dilluns, 5 de maig del 2014

CRIDA A LA 48ena SORTIDA XINO-XANO



Serra del Coll de la Portadora des de Monistrol

UN TRAM DEL CAMÍ ROMEU A MONTSERRAT, de Vacarisses a Monistrol

Data.- Dijous 15 de maig de 2014.

Tipus d'itinerari.-  La passejada que us proposem recorre un tram –des de Vacarisses a Monistrol- del Camí Romeu que, a l’Edat Mitjana, anava de Barcelona i Terrassa, pel Coll Cardús, Vacarisses (on hi havia el vell Hostal de Torrelles), el Coll de la Creu (amb l’Hostal de la Creu) i Monistrol fins al monestir de Montserrat.

És un vell camí –segurament una antiga calçada romana- carregat d’ història i restes del passat: les runes de l’Hostal de la Creu, els arranjaments que Pere III el Cerimoniós va manar fer -l’any 1342- al camí, amb enllosats, murs i un desguàs lateral per a que l'aigua de pluja no l’erosionés.
l'Hostal de la Creu

Prop de l’hostal hi ha una font -sorprèn trobar una font dalt mateix de la carena, la configuració geològica i les filades de conglomerats que descansen sobre materials més impermeables ho fan possible- i s’hi va excavar a la roca una bassa de bones dimensions (de 7 x 4 m) per a abeurar els animals. En aquest indret hi havia una creu de terme (d’aquí el nom de l’hostal i del coll).



Pont gòtic de Monistrol
Arribats al Coll de la Creu dalt la carena –la Serra del Coll de la Portadora- que separa la petita vall que forma la riera de Palà de la del Llobregat apareix al davant, omplint-nos tota la mirada, la muntanya de Montserrat. Sota els nostres peus, el Llobregat i el poble de Monistrol, amb el pont gòtic pel qual travessarem el riu. És la mateixa visió que, al llarg dels segles, veien els romeus i caminants que anaven a Montserrat: gairebé ja hi som !!, devien pensar extasiats davant l'impressionant i original muntanya.

Monistrol. Carrer de Sant Joan
Un cop a la vila de Monistrol ens anirem enfilant, passant per pintorescos carrerons i places –els mateixos que degueren recórrer els romeus-,  fins arribar a la Plaça de la Font Gran on hi ha el restaurant on dinarem.


Restaurant Ca la Rosa


Menjador de Ca La Rosa


















Abans d’agafar el tren que ens tornarà a Barcelona –si ho desitgem- podem fer una ràpida visita al petit Museu Històric del Cremallera de Montserrat que hi ha a l’estació de Monistrol–Vila.
Museu - exposició del Cremallera

Recorregut i dificultat.-  El recorregut que farem a peu serà:


0,00 km.- Estació Vacarisses (RENFE) (280 m).

Travessem les vies pel pas a nivell i agafem a mà dreta el carrer Camí del Palà que seguirem fins a sortir del nucli urbà, on es convertirà en una pista. 


1,04 km.- Camí de l’estació de Vacarisses.

Seguim aquesta pista ja fora de la urbanització i sempre en baixada. Travessarem el torrent del Sellarés i arribarem a una urbanització. Seguirem recte en totes les bifurcacions.


2,19 km.- Cruïlla Hostal de Palà (210 m).

Uns cent metres abans d’arribar a la carretera BP-1213 agafem un camí que baixa i travessa la riera de Palà, passant per sota de la carretera. Després el camí va cap a l’esquerra on puja al carrer dels Torrents que agafem cap a la dreta.


2,65 km.- Bifurcació.

Arribem a una bifurcació amb rètol indicador (“La Creu”) on se separen temporalment el GR-96 i la Ruta de la Matagalls-Montserrat. Nosaltres girarem a l’esquerra pel Camí de la Creu seguint la ruta de la Matagalls-Montserrat. Seguim per aquest carrer que en deixar la darrera casa es converteix en pista i gira cap a la dreta. Al cap d’una estona deixarem aquesta pista per un corriol que trobarem a l’esquerra i que puja dret a la muntanya arribant a un altre camí més ample que planeja. Agafarem  aquest camí cap a l’esquerra retrobant-nos amb el GR 96.


3,67 km.-  Hostal de Creu de la Guardiola (280 m).

Som dalt del Coll de la Creu. Deixem a la dreta les runes del vell hostal. Baixem per un camí, antiga calçada medieval. Al cap d’una estona agafem una pista a la dreta que baixa cap a Monistrol. Tot arribant a les primeres cases, girem a l’esquerra per un carrer i després a la dreta sempre baixant. Travessem el riu Llobregat pel pont gòtic i per un pas subterrani arribem a la part baixa de Monistrol.


5,11 km.-  Monistrol. Riu Llobregat (115 m).

Continuem pel carrer del Pont que ens conduirà a la plaça de Bo-bo, on agafarem el carrer Sant Joan fins arribar a la Plaça de la Font Gran.


5,30 km.- Monistrol. Plaça de la Font Gran (158 m).

En aquesta plaça hi tenim el restaurant "Ca la Rosa "on dinarem.


El recorregut total de l’excursió és d’uns 6 km el temps estimat per a fer-la, sense visites ni aturades, d’unes 2h 30’Els desnivells acumulats  son de + 110 m. de pujades i de -245 m. de baixades. La dificultat de la sortida és baixa, amb una lleugera pujada des de la riera de Palà fins al Coll de la Creu i, pràcticament al final de l’excursió una més sobtada però còmoda baixada, des d’aquest coll fins al riu Llobregat.

Dinar.- El dinar el farem a les 14h 30', un cop acabada l'excursió (hem previst començar la caminada a les 10h del matí), al restaurant “Ca La Rosa”, Plaça de la Font Gran, 8 tel 938 284 976 de Monistrol de Montserrat www.calarosa.com . El preu del menú serà d’11 euros (IVA inclòs).

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- l’ Antonio, en Llorenç i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi i les olives, en Josep Mª la llet i el cafè i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre.
Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.-  Estació de Rodalies Renfe de la Plaça de Catalunya, sota el rellotge de davant de les taquilles, a les 8h 30’. Per agafar el tren de la línea R 4 que surt a les 8h 48’ i arriba a Vacarisses a les 9h 47’.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 12 de maig, trucant o escrivint un correu a en Josep Fitó, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de concretar al restaurant el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL



PRONÒSTIC PER LA 48ena XXR


Hi ha un potent anticicló situat en la vertical de les illes Britàniques que envia una falca cap a nosaltres. És a dir ens envia el temps atmosfèric que hauríem d'haver tingut el passat dissabte per pujar al Puig Neulós o el diumenge per navegar en el Cap de Creus.
Però és el pa que si dona i un no pot fer-hi més.

Aquest dijous, pel que sembla, entre Vaquerisses i Monistrol lluirà el sol, la temperatura al matí serà de entre 9º i 10º augmentant cap els 20º a l'hora de dinar i possiblement acabant amb 23º al tornar. El vent serà moderat de Mestral girant cap a Tramuntana i després a Gregal, en definitiva sempre del quadrant nord i dintre de la falca anticiclònica que us apuntava al principi del pronòstic. Falca que al vespre desprendrà una bombolla de alta pressió relativa que anirà a situar-se damunt de Menorca, però que no farà canviar el vent fins la nit de dijous i per tant no ens afectarà.

En resum, gaudirem d'un temps molt agradable.



Si no m'erro!!

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS


J.M.

dimecres, 23 d’abril del 2014

SANT JORDI 2014



Vitrall de Sant Jordi, obra d'Antoni Rigalt, realitzat cap al 1902.
Museu del Modernisme Català de Barcelona.


PER SANT JORDI, EL LLIBRE, LA ROSA I L'ESTELADA AL BALCÓ


LA NOSTRA BANDERA

Alcem els cors, que ja tenim bandera
enarborada sota el nostre cel.

En nostres mans ha nat com rosa vera,
la flor en l'espai, però en nostre pit l'arrel.

Els bells colors ha desplegat en l'aire;
l'amor hi lluu en l'or barrat de sang;
escampa arreu la poderosa flaire
amb què reneix un poble fort i franc.

Agermanats per ella en pau i en guerra,
marxem contents per viure i per morir.
Santa és la causa, catalana terra;
bell és el seny en què ha volgut florir.

Ah, Catalunya, nostra mare amada!
Viurem fidels al seny del teu amor.
Si cal morir servant la flor sagrada,
caurem contents bo i estrenyent-la al cor.
 
Joan Maragall i Gorina






UNA JOIOSA I FELIÇ DIADA !!!!






dimecres, 16 d’abril del 2014

CRÒNICA DE LA 47ena SORTIDA XINO-XANO

 
CAMINADA (PER A TOTS ELS GUSTOS) PER LA VALL D’HORTA I EL CASTELL DE PERA

Hem trigat una hora i mitja per anar de Barcelona fins al punt d’inici de l’excursió: la Vall d’ Horta. Hi havia molt trànsit cap el Vallès; molt trànsit, també, per travessar Sabadell (fins i tot, un dels cotxes de la colla, s’ha “perdut” dins d’aquesta ciutat...) i, finalment, molt trànsit de ciclistes a la B-124 la carretera –amb nombrosos revolts i suaus pendents- que uneix Castellà del Vallès amb Sant Llorenç Savall. Tot i així, a les 9h 30’ hem aparcat els vehicles al petit pàrking que hi ha a tocar del Pont de La Muntada, just on arrenca la pista que porta a El Marquet de les Roques.  Aquí comença la caminada d’avui.
 
El camí voreja, el verd i frondós Torrent de la Font de Llor fins que, ben aviat, arribem davant l’impressionant edifici del Marquet de les Roques, un gran casal d’estil historicista-neoromànic que havia estat propietat de la família d’en Joan Oliver (Pere Quart). Pel seu aspecte exterior, s’entén que els Oliver s’hi referissin sempre amb el nom de El castell (1). Amb el Montcau  i Els Emprius com a teló de fons, el paratge és d’una gran bellesa i s’hi respira pau i tranquil·litat.
El Marquet de les Roques
 
"El cul" del Montcau i una de les moltes agulles que es veuen des del Torrent de Llor
 
Com que tots (i no només en Joan) comencem a tenir gana posem “la directa”, corriol amunt, fins a la Font de Llor –un fresc i ombrívol racó- on hi tenim previst esmorzar. El “refrigeri” (“aliment lleuger que hom pren per reparar les forces”, diu el Diccionari) ha estat com Déu mana i amb els elements tradicionals: entrepans al gust de cadascú, vi, olives, cafè, llet, “gotes”, un exquisit pastis de xocolata i llaminadures... Hem pujat fins a la font però, la majoria, l’aigua ni l’hem tastat !!!. Certament, el bucòlic i tranquil indret és un molt bon marc per a un dels importants i joiosos objectius de la sortida: l’esmorzar.
 
 
 
 
 
El camí que porta a la Font de Llor continua, muntanya amunt, fins al Collet de Llor (a 778 m d’alçada) i un cop allà es pot anar al Montcau (1.056 m) o a la Cova Simanya o resseguir tota la Carena dels Emprius fins al Coll de Pregona. Nosaltres ho deixarem, si és el cas, per a un altre dia. Avui tenim previst fer la ruta pràcticament voltant tota la Vall d’Horta. Per això desfem -de nou- el corriol fins El Marquet de les Roques, passem a tocar de la capella i la masoveria, per agafar un camí –amb el rètol que assenyala “al Castell de Pera”-  que s’enfila per un dels vessants de la Carena dels Emprius rematada per les Agulles o Roques de Finestrelles (879 m d’alçada) -en referència a que aquestes mostren diferents forats en forma de finestres- i El Queixal Corcat (837 m) una roca –cilíndrica i xata, com un queixal-, força original enganxada a la carena i foradada per dins, que permet fer cim tot grimpant –si un no és molt gros- per aquesta “xemeneia” interior.


 
La nostra ruta va pujant pel pendent de la Carena dels Emprius, que dona a la Vall d’Horta, completament desforestat a causa de l’important incendi de l’any 2003. El recorregut, però, és molt agradable ja que una catifa de mates de romaní i farigola –plenes de flor- l’omplen d’olor i color. Arribem a un punt on el camí comença a baixar cap l' anomenat Torrent de Pregona. La visió que, des d’aquest excepcional mirador, tenim sobre tota la vall i les muntanyes que l’envolten ens ajuda –com si es tractés d’un mapa en relleu- a  planificar el recorregut: les masies de La Pregona, El Romeu, el mas d’Agramunt,... el Coll de la Costa, el Castell de Pera i la gran pedra que li dona nom enfilats dalt d’un turó... Riera avall, Can Brossa i la pista que -unint totes aquestes cases- baixa fins el pont de La Muntada, el lloc on hem començat la caminada.
Tothom, des d’on ara som, s’ha pogut fer una idea del que encara ens queda per caminar i les possibles alternatives que el recorregut d’avui permet. Uns ho tenen clar, faran una caminada només per a agafar gana: un cop siguin al  Romeu continuaran pista avall fins arribar on tenim els cotxes. Uns altres, més “canyers” estan decidits a “acomplir els objectius previstos”: El Romeu, Mas d’Agramunt, Coll de la Costa, pujar fins el Castell de Pera i –potser fent una mica de drecera- retornar al Pont de La Muntada. La Xino-Xano d’avui permet perfectament fer un itinerari “a la carta”, al gust de cadascú.
Passem, seguint el camí, molt a prop de La Pregona coneguda antigament, també, amb el nom de Coma Pregona; és una de les masies més antigues de la vall. S’han trobat referències d'aquest mas en documents dels anys 1266, 1360 i 1577.  
Poc després, travessem la riera per un gual d’obra i arribem a El Romeu un altre gran casal, situat als peus de Roca Sereny (801 m), del qual es parla ja en documents del 1468. En un emplaçament privilegiat al fons de la vall, l’any 1960, aquesta masia va ser restaurada molt dignament.
El Romeu
 
En aquest punt la colla es parteix, uns continuen vall avall mentre que els altres aniran fins el Mas d’Agramunt – documentat, també, des del segle XIV- i pel Coll de la Costa, pujaran al Castell de Pera.
A l’alçada del Mas d’Agramunt i quan ja hem iniciat la pujada al coll, es produeix una “deserció” al grup dels “canyers”: quatre caminadors decidim retornar fins a la pista i continuar, riera avall –passant per can Brossa- fins el Pont de La Muntada. Només quatre valents –tres valents i una valenta- segueixen amunt fins assolir un altre dels objectius de la sortida: el Castell de Pera a 735 m d’alçada (2).
Restes del Castell de Pera, al fons s'endevina un fragment de la capçalera de la capella.
 
 
Els/la més "canyers/a" dalt del Castell de Pera: La prova !!!
 
Diuen els companys que l’esforç ha valgut la pena per, en primer lloc, la satisfacció personal –i de grup- de l’objectiu aconseguit però, també, perquè des d’allà dalt la vista és impressionant: el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç –des de la Mola fins al Montcau- i totes les valls, colls i carenes que envolten el lloc. Fan una bona sèrie de fotografies per a documentar i immortalitzar el moment.


Panorama de la Vall d'Horta, amb el Montcau al fons, amb els efectes de l'incendi de l'any 2003.
 

El descens el fan, tal i com ja ens havien insinuat, per la via directa pel corriol que, per dalt la carena de La Muntada, porta fins aquest mas. La Muntada és, també, una altra de les cases de pagès més antigues de la Vall d’Horta. Documentada des del 1162 com a propietat del Monestir de Sant Llorenç de Munt anteriorment, els segles XI – XII, va ser una possessió del castell de Pera. Fill d’aquesta casa era el bandoler Joan Muntada (El Minyó de Sant Llorenç Savall) que formà part de la colla d’en Perot Rocaguinarda –aquell bandoler mític que lloà en Cervantes a El Quixot-. L’any 1611, a canvi que li fossin perdonats els seus delictes, s’integrà a les tropes –els Tercios- que lluitaven a Itàlia on es perdé el seu rastre. La Muntada va ser adquirida, l’any 1998, per la Diputació de Barcelona que la reconvertí en un Punt d’informació del Parc i Escola de Natura i formació.


La Muntada
 
Els qui no hem pujat al castell hem pogut estar una estona relaxats, xerrant  o badant, asseguts a l’ombra d’un pins al lloc on, a primera hora del matí, hem deixat els cotxes. Quan falta un quart d’hora per les dues, tota la colla ens retrobem de nou fent una merescuda rebuda als qui han decidit pujar fins dalt del castell. Segons els equips de mesura d'en Joan Miquel, els "valents" que han fet la excursió complerta han recorregut 12,33 km i han caminat -sense comptar les parades- 3h 23' amb un promig de 3,6 km/h. Els qui han fet el recorregut fins el Mas d'Agramunt (sense pujar al castell) han fet uns 9 km i els qui, des de la masia del Romeu han continuat pista avall fins al Pont de La Muntada, han fet una excursió d'uns 7 km.


El dinar el tenim emparaulat a les dues i d’on som fins a Sant Llorenç Savall hi ha menys d’un quart, per tant, anem a l’hora. Tot està sortint tal i com teníem previst.
 
Arribada i retrobament, triomfal, amb els herois que han pujat al Castell de Pera.
 
 Camineu, camineu... que nosaltres ja us esperarem...
 
Quan som davant del restaurant Les Brases de Ponsferrer, una antiga casa-forta enfilada dalt d’una penya a l’entrada de Sant Llorenç Savall, ja intuïm que hem encertat el lloc. Tenim la taula parada en un rústic menjador –la mestressa ens comenta que eren els antics estables: “en aquest lloc sempre s’hi ha menjat: animals o persones...” ens diu somrient. Prenem les cerveses acompanyant-les amb secallones, olives i cacauets torrats que hi tenim disposats, suposem, per anar obrint la gana... tot i que, segur –fa tanta estona que hem esmorzat... !!!- a nosaltres no ens cal, ens ho menjarem tot, tot i tot.
 
 
La "Junta Directiva" a l'hora del dinar...
 
El dinar ha estat molt be i el vi –en porró- molt bo. Rematem l’àpat, a la sobretaula, tot comentant les incidències de la jornada i segurament –mireu que serioses estan, a la foto, la Conxita i l’Elena...- importants, profunds i transcendentals temes.
Confidències... ?
 
 
Fem la foto de grup (un cop més hi falten en Carles i l’Elena S. que han tingut de marxar abans de dinar) i donem per finalitzada l’excursió.
 La foto "oficial" del grup, davant el Restaurant Les Brases de Ponsferrer. (Hi falten en Carles i l'Elena S. que ja havien marxat)

 
Cal agrair a en Llorenç l’impecable organització de la sortida –fins hi tot sabem que ha visitar prèviament, sota la pluja, alguns llocs del recorregut i el restaurant- i a tots i totes la vostra fidel i incondicional participació.
Recordeu que la propera Xino-Xano està prevista per al dijous 15 de maig, tot i que molts de nosaltres ens veurem abans (el diumenge 27 d’abril, a Prat de Cadí i el cap de setmana del 9, 10 i 11 de maig, a la Sortida de Primavera 2014).
Fins llavors, doncs, una forta abraçada.
 
 
Text.- Pep
Fotografies.- Joan Miquel, Enric, Elena I., Montserrat B., Josep Mª, Josep F. i Joan.

 Mapa de la zona de l'excursió.
 
 
NOTES.-                                                                                
1.- Aquesta casa residencial, edificada al costat d’una masia –Can Marquet , ja existent al segle XIII- i que ara és la masoveria, va ser acabada de construir l’ any 1895 per l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell i Arús –un deixeble de Domènech i Montaner- per encàrrec d’ en Antoni Oliver i Buxó, l’avi de Pere Quart. Habitada principalment durant els estius va ser, també, lloc de reunió i estada dels grans noms de la literatura catalana del moment com Josep Carner, Carles Riba o Guerau de Liost. Pere Quart i altres escriptors com Francesc Trabal o Armand Obiols (pseudònim d’en Joan Prats) membres de l’anomenada Colla de Sabadell i fundadors d’ Edicions de La Miranda, de gran importància entre els anys 1925 i 1930, solien passar-hi algunes temporades. Els Oliver mantingueren la propietat fins a la Guerra Civil. El 1940 la família Oliver perden la pertinença del Marquet. Durant un temps, el Castell és ocupat per la Falange i el 1941 és adquirit pel senyor Llorenç Valls i Valls, fill de Sant Llorenç Savall. La seva filla Francisqueta, el 1999, va vendre El Marquet i la seva propietat de la Vall d’Horta a la Diputació de Barcelona que, al llarg dels anys, hi ha fet importants obres de restauració i condicionament transformant l’edifici en un Punt d’Informació del Parc Natural i centre cultural. Els caps de setmana es programen visites guiades, tot i que ara està tancat per obres.
2.- Diuen que el nom d’aquest castell deriva de l’època romana (petra/pedra) i que té relació amb la gegantina pedra que s’alça per damunt de les restes. El recinte fortificat està documentat des de l’any 1017. Del segle XI al XIII tingué diversos senyors o propietaris. El 1287 va ser adquirit per Pere Marques i els seus successors mantingueren aquest domini fins a començaments del segle XIV. Des del 1378 fins al segle XIX passà a ser propietat dels Sentmenat tot i que a partir del segle XVII ja estava deshabitat. De les poques restes que hi queden destaca un pany de paret amb dues filades d’espitlleres a diferent nivell, les bases d’unes torres i la capçalera de la capella castellera –dedicada a Santa Maria- segurament, com la part més antiga del castell, també del segle XI.

 

dimarts, 8 d’abril del 2014

Ja és Primavera al Clan Os Gris

El Clan anuncia la Sortida de Primavera:
Una passejada històrica
a cavall de l'Alt Empordà i el Rosselló


L'Albera

El propòsit primigeni a l'hora de programar aquesta sortida de primavera va ser, com sempre, tenir una excusa per aplegar-nos i sentir les vivències de l'un i de l'altre en el cada vegada més breu (afortunadament) espai de temps que hem restat sense veure'ns. I, és clar, menjar i beure mentre petem la xerrada.

Però les excuses han de tenir argument i aquest és donar a conèixer indrets i recons de la nostra estimada Catalunya per part dels que som autòctons, encara que sigui d'adopció, d'una part del territori pel qual transcorre la sortida. És com si us diguéssim: -"Aquest és el meu paisatge estimat, te'l dono a tastar perquè el seu encís et faci tornar per gaudir-lo més i millor"-

I és el meu cas. No vaig néixer al Empordà, però el bressol llegendari del País m'ha fet captiu. Ja sabeu allò del pastor i la sirena, oi? Llavors, pot ser motivat per la llegenda, us he configurat un parell de recorreguts històrics separats per forces segles de diferència l'un de l'altre.

El del dissabte serà la ruta de descoberta de l'exili dels perdedors de la Guerra Civil que ens portarà a la muntanya del pastor pels camins de fugida, els camps de refugiats i l'acolliment dels nadons nascuts en aquelles penoses circumstàncies.

La del diumenge serà més lúdica, anirem a la mar de la sirena pels espadats tel·lúrics del Cap de Creus per acabar a les beceroles de la vida monàstica de la nostra terra.

Heus aquí el programa que us proposo:

Divendres 9 de maig.

Acostament a Maçanet de Cabrenys des dels punts de partida de cadascú i acollida al Hostal La Quadra, carrer Rectoria, 11 d'aquesta pintoresca població, on ens aplegarem tots per sopar i debatre el programa de l'endemà.



Per aquells afortunats que disposeu de tot el matí per fer la aproximació, pel camí podeu visitar Figueres, que ofereix el Teatre Museu Dalí o el Museu del Joguet de Catalunya, ambdós molt interessants. I qui només pugui arribar a Maçanet a la tarda, farà molt bé en endinsar-se en els seus carrers i cedir a l'encant de les seves façanes.






Dissabte 10 de maig.

Sortirem, si o si, de l'Hostal a dos quarts de nou per passar pel Mas Perxés on varen fer nit Companys i Aguirre abans de travessar la frontera, aturant-nos un moment al Monument a Companys al coll de la Manrella i fer cap al Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera. Aquí ens esperen a dos de deu (hauran obert especialment per nosaltres) per fer-nos una visita guiada.
.



Des de La Jonquera i passant per El Pertús, ens enfilarem per l'extrem oriental del Pirineus, on pren el nom de Serra de l'Albera fins el Puig Neulós que esperem que no faci honor al seu nom i ens permeti una bona visibilitat. Al Puig Neulós pujarem amb els cotxes fins la barrera que queda a 1,9 quilòmetres del cim, llavors haurem de caminar uns tres quarts d'hora per gaudir de les immillorables vistes que des del cim es veuen. Al Nord el Vallespir i el Rosselló fins a Salses, al Sud l'Alt Empordà fins el Montgrí que fa frontera amb el Baix Empordà. Dos estats, però un País.

Des de Puig Neulós

Puig Neulós i el Canigó al fons





Malauradament no podrem entretenir-nos gaire fent fotos (unes poques, si), perquè haurem d'estar a dinar a dos quarts de dues al restaurant Au Remp' Arts de la vila d'Elne. És el més tard que s'ha pogut negociar amb un restaurador francès, que ja sabeu que dinen força d'hora i tanquen la cuina a les dues. Després de dinar ens traslladarem a les platges on gaire bé mig milió de refugiats van patir les condicions d'autèntics camps de concentració i honorarem davant del Monòlit Memorial del Camp d'Argelers les víctimes d'aquell horror.


D'Argelers tornarem a Elne per visitar La Maternité Suisse d'Elne on ens espera l'altre visita guiada del dia per conèixer la història d'aquesta casa que va acollir les parteres que eren als camps de refugiats i els seus nadons i també la extraordinària labor que va desenvolupar la seva fundadora, la infermera Elisabeth Eidenbenz. Els que heu llegit el llibre, pot ser fora convenient que el porteu amb vosaltres, perquè m'han informat que la visita anterior a la nostra es molt possible que hi hagi la seva autora, la historiadora Assumpta Montellà i seria una bona ocasió per demanar la dedicatòria.

Acabada la visita tornarem a l'Hostal la Quadra per sopar i fer el "briefing" de l'endemà. Ah! si, i dormir.






Diumenge 11 de maig.


També sortirem a dos quarts de nou per anar directament al port de Roses on a les deu en punt hem d'embarcar-nos en vaixell "Safari V" dels Blaus de Roses que ens portarà tot seguint la costa fins a Cadaqués. La postal més bella de la Costa Brava, especialment quan s'arriba per mar al matí amb el sol a popa, que en serà el cas al voltant de les onze. A Cadaqués desembarcarem i gaudirem dels seus costeruts carrers on cada recó és un retrat i l'art és infús en cada pedra, a cada flor de cada finestra. Llavors comprendrem perquè va ser, és i segurament serà, el cau de tant i tants artistes.

Cadaqués









Acomplertes les cent fotos que, sens dubte, farem cadascú de nosaltres, embarcarem de nou a les ordres del patró per tornar a Roses. Encotxats en els nostres respectius vehicles farem cap al Port de la Selva, per la carretera que passa pel mig del Parc Natural de la península del Cap de Creus. Allà ens esperen a dinar a Ca la Paquita, avui també a dos de dues. En aquest cas perquè després de dinar tenim un altre visita guiada encaixada entre altres visites del Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes.


El Port de la Selva, al fons Ca La Paquita
Per acabar el tast del meu paisatge estimat, baixarem de San Pere fins a Llançà, el meu poble d'adopció, on enfilats al Castellar, el sol a tres hores de la seva posta cap a Figueres, i tot contemplant la badia farem el comiat que no serà per sempre, tan sols per un instant.










Pressupost:

Mitja pensió entrada divendres sortida diumenge més dinars a Elne i El Port de la Selva per parella 271,80 €   per single  150,90 €

Visites guiades al Memorial de l'Exili, la Maternité i el Monestir i viatge en vaixell, per parella   64.24 €   per single  32.12 €


Hi ha hores d'ara 15 preinscrits, ja hem reservat lloc al Hostal La Quadra i als dos restaurants del recorregut, però caldrà concretar el número exacte de participants el més aviat possible per tal de no tenir problemes d'espai.

És per això que us prego que em feu saber per correu electrònic jm.cortes@telefonica.net , la vostra inscripció definitiva abans del dia 5 de maig.


Mercès.
Una abraçada,
J.M.