a diumenge i esmorzar de diumenge) al preu de 56 euros per persona.

El dinar del diumenge el farem al restaurant ”La Cabana d’en Gelí” http://lacabanadengeli.es de Solsona que ens ofereix un menú de 5 primers plats i 5 segons plats (a triar-ne un de cada), postres, pa, beguda i cafè a un preu de 19 euros per persona.

 

Restaurant “La Cabana d’en Geli” a Solsona

 

Per tant el pressupost total per persona, tot el cap de setmana, és de 141 euros.

Fins aquest moment són 17 persones, les que han confirmat l’assistència i, en conseqüència, ja tenen l’hotel reservat. A l’hotel on anem disposen de 15 habitacions dobles, per tant tots aquells/es que us hi vulgueu afegir sou pregats de  fer-ho saber, com més aviat millor, per tal de no quedar-vos sense lloc.

PROPOSTA DE PROGRAMA

La Proposta de Programa per aquests dies és la següent tot i que, en funció de les “circumstàncies” o imprevistos del moment (condicions meteorològiques i/o acords presos en l’assemblea d’assistents que farem desprès del sopar de divendres) hi podem fer, lògica i raonablement, alguns canvis :

Divendres 26 d’octubre.- A la tarda-vespre arribada a l’hotel “Fonts del Cardener”. Hostalatge en les respectives habitacions, visita –qui ho desitgi- a les properes Fonts del Cardener i sopar.

Fonts del Cardener

 

 

Després de sopar, “assemblea” per a concretar i -si cal- introduir els darrers canvis al programa previst de la Sortida.

Dissabte 27 d’octubre.- Desprès d’esmorzar farem  la 1ª Excursió: Remuntarem l’alta vall del Cardener, on hi tenim l’hotel, fins al coll de Port (1.670m d’alçada) punt d’unió entre les serres de la Sella i del Port de Compte i a cavall entre les valls de la Vansa i Tuixén (Alt Urgell) i la Vall de Lord (Solsonès), ha estat un pas d'accés per ambdues valls des de temps immemorials. Aquest coll fa, també, de partió de les aigües i rius que van al Segre i al Cardener.

 

Coll de Port

 

Retornarem, desviar-nos per les rases que actualment formen l’estació d’esquí del Port de Compte, tot passant pel coll de Jou (1.462m d’alçada). Un cop siguem a aquest coll, que també fa de partió de les aigües que, a través del Segre, van al riu Ebre i les que, pel Cardener, van al riu Llobregat; ens arribarem –per una pista- fins al mirador del Tossal de la Creu (1.509 m d’alçada) balcó privilegiat sobre la vall de Lord.

Mirador del Tossal de la Creu

Passant per Sant Llorenç de Morunys (que visitarem a la tarda) retornarem a l’hotel per a dinar-hi.

 

DETALL DE LA 1ª EXCURSIÓ:

Hotel - Coll de Port.........................................10 km.

Coll de Port - El port de Comte........................4 km.

Port de Comte - Coll de Jou........................... 6,5 km.

Coll de Jou- Mirador del Tossal de la Creu... 2 km (anar i tornar) i 20' a peu (anar i tornar)

Coll de Jou - Sant Llorenç de Morunys.......... 8,5 km

Sant Llorenç de Morunys - Hotel.................... 6 km.

Total ...............................................................37 km

Amb la petita caminada i les aturades, pensant que les carreteres (asfaltades) poden ser estretes, creiem que podem fer -tranquil·lament- tota l'excursió en  3 o 4 h. Sortint, per exemple, a les 10h de l'hotel i tornar-hi sobre les 14 h per a dinar.

 

Per la tarda, desprès de dinar i de prendre els cafès, farem la 2ª Excursió: Caldrà anar a Sant Llorenç de Morunys (si tenim temps, al retorn de l’excursió, hi farem una  visita) i un cop allà agafarem la carretera que va cap a coll de Jou i  ens desviarem, on l’indicador assenyala, cap el Santuari de Lord.

Passarem per l’esglesieta romànica de Sant Serni del Grau situada en un bonic emplaçament (hi farem una visita). Continuarem, entre penya-segats, fins arribar a un lloc on caldrà deixar els cotxes. Des d’aquest lloc, en uns 20’ es puja, a peu –seguint el camí del Via Crucis-, fins dalt la Mola i Santuari de Lord (1.172m d’alçada). En aquest impressionant pla elevat, carregat d’història, hi ha una vista panoràmica excepcional sobre molts dels llocs que visitarem en aquesta “escapada”: la vall de Lord i el curs del Cardener ocupat ara per l’embassament de la Llosa del Cavall; les serres de Busa, els Bastets i el Port de Compte i –si el dia hi acompanya- la visió arriba fins a la Serra de Prades al Baix Camp.

 

Sant Serni del Grau

 

 

Des de fa 40 anys, s’hi ha establert al santuari uns monjos cistercencs que hi han fet una important tasca de restauració i recuperació.

Podeu veure-ho a:  http://www.comunitatdelord.org/catala/santuari/santuari.htm

 

 

Mola i Santuari de Lord. Al fons El Port de Compte.

 

Al passar de nou per Sant Llorenç de Morunys, si anem ve de temps i en tenim ganes, donarem un tom per aquesta interessant vila per a retornar, a darrera hora de la tarda, a sopar a l’hotel.

 

Claustre del Monestir de Sant Llorenç de Morunys

 

 

DETALL DE LA 2ª EXCURSIÓ:

Hotel -Sant Llorenç de Morunys...............................................................6 km.

Sant Llorenç de Morunys - Aparcament sota el Santuari de Lord...........4,5 km
Pujada, a peu, al Santuari 40' (anar i tornar)
Retorn fins a Sant Llorenç (si es que volem donar-hi una petita volta)...4,5 km.
Sant  Llorenç de Morunys - Hotel..............................................................6 km

 

Total .................................................................................................... 21 km.

Suposant que sortim de l'hotel a les 16h 30’, creiem que podem fer l'excursió tranquil·lament , passejar una mica per Sant Llorenç de Morunys i retornar a l'hotel per al sopar-hi a les 20h o 21h (a l'octubre es fa fosc a partir de les 19 h, tot i que per  la vila de Sant Llorenç hi podem passejar encara que comenci a fosquejar).

 

Diumenge 28 d’octubre.- Al matí desprès d’esmorzar “ben d’hora, ben d’hora” i amb tot l’equipatge ens acomiadarem de l’hotel per a fer la 3ª Excursió: Ens dirigirem, passant de nou per Sant Llorenç de Morunys, Cardener avall fins a Solsona.

Un cop allà agafarem la carretera que va fins a Berga. A uns 4 km després de Solsona  ens aturarem a Olius, per a visitar dues petites i sorprenents joies: la cripta romànica de l’església de Sant Esteve, del segle XI, i el cementiri modernista, d’estil gaudinià, projectat el 1916 per l’arquitecte Bernardí Martorell amb uns elements arquitectònics que formen una perfecte simbiosi amb l’entorn natural que els envolta.
 

Cripta de Sant Esteve d’Olius

 

Cementiri modernista d’Olius

 

 



Continuarem i, en poc més de 12 km, ens desviarem a l’esquerra seguint el curs del riu Aigua d’Ora, amb l’imponent serra de Busa al nostre davant. Passarem per sota de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora, una església del segle X, remodelada al XVII i restaurada recentment, fins que arribarem a Sant Lleïr i l’ Ecomuseu de la Vall d’Ora on hi ha la serradora, la ferreria i el molí de Ca l’Ambrós. En aquest lloc hi ha, també, un pont medieval i, pocs metres després de l’ecomuseu, un monòlit en homenatge al comte Guifré el Pilós que, segons la tradició, va ser ferit en aquest indret. Ens aturarem, per a fer algunes fotografies, i continuarem el camí fins que arribarem a Sant Pere de Graudescales, antic monestir benedictí del segle X i una de les joies del romànic català , que és el final de la nostra ruta.

 

Monument a Guifré el Pilós a la Vall d’Ora

 

 

 

Sant Pere de Graudescales

 



 

Retornarem, desfent el camí, fins a Solsona on a les 14h 30’ tenim reservat el dinar al restaurant “La Cabana d’en Gelí”. Després del qual donarem per acabada aquesta Sortida de Tardor 2012.

 

DETALL DE LA 3ª EXCURSIÓ:

Hotel –Solsona................................................................................30 km.

Solsona – Olius ............................................................................... 5 km

Olius – Inici pista a la Vall d’Ora......................................................12.3 km

Inici pista – Santa Eulàlia de la Vall d’Ora ..................................... 23 km

Santa Eulàlia de la V. D’Ora – Ecomuseu de la V. d’Ora.............    4 km

Ecomuseu de la V. d’Ora – Sant Pere de Graudescales .............    4 km

Sant Pere de Graudescales – Solsona ...........................................46,3 km

Total ...............................................................................................124,6 km.

Caldrà sortir de l’hotel, després d’esmorzar,  ben d’hora. Si és possible, a les 9h. Una mica més de la meitat d’aquests quilòmetres son per carreteres asfaltades (el “com anar-hi” de can Google diu que es poden fer en poc més d’ 1 hora, posem-hi 1h 30’) i els 62 km restants per una, relativament bona, pista. Creiem, per tant, que amb aturades incloses podem fer l’excursió, amb una certa tranquil·litat,  en un temps de 5h 30’. Així podríem ser al restaurant de Solsona per a dinar-hi sobre les 14h 30’.

 

 

De moment això és tot. Podeu aconseguir més informació contactant amb en Llorenç o l’ Isabel que son els companys que han tingut cura de l’organització.

 

Animeu-vos !!!

 

CRÓNICA DE LA 29ena SORTIDA XINO XANO.

 

 

 

 

PER L’ENTORN DE LA TORDERA ENTRE SANT CELONI I SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

 

Quan el tren que hem agafat a Barcelona arriba puntual a Sant Celoni, ja hi ha els companys i la companya del Maresme que ens esperen. Desprès de les salutacions i abraçades (des del mes de juliol molts no ens havíem vist !!) iniciem la caminada.

Sortim del nucli urbanitzat de Sant Celoni passant pel flamant i nou Centre lúdic-comercial Altrium Montseny, que pràcticament no s’ha estrenat i on només hi funciona el Mercadona. Creuem la carretera que duu a Olzinelles i arribem al Pont Trencat. Es tracta d’un vell pont gòtic construït entre els segles XIV i XV que permet travessar el riu Tordera pel mateix lloc on ho feia l’antiga Via Augusta i el Camí Ral. Be, d’aquest període i obra medieval, només en queda una arcada –la que dona al terme municipal de Santa Mª de Palautordera- doncs durant la Guerra del Francès, concretament l’any 1811, en el decurs de la anomenada “Batalla del Tordera” –per ordre del general Obispo- el pont va ser destruït amb la finalitat d’assegurar la retirada i de dificultar el pas del riu a les tropes napoleòniques. Des de llavors hom el coneixia com “el Pont Trencat”. Rés no fa tant poc servei com un pont trencat.... però així es mantingué fins que, l’any 2003, es va dignificar i restaurar -evocant la forma original- amb una estructura d’acer “rovellat” dissenyada per l’enginyer Xavier Font. Aquest treball, que permet de nou comunicar les dues ribes del riu i els municipis de Sant Celoni i Santa Mª de Palautordera, ha estat objecte de nombrosos i prestigiosos premis nacionals i internacionals. Ens hi estem una estona, mirant-ne els detalls, fent fotografies i passant -ara que es pot !-  d’un a l'altre costat.

 

Deixem el Pont Trencat  i passem per sota la C-35 per l’anomenat Pont de la Sila o de la Reina –perquè hi havia una placa amb l’inscripció “Reinando Dª Isabel II. Año de 1866”-; el camí passa a tocar de can Lligada que te un cartell on diu “en venda” i creuem les vies del tren per sota d’un nou pont, els Cinc Ponts, fet amb cinc voltes de maons. Preguntem a en Josep Mª –el nostre assessor en temes ferroviaris- quin any el devien fer i ens diu que, possiblement, és de la segona meitat del segle XIX quan es va inaugurar la línia que unia Granollers amb l’”Empalme” de Massanet.

Som ara al Sot de les Granotes una antiga bassa que el riu ha anat omplint d’al·luvió i on actualment hi ha algun hort i força terreny erm. Caminem a cavall de les cases i l’espai “silvestre” que bordeja el riu. Passem pel costat d’una grossa alzina, que destaca al mig dels canyars i les bardisses, fins que arribem al riu Sec, un petit afluent de la Tordera. El travessem, per una passera d’obra, i agafem el camí –ple de plàtans i aranyoners- que mena a can Carreres. Passem per davant d'aquest mas i tornem a travessar, per unes pedres, el riu Sec. De seguida ens trobem al pla de la Font dels Enamorats amb grans exemplars de plàtans i pins pinyoners, l’antiga Font de Sant Josep –que no raja però es plena de “grafitis”- presideix el lloc. Ens entaulem en la espaiosa zona de picnic i decidim esmorzar. Amb els entrepans apareixen els complements habituals, el vi, les olives, la xocolata per als postres, les tasses de disseny, el cafè, la llet condensada, però.... ai ! el qui tenia de dur les “gotes” se les ha descuidat a casa... ja tenim tema de conversa i ais i uis... per a una bona estona !!!.

 

 

Refets reprenem el camí. Per un pont travessem de nou el riu Sec i pugem, per l’altra vessant, fins a un encreuament de pistes –la que ve del Pedrenyal Nou, per on tornarem desprès, i la que va a can Carbonell- agafem la de la dreta que, per aquest darrer mas, va fins a Santa Mª de Palautordera. Can Carbonell és una bonica i antiga masia, ens hi entretenim contemplant els ànecs collverd –mascles i femelles, ens aclareix en Josep Lluís el nostre expert "pagés"- que hi ha en una bassa. Tot seguit deixem, a la dreta, can Jan una cuidada i endreçada masia. Continuem, davant nostre -mig amagat pels núvols- podem veure una bona vista del Montseny. Entren a una zona de bosc, principalment pins, alzines i algun roure, fins que arribem a la depuradora d’aigües de Palautordera (sempre es bo que retornem al riu, el més netes possible, les aigües que embrutem i/o generem...).

Passem per sota les vies del TGV  (segons en Joan Miquel mai hem de dir AVE) i travessem la Tordera per l’enlairada passera de la Serra. Pugem al barri, mig residencial i força industrial, de la Serra on en un petit i tranquil parc hi podem veure la font de la Serra. “L’aigua –segurament de la xarxa pública- és molt bona” ens diuen una parella de vellets amb els quals ens creuem. Som ja dins el nucli urbà de Santa Mª de Palautordera. Hi visitem la Plaça de la Vila amb l’edifici noucentista de l’Ajuntament i les places de les Olles i de Santa Maria, on hi ha l’església parroquial construïda, el segle XVI, en estil gòtic. Hom creu que al solar on ara hi ha aquesta església hi havia un vell castell-palau senyorial. D’aquell antic palau només es conserva de forma visible la torre, dels segles XII–XIII,  que ara fa les funcions de campanar de l’església. Pel carrer Nou, ple de velles cases amb portals adovellats i finestres gòtiques, sortim de la vila.

 

Travessem, per dalt d’un pont, el Reguissol un altre afluent del riu Tordera. Caminem uns 100 m per la carretera que comunica els dos Palautordera, Santa Maria i Sant Esteve, amb la general; desprès agafem una pista que, pel mig de camps de conreu, surt per l’esquerra. Hi podem veure joves pagesos llaurant, amb tractors, la terra i, al fons, el Montnegre. Al poc deixem la rica i explotada plana del Reguissol, per enfilar-nos cap a can Pagà. Just arribar als primer carrers d’aquesta urbanització trobem una pista a l’esquerra, amb senyals del GR 97, que entra dins un bosc d’alzines, som a la Baga de can Pagà. Passem gairebé a tocar de can Porro –una masia molt cuidada-, per un  ufanós bosc. Baixem cap a la Tordera i arribem a la Font Fresca, un racó amb una font (que en prou feines raja), una taula i uns bancs de pedra que, especialment a l’estiu, conviden a un petit descans.

 

Arribem al Tordera (o la Tordera com diuen aquí) i com ja és habitual perdem, per un moment, el camí. Ens enfilem per un corriol ple de petjades de senglars... “fa estona que no veig cap senyal, roja i blanca, del GR...” diu algú; “no teníem d’haver travessat el riu ?... pregunta un altre. Cert, l’hem errat (sort que només ha sigut cosa d’uns 200 m). Retornem al costat del riu i, per una zona amb forces pedres, el travessem. Algú es remulla una mica més del normal... sort que som a l’estiu. A l’altre costat veiem el Molí del Pedrenyal, un antic molí citat ja en un document de l’any 1322. Pedrenyal vol dir pedra de foguera i també  era aquest el nom amb que  s'anomenaven les armes de foc que es feien servir als segles XVI i XVII. Més enllà passem pel Pedrenyal Nou, actualment un centre d’educació integral per a nens i joves amb risc d’exclusió social. El camí passa pel mig de camps i horts, al costat d’una tanca, un bonic cavall ens ve a saludar; aquells de nosaltres "que xiuxiueigen (susurren en castellà) amb els cavalls" li diuen o pregunten alguna cosa... Finalment arribem a l' encreuament de camins per on hem passat poc després d’esmorzar. Desfem la ruta, un altre cop, per la Font dels Enamorats, can Carreres i el Pont Trencat (on ens fem la foto “oficial” de la sortida) i ja, de nou, a Sant Celoni. Desprès de passar pel lloc on morí en Quico Sabater, rematem l’excursió amb les cerveses i un molt digne dinar al restaurant Tastacel.  

 

Desprès de dinar, retornats a l’estació, ens acomiadem dels companys/a del Maresme que han vingut i marxen en cotxe i la resta de la colla, un cop al tren, la continuem “fent petar” fins arribar a Barcelona.

El recorregut total de l'excursió, des de que hem sortit de l'estació fins que hi hem tornat desprès de dinar, ha estat d' 11 km. El temps que hi hem emprat, al ritme xino-xano i sense comptar les parades, han sigut  de 3 hores.

 

Gràcies a tots i a totes per la vostra participació i companyonia i no voldria cloure aquesta croniqueta sense donar la nostra més cordial benvinguda a l’amiga Conxita que ja ens ha assegurat que repetirà.

Una forta abraçada a tots/es i fins la propera que, recordeu, serà el dijous 18 d'octubre.

 

 

 

GALERIA D'IMATGES

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Text .- Pep

 

Fotografies.- Joan Miquel, Montserrat i Pep