dijous, 20 de juny del 2019

CRIDA A 98ena. SORTIDA XINO-XANO




COM EL “JOC DE L’OCA”, DE FONT EN FONT I DE PONT EN PONT...

PASSEJADA PER (ALGUNES DE) LES FONTS I PONTS DE VILADRAU


Data.- Dijous 4 de juliol de 2019.


Tipus d’itinerari.- Hem tret bona part d’aquesta ruta de l’article “Les fonts del Montseny, història, llegenda i cultura” d’en Òscar Farrerons [1]. Agraïm, doncs, a l’autor l’oportunitat que ens ofereix de conèixer, un cop més [2], aquests fresquívols racons del nostre Montseny.

Al massís del Montseny hi ha identificades més de 800 fonts i, només, en els 51 Km quadrats del terme de Viladrau, n’hi ha poc més de dues-centes. En Òscar Farrerons comença el seu article amb aquests molts: “Les fonts del Montseny han estat un element del patrimoni històric, cultural i natural destacat en tot l’àmbit del massís, i en especial a Viladrau. Cal mantenir la cultura de la font: tradicions, costums i hàbits que es duen a terme amb les fonts com a protagonistes, i conservar les nostres fonts en bon estat, lliures de bardisses o brutícia, per tal de preservar una de les riqueses més grans del Montseny. On raja aigua hi raja història, natura, saviesa, cultura, màgia... tal i com veurem en l’excursió que segueix, però sobretot hi raja vida, sense aigua no hi ha vida. La muntanya ens fa brollar emocions, trobar la font que un busca ens alegra el dia, ens emociona. Les fonts constitueixen un ecosistema viu, amb una fauna, una flora i un paisatge associats. Són un punt de trobada social i cultural important que hem de conservar per poder llegar en bon estat als nostres nets.“

La passejada que us proposem, per aquests primers dies del mes de juliol, és una excursió per les fonts, ponts, boscos, rieres i algunes masies singulars que trobem per la vessant nord del Montseny, al terme de Viladrau. Un recorregut, doncs, com el “joc de l’oca”, anant “de font en font” i “de pont en pont”, per indrets frescos i ombrejats.

Després d’aparcar els vehicles en l’ àrea de pàrquing que hi ha al carrer Mercè Torres, prop de l’església parroquial, anirem a la plaça Major de Viladrau, centre neuràlgic del poble i on començarem la caminada.

Pont de la Noguerola
Un cop fora del nucli de Viladrau la primera font que trobarem és la Font dels Vernets, on esmorzarem. Continuarem riera Major avall, passant per diverses fonts i ponts fins al punt on hi conflueix -al pont de la Noguerola- la riera Major per on hem vingut i la riera de la Sala que seguirem, aigües amunt, fins la casa d’aquest mateix nom, la Sala, on hi va néixer en Serrallonga. A continuació enfilarem cap la gran casa pairal de Can Gat i, també, la seva font. No anirem, en aquesta ocasió, fins el santuari de l’Erola sinó que, des de Can Gat retornarem a Viladrau per la pista que enllaça amb la carretera; desviant-nos, al anomenats Plans de Baix, cap el Mas Molins i un cop al Pont del Molí de Baix agafant el mateix tram de camí que, al sortir del poble pel costat de la riera Major, hem fet a l’anada.


Recorregut i dificultat.-

Aproximació.- 

Sortirem de Barcelona, per la Meridiana, la C-33 i la C-17 (autovia de Granollers i Vic) fins a la sortida 49 (“Tona- Sant Miquel de Balenyà -Seva”). Seguirem per la BV-5303 cap a Sant Miquel de Balenyà i, després, Seva. Continuarem cap a Viladrau, un cop passat el trencant que va a Taradell, seguirem per la GI-520 fins arribar a Viladrau. Aparcarem a l’àrea de pàrquing que hi ha al carrer de Mercè Torres, prop de l’església parroquial de Sant Martí.

Itinerari a peu.-

0,00 km.- Començarem la caminada a la plaça Major de Viladrau. Baixarem pel carrer de Sant Marçal i tot seguit pel de Sant Segimon, que ressegueix l’antic camí que portava a aquest santuari.

0,2 km.- Trobarem una gran estela de pedra dedicada al poeta Jaume Bofill i Mates i que porta el títol “Camí de Guerau de Liost”. Baixarem  per unes escales i arribarem a un parc amb avets, til·lers i jocs per a infants.

0,3 km.- Font dels Vernets al parc d’aquest nom, situat davant del mas El Torrent. L’aigua hi brolla d’entre un tronc de castanyer i un pedró de granit. Aquí hi esmorzarem. Continuarem pel camí senyalitzat cap a l’Erola i Matagalls fins que arribarem al


Font dels Vernets

1,0 km.- Molí de Baix i el seu pont d’àmplia arcada que salva la Riera Major. Situat al costat de la casa del moliner, es pot veure aigües amunt el saltant de l’aigua de l’antiga presa i, pocs metres més avall, les restes de l’antic molí a tocar d’un bell gorg. 

Després del pont abandonarem la senyalització i descendiremm pel corriol resseguint la riera fins als camps del Moliner i el camí de terra de Can Gat. Tornarem a creuar la riera per un altre pont i pujarem fins a trobar el camí de la Noguerola. Per on anirem és el que queda de l’antic camí carreter que anava de Viladrau a Vic, abans de fer-se la nova carretera. Continuarem sempre pel marge dret de la riera fins que arribarem al revolt de

2,0 km.- Can Pau Moliner. Creuarem a l’altre costat de la riera per un antic pont carreter amb forma d’esquena d’ase i sense proteccions.


Pont de Can Pau Moliner damunt la Riera Major

2,3 km.- Font de les Ametistes que rep el nom de les conegudes ametistes -varietat de quars acolorit, que pot variar des del blau pàl·lid al morat rogenc- del Montseny, també anomenades “pedres de bisbe” per ser les que tradicionalment encasten en els seus anells. Van ser famoses arreu d'Europa fins a mitjans del segle XIX, quan la seva explotació va deixar de ser un negoci rendible. També donen nom a la famosa obra poètica de Guerau de Liost “La muntanya de les ametistes” (1918), en referència al Montseny.


Font de les Ametistes

2,5 km.- Trobarem un viarany que ascendeix muntanya amunt i a uns 200 m arriba fins la font de Fontanelles. La van arranjar fa uns pocs anys. Cal anar i tornar. Anar-hi és doncs, en funció del temps i les ganes, opcional. Continuarem descendint riera avall fins que arribarem al

2,9 km.- Club de Polo Sant Antoni de Viladrau. Voltarem per darrere de les tanques, envoltant el camp, i just a l’esquerra hi ha un viaró que remunta la riera de la Sala durant 150 m. Trobarem una petita presa i davant un gorg; allà mateix, a l’esquerra, hi ha la senzilla font de la Noguerola.


Font de la Noguerola

3,3 km.- Retornarem al camp, i creuarem el bonic pont de la Noguerola (romànic del segle XII ampliat i arranjat per a facilitar-ne el pas de carros, el XVIII). Aquí s’ajunten les aigües de la riera que baixa de la Sala , dita també de Sant Segimon, i la riera Major de Viladrau. Prosseguirem a l’oest veient les quadres dels cavalls i arribarem fins al


Pont de la Noguerola

3,5 km.- Coll Cendrós (682 m d’alt) en aquest punt abandonarem l’antic camí carreter i agafarem un sender que va seguint, aigües amunt, la riera de la Sala.

4,4 Km.- Estarem a l’alçada de la font dels Pescadors arraulida a l’ombra d’un faig, a l’esquerra del camí, entre aquest i la riera (aquesta font, normalment, raja poc).


Font dels Pescadors

4,5 km.- Alzina (morta) de la Sala. Esquelet d’aquest monumental exemplar, mort fa anys, que trobarem al costat mateix del camí.


L'alzina (morta) de La Sala

4,6 km.- Pont de la Sala (d’origen medieval), un clàssic pont d'arc de pedra que permet comunicar el mas (que veurem a l’altra riba) amb l’ espai ramader i forestal -la Castanyeda Gran- de la muntanya de la Sala.


Pont de La Sala

La Sala
4,8 km. La Sala. Emmarcada per les imponents carenades del serrat de l’Oriol i de Sant Segimon, sobre un petit pujol excavat per la riera de l’Erola i el torrent de Rentadors, s’aixeca aquest històric casal. La part més antiga de la casa correspon al segle XIV, moment en que va ser fortificada i transformada en Domus amb una muralla de tanca i una torre de guaita. El cos central cal datar-lo al segle XVII. Tot i que els primers documents sobre el mas son del 1356, les més antigues noticies i el mateix nom de La Sala permeten remuntar el seu origen uns segles abans. L’any 1594 va néixer a aquesta casa, en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el mes gran bandoler de la nostra historia. Pel camí del sud, arribem a

5,0 km.- La Sala Nova, construïda el 1871 per Joaquim Bofill. Te un bonic jardí amb tells, avets i magnòlies i una capella dedicada a Santa Bàrbara. Hi va viure el poeta montsenyenc Jaume Novelles de Molins (1866-1939). Prop de la casa, després de passar uns 50 metres per davant del portaló de la tanca, hi ha un petit corriol a l’esquerra que s’endinsa -entre avellaners- dins del sot. Uns 300 m més enllà hi ha una gran taula feta amb una roda de molí, al peu d’un impressionant faig i envoltada de castanyers. Al costat, a tocar de la riera, hi ha la fresca font dels Avellaners.


Font dels Avellaners

5,35 km.- Retornats davant la Sala Nova, ens enfilarem per la roureda de Can Gat. Uns 300 metres mes amunt a tocar d’uns camps hi ha el punt -amb una creu de fusta- on impactà, el 9 de maig de l’any 1933, l’avió correu procedent de Casablanca que -després de fer escala a Barcelona- es dirigia a Tolosa de Llenguadoc. Seguirem fins que arribarem a

Font de Can Gat
6,0 km.- Can Gat (850 m d’alt), és un conjunt format pel mas antic (segle XIV), els seus edificis annexes i la gran casa pairal –“el Xalet”-construïda davant, (iniciada als anys 30 i acabada als 50 del segle XX), obra de l’arquitecte Lluís Planas i Calvet, ampliada i renovada (a mitjans del segle passat) per l’arquitecte Josep Mª Pericas. La font de Can Gat és al pati de la masia antiga (ara casa dels masovers) encastada al mur de l’era. L’aigua vessa a una gran pica buidada en pedra. Al costat hi ha un altre nínxol més petit construït amb granit, on diuen que quan es feia la matança del porc allà hi bullien l’aigua. Acompanyant la font hi ha dos bancs correguts de pedra amb carreu arrodonit a la testera. Continuarem, ja de retorn cap a Viladrau, per la pista que comunica amb la carretera, fins arribar a

7,5 km.- Els Plans de Baix (795 m d’alt), on la pista per on anirem es creua amb el camí que des de La Sala va cap el mas Molins i Viladrau. Agafarem el camí que marxa per la dreta.

Detall del rellotge de sol del Mas Molins
8,0 km.- Mas Molins, situat a un petit promontori sobre la Riera Major, amb bones vistes sobre Viladrau i les muntanyes que l’envolten. Just a la placeta de davant del mas, hi ha la font del Mas Molins, que s’agraeix molt en l’excursió cap a l'Erola i Sant Segimon. El broc de la font esta en un mur de pedra del camí i vessa l’aigua en una pica recoberta de molsa. El mas té un rellotge de sol que a més de dir l'hora també ens indica el mes de l'any; va ser construït pel pare Joaquim Pericas, amb més de 6.500 algoritmes per traçar les corbes horàries, que s’ajusten a les quatre estacions en diferents colors. Per a saber els mesos cal mirar sobre quina línia horitzontal cau l’ombra del octògon, comptant la primera com a gener. Les corbes horàries indiquen, així mateix, l'estació en diferents colors: verd primavera, vermell estiu, groc tardor i negre hivern. Continuarem fins arribar a

8,2 km.- El pont del Moli de Baix sobre la riera Major per on ja hi hem passat, en el camí d’anada, aquest matí. Seguim cap la vila de Viladrau fins l’


Pont del Molí de Baix

9,5 km.- Hostal Bofill, al carrer de Sant Marçal de Viladrau, on donarem per acabada la caminada i dinarem.

El recorregut total és d’uns 9,5 km., amb uns desnivells acumulats de +/- 340 m. El temps que hem estimat necessitarem per a fer tot  l’itinerari -amb aturades, l’esmorzar i visites incloses- pensem que pot ser de 3h 30’. La dificultat de l’excursió és baixa.


Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, al restaurant de l’“Hostal Bofill” del carrer de Sant Marçal 2, tel 938 84 90 12 de VILADRAU, un emblemàtic establiment i edifici noucentista-modernista. Tenen un menú diari a un preu de 15 euros. http://hotelbofill.blogspot.com

L'Hostal Bofill de Viladrau

Menjador modernista de l'Hostal Bofill

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i l’excursió. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.


Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut d'aproximació, d’anada i tornada de l’excursió, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada a Barcelona serà el mateix dijous 4 de juliol, a les 7h 30’ (puntuals) -una mica abans de l’hora habitual- a Travessera de Gràcia/Lepant.

Estimem que per anar de Barcelona a Viladrau, a aquella hora del matí, hi podem trigar aproximadament 1h 30’, per tant calculem que podrem estar a l’aparcament que hi ha prop de l’església de Viladrau -lloc de trobada amb els qui no surtin de Barcelona- sobre les 9h.


Inscripcions.-  Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans del migdia del dimarts 2 de juliol, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, aquella mateixa tarda, al restaurant el nombre de comensals que serem dijous a dinar.


Gràcies per la vostra col·laboració i participació.


Una abraçada.




[1] “MUNTANYA”, revista del Centre Excursionista de Catalunya, nº 929 del juny de 2019, pàg. 28 a 35.
[2] No és la primera vegada que anem d’excursió pels voltants de Viladrau. Ja hi vàrem estar a la 28ena Xino-Xano, el juny del 2012, quan vam fer un tros del camí de les fonts fins el Castanyer de les 9 branques. Hi tornàrem, de nou, a la 41ena Xino-Xano, l’octubre del 2013, quan vàrem anar a veure el punt on va caure -l’any 1933- l’avió correu francès, la casa de La Sala, el Santuari de l’Erola i el singular roure anomenat l’“Arbre Nen”.  



EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL
Observeu les fletxes de les isòbares que ens afecten per saber d'on ens ve l'aire que ens envoltarà el dijous.


Aquets proper dijous 4 a Viladrau tornarà a haver un sol espatarrant.

Després del episodi d’onada de calor que hem patit, dimarts i dimecres s’instal·larà un àrea de baixes pressions al centre de la península que pot produir alguna precipitació (possiblement turmentosa), però dijous hi haurà una falca anticiclònica que bombarà aire calent des del orient mitjà passant per tota la Mediterrània. No s’espera que arribi a les temperatures d’aquests últims dies, però per contra arrossegarà una gran quantitat d’humitat que ens farà suar de valent.

Afortunadament l’inspirador de la sortida ha tingut la boníssima idea de triar uns llocs ombrívols i la cosa serà més suportable. Com que el sots-títol de la 98ena Xino Xano és ...de font en font... la hidratació estarà assegurada.

A la tarda, després de dinar és molt possible que hi hagi tempesta, però els cotxes estaran a prop.

Conclusió: Barrets, potser protecció solar, i sobretot porteu aigua per si alguna de les fonts fora “No Potable”.

La probabilitat d'aquest pronòstic seria del 85% en condicions normals, però donat que vàrem arribar ahir de l'escapada i no he seguit massa els esdeveniments meteorològics, la probabilitat real és del 50%.

És a dir, pot ser que si, o pot ser que no.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

dimarts, 11 de juny del 2019

CRIDA A LA PAELLA D'ESTIU 2019

Paella de costella amb verdures, una de les moltes que fan a "El Tiberi"

PAELLA D’ESTIU 2019 I MATINAL CULTURAL


Enguany, pel fet de que havíem acordat fer la PAELLA 2019 el dimecres 26 de juny, no la farem al tradicional “Banys Lluís” de Sant Pol -doncs en aquesta data, passat Sant Joan- ja no fan menú i els preus es disparen.

En Josep Mª havia proposat fer-la en un restaurant de renom del Delta de l’Ebre... A molts de la colla ens ha semblat que era una mica lluny per anar, dinar i tornar en un mateix dia i, per aquesta raó, li hem demanat a en Josep Mª (santa paciència... !!!), com sabem que és una persona entesa en conèixer bons llocs on dinar, que en busqués un altre més proper i, si podia ser, fàcil d’anar-hi: per exemple, en tren.

ON DINAREM:

Al poc ens ha donat la resposta. La PAELLA 2019 la farem al restaurant:

“El Tiberi Nacho Colomer” del carrer Santiago Rossinyol 2, local 8, tel. 930 10 84 46 de MOLINS DE REI, relativament a prop de l’estació de Rodalies Renfe (s’hi pot anar amb la T-10, 1ª zona, -la T-4 la Renfe no l’admet- de la Àrea del Transport Metropolità) o la Tarja Dorada, pel descompte.


Els dies feiners fan un menú -on sempre hi tenen paella- a un preu (primer i segon plats, postres i beguda) de 16 euros.

El dia, recordeu, és el dimecres 26 de juny 2019.

L’hora que hem emparaulat el dinar serà les 13h 30’ del migdia.

AQUÍ TENIU EL MENÚ:





MATINAL CULTURAL, per anar agafant gana...

També us proposem, anar (aquells que puguin i vulguin), al matí, a fer una visita al JARDI-MUSEU de les AIGÜES de Cornellà a la carretera de Sant Boi, 4-6 (davant la parada del TRAM-BAIX):

Aquí hi teniu més informació:


El cost de l’entrada, per a les persones jubilades, és de 4 euros.

Reproducció de la "cascada" de la Casa Vicenç




HORA DE TROBADA (per als qui vulguin fer la matinal cultural):

-Estació de Rodalies Renfe de Plaça de Catalunya, al costat del rellotge de davant les taquilles, a les 10h 30’ per agafar el tren (de la línia R-4) que surt a les 10h 43’ i arriba a Cornellà a les 10h 58’. Podem fer servir la T-10, 1ª zona, o la Tarja Dorada.

Per anar al Museu agafarem, amb la targeta multi-viatges, el Tram-Baix a l’estació de Cornellà que, després d’un parrell de parades, ens deixarà davant mateix del Jardí-Museu de les Aigües.

Calculem que podrem iniciar la visita al Jardí-Museu de les Aigües sobre les 11h 30’ (obren a les 10h). Estimem que aquesta poc durar, aproximadament, 1 h.

Un cop sortim, agafarem de nou, el tramvia fins a l’estació de la Renfe de Cornellà i des d’allà ens arribarem -en tren- fins a Molins de Rei.


HORA DE TROBADA (per als qui només venen al dinar):

-Al vestíbul de l’estació de la Renfe de Molins de Rei, a les 13h.

Per anar al restaurant, uns 10’ a peu, on ja tindrem la taula parada per a dinar a les 13h 30’.

INSCRIPCIONS: 
Data i hora límit per a confirmar l’assistència (tant si veniu a la visita cultural com si ho feu només al dinar): Darrera hora de la tarda del dimarts 18 de juny (cal tenir en compte que hi ha un cap de setmana i la diada de Sant Joan abans del dia 26). Podeu fer-ho contestant “respondre a tots” al correu electrònic que us hem enviat, així com comunicant-ho -per qualsevol altre mitjà- personalment a en Josep Mª que és el qui coordina tant la visita al Jardí-Museu com el dinar.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració i participació.

Ens veiem, els qui pugueu, el dimecres 26 de juny.

Una abraçada. 


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Pronòstic per la tradicional paella

Temperatures que s'esperen!!



El proper dimecres 26 a Molins de Rei es pot pronosticar sense gaire recança que farà un temps de “traca i mocador”. Els mapes mostren un àrea d’alta pressió centrada en la península ibèrica que afectarà no tant sols a nosaltres sinó també a pràcticament tot Europa, posant de manifest que no tot el ve de la “capital del reino” és dolent.

Però no només se’ns tira a sobre això, és que la situació és extraordinàriament estable. Els vents quasi en calma, seran de Xaloc en superfície i un pel de Migjorn a l’alçada on es formen els núvols, però de només 10 nusos en ambdues alçàries, cosa que propiciarà que encara que porti força humitat procedent de la Mediterrània no podrà haver condensació, car les temperatures seran de 32º en superfície i 26º en alçada.

Em temo que si bé no es torraran castanyes perquè la brisa de mar suavitzarà la temperatura, si que el sol i la humitat relativa farà suar de valent.

Conclusió: Sort que el Museu i el Restaurant disposen de l’aire condicionat.

La probabilitat d'aquest pronòstic és del 75%, de moment.


NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.


diumenge, 9 de juny del 2019

CRÒNICA DE LA 97ena SORTIDA XINO-XANO




PASSEJADA PER LA SERRA DEL CORREDOR: Can Bosc- Font del Ferro – Can Miloca – Dolmen de Ca l’Arenes – Sot del Fangar – Ca l’Arenes – Puig Aguilar – Can Bosc. Visita al Santuari del Corredor.


Tot i que encara som a la primavera, aquests darrers dies, la calor es fa notar. Per això hem triat per aquesta sortida un itinerari força fresquívol. Hem anat, relativament a prop, al massís del Corredor que amb el del Montnegre formen la Serralada Litoral.

El Corredor, a cavall de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, forma una barrera natural entre la plana del litoral i la depressió de l’interior. La situació geogràfica, el relleu i les variacions climàtiques entre els vessants del Vallès i els que miren al Maresme condicionen i donen diversitat a la vegetació que cobreix el massís i en configura el seu paisatge.

Bona part de l’itinerari que hem fet avui transcor pel vessant nord, més frondós i obac que el que mira al mar, on les pinedes i els antics conreus de vinya, li donen un caràcter més mediterrani. Per on passarem, els espessos alzinars i les sureres i els humits “sots” que formen els torrents i rieres que baixen cap a la Tordera, ens oferiran una excursió agradable i ombrejada.


Punt de trobada.- Tot i que els qui hem sortit de Barcelona ens hem trobat, prèviament, a ¾ de 8 del matí a Travessera de Gràcia /Lepant; el punt de concentració dels diferents vehicles i l’inici de l’excursió l’hem establert a l’aparcament de Can Bosc, ja dins el Parc del Corredor. Quan, poc després de les 9 hi arribem, en Pedro -que ha vingut des de Vilassar- ja ens hi espera. Estacionem els cotxes, ens saludem i sense entretenir-nos gaire comencem la caminada.


La caminada.- Al fons de l’espai d’aparcament on hem deixat els vehicles, hi ha un plafó i un pal indicador. Allà hi podem veure l’itinerari -nº 7, amb els senyals de color fúcsia- que nosaltres tenim previst seguir i que coincideix, fins al dolmen de ca l’Arenes, amb el SL C-80 -marques verdes i blanques- que continua cap el Santuari del Corredor, mentre que el nostre, poc després d’aquest monument megalític, es desvia cap a Ca l’Arenes i retorna, pel Puig Aguilar, cap a Can Bosc.

Mirem el cel, tal i com ens havia pronosticat en Joan Miquel, hi ha alguns núvols. El sol, tímidament, vol -amb poca convicció- treure el nas entre ells. Fa un matí gris, però no sembla que vulgui, ni arribarà, a ploure. Millor, pensem.

Un pal senyalitzador ens indica, amb claredat, la ruta. El camí, pel mig del bosc i d’antics camps, és ample i còmode. Al poc arribem a la Font del Ferro, on hi tenim previst esmorzar.


L’esmorzar.- La font raja amb un bon broc, no cal que cap rètol indiqui que aquesta és la Font del Ferro, la pica on l’aigua hi peta ho deixa ben clar: el rovell, que arreu hi ha, n’és una clara evidència.



És un indret envoltat de verns, grèvols, àlbers i algun saüc.  La font va ser restaurada l’any 2005. Un llarg banc de pedra i alguns grossos troncs, ens faciliten “entaular-nos” per a l’esmorzar. L’aigua, tot i que una certa dosi de ferro a tots ens aniria bé, n’hi la tastem... Només, els més polits, s’hi renten les mans.



D’olives, avui, n’hem portat per partida doble; els entrepans, la bota amb el vi i, al final, el cafè i les gotes... -el nostre tradicional menú- i la gana que, a aquesta hora a tots ens acompanya, fan que l’esmorzar sigui un dels primers plaers de la caminada. I, potser, un dels pocs moments en que, enfeinats i amb la boca plena, callem... Menteixo, ni així !!!


Reprenem el camí.- L’itinerari continua, pel mig d’antigues feixes i camps de conreu, en suau pujada a buscar la carena on hi ha Can Miloca, envoltada de prats i camps de farratge. Travessem una pista, que continua cap a Can Farrerons (per on hi vàrem passar a la 72ena Xino-Xano, l’octubre del 2016). Des d’aquí podem contemplar, tot i que avui hi ha algun núvol, una bona panoràmica del Montseny i els “sots” que hi ha entre on som nosaltres i la plana del Vallès.



Seguim els pals indicadors que, en aquest punt, ens fan girar a la dreta per a, tot seguit, agafar un sender que surt a l’esquerra de la pista. Cal reconèixer que l’itinerari està molt ben senyalitzat. Avui si ens perdem, no tindrem perdó... Anem baixant, vorejant sòcols de sauló, pel mig d’un alzinar amb algun pi. De tant en tant, trobem algunes grans roques o “boles de pedra” tant característiques en aquest massís. Fins que arribem al fons del torrent de Ca l’Arenes que, sense cap dificultat (en aquest punt, avui, no hi baixa aigua), travessem. Una exuberant vegetació ens envolta. 



El camí va pujant suaument i, un cop hem creuat el Sot dels Polls, els senyals ens condueixen a una esplanada aturonada on hi ha el dolmen de Ca l’Arenes [1].

“Oh ca macu...”, “Si que eren petits aquests cromanyons...”, diem, “Els devien passar per “la picadora” abans d’enterrar-los...” afegeix un que, poc respectuós, està de conya... Un plafó informatiu en dona una acurada i pedagògica explicació. Ens hi estem una estona contemplant-ne els detalls, coneixent la seva història i -fins i tot- imaginant com devien ser els cerimonials dels enterraments. Ens hi fem, així mateix, la fotografia del grup de caminadors.





Reprenem la ruta, en direcció a Ca l’Arenes. Arribem a un trencant on les indicacions del SL C-80 -que pugen i ens portarien al Santuari del Corredor- i les de l’itinerari nº 7 -que baixen i van a Ca l’Arenes- es separen. Agafem el camí que baixa, per la dreta, cap el Sot del Fangar

Grans plàtans d’ombra, pollancres -omplint el camí amb el blanc borrissó de les seves aèries llavors-, verns, gatells, falgueres, castanyers, plantes enfiladisses  i d’altra vegetació de ribera omplen el “sot” de verdor i frescor donant-li un aspecte selvàtic. S’hi està força bé, però continuem.



El Sot del Fangar

Antiga capella de Sant Andreu de Ca l'Arenes
Al poc arribem a Ca l’Arenes [2]. El camí passa a tocar de la casa, travessant la vella era pavimentada amb lloses de pedra de considerables dimensions. Des de l’era, que amb els patis interiors devia ser un bon lloc de concentració dels estadants i veïns, s’accedeix a la capella de la casa, possiblement del segle XVIII, dedicada a Sant Andreu i avui sense culte.

La casa esta habitada, hi veiem un cotxe estacionat i sentim feinejar-hi algú. No ens sembla, doncs, oportú, ni correcte -tot i l’interès que els edificis traspuen i la nostra curiositat- entrar al pati. Ho mirem i en fem algunes fotos, des de lluny.


Ca l'Arenes, el tancat d'un dels patis, la capella i detall de l'era


Cos central de Ca l'Arenes
Detall de Ca l'Arenes, des de la pista d'accés

Continuem la ruta per la pista d’accés a Ca l’Arenes fins arribar a la, “principal” i més transitada, que va de Sant Andreu del Far al Santuari del Corredor. 




Detalls primaverals... tot i que la ginesta ja està "a les ultimes".

Anem seguint els indicadors de l’itinerari nº 7. Travessem la pista i agafem un sender que gira a la dreta, pel mig d’un alzinar coincidint, durant un bon tros, amb el GR-92 (senyals blanques i roges) i el SL C-80 (senyals blanques i verdes). La ruta, cal dir que força còmoda i agradable, va carenejant per dalt de la serralada amb bones vistes sobre la vall de Canyamars, el Montalt i les serres que ens amaguen els nuclis de població de Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. 




Passem, gairebé sense adonar-nos, pel Puig Aguilar. El camí va fent, seguint l’orografia del capdamunt de la serra, suaus pujades i baixades fins que arribem al Coll de l’Argila. Aquí deixem el GR-92, que continua cap a Sant Andreu del Far, i seguim els senyals del nostre itinerari  (el número 7) que ens retorna cap a Can Bosc [3], l’aparcament i el final de la nostra passejada.


Can Bosc del Far

El recorregut total ha estat de 7’2 km. Els desnivells acumulats han sigut de +/- 180 m i el temps que hi hem emprat, en fer tot el recorregut -amb l’esmorzar, pauses i aturades-, ha estat de 2h 45’.


Visita al Santuari del Corredor.- Com que anem molt be de temps, decidim acostar-nos -amb els cotxes- fins al Santuari del Corredor. Dèiem a la “crida” de la sortida que aquest “... és un indret força serè i (entre setmana) tranquil...” seré -si no plou- si que ho és, però “tranquil, tranquil...” no gaire. Els dos cops que hi hem anat -un dijous feiner, entre setmana...- sempre hi hem trobat escoles i un munt de nens omplint tota l’esplanada de davant del santuari i els boscos i prats que l’envolten.

Cal reconèixer, però, que les corredisses, rotllanes, jocs i la natural cridòria i alegria dels infants... no torba, ans el contrari, la sensació de pau i serenor del lloc. La majoria de nosaltres, avis com som, veiem en cada nen o nena els nostres nets... Això que és ben cert, avui s’ha materialitzat amb l’avia Isabel i l’avi Llorenç que, casualitats de la vida, han coincidit al Corredor amb l’escola d’un dels seus nets -l’Aran- on també una de les seves filles -la Gisela- hi fa de mestre. El joc, per part nostra, ha estat localitzar l’Aran i la Gisela i els altres nens de la seva escola en mig de quasi un miler de nens i mestres. Però, ho han aconseguit !!!. 



Ens estem una estoneta -com que el Santuari només obre els caps de setmana- asseguts en el llarg banc de pedra que hi ha a la façana exterior del pati clos. Fa goig veure tanta canalla jugant, saltant i corrent pel mig de la gran esplanada i als mestres -amb una relativa tranquil·litat- vigilant-los de lluny sense patir de “perdre’n” cap.

Anem a saludar la vella figuera -però encara ben ufanosa- que hi ha davant la porta d’accés al santuari i, com que molts anem amb “roba d’estiu” i l’aire que fa és una mica fresc... decidim agafar els cotxes i anar cap a Llinars a dinar.


La vella figuera del Santuari del Corredor

El dinar.-  Gràcies als GPS localitzem el lloc on hi ha el restaurant Mas del Mogent. La coincidència de l’adreça: carretera de Dosrius s/n de Llinars del Vallès, ens fa pensar a alguns que és la carretera B-510 que sortint de Llinars va, pel coll de Can Bordoi, a Dosrius. Doncs no, el restaurant està, dins del terme de Llinars, però a la carretera BV-5103 que va de Cardedeu a Dosrius. Sort n'hem tingut de les noves tecnologies... en Josep Surdé -que no es gaire amic de fer servir el "Tom-tom"- ens diu que ell ha arribat gràcies al clàssic i bon costum d'anar preguntant...  

Trobat el restaurant, ens hi apleguem els qui hem fet la caminada amb el company Josep Surdé que, des de Sant Andreu de Llavaneres, ha vingut només a dinar.

Ja hi tenim, en un dels menjadors dels baixos de la masia, la taula parada. Demanem, mentre ens “canten” els diferents plats del menú, les cerveses. Com a les bones fondes de poble ja hi tenim, damunt la taula, unes llargues safates d’amanida: enciam, seva dolça i olives que, els qui tenen més gana van “picant” mentre prenem les cerveses. 

Cal dir que, tot i la gent que hi ha dinant (a l’arribar, a l’ 1 del migdia -teníem l’hora concertada a les dues- l’aparcament i els voltants del restaurant eren ben plens de cotxes: “això es bon senyal...”, hem dit) ens han servit tot seguit. “És nota que tenen la ma trencada servint dinars... i l'equip de la cuina els deu funcionar bé...”, diem. 

Entremesos, verdura (mongeta tendra o pèsols), arròs (al seu punt),... de primers i bacallà amb samfaina, peus de porc, llom, botifarra, tot a la brasa i amb guarnició o cuixes de pollastre al forn... de segons, és el que recordo han anat servint. Aigua, vi i gasosa més els postres (gelats, flams i fruita -tot i que la síndria, ens adverteix la noia que ens atent, “no és molt vermella...”-). 

Amb els postres, la Mª Rosa ens ha ofert unes ampolles de cava per a celebrar el seu aniversari: Brindem pels presents i pels qui, avui, no han pogut venir i desitgem a la que ha fet anys, que en pugui anar sumant -amb salut- molts i molts més... i que nosaltres ho puguem anar veient !!!. Gràcies, per molts anys i molta felicitat, Mª Rosa !!!.




Rematem l’àpat amb els cafès, tallats i carajillos, demanem el compte, paguem, ens acomiadem dels qui ens han ates i sortim. 

Fora, en el que devia ser l’era del mas, sota unes moreres, hi ha gent entaulada dinant... “Aquí, els vespres d’estiu, s’hi deu sopar i estar bé...”, encara amb el regust del dinar, diu algú. Fins i tot tips, sempre ens queda un raconet... i que per molts anys duri !!!


Comiat i properes activitats.- Ens acomiadem i, repartits en els mateixos cotxes del matí, retornem a les respectives llars.

Ens emparaulem per a la propera Xino-Xano que, si Déu i la mare Natura volen, serà el proper dijous 4 de juliol

Recordeu també que el proper dimecres 26 de juny havíem quedat de fer la “Paella d’Estiu”, en principi estava prevista al Delta de l’Ebre, però -donat que a alguns de nosaltres els semblava molt lluny- segurament es farà en algun altre lloc més proper a Barcelona on hi puguem anar en tren. Ja ho anunciarem, aquests propers dies, al Blog i pel correu electrònic. De moment reserveu-vos la data: dimecres 26 de juny

Si podeu, doncs, fins llavors.

Una abraçada.


Text.- Pep
Fotografies.- Jaume i Pep.
Vídeo.- Jaume    https://youtu.be/--GVE0FLp3w




[1] El dolmen de Ca l'Arenes és un sepulcre megalític, que data del final del neolític (2500-3000 anys abans de la nostra era), tot i que el seu ús perdurà fins el període del bronze. Fou descobert l'any 1997, per en Joan Manel Riera, semi enterrat; va ser excavat i restaurat l'any 2006-2007. El monument es trobava força malmès i van caldre uns treballs de restauració importants.
La cambra funerària té una llosa de capçalera, dues lloses laterals a cada costat, dos muntants a l'entrada, per recolzar una llosa que fa de porta i dues lloses planes que pavimenten l'interior. L'excavació arqueològica va permetre recuperar fragments de ceràmica feta a mà, i peces de sílex, coure i bronze.
Servia de lloc d'enterrament i marcava el do de pertinença del territori a la comunitat, ja que hi havia enterrats els seus avantpassats. Podeu veure’n més detalls i informació a:

[2] Ca l’Arenes es construí possiblement durant el segle XVI i s’hi van fer modificacions els segles XVII, XVIII, XIX i XX. El mas està format per un conjunt d’edificis: Un cos principal, orientat a migdia, de planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants i a dos nivells, acabades amb una imbricació de teula i maó, amb el carener perpendicular a la façana. La façana nord del cos principal està apuntalada amb tres contraforts; sota el carener destaca una finestra de planta corba, amb reixa de ferro de barrots verticals. En l’eix central de la façana del cos principal hi ha la portalada d’entrada de llinda plana, sobre la qual hi ha un balcó, possiblement del segle XVII. Al costat de la finestra de pedra de les golfes hi ha un desdibuixat rellotge de sol. Al costat de llevant, adossat a la façana, hi ha un cos de planta baixa i pis, que es cobreix amb coberta de teula àrab a una vessant i que està destinat a ampliació de l’habitatge, tancant pel costat de llevant el pati de davant del cos central.
A llevant d’aquest segon cos hi ha adossat un cos de planta baixa, que fa de pont per connectar amb la capella; aquest tercer cos es perllonga fora del pati tancat, amb un quart cos de planta rectangular, que es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, destinat a celler i magatzem. El pati està tancat amb una gran portalada amb dues fulles batents de fusta, emmarcada amb brancals de carreus de pedra i llinda plana, emfasitzada per un doble ràfec recolzat en cartel·les de fusta i cobert amb teula àrab a dues vessants.
La capella de Sant Andreu, amb absis rodó, es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de maó i teula. La façana està composada amb una portalada de brancals de carreus de pedra i arc rebaixat adovellat i un òcul per sobre la porta. En l’interior, l’absis es cobreix amb volta d’aresta plana amb clau de volta esculturada, amb forma de petxina; sobre la clau hi ha un àngel esculpit i, en un arc toral, hi ha pintada en negre la data “1792”, i al costat un cap d’àngel amb ales.
La primera referència documental d’aquesta masia la trobem en una enquesta promoguda per la Cúria diocesana de Barcelona entre el 28 de desembre de 1590 i el 15 de febrer de 1591. Es tracta d’un interrogatori de dotze preguntes sobre l’origen i l’administració del santuari del Corredor, des de la seva fundació fins al 1590, formulades pel delegat episcopal a vuit testimonis presumptament ben informats; l’escrit recull les respostes de cada testimoni a cada una de les dotze preguntes. Així, el text de la “primera interrogació”, de 1590, assenyala que Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, mogut per correctes inspiracions de caritat i bon zel, als voltants del 1530 havia construït, amb llicència expressa del Sr. Bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors en la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que l’Arenes tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia.
En un document del 1627, Joan Arenas i Antoni Bosch van fundar un benefici per a la capella del Santuari del Corredor.
A l’església de Sant Andreu del Far hi ha un hipogeu de pedra a la zona central del paviment, que data de l’any 1631, amb la inscripció: MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Així mateix, a la creu de terme del Far, en el pedestal de granit hi ha inscrit, en una cara lateral, el nom MONTSERRAT ARENAS I JOAN BOSCH, i en la frontal, JHS 1726 BRC.
La propietat de ca l’Arenes fou una de les més importants del Far i, l’any 1929, fou adquirida als darrers descendents de la família Arenes per Josep Puig de Mataró. Aquest reformà una mica la masia i s’hi feu un habitatge per a passar-hi els estius. La finca de ca l’Arenes tenia 40 Ha de terreny i anava des de can Miloca fins al Santuari del Corredor aproximadament.
La masia de ca l’Arenes sempre ha estat habitada per masovers; dels del segle XX, les fonts orals informen d’en Sadurní; la família León (Mariano León Ayuso, conegut popularment com “el Piñonero” ja que la seva principal activitat era la collita de pinyes, com també el conreu de la terra i el bestiar, hi va estar durant onze anys, des del 1970 fins al 1982 i, a partir de l’any 1986, la família Riera Conesa, que hi anà per crear l’Escola de Natura del Corredor. 

[3] Aquest gran mas, situat al terme municipal de Dosrius, havia estat la residència d’estiueig dels comtes de Bell-lloc ja al segle XVI. De base rectangular, s’alça un volum robust -netament defensiu- de quatre plantes coronat per una coberta a quatre vents. Les finestres, els portals, les cantoneres i bona part de les parets de façana estan fetes de grans carreus de granit ben treballats, on destaca el portal principal d’arc de mig punt de disset dovelles. Al voltant, creant patis terrassats, s’hi ha anat afegint diversos annexos. Dos grans contraforts de granit a la façana sud encara ressalten més la forma robusta de l’edifici. Tot el conjunt és d’una finesa i, alhora, d’una sumptuositat excepcional. S’hi poden apreciar ampliacions i transformacions, probablement durant els segles XVIII, XIX i XX. Amb detalls d’ arquitectura de tradició popular i elements cultes del renaixement. La Diputació de Barcelona la va comprar, l’està rehabilitant i n’ha fet un dels seus centres de natura del parc del Corredor.