divendres, 21 d’abril del 2017

SANT JORDI 2017: AQUELLES ANTIGUES FESTES (1950-1975)

Sant Jordi. Dibuix del nostre enyorat
 i benvolgut company Josep Blanc.
(Reproduït de "Barcelona Escultista"
II Època, nº 2, abril 1966)


AQUELLES ANTIGUES 
FESTES DE SANT JORDI
(1950-1975) 

Enguany volem aprofitar la Diada de Sant Jordi -a més de per a desitjar-vos una jornada ben plena de cultura, olors, amor i felicitat- per, donant una mirada al passat, rememorar la historia (la que hem sabut i pogut esbrinar) i els records dels Sant Jordi escoltistes celebrats, principalment a Barcelona, després de la passada Guerra Civil.

La branca del vell arbre escoltista de la qual nosaltres formarem part –hereva dels Exploradores Barceloneses- (1), fins i tot en el període més fosc del franquisme, continuà celebrant la Festa de Sant Jordi.

Un any just, després que la guerra civil es pogués donar per oficialment acabada, el 22 d’abril de 1940 (precisament el dia abans de Sant Jordi), el nou règim, per mitjà d’una circular adreçada a tots els governadors civils provincials, suspenia l’escoltisme a tot l’estat i donava el monopoli de la formació dels adolescents al Frente de Juventudes. L’ escoltisme es veié obligat a passar a la clandestinitat –era, com a conseqüència i efecte d’aquesta disposició, il·legal- i no serà (com veurem) fins a partir dels anys 50 que, tot i continuar prohibit, es començà a permetre, amb una certa “tolerància”, una moderada i limitada activitat dels nous agrupaments i la participació en conferencies internacionals. 

Per la història oral que ens ha arribat sabem que, ja en els primers anys del franquisme –els més negres i sinistres-, alguns membres dels Antics Exploradores es trobaven a Barcelona, de tan en tan, en llocs discrets –domicilis particulars, entitats culturals (2), religioses o benèfiques, clubs excursionistes,...- per a, nostàlgics i esperançats, rememorar els vells temps i mantenir un cert caliu per si, algun dia, es podia fer reviure de nou la flama de l’escoltisme.

Una de les celebracions que, en la mesura de les seves possibilitats, procuraren mantenir, cada any, era la del patró: Sant Jordi. Cal arribar però, fins als anys 50 del passat segle, per a trobar entre velles carpetes i hemeroteques referències documentals i/o públiques sobre aquest tema.

Les primeres –que hem pogut localitzar- son aquests programes, dels Sant Jordi de 1950 i de 1951, dels Antics Exploradores. Possiblement son targetons commemoratius de la trobada, amb una missa i un dinar, amb els que commemoraven i celebraven aquesta Festa.



Sant Jordi 1950. Imatges de Mariano Avison a Facebook
  "Exploradores de España" (Boy Scouts Españoles)


Sant Jordi 1951


La tercera correspon ja al Sant Jordi de 1952. A la portada hi ha una imatge del Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Barcelona i, a la contraportada -amb una evident simbologia escoltista-, hi podem veure la salutació scout, un escolta fent onejar la bandera de Sant Jordi per damunt del globus terraqui, l'estel del matí i el lema dels Exploradores: "Siempre adelante".

Programa Festa de Sant Jordi 1952. Portada.

Programa Festa de Sant Jordi 1952. Contraportada.

Els anys següents, del 1953 fins el 1957, comencem a trobar ja –a l’hemeroteca del diari “La Vanguardia Española” de Barcelona- un seguit de notes breus, anunciant o ressenyant, diferents Festes escoltistes de Sant Jordi.

LA VANGUARDIA, 19 d’abril de 1953.-    
El XL aniversario de los Exploradores de España.
En estos días se cumplen cuarenta años de la fundación de los Exploradores de España («Boys Scouts») y con este motivo los antiguos miembros de tan españolísima institución nacional celebran el grato acontecimiento con diversos actos de hermandad, coincidiendo con la fiesta religiosa de San Jorge, Patrón de los mismos. Así, para recordar tiempos felices de aquellos muchachos de hace cuarenta años, ayer tuvo efecto la apertura de una magnífica exposición de fotografías retrospectivas, denominadas «De nuestros primeros tiempos», que se exhibe en los salones del Liceo Técnico, de la calle de Caspe, 37, y que llamó poderosamente la atención del público y de los numerosos antiguos exploradores que vivieron por unos instantes los mejores años de su juventud. Esta exposición permanecerá abierta durante todo el día de hoy, hasta las ocho de la noche, en que quedará clausurada. Otros actos tendrán efecto y terminarán, como no podía suceder de otra manera en una institución tan eminentemente católica y española, con la celebración de una misa, que el antiguo capellán de aquel organismo, reverendo doctor Guillermo Aleu, ofrecerá el próximo domingo, día 26 en la Capilla Francesa. Durante el Santo Sacrificio de la misa se procederá a la tradicional bendición de las rosas de San Jorge y a la salida del acto religioso los antiguos exploradores de España y sus familias se reunirán en un céntrico restaurante para terminar la efemérides con un almuerzo de hermandad.

Programa Sant Jordi 1953. Imatge de Mariano Avison a Facebook
  "Exploradores de España" (Boy Scouts Españoles)

LA VANGUARDIA, 24 d’abril de 1954.-
La fiesta anual de los Exploradores de España.
Para solemnizar el XLI aniversario de la fundación de los Exploradores de España («Boy Scouts»), durante estos días viene exhibiéndose con mucho éxito en el local de los Antiguos Alumnos de los Reverendos Padres Salesianos una bellísima exposición de fotografías escultistas y una rara colección de sellos de correos extranjeros editados como recuerdo de actos escultistas celebrados en todo el mundo. Este año la íntima fiesta que con motivo de la festividad de San Jorge, Patrón de los «scouts», celebran con añoranza nuestros ex muchachos exploradores españoles tendrá un doble y sentimental aliciente. En efecto, sabemos que de una manera espontánea y muy cordial los exploradores rendirán mañana domingo un cariñoso homenaje al que fue en sus años mozos y sigue siendo a lo largo de más de ocho lustros, su querido jefe, don Mario Giménez Ruiz, todavía pletórico de bondad y amabilidad y con un singular don de paciencia paternal que nadie ha olvidado a pesar del largo tiempo transcurrido. El acto tendrá efecto en un céntrico restaurante, después de asistir a la santa misa, que se dirá en la cripta de Nuestra Señora de Pompeya a las once de la mañana, oficiada por el capellán de los Exploradores de España, reverendo doctor Guillermo Aleu, seguida de la tradicional bendición de las rosas y plática. 







Programa Sant Jordi 1954. Portada, detall de l'interior i contraportada.
(Imatges de Mariano Avison a Facebook
  "Exploradores de España" (Boy Scouts Españoles)


Carta preparatoria (el mes de gener) de la Festa de Sant Jordi 1954


LA VANGUARDIA, 20 d’abril de 1955.-
LA XLII FIESTA PATRONAL DE LOS EXPLORADORES DE ESPAÑA.
El próximo domingo, día 24, continuando la festividad de San Jorge, celebrará su XLII fiesta anual la antigua y benemérita Institución de los Exploradores de España «Boy Scouts» cuyos actos, por gentileza de las autoridades competentes, tendrán efecto en el recinto del «Pueblo Español» de Montjuich. Como de costumbre a las once de la mañana el capellán de los exploradores barceloneses Rvdo. Dr. Don Guillermo Aleu oficiará la santa misa y bendecirá las tradicionales rosas que serán entregadas a los asistentes. Al mediodía, después del aperitivo, se celebrará el almuerzo anual de hermandad entre los exploradores y sus familias, terminándose la jornada con un ameno fin de fiesta. En el transcurso de los actos de la mañana se tributará un cariñoso homenaje al antiguo instructor y fundador, don Emilio F. de Villalta  haciéndole entrega de una placa recordatorio, en agradecimiento por su constante entusiasmo y ayuda al escultismo barcelonés.


Programa Sant Jordi 1955. (Imatge de Mariano Avison a Facebook
  "Exploradores de España" (Boy Scouts Españoles)


LA VANGUARDIA, 18 d’abril de 1956.-
ANTE LA FIESTA PATRONAL DE LOS EXPLORADORES DE ESPAÑA.
Este año, la fiesta de San Jorge, glorioso Patrón dé los “scouts” barceloneses, será de luto y de tristeza para todos a causa del reciente fallecimiento de su digno jefe el coronel de Ingenieros, don Mario Giménez Ruiz (3), quien ha dejado un vacio difícil de llenar en la magnífica institución de los Exploradores de España. Don Mario Giménez fue, en 1912, nombrado primer jefe provincial de los “scouts”, a pesar de las múltiples ocupaciones que absorbían su tiempo, tanto militares como de carácter particular, el jefe de la Tropa de Barcelona supo orientar, guiar y educar, durante más de cuarenta años casi consecutivos, a miles y miles de muchachos que hoy, ya hombres, son dignos ciudadanos conscientes de sus deberes para con Dios, la Patria y la familia. Con motivo, pues, del luctuoso acontecimiento de la pérdida del llorado jefe, el próximo domingo día 22 del actual, se dirá una misa de réquiem, que oficiará el capellán de los «scouts» doctor Guillermo Aleu Díaz, presbítero, en la cripta de la Iglesia de nuestra Señora de Pompeya, a las once de la mañana. A continuación de la función religiosa, todos los asistentes se trasladarán al cementerio para depositar unas flores sobre la tumba del maestro como tributo del cariño, agradecimiento y cordial recuerdo de sus alumnos y subordinados.

Carta adreçada al Alcalde de Barcelona sol·licitant permís per
celebrar el Sant Jordi 1956 al Poble Espanyol de Montjuic


LA VANGUARDIA, 24 d’abril de 1957.-
NOTAS DIVERSAS
La fiesta anual de los ex Exploradores de España.
Los ex muchachos que pertenecieron a la institución española de «Boys Scouts», festejarán su fiesta patronímica de San Jorge, el próximo domingo, con una misa en la iglesia parroquial de San Félix Africano (calle de Francisco Aranda 21, detrás del Parque de la Ciudadela), que oficiará el reverendo doctor don Guillermo Aleu. Al mediodía se reunirán en un acto de hermandad, en un céntrico restaurante.

S’obre a partir d’aquest any un parèntesi pel que fa a evidències documentals, a la premsa, de dos anys. 
D' aquests darrers dos anys de la dècada dels 50 i a partir dels anys 60 la informació que –a les hemeroteques- hem pogut anar aconseguint és més escassa i espaiada (o no ho degueren comunicar a la premsa o be, aquests -potser per falta de "contactes" que, des de dins del diari, els donessin un cop de mà- no els ho publicaren). Tot i això, d’una o altra manera, cada any al llarg d'aquestes dècades els Sant Jordi es degueren continuar commemorant. Ho demostra els programes de la Festa que hem anat aconseguint.

El Sant Jordi de 1958, els Antics Exploradores organitzaren una excursió, amb el Ferrocarrils de Catalunya, fins a Les Planes amb el dinar al berenador de la Font de la Mina.

Programa del Sant Jordi de 1958. 
(Imatge de Mariano Avison a Facebook
  "Exploradores de España" (Boy Scouts Españoles)


El Sant Jordi de 1959 la conmemoració de la Festa consistí en una misa seguida d'un aperitiu i dinar.


Programa del Sant Jordi de 1959. Exterior i interior. (Imatges de Mariano Avison a Facebook
  "Exploradores de España" (Boy Scouts Españoles)


LA VANGUARDIA, 26 d’abril de 1960.- 
Los antiguos Exploradores de España celebraron la festividad de San Jorge.
Para conmemorar la festividad de San Jorge, los antiguos miembros de los Exploradores de España celebraron el domingo diversos actos, que se vieron muy concurridos por ellos y sus familiares y se desarrollaron en un ambiente de grata hermandad. Dichos actos dieron comienzo con una santa misa oficiada por el que fue capellán de la patriótica Institución, en la parroquia de San Jorge, procediendo después a la bendición y entrega de las rosas tradicionales. Después los asistentes a esta conmemoración se trasladaron a un salón de fiestas sito en la Plaza de Lesseps, donde tuvo lugar un vino de honor y la entrega de los banderines conmemorativos de la fiesta de San Jorge, efectuándose asimismo en un pequeño escenario un a modo de fuego de campamento con canciones y juegos a cargo del elemento juvenil. Resultó una fiesta muy simpática, que permitió además a la mayoría de los concurrentes recrearse en agradables recuerdos de su vida montañera.

Programa Festa de Sant Jordi celebrada el 24 d'abril de 1960. (Imatge de Mariano Avison a Facebook
  "Exploradores de España" (Boy Scouts Españoles)


Sant Jordi 1960. Banderí commemoratiu.
Imatge gentilesa d' Eduard Candami

LA VANGUARDIA, 18 d’abril de 1962.-
Cincuentenario de una organización juvenil española: Los “Boy-scouts” barceloneses.
En estos días se cumplen cincuenta años de la fundación de los Exploradores de España (Boy-scouts) dentro de la organización mundial establecida en 1907 por el teniente general ingles Sir Robert Baden Powell con el fin primordial de conseguir –son palabras de S.S. el Papa Pio XII- una juventud sana, robusta y alegre conforme a los ideales de la Institución y con la ayuda de Dios. En Barcelona quedan todavía muchos de aquellos pioneros de 1912 que rememoran con nostalgia su época de muchachos confiados y llenos de espíritu animoso, fuerte y patriótico. Recordemos con efusión en esta efemérides la presencia de aquellos patricios que fundaron la Institución escultista barcelonesa: los marqueses de Foronda –que fue el primer presidente-, de Alfarrás, de Alella y de Castell-Florite; el coronel de ingenieros Mario Giménez, primer jefe provincial y otras personalidades de la Ciudad Condal.
Los supervivientes de aquellos días de primeros de siglo fuertemente unidos, todavía hoy, por el afecto fraterno de entonces se proponen celebrar el cincuentenario de su Institución “scout” con los tradicionales actos religiosos dedicados a honrar a su celestial Patrono San Jorge con una solemne misa que se oficiará el próximo día 29 del actual en la iglesia de Religiosas de la Divina Providencia  (calle de Ntra. Señora del Coll 40) en el transcurso de la cual se procederá a la bendición y distribución de rosas a los asistentes. A continuación en un céntrico restaurante se reunirán los antiguos y los nuevos “scouts” con sus familias en un ágape de hermandad. Como recuerdo de tan señalado acontecimiento se entregaran artísticas y valiosas medallas conmemorativas del cincuentenario, dibujadas y acuñadas expresamente para la fiesta por antiguos Exploradores de España hoy hombres de valía en las diversas actividades nacionales.  


Programa Festa Sant Jordi 1962. Portada
(Arxiu Conxita i  Maria Amor Davalillo)

Programa Festa Sant Jordi 1962. Contraportada
(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)


Medalla commemorativa Exploradores de España 1912-1962
(Foto de la medalla a l'Arxiu Mª Rosa Cabrol)

LA VANGUARDIA, 21 d’abril de 1963.- 
Antiguos Exploradores de España.
Con motivo de la fiesta de San Jorge, los Antiguos Exploradores de España celebrarán esta mañana, a las once, una misa oficiada por su capellán, doctor Aleu, en la iglesia de las Religiosas Clarisas de la Divina Providencia (calle de Nuestra Señora del Coll, 36-40).


Sant Jordi 1963. Banderí commemoratiu
 que, pensem, podria ser d'aquest any.

Fotografia, molt possiblement, de la Festa de Sant Jordi de 1963.
A la dreta de la imatge en Josep Bermejo -cap del grup dels "marins"-
 i al seu costat el pare Guillem Aleu consiliari i membre dels Antics Exploradores.
 (Foto Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)


Les Guias de España també celebraven el Sant Jordi:

Nota de les Guies de España de Barcelona, convidant a la seva "tradicional" Festa de Sant Jordi, l'abril del 1963
(Foto arxiu personal d'en Eduard Candami)



Festa de Sant Jordi 1964.-

Pels records -i les fotografies- podem afirmar que aquell Sant Jordi es celebrà una missa, com es venia fent els anys anteriors, a les Clarisses del carrer Ntra. Sra. del Coll amb el dels Albigesos i després un dinar de germanor al qual hi acudien, principalment, els Antics Exploradors, familiars i alguns caps o membres dels consells dels grups existents
 
Programa Sant Jordi 1964. (Imatge de Mariano Avison a Facebook
  "Exploradores de España" (Boy Scouts Españoles)

Sant Jordi 1964. Sortint de la misa a les monges Clarisses 
(carrer de Ntra. Sra. del Coll) Foto J.M. Cortés

Sant Jordi 1964. Sortint de la misa a les monges Clarisses
(carrer dels Albigesos
). 
Foto J.M. Cortés

Sant Jordi 1964. Baixant pel carrer de Ntra. Sra. del Coll desprès 
d'assistir a missa a l'esglèsia de les monges Clarisses.

Festa de Sant Jordi 1965.-

Gràcies a una fotografia -que al seu darrera porta escrit "Sant Jordi 65"- i a un banderí commemoratiu, sabem que també aquest any es celebrà. No hem pogut esbrinar, però, el lloc. Podria ser el primer cop que ho vàrem fer al jardí del convent de les Filipenses del carrer de Nena Casas, però no ho podem afirmar del cert...


Scouts del "Santíssim Redemptor" al Sant Jordi de 1965
(Foto J.M. Cortés)
Sant Jordi 1965. Banderí commemoratiu.
Imatge gentilesa d'Eduard Candami

LA VANGUARDIA, 23 d’abril de 1966.-
Programa organizado por los Exploradores de España.
Los Exploradores de España se proponen celebrar su fiesta patronal con diversos actos, que tendrán lugar en la Casa de las Religiosas Filipenses (calle Nena Casas, 37). Comenzará la fiesta, organizada por los actuales exploradores, los Scouts de España, a las 11 de la mañana, con una Misa de campaña, oficiada por el Rvdo. Guillermo Aleu, consiliario de los Exploradores de España, nombrado por el obispo mártir de Barcelona, doctor Irurita. En el transcurso del santo sacrificio se procederá a la bendición y distribución de las tradicionales rosas a los asistentes. Los scouts de España ofrecerán, a continuación a los antiguos exploradores, simpatizantes y familiares un vino español en el mismo recinto y como recuerdo de tan señalada fiesta en el calendario escultista, se entregará un artístico banderín, confeccionado especialmente para este acontecimiento.

Sant Jordi 1966. Representació del Clan "Oso Gris"(al mig de la fotografia)
als jardins de les monges Filipenses del carrer Nena Casas.

Sant Jordi 1966. Programa.

LA VANGUARDIA, 22 d’abril de 1967.-
Los exploradores celebrarán la festividad de su Patrón.
Mañana domingo, día 23, los «Exploradores de España» celebrarán su fiesta patronal con diversos actos, que tendrán lugar en la Casa de las Religiosas Filipenses, de la calle Nena Casas, 37. La fiesta organizada por los actuales Exploradores, los «Scouts de España», empezará a las 10 de la mañana con el acto de izar la bandera de la Patria y renovación de la Promesa. Seguidamente se celebrará una misa de campaña; oficiada por el consiliario de los Exploradores de España doctor Aleu nombrado por el obispo mártir doctor Irurita, y en el transcurso del Santo Sacrificio, se procederá a la bendición y distribución de rosas a los asistentes. A continuación los Scouts de España ofrecerán a los Antiguos Exploradores, familiares y simpatizantes un vino español en el mismo recinto. Corno recuerdo de la Fiesta se entregará - un banderín estampado especialmente para este acontecimiento. 

A aquesta Festa de Sant Jordi hi acudí, com a convidat, el Cap Scout Nacional dels Scouts de España, en Enrique Genovés. 

Missa de campanya al pati de les Filipenses del carrer Nena Casas
(Foto de Lola Prim a Facebook "La BARCELONA dels anys 70")


Sant Jordi 1967. Programa.



LA VANGUARDIA, 25 d’abril de 1968.-
San Jorge, patrón del escultismo mundial.
Los «Scouts de España»  celebraran una fiesta en Llisá de Vall el próximo domingo.
Los «Scouts de España», actuales exploradores españoles, como todos los años se preparan para conmemorar la festividad de San Jorge, patrono del escultismo mundial. El domingo, día 28, se proponen celebrar la Fiesta de San Jorge en Llísá de Vall (Barcelona), con un programa de actos, que incluye: Honores a la Enseña Nacional, santa misa, en el transcurso de la cual se procederá a la bendición y distribución de las tradicionales rosas a los asistentes, una visita a las instalaciones «scouts» de la Fiesta, a la exposición filatélica de tema «scout», comida de hermandad y, al final, un gran fuego de campo. Como recuerdo de tan señalada Fiesta en el calendario escultista, se entregará un artístico banderín especial para este acontecimiento. Se ha organizado un servicio de autocares que partirán de la plaza de Lesseps, a las 9 h. del domingo, día 28. Para reservas: señor Noguera, teléfono número 224-79-30.


Invitació del Comité i Cap del Grup
"Santissim Redemptor" al Sant Jordi de 1968

Sant Jordi 1968.  Planell del lloc de la
 Festa, al dors de la carta d'invitació.
Sant Jordi 1968.  Programa.

Sant Jordi 1968.  Banderí commemoratiu.

LA VANGUARDIA, 22 d’abril de 1969.- 
La Asociación «Scouts de España» se reunirá en San Quirico Safaja el día 27.
La Asociación «Scouts de España» (ASDE), en Barcelona, se dispone a celebrar su acostumbrada Fiesta de San Jorge, que este año tendrá efecto en San Quirico Safaja, el día 27 del presente mes de abril. La Patrulla del Kanguro, de Cádiz, (más de cuarenta años en activo) se desplazará a Barcelona a fin de celebrar la Fiesta de San Jorge con los «Scouts» catalanes y conmemorar así el 40 aniversario de su participación en la Jamboree que tuvo efecto en nuestra ciudad durante la Exposición Internacional del año 1929, cuando los «Scouts» se llamaban en nuestra patria «Exploradores de España», de los que los actuales «Scouts» son los continuadores. Se celebrará una misa seguida de un Gran Fuego de Campamento. Quienes lo deseen podrán trasladararse al lugar de la Fiesta en los autocares puestos especialmente a su servicio que partirán de la Plaza de Lesseps a las siete y media de la mañana del día 27. Los correspondientes billetes, así como los tiquets para las bolsas almuerzo de la Comida de Hermandad y los banderines conmemorativos pueden adquirirse en el local del Grupo respectivo o en Muntaner, 166, pral., hoy de 7 a 8 de la tarde.

Invitació del President del Consell Local de la ASDE
 al Districte de Barcelona per al Sant Jordi de 1969

Sant Jordi 1969. Sant Quirze Safaja.(Fotografia d'en Eduard Candami
 a "Homenatge a Pedro Beltran"
).


Sant Jordi 1969. Programa.

Sant Jordi 1969. Homenatge al 42è 
aniversari de la Patrulla del Kanguro.

Sant Jordi 1969. Portada de la revista 
del Districte VOZ SCOUT nº 1 Oct. 1969, 
amb amplia informació sobre la Festa.

A partir del 1970, tot i que l’escoltisme no serà formalment legalitzat fins el 31 de gener de 1977 –cal dir (si volem ser rigorosos) que uns anys abans, l’octubre de 1974, la Delegación Nacional de la Juventud “integrà” (amb l’acord dels seus llavors dirigents) al seu si, com a entitat col·laboradora, a la Asociación Nacional de Exploradores de España (ANEDE) (4)-, quan l'Associació dels Scouts d'Espanya (ASDE) va ser legalitzada completament gràcies al treball d'en Enrique Genovés i d’en Santiago Matas (5) els, cada dia menys, sobrevinents dels Antics Exploradores i els “grups” dels Scouts de España dels districtes de Barcelona i Terrassa celebraven ja, d’una manera més notòria i pública, cada any el Sant Jordi.

L’any 1970, extraordinàriament, trobem dues notes de premsa (els dies 14 i el 19 d’abril) a LA VANGUARDIA parlant de la Festa de Sant Jordi:

LA VANGUARDIA, 14 d’abril de 1970.-
La festividad de San Jorge.
Actos programados por los «Scouts de España».
La asociación «Scouts de España» se dispone a celebrar su tradicional Fiesta de San Jorge, que también este año tendrá efecto en San Quirico de Safaja el 19 del presente mes. Sé- desarrollarán diversos actos, que se iniciarán con los honores a la Bandera Nacional. Seguidamente el capellán «scout», Rvdo. P. Francisco Gamisans, celebrará la santa misa. Están previstos un completo repertorio de juegos para «lobatos» y «scouts» que finalizarán con un gran fuego de campo. Quienes lo deseen podrán trasladarse al lugar de la fiesta en los autocares puestos especialmente a su servicio, que partirán de la Plaza de Lesseps a las 7.30 de la mañana del día 19. Los correspondientes billetes, así como los «tíquets» de las bolsas de almuerzo de la comida de hermandad y los banderines conmemorativos, pueden retirarse en los grupos de la Asociación, en sus locales respectivos, o bien en Muntaner 166, pral., los próximos días 15, 16 y 17, de 7 a 8 de la tarde. Quedan invitados muy especialmente los antiguos exploradores de España, sus familiares y amigos.

Carta d'invitació Sant Jordi 1970.
Comitè i Consell del Grup Santíssim Redemptor. 


LA VANGUARDIA, 19 d’abril de 1970.-
Fiesta de los Scouts de España en honor de su Patrón San Jorge.
Con motivo de la festividad de San Jorge, santo patrón de los Scouts de España, se ha organizado para hoy, domingo, un programa de actos conmemorativos que tendrán efecto en el campo deportivo de la Delegación de Juventudes en San Quirico de Safaja, fiesta organizada conjuntamente por los Distritos de Barcelona y Tarrasa y a la que concurrirán asimismo representaciones de los de Tortosa y Gerona y además las Guías de España. El programa se desarrollará con el siguiente horario: 10 horas, inauguración de la fiesta siendo izadas las banderas; 10,15h Santa Misa y bendición de las rosas de San Jorge, responso por los Scouts fallecidos y renovación de la promesa Scout por los asistentes; 11h, salutación del presidente del Consejo Local de Barcelona y entrega de carnets de identidad Scout a comités de Grupo, y Trofeos; 13,30h juegos y actuaciones Scouts por los distintos grupos; 14 horas, comida de hermandad; 16 h., fuego de Campamento, con participación de los Distritos de Barcelona y Tarrasa; 18 h., se arriarán banderas y despedida con el «Cant dels Adeus» y a las 18,15 h., clausura y regreso a los puntos de origen.

Sant Jordi 1970. Banderí commemoratiu

Aquell any 1970, va ser el darrer Sant Jordi al qual el nostre Clan hi va participar de forma, diguem-ne, oficial. A finals d’aquell curs 1969-1970, per diferent raons –internes i externes- deixàrem, com a unitat formalment constituïda dins l’organització, d’existir. Continuàrem, però, amb un altre ritme i forma.

Continuem ressenyant, fins al 1975, algunes notes de premsa i documents que hem localitzat.

LA VANGUARDIA, 21 d’abril de 1971.-
La festividad de San Jorge.
Actos organizados por los Exploradores de España.
El día 25, domingo, los Exploradores de España conmemorarán la festividad de su santo patrón San Jorge. Se ha previsto que la jornada se desarrolle en la finca Can Valls, de Olzinellas, de rancio sabor escultista por las muchas actividades allí efectuadas con la valiosa ayuda de don Pío Valls. Los actos empezarán a las diez de la mañana con los honores a la bandera nacional, siguiendo la santa misa y finalmente reparto de las rosas de San Jorge. Por la tarde habrá un fuego de campo con interesante participación. Para asistir a la Fiesta de San Jorge, pueden dirigirse a los diferentes Grupos de Exploradores de España, o bien a la Comisaría de Zona, calle Muntaner, 166, principal, hoy día 21. 


Sant Jordi 1971. Can Valls, Olzinelles. (Fotografia d'en
 Eduard Candami a "Homenatge a Pedro Beltran"). 

Sant Jordi 1971. Programa.

LA VANGUARDIA, 20 d’abril de 1972.-
La festividad de San Jorge.
Actos organizados por los Exploradores de España.
El domingo, día 23 de abril, los Exploradores de España de la zona de Cataluña tienen preparados diversos actos para conmemorar la fiesta de San Jorge, patrono del escultismo. La jornada se desarrollará en San Quirico de Safaja, en los terrenos del campamento de Juventudes, cedidos especialmente para estos actos. A las 10 de la mañana, después de izar bandera, el capellán Scout, reverendo Padre Pascual Malo, celebrará la santa misa, y en el ofertorio serán bendecidas las tradicionales rosas de San Jorge para ser entregadas a todos los asistentes. Para dicha fiesta ha sido estampado un banderín conmemorativo que con el extenso programa preparado dejará un grato recuerdo a todos los participantes e invitados a la fiesta de San Jorge. En forma muy especial, se invita a todos los antiguos Exploradores de España y sus familiares, que pueden reservar sus plazas en los autocares especiales, en la calle de Princesa, 50, local del Grupo Santa María del Mar, cualquier día laborable de 7.30 a 9 de la noche.

Sant Jordi 1972. Banderí commemoratiu

Portada de la revista de la Zona IV (Catalunya),
Editada pel Clan "El Lobo Feroz". Nº 5, abril
 1972

Pàgina 3 de la mateixa revista, amb una 
al·legoria a la Festa de Sant Jordi del 1972.

LA VANGUARDIA, 6 de maig de 1973.-
Los exploradores de España celebran la fiesta de San Jorge.
Actos programados para hoy.
Los Exploradores de España de la Zona IV Cataluña, celebraron ayer y continuarán hoy su tradicional Fiesta de San Jorge. Este año tendrá lugar en el castillo de Montjuich el desarrollo de los actos principales de la fiesta. Hoy los actos se iniciarán con la ceremonia de izar banderas y, seguidamente, la santa misa. Finalizada la parte religiosa, los grupos que componen la Zona IV-Cataluña actuarán en varios juegos y actividades propias del mundo «scout».

L'any 1973, la celebració de la Festa de Sant Jordi començà el dissabte dia 5 amb una sessió de cinema, a les 5 de la tarda, a la Sala d'Actes del Col·legi dels Salesians on es projectà la pel·lícula "Veinte docenas de hijos". A les 10 del vespre, al restaurant "La Manigua" de l'Avd. de Sarrià es va fer un sopar de germanor.

L'endemà, el diumenge 6, la Festa -a la qual aquell any acudiren a més dels grups de Barcelona, els de Girona i de Tortosa- es celebrà al costat del Castell de Montjuic en el lloc anomenat -diu la carta d'invitació- "La Luneta del Mar" (6). A l'acte hi assistí també el Jefe Scout Nacional que llavors era en Santiago Matas.


Sant Jordi 1973. Invitació a la sessió de cinema.

Plànol amb les indicacions del lloc 
on es va fer el Sant Jordi 1973.

Sant Jordi
 1974

La Festa de Sant Jordi del 1974 es celebrà el diumenge 19 de maig a Font Martina, al Parc que la Diputació de Barcelona tenia al Montseny. 



Sant Jordi 1974. Llobatons, amb alguns caps,
 dels grups "Baden Powell" i "Gandhi". Arxiu Eduard Candami

Sant Jordi
 1975

El Sant Jordi del 1975 es celebrà, el dies 25 amb un sopar de germanor a Barcelona, el 26 amb una trobada-joc de llobatons a Barcelona i el diumenge 27 d'abril amb la Festa i concentració de tots els grups del Districte, al Bosc de Can Feu de Sabadell.

Scouts del grup "Baden Powell" al Sant Jordi 1975.
Arxiu Eduard Candami
Programa del Sant Jordi 1975.
Arxiu Eduard Candami

Convocatòria del Sant Jordi 1975.

Fins aquí, una part de la història que nosaltres també hem viscut.  Explicada i ressenyada -a partir dels nostres records, documents, algunes fotografies i el que en digueren els diaris-. Confiem us hagi interessat i agradat. Son dades, si més no, curioses i amb cert valor testimonial. Amb les seves llums i ombres és, sens cap dubte, un tros de la nostra pròpia història.


Que passeu, enmig de llibres, roses i petons, una molt grata i feliç DIADA DE SANT JORDI 2017 !!!


Molt bona Festa !!!!.

Una abraçada.


Fonts documentals.- A més de l'Hemeroteca del diari "LA VANGUARDIA" les imatges, fotografies, banderins i documents gràfics que il·lustren aquest treball i sobre els quals no s'indica la procedència, son del "Fons Documental del Clan Ós Gris". Moltes gràcies a tots per la inestimable i generosa col·laboració.


NOTES.-

1.- Algun dia tindrem de parlar en aquest Blog, amb la perspectiva que donen els anys, de les diferents organitzacions i potser “capelletes” que al llarg de la història ha tingut –i continua tenint- l’escoltisme a casa nostra. Una germanor mundial però, a la pràctica, una veritable sopa de lletres.

2.- Un d'aquets llocs de trobada era el Centro Cultural Santiago (vinculat a l' Assemblea Provincial de La Creu Roja) situat -aleshores- al carrer del Pi, número 11, de Barcelona.

3.- Mario Giménez Ruiz va morir, als 77 anys, a Barcelona el 23 de març de 1956; era Tinent Coronel d'Enginyers retirat, condecorat amb nombroses distincions com la de Cavaller de l'Ordre Civil d'Isabel la Catòlica, la Placa de Sant Hermenegildo, la Creu roja i blanca del Mèrit Militar i nombroses medalles aconseguides en accions de guerra al Marroc (Alhucemas, Agadir, Tetuan, Larache...). L' abril de 1913 -després de la dimissió d'en Pere Rosselló, un dels introductors el 1911 de l'escoltisme a l'estat- en Mario Giménez, aleshores tinent de l'exèrcit destinat a Barcelona i practicant de diversos esports, va ser nomenat Cap de la Tropa dels Exploradores (Boy Scouts, com també se'ls anomenà a l'època) de Barcelona. El 19 de gener de 1915 pronuncià, amb motiu de l' entrega de trofeus d'una cursa de resistència en la qual els "boy scouts" hi havien participat, una conferència sobre la formació del jovent, l'escoltisme i la seva relació amb l'excursionisme al Centre Excursionista de Catalunya (Butlletí del CEC nº 240, gener 1915)Conferenciant i escriptor sobre temes d'arquitectura i enginyeria militar, l'any 1930 publicà un llibre sobre el Castell de Montjuic. En funció del seu càrrec com a militar tingué de participar, els darrers anys de la monarquia i durant la república, en diversos consells de guerra (entre els quals el que condemnà a mort als generals Manuel Goded i Álvaro Fernández Burriel, màxims caps a Barcelona de la revolta militar contra la República del juliol de 1936, fet pel qual -al final de la guerra civil, l'abril del 1939- va ser processat, jutjat i condemnat *). Va ser, fins als seus darrers dies, un membre actiu i reconegut dels Antics Exploradores a Barcelona i, en la mesura de les seves possibilitats, contribuí a perpetuar l'esperit i la continuïtat de l'associació que ell contribuí a fundar.
* Segons documenta en Jacint Merino Sanchez al seu llibre "Los militares se sublevan en Barcelona", els militars que van formar part del Consell de Guerra que va condemnar a mort als generals Goded i Fernández Burriel van ser jutjats, també en Consell de Guerra -procés sumarial 11.272- i condemnats. Però curiosament el propi general Franco, el 25 de setembre de 1939, commutà totes les penes de mort aplicades contra alguns dels imputats per penes de presó. El 1942 a diversos condemnats els va ser concedida la llibertat condicional i a partir de 1948, de forma progressiva, la resta d' encausats varen ser posats en llibertat condicional o vigilada. Posteriorment, familiars d'aquests militars, sol·licitaren l' indult a fi d'obtenir les compensacions econòmiques corresponents a pensions o retirs. Els continuats enfrontaments -molts d'ells públics i notoris- que sempre van existir entre Goded i Franco, sens dubte, van tenir molt a veure en aquesta “suau i feble” repressió contra aquets militars.  

4.- LA VANGUARDIA ESPAÑOLA del 18 d’octubre de 1974, página 11:
Firma de Asociaciones juveniles 
LOS EXPLORADORES («BOY-SCOUTS») OFICIALMENTE RECONOCIDOS POR LA DELEGACIÓN NACIONAL DE LA JUVENTUD
Madrid, 17. — A primera hora de esta tarde se ha celebrado en la Delegación Nacional de la Juventud el acto de la firma, a electos de funcionamiento como entidad colaboradora de la delegación Nacional de la Juventud, de la Asociación Juvenil Nacional de Exploradores de España (Boy-Scouts de España), cuyo alcance territorial comprende todo eI país. 
Asistieron al acto por parte de la Delegación Nacional de la Juventud el titular de ésta, don Manuel Valentín-Gamazo y de Cárdenas con varios directivos nacionales y por parte de la Asociación Nacional de Exploradores de España, su presidente don Cristóbal Colón, duque de Veragua, el jefe «scout» nacional, don Santiago Matas y el secretario nacional, don Carlos la Rosa Gene. 
Entre las misiones encomendadas a la Delegación Nacional de la Juventud, encauzadora y organizadora del desarrollo de las actividades propias de la mencionada asociación juvenil, se insertan las de facilitar su tramitación y registro, así como la de prestarle las licencias necesarias para su desenvolvimiento. 
En el acto de la firma el delegado nacional pronuncio unas palabras congratulándose de la integración de la asociación juvenil de Exploradores de España en la Delegación y recordó que muchos de los muchachos de esta asociación y los mandos de la misma provenían de los antiguos Exploradores de España, verdaderos pioneros en nuestro país de las actividades al aire libre, no solamente en España, sino en todo el mundo 
El duque de Veragua le contestó con otras palabras proclamando su satisfacción por la integración que acaba de llevarse a cabo con la firma del convenio. 
En la actualidad funcionan en España un total de 439 asociaciones juveniles a nivel provincial reconocidas por la Delegación Nacional de la Juventud y cerca de una veintena de ámbito nacional. En estas asociaciones se integran más de 60 000 jóvenes. 
Entre los fines de las aludidas asociaciónes generalmente de índole formativa en sus variadas vertientes, se cuentan los donativos de convivencia, promociones científicas, religiosas, sociales, deportivas, artísticas, premilitares, escolares, profesionales, investigadoras, etc. — (Resumen de agencias)

5.- L'1 de desembre d'aquest any 1977, l’ASDE, va rebre la qualificació “d’ entitat d’utilitat pública”, s'aprovaren els seus primers estatuts i quedà –formalment-, com associació autònoma, legalitzada. El 1978 les organitzacions escoltes de l’Estat espanyol reingressen com a país membre -amb el número 113- en la Conferència Mundial Scout, per mitjà de la Federación de Escultismo de Espanya, de la que en formaven part l’ASDE, el Moviment Scout Catòlic i la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge.

6.- Les "llunetes" -la "lluneta de terra"  i la "lluneta de mar"-, son unes construccions que s’introduïren al castell a mitjans del XVIII. Actuaven com baluards autònoms dotats de troneres per a l’artilleria i es van construir amb l’objectiu de consolidar les defenses del segon recinte. A l’interior s’hi allotjava un reduït destacament que les servia i també disposaven d'un petit polvorí per a l'artilleria. En una de les explanades que hi ha al costat de cadascuna d'elles, concretament en la de la "lluneta de mar", és on es va celebrar la Festa de Sant Jordi d'aquell any.



dilluns, 10 d’abril del 2017

CRÒNICA DE LA 77ena SORTIDA XINO-XANO




CAMINADA PELS (N0MBROSOS) SERRATS, UN DELS SALTS I ALGUNS INDRETS LLEGENDARIS DEL VIDRANÉS

De bon matí, l’aproximació.- Tal i com ens ha pronosticat el company Joan Miquel, el dia llueix -a Barcelona- esplèndid: net, clar, solejat i amb una temperatura indiscutiblement primaveral. Comencem be, ens repartim en els diferents cotxes concentrats, puntualment, al punt de trobada del barri de Gràcia (el mateix faran, a la seva hora, els maresmencs i el qui ve de Sant Cugat). Se’ns presenta un dia magnífic i amb una excursió que promet. Som-hi !!.
El transit dels qui, suposem, encara cotitzen, és intens però fluït. Continuem bé. Quan entrem, però, a la Plana de Vic la boira ho emplena i tapa tot, el paisatge, el cel i –el que és més preocupant- el que tenim, marxa o ens ve, per davant (i pel darrera). Quan som a l’alçada del Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, es produeix el miracle i el dia torna a lluir espaterrant i lluminós. Tornem a anar molt bé !!
Sortim de l’autovia a Sant Quirze de Besora, travessem –parcialment- aquesta població, el riu Ter (per un pont) i la via del tren (per un pas a nivell), deixem el trencant que va a Montesquiu i continuem per la carretera que porta a Santa Mª de Besora i a Vidrà. Ens aturem uns instants davant el restaurant “Els Bufadors” de Santa Mª per dir-los que ja som aquí i recordar-los que a les dues –ben puntuals- hi anirem tota la colla a dinar. Cal tenir-ho tot ben lligat i més la cosa de la teca... que no admet ensurts, ni bromes. 
Un cop ens apropem a Vidrà, anem afluixant la marxa per a poder contemplar –un cop som al Coll de Vidrà- el paisatge, les grans pagesies, els prats on les vaques i algun cavall hi pasturen plàcidament, els boscos i al fons, emmarcat per un be de Déu de muntanyes (d’aquestes n’ anirem parlant al llarg de la crònica...), el poblet de Vidrà amb el campanar de la parròquia de Sant Hilari destacant-ne. “Tu mira la carretera que és estreta i hi ha molts revolts...” diu la Maribel –que avui, ja jubilada, s’estrena en les excursions xino-xano- al seu home, el conductor. “Si, senyora, si !!!”

L’esmorzar.- Son ¼ de deu, l’hora que havíem quedat en trobar-nos, tots els cotxes dels caminadors, a Vidrà (975 m d’alçada). L’àrea municipal d’ aparcament, gratuït, és gairebé a tocar de l’església. No hi reconeixem el cotxe d’en Josep Lluís –que, no ho sabem, però ha anat a comprar pa i coca a la fleca del poble-. Suposem que, finalment, ha decidit venir només a dinar. Com que hem matinat i tenim gana, decidim anar a esmorzar aprofitant una petita zona de picnic –amb bancs i taules- de l’endreçat parc que hi ha davant la gran masia de El Cavaller (1). Quan ja pràcticament hem acabat –cal dir que n’hem fet via-, un pel enfadat, ens troba en Josep Lluís que, havent vist els nostres cotxes i no veure’ns, ha pensat que ja seriem muntanya enllà. Li fem costat, tot disculpant-nos, mentre ell esmorza i –solidaris- li donem un cop de mà, per tal de que els trossos de coca que ha comprat no quedin a la bossa i s’assequin... Un cop més hem d’agrair la previsió i generositat dels “proveïdors” d’alguns dels complements de l’esmorzar: el vi, les llaminadures (avui, a més de les tabletes, hem tingut “trufes” de xocolata), el cafè i l’assortit de “gotes”.

El Cavaller, des del camí que va al pont i salt de Salgueda
Comencem la caminada.- A les 10 del matí, havent esmorzat,   més tranquils i relaxats, comencem l’excursió. Sortim de davant del poliesportiu municipal de Vidrà. El camí, molt ben senyalitzat, porta al pont i al salt del molí de Salgueda. Fem una petita parada, entre els vells i monumentals arbres que voregen el camí –cadascun d’ells amb un petit rètol on hi diu el nom (el de l’espècie, l’arbre no creiem que en tingui) i algunes de les seves característiques- davant del gran casal de El Cavaller, per a recordar que aquesta va ser –fins a mitjans del segle XIX- una zona on la causa carlista tingué molts seguidors i està documentat que, en més d’alguna ocasió, el general Savalls i el seu estat major havien fet estada (i algun tiberi) en aquest important casal. Una mica més “culturitzats” i amb  les “carlinades” com a nou tema de conversa continuem la marxa. 

Els senyals del PR C 47 i, al fons, el riu Ges
La pista inicial es transforma, més endavant, en un sender ben marcat però estret i pedregós que baixa cap al riu Ges i, en alguns dels seus trams, ens obliga a fer-ho amb una certa atenció. Arribem a un indret feréstec on l’aigua, la vegetació i l’obra de l’home formen un bonic i molt agradable entorn: el pont de Salgueda (2) d’un sol ull, molt ben conservat i apte per a passar-hi –només- persones, ramats, cavalls i d’altres animals de càrrega (i segurament, ara també, bicicletes de muntanya). El pont està situat a 842 m d’alt, en un quilòmetre i mig, hem baixat des de Vidrà un desnivell d’uns 135 m.

El Pont de Salgueda i el riu Ges





Qui ho ha dit que no hi pujaria... ?
Un cop a l’altre costat del pont, seguim aigües avall deixant el riu a la nostra dreta. Trobem un trencant on, per l’esquerra, surt un sender que va a la masia de Salgueda (de la qual ja n’hem fet un petit comentari a la nota 2). Continuem i, al poc, agafen un corriol que -fent un esglaó- baixa a la nostra dreta i va a parar a una mena de mirador des d’on veiem la part superior i el caient del salt del Molí (la part baixa del qual està a 820 m d’alçada, el salt te una caiguda total d’uns 20 m) –si continuéssim pel camí, com ja havien fet alguns de la colla (tot i que els hem “obligat” a recular per a que poguéssim gaudir tots plegats, des del mirador, de l’espectacle), també arribaríem baix-. En una de les ribes, abans d’arribar al peu del salt, veiem les restes del vell –potser n’hi havia més d’un- moli de Salgueda.

El salt des del "mirador"

Les restes del molí i la molinera...

Impressionats, davant el salt, ens fem un fart de fer-hi fotografies i filmacions aprofitant que, després de les pluges, hi baixa força aigua.



Preparats per a la "Batalla del Ges"
Decidim reprendre la ruta i, per això, ens cal travessar el riu per unes passeres fetes amb blocs de formigó. Com que el riu baixa molt ple, els espais sorrencs de les ribes estan coberts d’aigua i se’ns fa difícil arribar al primer bloc de la passera. Per damunt d’unes grosses roques, amb una mica de bon criteri (i algun cop de mà), ho aconseguim. Els vells escoltes, dèiem, som “atents i galants” per això col·locats sobre les pedres, damunt o a un costat i l’altre de la passera, els més “voluntariosos” van oferint pals, mans i braços per ajudar als qui –especialment les noies- venen darrera, puguin travessar el riu sense cap problema. Fins i tot n’hi ha un que, portat per la passió del “sempre a punt per a servir”, al sostenir-se damunt una roca mullada, ha patinat hi ha anat a parar de peus a l’aigua... sort que els pantalons son d’aquests moderns que permeten desprendre’n els camals i, eixerit com és, ha continuat la caminada sense els mitjons... Ja ho diuen, en les batalles, sempre “cauen” els millors... Un cop som tots a l’altra riba, ens fem la foto del grup de caminadors i continuem el recorregut.



Foto de grup dels "caminadors" davant el Salt del Molí de Salgueda 
(hi falta en Carles i en Jaume que n'és el fotograf)
Travessem –aquest cop sense cap dificultat- un petit afluent, el Rec del Bac del Coll que -recollint les aigües que baixen del Coll de Vidrà- desemboca, uns metres més avall del salt, al riu Ges. Ja a l’altre costat hi troben un sender senyalitzat que s’enfila pel mig d’una fageda. Ens crida l’atenció el gran nombre d’arrels superficials que van esglaonant el costerut camí.


Un cop passat el Rec del Bac del Coll ens preparem per la primera pujada 
(en Llorenç, que ja s'ha "refrescat els peus", en mostra les seves encara
 ben formades cames...)
Les arrels superficials ens fan d'escala...
El dilema.- Quan som dalt, el sender mor a una pista, i se’ns planteja un decisiu dilema. El coordinador de la sortida i el company que l’ hi ha donat un cop de mà en la tria de l’itinerari, discrepen. Ideològicament, m’atreviria a dir, que son  força coincidents però, arribats a aquest punt de l’excursió, l’un diu que cal girar cap a l’esquerra mentre que l’altre assegura que ho hem de fer vers la dreta (3). Ja hi som !!. 
Finalment, sense arguments sòlits per a poder centrar i resoldre el desacord –avui, no hem imprès l’itinerari, no portem cap mapa, el track passat als mòbils no ens ho acaba d’aclarir i els senyals grocs i blancs, que fins ara hem anat seguint, no únicament ens fan anar cap a l’esquerra, sinó que ens desaconsellen (amb una gran X) girar a la dreta-. Optem, doncs, –amb un cert recel davant l’ incertesa i les seves possibles conseqüències sobre les nostres (encara ben formades però velles) cames- seguir els senyals, els indicadors que posen –ben clarament- “Sant Pere de Torelló” i “Forat Micó”, la recomanació i l’ intuïció del company que ens fa de guia.

“No hi ha mal que per bé no vingui”.- Ja ho diu la saviesa popular i sovint l’encerta. Aquesta dita es pot complementar també amb aquesta altra: “En penes i en camins es fan els amics”. En cada sortida, en cada xino-xano (si em permeteu, pel fet de que n’he fet moltes de les seves ressenyes, dir-ho) i, en general, en cada situació de la nostra vida –si hom vol veure-ho i copsar-ne la lliçó- experimentem, gaudim, patim, aprenem i adquirim noves sensacions i experiències que segur, en molts sentits -personal i col·lectivament-  ens van enriquint. Aquesta xino-xano d’avui n’és un bon exemple.

Quan ja som gairebé a la meitat del recorregut, en un gest que l’honora, el “cap de colla” d’avui, ha reconegut i s’ha disculpat (cosa que no calia, ja que –segur- tots actuem de molt bona fe) de l’errada.
No hem seguit la ruta prevista, això ha suposat fer una marrada amb uns cinc quilòmetres de més (alguns, com el mateix coordinador anant amunt i avall, fins i tot n’han fet forces més) i uns desnivells més pronunciats... Però que hi podíem fer: retornar des d’on érem i desfer el camí, suposava una doble i poc gratificant penalització, el millor, doncs, era continuar –això si, fent una mica més de volta- per la nova ruta. Avisem al restaurant dient-los que hi anirem a dinar  més tard i, en el moment que arribem a un lloc on amb els cotxes hi puguin accedir, trucarem als companys que només han vingut a dinar per a que, si els plau, ens donin un cop de mà i vinguin a recollir-nos. Per tant, penso que sobre aquest tema (si és que calia posar-lo a la crònica) ja n’hem parlat prou i no cal afegir-hi rés més.

Amb tota franquesa i amb la perspectiva que ens dona el que ja ha passat penso que la volta, la marrada, ens ha donat l’oportunitat de conèixer (i conèixer-nos) de posar a prova el nostre tarannà i -tot i que això no és necessari- les nostres forces (cal, en aquest sentit, felicitar a tothom !!); alhora que ens ha permès descobrir i recórrer indrets curiosos, amb uns paratges i uns racons força interessants. Recapitulem i ressenyem-ho.

Camí pel Pas de Degollats
Una “marrada” que, malgrat tot, ha valgut la pena.- Tornem, doncs, després de pujar del salt, a la pista. Agafem el camí senyalitzat, de l’esquerra, que entra dins l’anomenat Pas de Degollats. És un recorregut en molts trossos empedrat que deu ser força antic -romà potser no, tot i que els ibers (els ausetans) i després els romans també es movien per aquests indrets, però medieval segur que si-, estret i curt, obert -mossegant la penya- en la pròpia cinglera. El camí, molt aeri, va arran de l’impressionant estimball, amb el riu Ges dibuixant-se al fons de la vall. Unes baranes (posades pels “Amics de la Vall del Ges”) hi donen una relativa seguretat i ajuden a superar el vertigen. La vista, des d’aquí, sobre les valls, els puigs Castellà (1255 m), de l’Abric (1335 m), del Pla de la Creu (1405 m), de la Bicoca (1445 m), de Miralles (1435 m)..., les serres de Santa Magdalena, de la Freixeneda i de Curull... retallant-se al fons i els petits veïnats de Siuret i de Sant Bartomeu de Covildases ocupant les petites planes, ens ofereix un panorama que impressiona però, alhora, relaxa.


El recorregut de la "variant" que hem fet. Alguns fins
 el "Coll de hi era de massa" i d'altres fins el "Coll de Vidrà"

(cliqueu al damunt de la imatge per ampliar-la)

Continuem. Una mica més enllà trobem un indicador que ens diu que som a la Tosca dels Degollats (4) situada, en un paratge ombrívol i amb abundant vegetació, a 865 m d’alçada. La Tosca és un gran bloc de material calcari d’ aproximadament uns 11 m d’alt per 8 m d’amplada. Aquesta curiosa formació rocosa s’ha originat a partir del dipòsit de petites restes de carbonat càlcic que, amb el pas dels anys, hi ha anat aportant el tranquil regalimar i degoteig de l’aigua d’una petita cova-font (5) situada al damunt.


La canaleta que, des de la font, "alimenta" la Tosca
Després de fer unes quantes fotografies i observar-ne els detalls, reculem uns metres el camí fins al trencant, on un senyal ens indica que, per un sender que s’enfila, es va al “Coll de hi era de massa”. El prenem i ens porta damunt mateix de la Tosca on hi han fet una petita canaleta que condueix l’aigua de la font (de la Tosca), que hem citat abans, fins al rocallós “salt” mantenint-lo “hidratat” i seguint alimentant de calç el monumental bloc. Per a recuperar l’alè desprès de la pujada, a l'arribar a un petit replà, on només hi ha un pal indicant-ne l’alçada (889 m), ens reagrupem i reposem. 


Recuperant forces, en Josep Lluís al costat del pal
 senyalitzador, qui aguanta a qui ?...


El sender, de bon caminar però costerut, segueix pujant pel mig del bosc buscant el pas -a 953 m d’alt- que, obert al mig de grans roques, hi ha entre el Serrat Alegre (1035 m) i el Turó de Degollats (991 m).

Pas, a 953 m d'alçada, entre el
Serrat Alegre i el Turó de Degollats
No hi ha serrat, torrent, tanca, riu, pared,
 ni muntanya que ens aturi... !!


A partir d’aquí anem vorejant, amb pujades i baixades, el Serrat Alt (de 1095 m en el seu punt culminant) i entrem, sempre envoltats de bosc –amb molts dels seus arbres, roures i faigs, principalment, encara despullats- i el sotabosc dominat pels boixos, dins la Baga de Canemars.


Detall del camí al seu pas
per la Baga de Canemars

Travessem el Torrent de Canemars,
ja ens va faltant menys...
Travessem, aproximadament als 1000 m d’alçada, el Torrent de Canemars -que neix al coll on ens dirigim, el "de hi era de massa"- i anem fent ziga-zagues per una vella pista que, pel mig d’una espectacular fageda, es va enfilant per un dels vessants de la Serra de Bellmunt. “Que bonic deu ser tot això, amb un bon ventall de colors, a la tardor... o a finals de primavera i en ple estiu, fresc, ombrejat i amb tota la gamma de verds...”, sento que diu algun romàntic però, pendents de cada nou pas, ningú respon... Fa estona que les nostres cames van acusant l’esforç però, valents i valentes (ves quin remei !!), continuem pujant muntanya amunt, en funció dels recursos de cadascú, repartits en diferents grupets. El coordinador (ell no ho diu, però és un “patidor”...) fa estona que marxa un tros endavant “explorant” el camí i mantenint el contacte, per mitjà dels telèfons mòbils (afortunadament, en cap moment, hem perdut la “cobertura”), amb la resta de la colla. Fins que, finalment, arribem al Coll de hi era de massa (1098 m d’alt). El Santuari de Bellmunt -l'ermita al cel suspesa que, diuen, enyorava Mossèn Cinto a L' Emigrant- queda, relativament proper, al capdamunt d’una forta pujada damunt del coll. És el nom d’aquest coll, un topònim curiós que, des que l’hem llegit, ens ha cridat l’atenció: “Sembla el títol d’una pel·lícula de l’Oest” ha dit en Carles. Segons la tradició, té el seu origen en uns fets esdevinguts en temps feudals (6).

Ja som al "Coll de hi era de massa", aquí els cotxes escombra en recolliran
 a uns quants, els altres continuaran fins al Coll de Vidrà.
(El rètol de l'esquerra assenyala el camí per on hem vingut).

Operació rescat.- El cap de colla ens comunica –quan son les 3 de la tarda- que quan siguem tots al coll ens hi esperem. Ha parlat amb els companys que ja son al restaurant per tal de que ens vinguin a “rescatar” i portant els xofers fins a Vidrà, puguem transportar a tothom, asseguts còmodament en els cotxes, fins a Santa Maria de Besora per a dinar-hi. Alguns, els qui van més endavant, ja han passat pel coll i marxen per la pista camí del Coll de Vidrà (1013 m d’alçada).
Al cap d’una estona arriben l’Enric i en Josep Surdé, amb els seus cotxes, i recullen els qui esperem al coll. Pel camí n’arrepleguen algun altre i els qui no hi caben, ja propers al Coll de Vidrà, esperaran amb els qui ja son allà a que els passem a recollir, amb els cotxes que tenim aparcats a Vidrà. Així ho fem i, quan passa una mica de 2/4 de quatre, anem tots plegats per la carretera –ben asseguts dins dels cotxes- fins al restaurant de Santa Mª de Besora.

El dinar.- A ¾ de quatre, asseguts tots i totes a la taula, comencem a dinar. “Com si fos un diumenge...”, diu algú. Ens disculpem i agraïm a la Queralt i a l’equip del Restaurant “Els Bufadors” la seva paciència, acolliment i bon fer. Avui –excepte els qui ja fa estona que s’hi esperen- no hem pres cap cervesa, es tard, tenim gana i cal anar per feina. Ocupem els llocs d’una llarga i ben parada taula que fa quasi dues hores que ens està esperant. Ens “canten” els plats que tenim al menú (tots molt suggerents i bons), fem la tria i diligents ens els comencen a servir. Per uns instants es fa el silenci, trencat només per algun “Ummm”, “Que bo està el trinxat”, “El xató, especialment la salsa, està excel·lent”... “I aquest pa tan bo, d’on és...?”. El vi, molt bo i fresc, servit en porrons -trago va i trago ve- fa també un molt bon servei... Els segons plats, molt casolans, “conill a la cassola”, “pollastre a la taronja, fet al forn”, “botifarra a la brasa”, “galtes al forn”, “mandonguilles”... Tot perfecte i al seu punt. Després vindran les postres, els cafès, tallats i cigalons. A la sobretaula, els qui fa dies que no ens hem vist, ens posem al dia... la resta ja hem tingut temps, al llarg del matí –quan la pujada ho ha permès- de petar la xerrada.






Trinxat amb rosta i bitxo
Un postre senzill i "de pagés": "llaçets" per a xopar-los al vi ranci...
qui no els havia tastat abans en algun más o casa de poble !!
La foto de tot el grup.


Passem comptes, paguem i agraïm a la Queralt, l’hostatgera, el seu acolliment i bon servei. Segur que, individual o col·lectivament hi tornarem un altre dia. Ens queden encara forces llocs per visitar per aquests entorns (sense anar més lluny el Salt del Mir que teníem previst anar-hi aquesta tarda i que, per raons evidents, no ha pogut ser o el castell de Besora que ens vigila des de dalt del seu turó...). Deixem el lloc sense pa –ens emportem el darrer i gran pa rodó que li quedava-, sense llonganisses –“en puc tornar a comprar demà...” ens diu la mestressa-, marxem ben carregats de “somalles” (secallones) i de botifarres crues,... no cal dir que som en un lloc de bons embotits.

Ermita de Santa Margarida de Cabagès
 i, a sota, la masia de El Pujol
Comiat.- Ja al carrer, l’Enric ens comenta que aquest matí, amb en Joan Miquel, han anat fins l’ermita de Santa Margarida de Cabagès una capelleta romànica situada, a 1275 m d’alçada dins del terme de Vidrà, dalt d'un turonet prop de la masia El Pujol, al costat del camí que porta a la Coma i al Coll de Cristòfol. És romànica, aixecada l'any 1223 i restaurada el 1978, feta amb pedra fins i tot la teulada que és construïda amb lloses. Suggereix que hi podríem anar però li diem, amb tota franquesa, que millor ho deixem per un altre dia.

En l’excursió d’avui hem recorregut, segons l’equip de mesura d’en Jaume, 11,1 km, superat uns desnivells acumulats de -243 m i +305 m i hem emprat un temps, amb pauses i aturades, de 5h. 

Agraint a en Josep Mª la coordinació de la sortida i als companys que -amb els "cotxes escombra"- ens han donat un cop de mà, ens acomiadem fins a la propera activitat que serà la Sortida de Primavera 2017, el cap de setmana del dies 5, 6 i 7 de maig, pel “Romànic, tradicions, paisatge (i la gastronomia) de l’Alt Urgell”. Aquells que hi pugueu venir ja ens veurem i, els qui no, a reveure. 

Una abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel, Enric, Jaume, Maribel, Josep Lluís i Pep.

Vídeo.- Jaume  https://youtu.be/cKX4pyxM64U         

       
NOTES

1.- Aquest gran casal és la casa pairal dels Vila d’Abadal. Es va aixecar el 1787 dirigint-ne la construcció un mestre d’obres francès. Casa senyorial sòbria, però amb detalls decoratius com les llindes, te tres pisos i porxo a la planta. Amb nombrosos balcons i finestres a les habitacions i dependencies. És d’estil barroc amb una galeria i afegits posteriors i una capella, també barroca, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.

Pedra en un dels extrems del pont:1846.
Fotografia de Francec Roma i Casanovas
2.- L’ historiador, geògraf i excursionista Francesc Roma i Casanovas, en el seu interessant blog “Patrimoni Existencial” diu sobre aquest pont: “El pont de Salgueda, situat en el terme de Vidrà-Sant Pere de Torelló, uns dos-cents metres aigües amunt del Molí del Salt, ha estat descrit com a pont romànic, però gravat a l’entrada de llevant, a la barana de pedra, hi llegim la data de 1846. Al llit del torrent hi ha evidències d’ancoratges anteriors, segurament d’alguna palanca o presa. El pont duu el nom de la masia de Salgueda, situada a llevant del riu, una masia que va créixer espectacularment (potser es va construir, però semblaria ser anterior) al segle XVIII, com demostren les dates gravades a diferents llindes de les finestres i a la font que hi ha al torrent, just a sota de la casa (construïda a la dècada dels anys cinquanta del segle XVIII, tot i que restaurada ara fa un segle). El nom sembla que vindria dels seus estadants, com suggereix una inscripció a la façana de la casa.”. Ja ho sabem, doncs, molt maco però, si és que és d’origen romànic, a mitjans segle XIX –possiblement en un dels moments de més activitat dels molins- va ser reconstruït o, potser, fet de nou.

3.-Fem una breu explicació per si algun lector o nosaltres mateixos volem repetir aquesta sortida. Aquesta pista es correspon en molts dels seus trams amb el camí ral que anava de Vidrà a Sant Pere de Torelló, travessant el congost -format pel riu Ges i anomenat Forat Micó- situat entre les serres de Bellmunt i la de Curull. Per un costat el camí, com així està indicat, ens portarà –passant per Pas i la Tosca dels Degollats, seguint les senyals blanques i grogues del PR C 47- fins a Sant Pere de Torelló. Mentre que si l’agafem cap a l’altre sentit –on la pista no te cap indicació excepte una X de color blanc i groc que desaconsella agafar-la (pel fet que la senyalització prioritza el PR C 47 que “desvia” l’excursionista cap a Vidrà passant, per on hem pujat nosaltres, pel Salt del Molí i el Pont de Salgueda)- porta, directament, a Vidrà. Si ja es ve d'aquets llocs, com era el nostre cas, podíem haver retornat a Vidrà, fent una ruta circular d’uns 7 km en total, agafant –tot i la X- la pista que, per la dreta, amb algunes pujades i baixades ens hagués portat fins a l’entrada del càmping i el poble de Vidrà.

4.- Un molts llocs hem vist que ho citem i escriuen, segurament pel degoteig de l’aigua que normalment hi raja, com “dels Degotalls”. L’ indret és fosc, misteriós, no exempt d’una bellesa feréstega que fa venir basarda al caminant que s’hi aventura en fer-se foc. Un lloc com aquest és el marc idoni perquè la tradició oral busqués un fet llegendari que li donés encara més encant: “Diuen que fa molts anys,  prop de la Tosca, hi havia una masia (avui en runes). Com que era l’època de la matança del porc, el pagès de la casa va decidir matar una gran truja. Aquell dia, com era costum, a la casa hi acudiren un gran nombre de persones que havien d’ajudar amb la matança, però que també estigueren a punt per fer una bona xerinola i beure i menjar de valent. A resultes de la matança, el rebost quedà ben proveït. Feia goig de veure, sobretot la immensa cansalada de la bestia que penjaren, entre tots amb gran esforç, de la biga del sostre. El pagès, cada dia, anava tallant un bon tros de cansalada. Però un dia el ganivet es va encallar amb la cotna i quan ell s’hi recolzà per a fer força, el clau clavat a la biga va cedir i li va caure tota la cansalada al damunt. A més, el pagès tingué la mala sort d’haver deixat els ullals de la truja encara units a la cansalada i un d’ells s’enfonsà al seu coll segant-li la vena grossa. Caigué a terra, amb la cansalada a sobre. Amb el pes de la xulla, el pobre home no es pogué aixecar, quedà sense sentit, i s’anà escolant fins a morir. D’aquesta feta, a la casa li canviaren el nom pel de “Degollats”, ja que un degollat (el porc) en va degollar un altre.”


6.- Explica la llegenda que fa molts anys, no en podem concretar la data, al Castell de Besora hi vivia un senyor feudal de conducta dèspota i cruel vers els habitants del seu domini. Era el temps dels “Mals Usos” que escanyaven, permanentment, vilatans i pagesos amb obligacions, deures i humiliacions. Aquests, cansats de tantes vexacions, es reuniren secretament a l’anomenat “camp del mal consell” (situat darrera de Can Prat, un mas de gairebé sota del castell) i decidiren desfer-se del tirà definitivament. La vigília del seu sant organitzaren una cacera del senglar i qual van ser al coll situat al peu del Santuari de Bellmunt, en lloc d’atacar la fera, qui va ser agredit i mort fou el senyor feudal. El tribunal dels nobles en prengué part i quan va fer la pregunta de “Qui l’ha mort?”, la gent respongué unànimement, “El poble”; “Per què l’ha mort?” tornà a preguntar,  “Perquè hi era de massa” respongueren tots amb una sola veu. Des de llavors el nom d’aquest coll s’ha conegut com el de “hi era de massa”. Segons alguns historiadors (i ara desfarem l’encant de la llegenda), el nom correcte tindria de ser “Era de Massa” i faria referència a un antic mas, proper al coll, habitat fins els voltants de l'any 1860.