MUSEU
SCOUT “JOAN CHARLEZ i PARADÍS”. Barcelona
Aquest dissabte dia 19 convidats pel
Cap de l’Agrupament “Mas Guinardó”, en Xavier Adell, els membres de la COMECLOG
(Comissió per a la Memòria del Clan Ós Gris) hem fet una visita al “cau” d’aquest
històric Agrupament –que l’any passat va complir 50 anys- i al MUSEU SCOUT
“JOAN CHARLEZ i PARADíS” que hi acull.
És una tarda plujosa, un dia ideal per anar “de museus”...
ha dit algú. Al vestíbul del Casal d’Entitats “Mas Guinardó”, puntual, ja ens
espera el nostre amfitrió: en Xavier Adell. Fem una ràpida presentació i passem
tot seguit a visitar l’Agrupament, abans de que els membres de les diferents
unitats –els veritables protagonistes del lloc- vagin ocupant els espais que
els son propis.
És, el local, un lloc lluminós de parets
blanques i grans finestrals, nou, modern i, alhora, acollidor. Gairebé tots els
passadissos –sense destorbar però- i els panys de paret estan ocupants per
vitrines, plafons, banderes, banderins, peces d’uniforme, reproduccions de
dibuixos scouts “clàssics” d’en Pierre Jubert i d’en Norman Rockwell,
fotografies, plaques commemoratives, documents i records escoltistes. Cada
unitat de l’Agrupament –els castors, els llobatons, la tropa, els pioners i el
clan- hi tenen el seu propi espai o racó, per uns moments revivim escenes de la
nostra infantesa i joventut... El Museu està integrat dins del Cau i el Cau és
un element –viu i actual- integrat dins del
Museu. Una bona mostra del model d’escoltisme que es practica i propugna en aquest
Agrupament: fidelitat a la tradició, imatge i esperit scout històric però
procurant adaptar-lo a la realitat i necessitats del moment actual. No deu ser
un mètode gaire dolent, el que en aquest Agrupament apliquen, si aquest els ha permès,
de forma continuada, una existència de més de 50 anys...
En Xavier Adell, una nombrosa representació
dels “Vells Llops de Mar” –associació d’antics escoltes marins, http://vellsllopsdemar.blogspot.com.es-
i alguns pares de nois i noies de l’Agrupament ens acompanyen en la visita.
Quedem gratament sorpresos de tot el que hi veiem –ho explicarem tot seguit- i
del dinamisme i característiques d’aquest Agrupament i els seus dirigents.
Agrupament
scout “Mas Guinardó” http://www.asmg31.com .- Creat l’any 1962 amb en nom de “Santa Mª del Mar”, tingué la
seva primera seu al barceloní carrer de la Princesa. Un dels seus fundadors va
ser el nostre company Joan Charlez que durant uns mesos va fer compatible la
seva llarga estada en el nostre grup “Santíssim Redemptor” amb el servei en
aquest aleshores nou agrupament, on finalment hi arrelà.
Anys després es traslladaren al
carrer de Besalú, al local que havia ocupat la “comissaria de zona” de l’ASDE-SCOUTS
DE CATALUNYA, per aquest motiu hom decidí canviar el nom de l’agrupament pel
d’”Edelweiss”, potser perquè és una flor que viu i creix en llocs difícils com
prats, pedregars i roquissars i és –també- el símbol dels muntanyencs i de la
conservació de la natura. Tant aquest nom com l’estada a aquest local durà poc,
l’any 1984 s’instal·len en la emblemàtica masia del Mas Guinardó, adoptant per
a l’Agrupament aquest nou i definitiu nom.
Ens comenta en Xavier que actualment
son més de 90 els membres que hi ha a l’Agrupament i que molts pares –antics scouts
o guies- hi porten els seus fills. Tenim l’oportunitat de parlar amb alguns d’ells
i podem donar fe de la seva satisfacció per aquesta decisió. L’Agrupament, des
del 2004, és membre fundador de l’Associació Catalana de Scouts http://www.ac-scouts.org organització
reconeguda internacionalment per la WFIS (World Federation of
Independent Scouts).
Museu
Scout “Joan Charlez i Paradís”.- Ja ho hem dit, el “cau” d’aquest Agrupament
i el Museu “Joan Charlez” formen un únic i harmoniós conjunt. Els nois i les
noies fan les seves activitats quotidianes, potser sense adonar-se, envoltats de
símbols i objectes d’un moviment que agermana –des de fa més de cent anys i a
tot el món- a milers de joves. Els qui tenim la sort de visitar el Museu en un
dia on l’Agrupament hi fa activitat, tenim també l’oportunitat de veure-hi -ben
plens de vida i futur damunt els uniformes i en les tasques dels nois/es- tot
allò que per a alguns només serien fredes i nostàlgiques peces de museu.
No podíeu, amics del “Mas Guinardó”
haver triat un marc millor per a ubicar-hi un Museu amb el nom d’en Joan
Charlez. Ell que dedicà, pràcticament, tota la seva vida als nois i a l’escoltisme
deu estar -allà on sigui- ben satisfet de veure que algunes de les seves pertinences
i els seus més íntims records scouts continuen ben vius, fent servei, enmig
dels nois i les noies del “seu” Agrupament. Aquesta és una de les nostres
primeres sensacions de la visita.
El Museu es va crear, pocs anys
després de la mort –el 23 d’octubre de 1999- d’en Joan Charlez, a partir de documents
i records d’ell lliurats per la família; aportacions d’antics scouts i del
mateix Xavier Adell que és, també, un destacat col·leccionista scout.
El mes de febrer del 2012, coincidint
amb la celebració del 50è aniversari de la fundació de l’Agrupament, es procedí a l’
instal·lació –tal i com avui el podem veure- del Museu. Un esforç, de tot l’Agrupament
i associacions amigues com els veterans “Vells Llops de Mar”, ben meritori
doncs és aquest (que nosaltres sapiguem) l’únic museu scout que tenim a
Catalunya.
Des d’un punt de vista més tècnic i pedagògic,
el Museu ens ha semblat molt complert i impecable. Una impressionant mostra de
peces d’uniforme –camises i panyoletes-; insígnies i distintius dels scouts i
de les guies; llibres i publicacions; banderes (algunes d’històriques) i banderins;
fotografies i documents; sivelles i d’altres objectes d’us habitual;...a més de
molt divers material d’aquí i d’arreu del món tot exposat de forma ordenada i
amb molta cura.
Pensem que aquest fons patrimonial i documental pot i ha de ser, també,
una molt bona font per al coneixement i estudi de l’escoltisme a casa nostra.
Sovint el desconeixement, la manca d’informació i, potser, un cert sectarisme
han influït en el rigor i l’objectivitat de molts treballs històrics sobre la
realitat del moviment escolta a Catalunya. Vet aquí l’ importància, present i
futura, d’iniciatives i llocs com aquest Museu Scout.
Per a nosaltres ha tingut un especial
i emotiu interès les vitrines amb fotografies i documents personals d’en Joan
Charlez (la seva primera sortida l’any 1955, la seva Promesa l’any 1956, alguns
dels primers campaments, el seu carnet scout, les seves divises i
distintius,...). Alguns, fins i tot, ens hem anat identificant en algunes de
les fotografies. En Llorenç –un dels més antics del nostre Agrupament- ha
lliurat a en Xavier Adell unes fotocopies amb unes fotografies manllevades dels
seus vells àlbums on, també, hi apareix en Joan...
Comencen a córrer nois i noies entre
nosaltres, cal –al menys per avui- deixar l’espai per als joves i els caps de l’Agrupament.
Ens crida l’atenció els colors de l’uniforme que porten: camisa gris i
pantalons blau marí. Com nosaltres a la primera època, diem, –camisa gris, pantaló
de vellut blau marí, mitjons blancs i boina- fins l’octubre de 1963, quan l’ASDE
adoptà, per a tot l’estat, el color marró-caqui i el clàssic barret scout que ja
havien portat els antics exploradors. Els temps passen, però les “modes” tornen... he,he,
diem.
En Xavier Adell, amablement, ens
ofereix repetir la visita en una altra ocasió –un dissabte al matí, per exemple-,
“...tindreu més temps per a observar, amb més detall i tranquil·litat, tot el
que vulgueu”, diu. Li prenem la paraula, fins i tot (amb el seu permís) “anunciarem”
la visita entre els altres companys i companyes del Clan.
Pugem al bar del Casal per a poder
continuar xerrant, al voltant d’uns refrescos o unes tasses de cafè amb llet.
En Xavier ens amplia alguns detalls, punts de vista; anècdotes històriques i
projectes sobre el que, constatem, és un dels ideals de la seva vida: l’escoltisme.
Durant molts anys va ser un proper col·laborador d’en Joan Charlez; deu ser
aquest “un mal” que s’encomana... pensem.
En la trobada hem intercanviat, també, impressions
amb alguns pares –alguns d’ells antics membres del nostre Agrupament: el “Santíssim
Redemptor”, però de períodes posteriors al nostre (nosaltres hi vàrem tenir una
participació activa fins l’any 1971)-. Es mostren satisfets i optimistes amb el
futur de l’escoltisme; els nostres fills s’ho passen molt i molt be, ens diuen.
Ens pregunten per les nostres activitats; a grans trets els hi expliquem el que
fem: les excursions xino-xano, el bloc, les sortides de primavera i de tardor,
els sopars d’estiu, les xerrades,...amb tot això, diem, continuem “regant” la
nostra vella amistat. Nosaltres també ens ho passem molt i molt be...!!! concloem,
tot rient.
Gràcies Xavier i amics per les vostres
atencions. Continuem en contacte.
NOTA.- Aquells que estigueu
interessats en visitar aquest Museu podeu adreçar un correu a l’Agrupament “Mas
Guinardó” des del punt de CONTACTE de la seva web.
La quotidianitat fa que no apreciem els que ens envolten, ho dic perquè
un quan rep un missatge d’un company que et diu que presentarà un llibre, la
primera reacció és de estupor.
