CRIDA A LA 61ena SORTIDA XINO-XANO

A “CAÇAR” BOLETS PER UN LLOC “SECRET” DE

LA VALL DE VALLFORNÉS

Data.- Dijous 1 d’octubre 2015.

Tipus d’itinerari.- Cap “caçador de bolets” diu mai on se’n troben. Nosaltres, que en aquesta sortida en volem collir molts, comptem amb la complicitat de dos bons coneixedors de la zona i d’aquests tipus de fongs superiors: en Llorenç i la Isabel. Per tant, si n’hi han, segur que n’arreplegaren molts... no us perdeu doncs, uns dies desprès de l’excursió, la crònica d’aquesta sortida. Quedareu garratibats, estupefactes, esbalaïts, plens d’enveja,... !!

Recorregut i dificultat.- Amb els cotxes anirem fins a Cànoves. Un cop allà ens endinsarem per la pista asfaltada que va per la profunda i feréstega vall de Vallfornès i que arriba fins al Pont de Muntanya, una mica més amunt de Can Domènec, on hi deixarem els vehicles. Per aquesta zona ja hi vàrem fer una sonada Xino-xano, el febrer del 2010 (com passa el temps !!!), fins al Castanyer Gros de Can Cuc que ens deixà a tots molts bons records però, també, ben esllomats...

En aquesta ocasió, ens enfilarem per un dels vessant de la vall gràcies a la pista que, sortint de davant de Can Domènec, porta a la Font del Capellà a 570 m d’alçada... i “hasta aqui puedo leer”  que deia la Mayra Gómez Kemp.

Can Domènec està a uns 400 m d’alçada, això vol dir que el desnivell que s’ha de superar en els 1,5 km que, aproximadament, hi ha fins a la Font del Capellà, és d’uns 150 m. Una “dificultat” que tots i totes –xino-xano- podem assolir perfectament. El recorregut mínim total a peu, doncs, el podem fixar en uns 4 km (0,5 km des del lloc on deixarem els cotxes al Pont de Muntanya fins a Can Domènec + 1,5 km des d’aquesta casa fins a la Font del Capellà = 2 km d’anada + 2 km de tornada). Diem que aquest és el recorregut i desnivell mínim, per aquells i aquelles que no vulguin dedicar gaires esforços a cercar i recollir bolets..., els “caçadors de bolets”, clar, al llarg del temps que dediquin a la “cacera”, caminaran, pujaran i baixaran molt més... el que “algo quiere, algo le cuesta...”. Això si, per tal de no perdre’s, convindrà que la cerca la fem sempre en petits grups, sense perdre de vista els companys i amb clares referències del lloc on hi ha la Font del Capellà (on hi tindrem instal•lat el camp base)... No volem que ningú es perdi, ni arribar –com va passar l’any 2010- tard a dinar !!!

Dinar.- El dinar el farem, a les 14h 30’, al Restaurant El Refugi –carrer Flamicell, 20 tel. 938 451 391 de SANT ANTONI DE VILAMAJOR-. El preu del menú és de 10 euros. 

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional, que en Llorenç – i si poden venir-  l’Antonio, en Jaume i en Zac (potser ja tenim masses “goteros”... he,he) portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). Barrets i crema protectora per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

En aquesta “sortida boletaire” cal, també, portar algun/s cistell/s o capsa/es per anar-hi posant el bolets... !!!

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, en funció dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i “repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos. Per tant, sisplau, confirmeu el més aviat possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per tal de que el coordinador organitzi la logística de transport i els possibles “punts de concentració” a Barcelona i l'hora de trobada. Per als qui sortim de Travessera/Llepant, diu l’organitzador, serà a les 7h 45’ del matí. El "repartiment" final en els diferents cotxes, l'anirem comunicant directament als assistents per correu electrònic.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 28 de setembre contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Llorenç -el company que coordina aquesta sortida- més que rés per tal de poder confirmar al restaurant (dimarts al matí) el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 61ena XXR

 Aquesta setmana que encetem pinta meteorologicament malament pel que fa al que en diem "bon temps".

El dijous 1 d'octubre hi haurà un anticicló damunt de les illes Britàniques i una baixa relativa sobre les Balears. Això farà de bomba centrífuga que impulsarà vent de llevant que portarà humitat des del golf de Lleó i molt probablement farà que plogui, si bé que és possible que escampi cap a les onze del matí.

Amb aquest panorama tenim gaire bé assegurada l'abundància de bolets donat que haurà plogut abans, però no tenim gens segur que a l'hora de caçar-los hagi parat de ploure. 

Caldrà anar-ho actualitzant.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

Del dimecres 30 de setembre

30/9/'15 10:00

No hi ha variacions importants del pronòstic anterior tret de que sembla ara més probable de que no ens plourà.

Ah! i de que farà més vent del que esperàvem. 

Caldrà abrigar-se perquè 12º no són el mateix si hi ha calma que si bufa vent. El vent serà de llevant, per el què pujarà per la vall cap a Collformic.

El dia serà rúfol i ennuvolat però escamparà una mica a la tarda.

Fins demà,

J.M.

CRÒNICA DE LA 60ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA PELS VOLTANTS DE TARADELL: LES CUINES D’EN ROCAGUINARDA, EL TURÓ DE L’ENCLUSA I EL CASTELL 

DE CAN BOIX O DE TARADELL

Tal i com ja ens havia anunciat en Joan Miquel en el seu pronòstic meteorològic, quan sortim de casa, a Barcelona, plovisqueja. Quan arribem al punt de trobada, al barri de la Sagrada Família, per tal de repartir-nos en els cotxes, ja no plou.

Els qui des de Barcelona anem avui a l’excursió som sis i fem el viatge fins a Taradell, en dos cotxes amb tres caminadors en cadascun d’ells. Des del Maresme, un altre vehicle  amb en Josep Lluís i l’Elena I., farà cap fins aquest poble. A l’hora de dinar, dos cotxes -el de l’Enric i el d’en Carles- hi portaran cinc comensals més. Tota una expedició, doncs, de 13 persones i 5 vehicles.

Mentre fem el viatge d’aproximació, amb animades converses, el temps va millorant fins a esdevenir un dia gairebé seré i solejat. Potser fins i tot passarem calor, diem.

Un cop a Taradell els qui hi hem anat per a caminar aparquem els cotxes en un dels carrers extrems d’ aquesta població, un lloc proper al punt on hem d’iniciar l’excursió a peu.

Comencen la caminada. El primer indret d’interès que trobem és l’ermita romànica de Sant Quirze de Subiradells situada en mig d’un bosquet de roures i alzines. Documentada des de l’any 898, l’actual església amb campanar d’espadanya, absis semicircular i porta ferrada es va aixecar el 1095. Va ser malmesa el 1936 i restaurada, l’any 1967, pels promotors de l’ urbanització que hi ha al costat. Com que només falta mitja hora per a les deu (i molts ja fa més de tres hores que ens hem aixecat) decidim esmorzar-hi. Fem l’àpat “tradicional”: entrepans, vi, aigua, olives i –alguns- “gotes”.

Reconfortats,  reprenem la ruta passant per la font del Ravató o del Drac. És un bonic, tranquil i ombrívol racó on l’aigua de la font raja per un artístic broc, fet de forja, que representa un d’aquests animals mitològics.

Després de vorejar alguns camps, el camí es va enfilant serrat amunt pel mig del bosc amb nombrosos cirerers d’arboç carregats amb els seus dolços fruits. Arribem, per damunt d’uns grans enllosats rocosos, dalt la cinglera. Les vistes que cap al nord tenim son espectaculars: les Guilleries, el Collsacabra, els cingles de Tavertet, Cabrera, el Puigsacalm, el Pla d’Aiats,... i en primer terme, damunt d’una gran extensió de boscos, una gegantina cadira de pedra feta de gresos vermells: La Trona.

"La Trona " en primer terme

Passen per una zona de matolls, el camí comença a separar-se de la cinglera tot girant vers ponent, fins que arribem a una poc transitada i malmesa pista. Amb l’ajut dels GPS, que en Joan Miquel i en Jaume porten i d’unes clàssiques fites, fetes amb pedres, arribem a un dels altres punts d’interès d’aquesta ruta: les cuines d’en Rocaguinarda. En una espècie de balconada o replà, al mig de l'espadat que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi ha tres cavitats fetes per l'erosió conegudes amb aquest nom. Aquest indret va servir sovint, entre els anys 1606 i 1610, de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda i els seus companys. També durant la Guerra Civil (1936-1939) es va utilitzar com a amagatall per a gent perseguida i algun “emboscat” (en aquest enllaç hi podeu veure un detallat estudi d’aquestes “cuines” http://www.geb.cat/les-cuines-den-rocaguinarda-taradell-osona). Per a visitar-les cal baixar per un petit grau o canal que hi mena, els més curiosos i atrevits de la nostra colla –gairebé tots-  així ho fan. Hi fem un bon nombre de fotografies.

Des d’aquest punt i des de dalt del cingle tenim un bon mirador sobre els boscos i vall de la Mansa, la masia del Vilar, el turó i el castell de Taradell, el terme de Viladrau i, al fons, el Montseny.

Continuem la ruta, per damunt dels cingles, vers el punt culminant de l’itinerari d’avui i del terme de Taradell: el Turó de l’Enclusa (868 m d’alçada) on hi ha un vèrtex geodèsic. En aquest lloc hi havia hagut una antiga torre de vigilància (de la que no en queda cap rastre) que tenia com a funció avisar al castell de Taradell dels possibles perills que vinguessin per aquest costat.  Uns metres més enllà arribem a una gran massa rocosa, encinglerada per gairebé tots els costats, una veritable balconada amb la forma de l’estri que dona nom al lloc i on hi oneja permanentment una gran senyera: l’Enclusa. És un mirador privilegiat amb panorames sobre tot el territori que l’envolta: la Plana de Vic, les Guilleries i el Montseny. Sota el pal de la bandera hi ha una placa, col•locada l’any 2004, en homenatge a mossèn Joan Vilacís amb un fragment d’un poema seu:

GEGANTS DE PEDRA VIVA

Cimals del nostre terme ! Gegants de pedra viva !

Titans que el pas dels segles el vostre cel abriva

mirant-nos cara a cara: l’”Enclusa” i “el Castell”.

Sou vida i sou guiatge del llibre de la història

forjada de proeses, amb rims d’amor i glòria,

per fills que antany vivien al nostre Taradell.

Després de gaudir de l’impressionant vista ens fem la fotografia del grup de caminadors.

Reculem, per a continuar l’itinerari, fins a trobar una estreta canal que ens obliga a fer una petita desgrimpada d’uns 10 m de desnivell. Potser caldria -com fem amb la farmaciola, el vi, les olives i les “gotes”...- portar sempre, a les sortides, alguna corda -d’uns 15 o 20 m- per a situacions com aquesta, diem.

El camí passa, arran de cingle, per sota mateix de l’Enclusa i baixa fins arribar al coll de la Mansa o Collada del Vilar. Travessem la carretera que va de Taradell a Viladrau (la B-520) per baixar, primer, fins al torrent de la Mansa i pujar, després, fins el Collet del castell (806 m d’altitud) des d’on ja tenim una bona visió del proper objectiu, el castell de Taradell.

El castell de Taradell o de can Boix (nom d’una masia propera) està situat sobre una gran i característica penya (que ens recorda la del castell de “la Popa” de Castellcir) a 803 m d’alçada. Com la majoria de castells te un emplaçament excepcional amb grans vistes sobre el seu entorn. Té restes del segle X de la paret perimetral de la capella de Santa Creu situada dins del recinte, una cisterna -excavada en la darrera restauració, feta entre 1984 i 1989- i una gran torre cilíndrica –que protegia l’entrada- de la qual se’n conserva un bon tros. La resta de muralles, que circumden bona part de la gran penya, es varen refer vers el 1398 i la part del portal el segle XVI, quan hi vivia una família de masovers.

Documentat des de l’any 893 va ser concebut amb funcions de guaita i defensa. Era un castell termenat, és a dir que protegia un gran terme per això calia tenir-lo ben fortificat i conservat, car perdre el castell representava perdre la possessió de tot el seu terme. Per això tenia una família de guardes, els castlans, que inicialment es cognominaven Taradell i després Riudeperes, que havien de cuidar de tenir-lo ben conservat. No obstant cal aclarir que el domini eminent del castell, és a dir, el dret de propietat superior al domini útil dels senyors, estava en mans dels comtes de Barcelona. Fins al segle XII hi ha constància de la presencia de castlans al castell però sembla que aviat renunciaren a fer-hi vida. Hi ha diverses notícies posteriors sobre els castlans fins al 1406 en que es perd el rastre dels posseïdors de la castlania. També hi havia una família o persona que el guardés i hi visqués permanentment, el bada, que en cassos de perill tocava un corn si era de dia o encenia una foguera si era de nit, que es repetia des de torres o guardioles, repartides en punts claus del terme. Aleshores hi acudien tots el homes del terme armats per defensar-lo i, en casos de perill de guerra o d’atacs de senyors veïns, havien de residir-hi dies i nits per torns ja fixats. A partir del segle XVI, aquest castell, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la “Torre de la plaça” (1550) a la vila de Taradell. A causa d’això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Des del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.

Interior del recinte del castell. El mur de la dreta correspon

 a una de les parets de la capella de la Santa Creu

Portal d'accès al recinte del castell amb la base

 de la torre cilíndrica que en protegía l'entrada 

Davant del castell també dalt la penya i en un pla rocós, hi ha diversos elements que ens criden l’atenció: un màstil amb dues banderes, una gran estelada i la bandera negra de combat amb la creu de Santa Eulàlia; un monòlit commemoratiu de l’ onzè centenari del castell (893-1993); la anomenada Creu del castell i una rosa dels vents que permet identificar alguns dels indrets més destacats que es poden veure des d’aquest lloc: el Matagalls, el Tagamanent, Montserrat, el Pedraforca, el Puigmal i el Canigó.

Ens hi estem una bona estona observant les restes, tots aquets elements i el panorama.

Passa un quart de la una del migdia quan decidim continuar el camí, ja de baixada, que ens porta fins a Taradell i al restaurant Nou Montseny on ja tenim la taula parada i ens hi esperen els companys que només han pogut venir a dinar.

Prenem, amb delit, les cerveses i un menú amb uns plats molt ben elaborats, gustosos i generosos. Als postres, l’Elena i en Carles ens donen una molt bona notícia relacionada amb la seva darrera operació i diagnòstic i, per a celebrar-ho, ens conviden a unes ampolles de cava. Certament, pel que respecta a la salut, hem passat una mala temporada... avui, en aquest sentit, ha estat un gran dia: alguns companys han pogut reprendre –com uns xavals- les caminades, molt bones notícies per part d’altres i el desig i la confiança d’una ràpida recuperació d’aquells i aquelles que encara estan en mans de metges... Segur, companys i amics, que serà així. No en tinguem cap dubte.

Tips i cofois ens fem, a la porta del restaurant, la fotografia de tots els qui avui han pogut venir a la sortida.

En Joan Miquel i els seus equips de mesura ens informen que el recorregut de la caminada d’avui ha estat de 12, 3 km, els desnivells acumulats de +/- 352 m i el temps emprat –amb l’esmorzar, pauses, aturades i visites incloses- de 4h 30’.

Recordeu que la propera sortida Xino-Xano –la número 61- serà el proper dijous dia 1 d’octubre. Tindrà cura de la seva organització en Llorenç i, segurament, anirem a un lloc on es puguin “caçar” bolets.

El diumenge 27 S, voteu i voteu el que s’ha de votar... no fotem, que ens hi juguem molt !!!

Una forta abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel, Josep Lluís, Elena I., Enric, Josep Mª i Pep.

Magnífic video de la sortida obra d'en Jaume.- https://youtu.be/jx7mX7G0xPE

11 DE SETEMBRE 2015

DIADA 2015: VIA LLIURE CAP A LA REPUBLICA CATALANA

Que orgullós estic del nostre poble !!!.

La Diada, un cop més, ha estat una jornada extraordinària. La Meridiana –aquesta gran avinguda que molts creien que seriem incapaços d’omplir- era plena a vessar. Els transports públics, especialment la L1, col·lapsats (el nostre grup tingué de sortir, amb feines i treballs de l’estació de plaça de Catalunya i anar a peu fins a la Meridiana/Valencia).... Tots els carrers que portaven cap a la Meridiana –on els balcons, plens d’estelades, també hi participaven- anaven plens de gent: famílies, infants, avis, colles de joves, gent d’arreu del país, nadius o nouvinguts,... tots en un ambient joiós i festiu però, alhora, reivindicatiu convençuts que ara sí -desprès de quatre anys de manifestacions massives- l’anhel de llibertat per a Catalunya és més proper que mai.

En Jaume –el nostre coordinador per aquest acte-  ens havia convocat a una hora concreta i en un punt determinat per acudir plegats a la concentració. Per a molts això resultà impossible, la gentada ens impedí arribar-hi però, tot i així, participarem activament de l’esdeveniment. Adjuntem les fotografies que ho acrediten i uns vídeos que –ja ho sabem, les imatges ho expliquen millor que mil paraules- mostren, en moviment, tot l’esperit i l’ambient que tinguérem l’oportunitat de viure-hi.

Ara cal confiar i treballar per a que les votacions del 27 S –una cosa son les manifestacions i una altra molt més determinant els resultats electorals- expressin clarament i, si pot ser, de forma rotunda aquesta voluntat majoritària.

No ens ho posaran fàcil. Els propers quinze dies, probablement, la fúria del Govern de l’Estat amb tot el seu potencial dialèctic, mediàtic, legal, jurídic, demogràfic, econòmic, etc.; jugades brutes i un cert “neolerrouxisme” –per la dreta i per l’esquerra- cauran sobre nosaltres. No en tinguem cap dubte. Cal tenir-ho en compte.

No diguem blat fins que sigui al sac i ben lligat... Siguem raonablement optimistes però, en la mesura de les nostres possibilitats, treballem, persona a persona, vot a vot, per a que siguin molts i molts els qui ens ajudin a aconseguir-ho.

Sort i una forta abraçada.

Vídeos:

D'en Jaume.-  https://youtu.be/dTA2kPE3GtI

De l' ANC.- https://www.youtube.com/watch?v=4xO5ulXs1do

Selecció d'imatges:



Convocatòria de la 60ena. XX

El Castell del Boix

TARADELL, LA CERCA D'UN CAMPAMENT

AL QUE NO ENS HAN CONVIDAT

El passat dia 2 ens vàrem reunir una versió reduïda del COMECLOG. La raó d’aquest quasi fiasco és perquè em vaig oblidar de que teníem una reunió convocada des de la darrera trobada i no vaig fer un recordatori de la reunió. Només un whatsapp d’última hora em va fer tornar a la realitat post-vacacional.

Vagin per davant les meves excuses més sinceres.

A la reunió vàrem assistir en Llorenç, l’Enric, en Josep Maria i jo.

La propera sortida XX tal com era previst serà el dijous 17 de setembre. Com que tampoc ho havia preparat i per acord anterior em tocava a mi d’organitzar, vàrem quedar que el proper dimarts 8 l’Enric i potser en Josep Maria m’ajudarien a trobar el lloc del campament de Taradell per fer la sortida del 17 relacionada amb aquest mític campament.

Bé doncs el fiasco no es va acabar el dia 2, el dia 8 vàrem sortir els comissionats per trobar el lloc munits de indicis, suposicions, fotografies telèfons espavilats i tauletes amb GPS sense poder trobar amb certesa l'emplaçament del campament.

De tots els possibles llocs del mític campament de Taradell el més probable, encara que no segur, és una finca privada probablement d'un urbanita i per tant encerclada per tanques.

Com que no és de rebut anar a invadir propietats privades, com a alternativa farem la sortida a Taradell amb cotxes, aparcarem al pàrquing municipal i pujarem a  l’Enclusa i al Castell del Boix, i en acabat baixarem a dinar al restaurant Nou Montseny.

L'Enclusa de Taradell

Data.- 17 de setembre del 2015

Tipus d’itinerari.- Recorregut circular de gaire bé 9 quilòmetres, de poca dificultat que parteix des dels 611 metres de Taradell fins els 864 metres de l'Enclusa, són per tant 253 de desnivell, però com que pel camí farem diverses pujades i baixades, ens trobarem amb 348 metres de desnivell acumulat (amunt i avall).

Recorregut.- Visitarem l'ermita de Sant Quirze de Subiradells, romànica del segles XI i molt restaurada. Tot seguit trobarem la Font de Ravató (ideal per esmorzar-hi), el camí no té pèrdua doncs correspon al sender de Taradell (PR-C 42) senyalitzat amb marca groga i blanca que seguirem fins al Castell d'En Boix.
Les marques ens duran fins al collet on podrem veure i admirar les vistes del Montseny, les Guilleries, Tavertet, Rupit, el Far, Cabrera i el Pla d'Aiats. Continuarem per visitar la cuina d'en Rocaguinarda, unes baumes i coves fumades pel foc diuen d'en Perot de Rocaguinarda quan s'hi amagava per allà el 1.610.
Pujarem fins dalt de la carena per veure unes fantàstiques vistes de la plana de Vic, amb Taradell en primer terme i Tona més enllà. Després anirem caranejant fins a trobar L'Enclusa, el punt més alt de la ruta on una gran estelada ens mostra un altre mirador; aquest cop sobre els 360º. Llavors cal recular una mica per trobar el camí de baixada que ens portarà al Castell d'en Boix.
El Castell d'en Boix o de Taradell està situat en una gran roca no és molt gran, però té restes significatives i ben restaurades. A partir d'aquí deixem el sender de Taradell i baixem directes fins l'Avinguda del Montseny de Taradell per dinar.

Dinar.- Ens esperen a dinar a les dues de la tarda a l'esmentat restaurant www.elnoumontseny.com El  preu del menú és de 13 euros(amb begudes –aigua i vi- i cafè inclòs). Les cerveses del ritual són a part.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional, que –si poden venir- en Llorenç, l’Antonio, en Zac i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu portar roba d’abric, guants, “bragues” per al coll, barretines i barrets per al fred. Cremes protectores per a la cara i els llavis i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, en funció dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i “repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos. Per tant, sisplau, confirmeu el més aviat possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per tal de que el coordinador organitzi la logística de transport, els “punts de concentració” a Barcelona i l'hora de trobada (per als qui sortim de Travessera/Llepant serà a les 7h 30’ del matí). El "repartiment" final en els diferents cotxes, l'anirem comunicant directament als assistents per correu electrònic.

Inscripcions.- Tots aquells que voleu confirmar la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 14 de setembre, contestant ("respondre a tots") al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Joan Miquel, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de poder confirmar al restaurant (dimarts al matí) el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.El tema cotxes, ja el tindrem d’haver resolt uns dies abans (anem, doncs, coordinant, aquests propers dies–per correu electrònic o per telèfon-, la logística del transport.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 60ena XXR

Amb totes les incerteses amb que es pot elucubrar el temps atmosfèric a una setmana vista, sembla ser que el dijous 17 és probable que tinguem una jornada de sol.

Cal no oblidar que estem a la tardor i que per tant correspon que el temps sigui molt variable. Això ho veiem en el mapa previst per les agències meteorològiques que ens mostra una situació de pantà baromètric entre un munt de zones de baixes pressions que ens envoltaran, el més fàcil sobre tot per un meteoròleg afeccionat, és dir la veritat: NO SÉ QUE PASSARÀ, però els indicis, la fe en els que saben més, i per descomptat les ganes de que passi em fan dir que:

A la plana de Vic el dijous 17 veurem el sol, la temperatura serà entorn dels 25º, el vent serà molt fluixet o inexistent fins el punt que serà molt difícil establir de quin cantó bufa i que en suma el temps serà força agradable.

Caldrà anar-ho actualitzant.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

Del dilluns 15 de setembre

No s'entreveuen grans variacions al pronòstic anterior, en tot cas, es possible que al hora d'encotxar a Barcelona caigui alguna gota mal comptada, però un cop allà tindrem clarianes. La temperatura anirà des dels 14º al arribar a Taradell fins els 24º a l'hora de dinar. El vent, encara que molt fluix serà principalment de ponent.

Temps agradable, però agafem les capalines per si tot fallés.

J.M.

ACTUALITZACIÓ

Del dimecres 16 de setembre a les 22:00

Definitivament demà gaudirem del sol. El vent però serà protagonista. Efectivament de ponent tal com havíem pronosticat, però més fort. Sembla ser que arribarà en algun moment fins força 4. Però no serà emprenyador.

J.M.