CRÒNICA DE LA 99ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA PER LES VISTES I VINYES DE LA SERRA DE MARINA: TIANA–EL ROCAR-COLL DE VENDRANS-LES COMUNES-MAREDEDEU DE L’ALEGRIA-TIANA

Ens passa, una mica, com als infants. Desprès de les vacances -cal dir que alguns de la colla, precisament aquests dies, son encara de viatge: a Mèxic o, més a prop, per Lleó i Galícia...-, a la majoria, ens costa ”arrencar” de nou. Començar el curs, fins i tot pels avis jubilats, és una mica dur...

Potser per això, a aquesta excursió de mitjans de setembre, no hem sigut gaires: sis a caminar (en Carles ens ha acompanyat un tros...) i deu a dinar (se’ns hi han afegit alguns companys, alguns d’ells, convalescents d’alguna dolència o lesió d’estiu o pròpia de l’edat). Tots amb forces ganes de retrobar-nos, de fer una síntesi de com han anat les vacances, de xerrar (una mica de tot) i de riure (per no plorar, especialment, si toquem segons quins temes...). Això si, contents de veure’ns de nou.

Expliquem, però, com ens ha anat la 99ena Xino-Xano que per això -suposo- sou aquí...

 

L’aproximació.- Tips de cotxe, després de les “mogudes” de les vacances, hem fet l’aproximació a la sortida, anar i tornar de Montgat, en tren i l’anada fins a Tiana, en autobús. Més còmode.

Si i no. El tren be, però el bus que comunica l’estació de Montgat-Nord amb Tiana, suposem que per raons logístiques i de servei, fa un llarg recorregut per nombrosos barris i urbanitzacions dels dos termes. No hem comptat el nombre de vegades que em creuat l’autopista, però han sigut un munt... A nosaltres, anar de l’estació fins a la parada que hi ha al Passeig de la Vilesa-Enric Borràs -al parc on hi havia el vell camp de futbol- de Tiana, ens ha costat uns 25’ (ja ens ho havia dit el conductor). “Però ens han passejar asseguts... i ens hem estalviat de caminar un trosset”, diem aconformats.

Quan arribem a Tiana, una mica abans de les nou del matí, en Josep Mª (que ha vingut en cotxe des de Sant Cebrià de Vallalta) ja ens hi espera, assegut al banc de la parada que hi a tocar del punt d’inici de la caminada. Primeres salutacions i, sense torbar-nos, comencem l’excursió.

La caminada.- Sota del parc, al creuament dels carrers de Castellar i de Mates, hi ha l’inici del recorregut. Uns discrets panells informatius, per animar-nos, ens mostren el recorregut i desnivells.

Baixem, pels carrers d’Escalfapé i de Can Gaietà, fins a la riera d’en Font que seguirem en direcció al mar.

Una de les moltes campanetes que, només
començar, ens han alegrat el camí.

Al poc, quan passen uns minuts de les 9 del matí, decidim aturar-nos per a esmorzar. El torrent (que, com en molts altres llocs, quan no hi baixa aigua, es transforma en camí) voreja la població envoltat de grans plataners, algun pi dispers, canyars, matolls i un munt de campanetes blaves, que el guarneixen omplint-lo d’alegria. En un revol, sota d’un vell i artístic pi, amb bona part de les arrels descarnades, hi muntem “la paradeta” de l’esmorzar: olives i, avui, vi de “pansa blanca” de la D.O. Alella.

Elena... ! que la bota i el vi és per a que corrin... !!!

En Carles en ha acompanyar fins a l’esmorzar, desprès desfarà el camí i ens esperarà -ben equipat, amb el diari d’avui, el mòbil i el seu sempre dens i interessant “dipòsit mental” de  vivències, càbales, reflexions i idees- fins que tornem, de nou, al punt d’inici de l’excursió.

Els demès continuem riera avall. Passem per Can Roca (65 m d’alt), masia del segle XVII, avui reconvertida en restaurant. És un edifici molt compacte, amb aspecte de fortalesa,  diuen que formava part de la hisenda de l’antiga Ciutadella. Conserva una finestra gòtica del segle XVI (potser reaprofitada) que té uns rostres esculpits als brancals. En Josep Mª, el nostre assessor gastronòmic, diu que s’hi menja bé. Si ell ho diu, no en tenim cap dubte.

Detall de Can Roca

L’itinerari continua. Deixem uns trencants que -per la dreta- porten a Can Garra i a Can Gil, on hi ha un rellotge de sol -fet amb rajoles de ceràmica- amb la sabia i molt catalana recomanació: “No badis i ves per feina”. Potser que molts polítics, en aquests temps, en fessin cas...

Rellotge de sol de Can Gil. Foto A. Martí

Anem travessant conreus i algun camp erm -amb nombroses figueres de moro malaltes per la plaga de cotxinilla- fins que ens introduïm, pel mig de canyes i vegetació de ribera, un trosset, dins l’ombrívol torrent de Can Gil.

Torrent de Can Gil

Seguint la pista i els senyals del SL-C 96, arribem a les primeres cases del nucli urbà de Montgat. Una suau pujada ens porta al barri de la Virreina on girem a l'esquerra seguint el carrer Nou de la Virreina. Al final d'aquest carrer, a mà dreta, trobem el punt d’informació del Parc de la Serralada de Marina, amb un panell-mapa del Parc.

Seguint les fites de l’itinerari, ens enfilem per un desdibuixat, enmig de camps i hivernacles, turó del Regent (117 m d’alt). La pujada passa per una bonica pineda de pi pinyer amb brolles (arbustos, mates i herbes de poca alçada). Ens aturem en un punt on, a tocar del camí, hi ha un parell de boles granítiques que ens criden l’atenció. L’airet, que ve del mar, ens reconforta.

Continuem fins que arribem a una corba tancada amb un encreuament des d’on surt el camí del Mig d’Alella.

Seguim per l’esquerra, el camí careneja i s’enfila per una pujada costeruda que ens porta fins una cresta amb diversos blocs granítics dispersos: el Rocar (207 m d’alt). Mentre esbufeguem camí amunt, recordem el comentari que ens han fet, al veure’ns passar, uns treballadors que hi havia al Punt d’informació del Parc: “Que us sigui lleu la pujada...”. Sort que a tocar de la pista, aquí i allà, alguns pins ens fan ombra a mesura que ens hi anem aturant...

Ànims, que ja som dalt... !!

Detall de El Rocar

Un cop som dalt la carena, el camí -més o menys- va planejant i el paisatge s’obre amb belles panoràmiques: per un costat, el litoral -Montgat i el Masnou-, el mar i la serra de Sant Mateu i per l’altre, el terme de Tiana, Badalona, la Tèrmica de Sant Adrià i al fons, Barcelona amb l’ inconfusible silueta de Montjuïc.

Continuem la ruta, ara ja amb una pujada més suau, fins al coll de Vendrans (195 m d’alçada) on, al vessant meridional d’Alella, hi veiem unes grans vinyes -de pansa blanca i rosada que, segons la ressenya que ens fa de guia- pertanyen al Celler Alta Alella [1].

Vinyes al Coll de Vendrans

Son vinyes costerudes, amb el mar com horitzó, que ens recorden els versos d’en Josep Mª de Sagarra, que tant bé va versionar en Lluís Llac:

“ Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau cap al tard...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar !”

Passat el coll, el camí torna a pujar vorejant el turó del Bessó (229 m d’alt), fins anar a trobar alguns dels carrers-pista de les urbanitzacions “Nova Alella” i “Can Comulada” d’Alella, al límit amb el Parc. Aquí havíem acordat un dels punts de trobada (l’altre serà, més endavant, a l’ermita de la Marededeu de l’Alegria) amb en Joan Miquel i la Mª Gloria per si ens calia el “servei de rescat”, d’algun caminador, amb el seu “cotxe-escombra”. En Joan Miquel, bon reporter gràfic, ens fa unes fotos -just al moment de la nostra arribada- al capdamunt de la pujada... sort que hem tingut temps d’amagar les llengües... !!!

Uf.., ho-la, Jo-an Mi-quel... uf, que m'ofego...!!

L’itinerari, sense perdre alçada, gira cap a l’esquerra vorejant, per damunt de pinedes i algunes vinyes, el vessant de la muntanya. El panorama que se’ns obre cap a Tiana, els torrents, rieres i muntanyes que l’envolten -el coll de Montalegre amb la cartoixa i La Conreria- i el litoral (amb el mar i Barcelona al fons) és espectacular.

Mireu, mireu el panorama: A la dreta, entre l'Elena i en Joan, l'ermita de l'Alegria; al centre de l'imatge, Tiana i al fons, a l'esquerra, les xemeneies de Sant Adrià i Montjuïc a Barcelona.

La ruta continua pel mig d’ un paisatge on, ara, predominen els matolls, prats secs i restes de troncs, testimonis del pas del foc que va cremar bona part del terme de Tiana l’estiu de 1994 i, de nou, el 2016. Diversos pins joves i algun de vell, rebrotat, ens omplen d’esperança... Al nostres peus, gairebé a tocar, hi veiem l’ermita de la Marededeu de l’Alegria envoltada d’antiquíssimes masies (diuen que algunes d’elles ja havien sigut vil·les romanes de l’antiga colònia Tizina): Ca l’Andreu, Can Montcerdà, Can Fàbregas, Can Cirera, Can Brossa...

Una pausa camí de Les Comunes.

Però no, “nuestro gozo, en un pozo...”, tot i que l'objectiu de la següent i darrera etapa del recorregut el tenim ben a prop, l’itinerari del SL-C 96 fa un gir a la dreta i torna a pujar, fent algunes ziga-zagues curtes però feixugues, en direcció a la capçalera de la vall, l’indret anomenat Les Comunes. Anem pujant, fent algunes parades per a recuperar l’alè, fins arribar als 268 m d’alçada, la cota màxima de la caminada d’avui.

En aquest punt, al costat d’un banc de pedra (al llarg del camí, n’hem anat trobant alguns més), hi ha un trencant que, aproximadament en 1,5 km, s’enfila fins el Mirador dels Nou Pins o de la Mediterrània [2], un indret privilegiat per les seves vistes sobre les valls i pobles de l’entorn i el litoral. Nosaltres, en aquesta ocasió, ens conformem amb els panorames que ja veiem i no hi anirem...

A partir d’ara ja tot es baixada. A la nostra esquerra tenim el torrent de Les Comunes que baixa cap a la vall on hi ha l’ermita de la Marededeu de l’Alegria i Tiana i, a la dreta, hi veiem la masia de can Bellús, les vinyes ecològiques i el celler d’en Quim Batlle [3] i les verdes i ufanoses pinedes que s’enfilen pels vessants de La Conreria.

Les vinyes i el celler d'en Quim Batlle.

Pinedes damunt de Tiana

Quan arribem a l’ermita de la Marededeu de l’Alegria (168 m d’alçada) [4] en Joan Miquel i la Mª Gloria ja ens hi estan esperant. Anem molt bé de temps, son les 12 del migdia. En Joan Miquel ens fa la foto dels “caminadors”, deixant per a després de dinar la de tot el grup.

El grup de caminadors i una membre de l'equip de suport.

Detall de la llinda de la porta de la capella i
del nínxol amb l'imatge de sant Cebrià.

Font a la plaça que hi ha davant l'ermita
de la Marededeu de l'Alegria

Reprenem l’itinerari, seguint els senyals de SL-C 96, passant pel costat de l’ermita i després, entre can Cirera i Can Brossa, fins arribar al carrer de Can Gaietà i d’allà al punt on hem començat l’excursió al Parc de l’antic camp de futbol, on ens retrobem amb en Carles i la Mª Gloria i en Joan Miquel que ja hi han arribat amb el cotxe.

El recorregut total de la caminada ha sigut d’uns 8 km amb uns desnivells acumulats d’uns 300 m. El temps que hi hem emprat, amb l’esmorzar, pauses i aturades ha estat de 3h 45’.

Per a celebrar-ho, a Cal Toni, al bar que hi ha dins del parc, hi prenem unes merescudes cerveses. Brindem per nosaltres i, també, amb el “Salut !!” per la salut de tothom, els qui hi som i tots els altres.

El moment del ritual de les cerveses...

Repartits en els cotxes d’en Joan Miquel/Mª Gloria i en el d’en Josep Maria (que tot i no poder-se quedar a dinar, ha volgut acostar-nos fins a Montgat) fem cap al restaurant “Can Fava 1898”.

El dinar.- Una mica abans de l’hora acordada, les dues, som al restaurant on ja hi tenim la taula parada. El local, al popular carrer del Mar de Montgat, separats de la platja per l’antiquíssima via del primer tren de la península, el de Barcelona a Mataró de l’any 1848, fa goig.

El problema que tenim avui és que -fins el més d’octubre- no fan menú i hem de dinar “a la carta”. Acordem fer uns entrants (amanida, musclos, croquetes,...) i de segons, la majoria, una paella marinera. Amb el vi, les postres i els cafès, tallats i cigalons, la cosa s’ha apartat del preu habitual... però, un dia és un dia, diem.

Hem menjat be i, sobretot, amb molt bona companyia que és el que interessa.

Paguem, ens acomiadem dels hostalers i sortim a fer-nos la foto del grup:

Després, pel carrer del Mar contemplant un bon nombre d’antigues casetes de pescadors, anem fins a l’estació.

Comiat.- Poc abans d’arribar-hi, els qui retornem amb tren -al peu d’una encara jove “bellaombra” i a tocar del pàrquing- ens acomiadem dels companys que han vingut motoritzats, amb cotxes o amb la moto. Ens emparaulem fins a la propera sortida -la número 100- que, tot i que encara no està perfilada del tot i sobre la qual hi ha diferents propostes de celebració, en principi tenim programada per al proper dijous 3 d’octubre.

Estigueu pendents del Blog, del correu electrònic i del WhatsApp per a possible propostes, novetats o canvis.

Fins llavors, una abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel, Carles, Pep i alguna d’Internet.

---

[1]  https://www.altaalella.wine/ca/

[2] El mirador compta amb dos bancs, una plataforma de fusta tractada, una barana i plafó d’interpretació del paisatge. Un dels bancs mira al NO, amb Alella en primer terme i vista sobre bona part dels turons més alts del Parc. L'altre mira al SO, amb la Conreria en primer terme i Barcelona i Collserola al fons. A la banda sud i mirant al mar, hi ha un plafó panoràmic amb el perfil del paisatge que estem veient i els noms dels elements.

  

[3] https://etselquemenges.cat/vins-saludables/celler-joaquim-batlle-vinyes-ecologiques-de-marinada

[4]  És l'antiga església parroquial de Tiana i com a tal està documentada des del 1018. Sembla que va ser construïda sobre les restes d'una vil·la romana. Un nou temple romànic va ser consagrat el 1104 i sembla que es dedicà a sant Cebrià. L'edifici actual és del segle XVI, si bé molt reformat i ampliat durant el segle XVIII (a la façana hi ha la data de 1729). Els documents més antics que fan referència al culte a la Mare de Déu de l’Alegria són de la segona meitat del S. XVII. Té una nau rectangular capçada amb absis poligonal i un campanar de torre que té finestres apuntades i coberta piramidal a quatre vessants. L'interior és decorat amb pintures murals d'Ignasi Mª Serra i Goday, del 1970. La Verge de l’Alegria es la patrona de la confraria de pescadors de Tiana i Montgat i, recentment, dels Esplais d’infants.

CRÒNICA DE L' 11 DE SETEMBRE 2019

MOLTS MÉS DELS QUE DIUEN I DELS QUE ELLS VOLDRIEN...

També aquest any hem participat a la manifestació de la Diada. Us en mostrem algunes probes gràfiques: fotos i vídeo (no totes, només les que els companys ens han fet arribar a “la redacció”...).

Tot i que haguem estat menys manifestants que en d'altres ocasions, és evident que hem fet una concentració multitudinària i no crec que els números de la Guardia Urbana de Barcelona li facin justícia (Ai, senyor Albert Batlle, com se't veu "el plumero"...) . 

No sé exactament quants érem, però érem molts. Prova d’això és la rapidesa i nerviosisme amb que, les televisions primer, i el diaris després, s’han afanyat a aigualir la festa. 

Sens dubte hem sigut molts i moltes -de tota edat i condició, d’aquí, de fora, nouvinguts i, fins i tot, alguns de l'estranger...- els qui ens hem manifestat, els qui tossudament hem sortim -com cada cop que se'ns ho ha demanat- i que seguirem fent-ho tantes vegades com calgui... 

Creuament de la Gran Via amb Rambla de Catalunya,
on alguns de nosaltres ens hi varem concentrar

I no únicament com un gest, un gest que l’Estat espanyol, minimitza, menysprea i en fa mofa, sinó per constatar una i altra vegada que som un poble, un poble digne, unit per un objectiu: la llibertat de Catalunya i la d’aquells que han lluitat, lluitem i lluitarem per aconseguir-ho!!!

Podeu estar ben segurs que, si cal tossudament, "Ho tornarem a fer !!!"

Vídeo d'en Jaume: https://youtu.be/EOiNFKD2o1M

Reproduïm la crònica de la Diada feta per l’activista i director de Vilaweb, Vicent Partal. Pensem que és un article, contundent i clar, fet amb el cap i el sentiment. El sentiment de sentir-se part d’un poble, d'un poble que lluita incansablement per alliberar els seus presos polítics i a ell mateix i que a la vegada permetrà que d’altres, si ho volen, puguin també ser més respectats i lliures !!.

Us convidem a llegir-lo.

LA RESPOSTA DE LA GENT A UNS POLÍTICS SENSE RUMB

L’ANC ha tornat a demostrar avui una enorme capacitat de mobilització social, en un moment especialment complicat, com ells mateixos han reconegut sense embuts i sense amagar-se’n.

I tot això, enmig d’un gran desencís, palpable a tot arreu. Perquè, després de dos anys, les institucions i sobretot els partits polítics no han estat capaços ni de defugir la dinàmica repressiva en què l’estat espanyol ens va instal·lar després del 27-S ni de posar-se d’acord en res. Ni tan sols en la manera de respondre a una sentència que s’endevina duríssima i que l’estat espanyol convertirà en un dic monumental contra l’autodeterminació, en un atac preventiu contra tot el nostre futur.

Ho ha fet també avui l’Assemblea: ha tornat a traure centenars de milers de persones al carrer, en un moment en què és atacada com poques vegades en la seua història –ara fins i tot amb alguns intents mediàtics o polítics, extremadament cínics, de contraposar-la a Òmnium; com si aquells fossen, diguem-ho així, els bons i ells els dolents.

L’Assemblea la volen dibuixar com la dolenta perquè no s’ha mogut d’on era. I defensa, en conseqüència, la unilateralitat, la confrontació amb l’estat espanyol i el desplegament de la República Catalana. I perquè recorda que el referèndum d’autodeterminació ja s’ha fet i ja s’ha guanyat. I perquè insisteix que es pot guanyar i que, de fet, Espanya no ens ha derrotat mai. Coses que causen pànic en l’espanyolisme, però també en aquella part de l’independentisme que es recol·loca en el marc autonòmic i creu –o li convé de creure– que la independència és impossible i que, per tant, val més rectificar.

I l’ANC ha tornat a omplir els carrers de Barcelona, i això sí que era extraordinàriament difícil, malgrat que avui tots sabíem la ineficàcia del gest. Per això la manifestació d’aquest 2019 ha estat la més fluixa de la dècada. Perquè tots sabíem –perquè tots ho sabem– que al punt on han arribat les coses cap crit, cap reclam, cap mobilització per gran que siga no impressionarà prou alguns dels polítics independentistes, els qui han decidit de renunciar a la unilateralitat, de tornar a fer de la independència un eslògan cosmètic i prou, sense cap concreció pràctica, i dedicar-se al mentrestant, a gestionar les engrunes i a mirar de guanyar eleccions autonòmiques.

És evident que el país navega sense rumb. Sense rumb polític, vull dir. Si més no, hi ha tres grans blocs partidistes dins l’independentisme i només que un vulga tirar per un camí diferent ja no hi haurà manera de remar junts. Ni la gravetat històrica del moment no és capaç de fer superar els ressentiments i les desconfiances. Hi ha polítics que s’hi escarrassen amb una persistència que és d’agrair, però cada vegada hi ha més poc temps de reaccionar i avui s’ha perdut una nova oportunitat. Les escenificacions interessades, com la carta dels presoners i exiliats demanant a la gent d’acudir a la Diada, no tenen credibilitat i arriben massa tard, quan ja han passat massa coses.

Però, dit tot això, quina gent! Els mitjans espanyolistes xalen dient que l’independentisme ha fet figa. Santa innocència. Si fer figa és col·lapsar el centre de Barcelona, que ho intenten ells, vejam on arriben. Penseu que avui a Barcelona hi han entrat més de mil autocars amb gent de tot arreu, malgrat el desencís. I que cada autocar s’ha omplert de persones, de gent de peu compromesa amb el país, que van anar venent un a un els tiquets per a seure-hi a familiars i a amics. A la botiga, al bar, a la biblioteca. Un a un o en colla. Sense demanar mai quin partit votava aquell qui el comprava. Sense demanar mai quina consigna cridaria. A vosaltres no ho sé, però a mi aquesta és la gent que m’impressiona i em fa tenir confiança.

Perquè aquesta és la columna vertebral del país avui, no pas la classe política. Parle d’aquesta gent, que tots coneixeu i que hi ha a cada barri de cada ciutat, a cada poble i comarca, dels milers de membres de l’ANC, de partit i apartidistes, de dretes i esquerres, homes i dones, paletes i empresaris, catalanoparlants o parlants d’alguna de les altres dues-centes llengües del país. Parle de la gent que ha fet possible que l’ANC avui demostràs novament aquesta enorme capacitat de mobilització social en les circumstàncies més difícils. I m’aclame a ells.

M’aclame a ells perquè ells sí que saben que ja vàrem votar i guanyar el Primer d’Octubre. I perquè tenen pressa per a guanyar i rematar la feina. I perquè han deixat enrere l’autonomisme, vist que és un camí intransitable. Ho ha dit Lluís Llach en aquest discurs que un dia haurem de recordar: ‘Feu allò que l’estat no espera.’ Hi haurà polítics que ho faran, n’estic segur. Però no tinc cap dubte que ho faran els qui han omplert els carrers avui i que a primera fila hi trobarem els homes i dones que a cada racó del Principat posen dempeus l’Assemblea Nacional Catalana, avui han activat la Diada més difícil de totes i fan de columna vertebral de la nació. Serà amb ells, gràcies a ells i fent això que l’estat espanyol no espera que trobarem el rumb perdut. I d’això, vist el que he vist avui, sí que no en tinc pas cap dubte.

Vicent Partal. Editorial a Vilaweb de l'11 de setembre 2019 a les 20h 30’.

CRIDA A LA 99ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA PER LES VISTES I VINYES DEL PARC DE LA SERRA DE MARINA

Data.- Dijous 19 de setembre de 2019.

Tipus d’itinerari.-

Des de molts punts d’aquesta excursió podrem gaudir de vistes sobre el litoral, el mar, la serralada de Marina i les vinyes -que potser els finals d’estiu haurà fet canviar de color- de la D. O. Alella. Malgrat la pressió humana per la proximitat d’importants localitats i urbanitzacions, aquest itinerari pel Parc de la Serra de Marina, ens permetrà observar la fauna i vegetació característiques de la zona.

El camí transcorre per pistes i senders, entre pinedes de pi pinyer, vinyes i conreus típicament mediterranis.

Partint de Tiana, l’itinerari ens permetrà descobrir indrets naturals com el Rocar, l’ermita de la Mare de Deu de l’Alegria i els panorames i entorns de Montgat, Alella i Tiana.

 

   

Recorregut i dificultat.-

Aproximació.-

Anirem fins a Montgat -estació de Montgat Nord- en el tren de Rodalies Renfe (R 1). Al sortir de l’estació agafarem el bus de l’empresa TUSGSAL des de Montgat-Nord fins a Tiana, el bus B34 (Tiana, el Carmelità - Montgat, camí d’Alella) o el B35 (Tiana, can Gaietà - Montgat, camí d’Alella). Passen, aproximadament, cada 25 minuts. Baixarem a la parada Passeig de la Vilesa-Enric Borràs de Tiana.

Itinerari a peu.-

0,00 km, 0h 00'.- L’itinerari té l’inici a Tiana (95 m d’alt), al parc de l’antic camp de futbol, a prop del passeig de la Vilesa, on podem observar tot un seguit d’edificacions de la darreria del segle XIX i primeres dècades del segle XX, que conformen el primer eixample de la vila.

Enfilarem pel carrer Escalfapé fins a la riera d’en Font. Seguirem la riera cap al mar i arribarem a la masia de

0,5 km, 0h 10'.- Can Roca (avui un restaurant) per un camí planer que travessa conreus fins al torrent de Can Gil, on hi ha canyes i restes de vegetació de ribera i ruderal, amb plantes que han colonitzat terrenys alterats o degradats i amb presència d’espècies al·lòctones, com ara les cotorres argentines i les atzavares.

Tot seguint la pista arribarem a una corba tancada amb un encreuament des d’on surt el camí del Mig d’Alella.

Una pujada suau ens portarà fins al barri de la Virreina (municipi de Montgat), on trobarem

1,7 km, 0h 30'.- el punt d’informació del Parc de la Serralada de Marina. Des del Punt d’Informació de la Virreina agafarem la pista asfaltada, seguirem les fites (verdes i blanques) del SL-C 96 i, després d’una pujada suau, arribarem fins a una pista on hi ha una pineda amb brolles i un parell de magnífics exemplars de boles granítiques.

1,8 km, 0h 35'.- Seguirem a l’esquerra el camí que careneja, passarem pel Turó de Regent (123 m d’alçada) i pel barri de Valldepera i ens enfilarem per una pujada una mica costeruda, que ens condueix a una cresta-turó amb blocs granítics dispersos:

2,9 km, 1h 00'.- El Rocar (207 m d’alt). Aquí podrem gaudir d’unes belles panoràmiques del Maresme, Sant Mateu i el mar, d’una banda i el terme de Tiana i el Barcelonès, de l’altra.

El Rocar 

3, 35 km, 1h 10'.- La caminada per la carena, passa pel coll de Vendrans (195 m d’alçada) des d’on se'ns obre el paisatge i veiem una gran vinya pertanyent al Celler Alta Alella.

La ruta ens condueix a un creuament de camins al peu del Turó del Bessó (229 m d’alt), envoltat de més vinyes -de pansa blanca i rosada- que s’estenen cap a la vessant meridional d’Alella.

4,3 km, 1h 20'.- Des del coll que hi ha sota d’aquest turó anirem carenejant per damunt d’urbanitzacions (Nova Alella i Can Comulada, del terme d’Alella).

Arribarem a un creuament on hi ha la desviació -per a nosaltres opcional- que (en 1,5 km entre anar i tornar) porta al Mirador dels Nou Pins o de la Mediterrània, un indret privilegiat per les seves vistes sobre les valls i pobles de l’entorn i el litoral. El mirador compta amb dos bancs, una plataforma de fusta tractada, una barana i plafó d’interpretació del paisatge. Un dels bancs mira al NO, amb Alella en primer terme i vista sobre bona part dels turons més alts del Parc. L'altre mira al SO, amb la Conreria en primer terme i Barcelona i Collserola al fons. A la banda sud i mirant al mar, hi ha un plafó panoràmic amb el perfil del paisatge que estem veient i els noms dels elements.

La ruta continua. Girarem cap a l’esquerra i sense perdre alçada seguirem el corriol tot vorejant el vessant de la muntanya. Ens trobarem en un paisatge on predominen matolls, prats secs i restes de troncs testimonis del pas del foc que va cremar gran part del terme de Tiana, l’estiu de 1994.

Al cap d’un quart d’hora arribarem a una petita carena on podrem gaudir d’una bona vista de l’itinerari transcorregut i del que ens queda per recórrer.

4, 75 km, 1h 35'.- Estem travessant la zona de les Comunes (200 m d’alçada) amb pujades curtes però feixugues, fins arribar als 250m d’alçada (el punt màxim del recorregut -exceptuant el Mirador de Nou Pins, si és que hi anem-). Des d’aquest punt, tot és baixada fins a

6,5 km, 2h 10'.- l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria (168 m d’alt). L'ermita de l'Alegria, construïda sobre les ruïnes d'un temple romà del segle II a. C. Era l'antic temple parroquial de Tiana, consagrat l'any 1104 i refet en la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana, amb el mateix estil gòtic tardà que podem encara veure en algunes de les seves parts. Posteriorment hi hagueren noves reformes, sobre la llinda de la porta principal hi ha la data de l’any 1729.

Ermita de la Mare de Déu de l'Alegria voltada de vinyes.

7,9 km, 2h 30'.- Arribarem a Tiana, al lloc d’inici de l’excursió i final de la caminada.

Aquí teniu el fulletó amb el mapa, desnivells i detalls del recorregut:

https://www.gooltracking.com/users_files/DOCUS/cc5aad58ac578f1a9cb63d6444e89f13_c20ad4d76fe97759aa27a0c99bff6710.pdf

El recorregut total és d’uns 8 km, amb uns desnivells acumulats de +/- 300 m. El temps que hem estimat necessitarem per a fer tot  l’itinerari (amb aturades, l’esmorzar i visites incloses) pensem que pot ser de 3h 30’. La dificultat de l’excursió és mitjana-baixa.

Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, al restaurant “Can Faba 1898” del carrer del Mar 38, tel 670 42 50 12 de MONTGAT:

https://www.facebook.com/pages/category/Seafood-Restaurant/Original-CAN-FABA-289417568183532/

Fins al mes d’octubre no tenen menú diari, però ens han dit que podem demanar -de la carta- un entrant o amanida i de segon, per exemple, una paella. El dinar ens pot sortir, amb la beguda, a un preu d’uns 20 euros. El restaurant està relativament proper a l’estació del tren.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i l’excursió. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.

Lloc i hora de trobada.- El lloc i hora de trobada del dijous 19, serà l’estació de Rodalies Renfe de la plaça de Catalunya de Barcelona, davant del rellotge de les taquilles, a les 7h 45’, per agafar el tren -de la línia R1- que surt a les 8h 10’ i arriba a Montgat-Nord a les 8h 34’. Penseu en portar, per al descompte, la tarja dorada de Renfe.

A la sortida de l’estació de Montgat Nord agafarem el bus B34 o B35 que ens portarà fins al Passeig de la Vilesa de Tiana. Admeten la targeta multi-viatges de l’AMT (T 10 de la 1ª zona).

Inscripcions.-  Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans del migdia del dimarts 17 de setembre, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, aquella mateixa tarda, al restaurant el nombre de comensals que serem dijous a dinar.

Gràcies per la vostra col·laboració i participació.

Una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEl

Observeu la giragonsa que fa la isòbara dels 1018hPa a sobre de Catalunya. Això significa que a l’interior d’aquesta “baga” hi ha una quasi insignificant però certa depressió. Per norma, l’aire es desplaça de valor alts al menors, si a la “baga” hi ha menys pressió, al Barcelonès i al Maresme hi haurà un molt lleuger vent de mar a terra, depenent de quanta humitat arrossegui a sobre de la que ja teníem i comptant que aquest pujarà per la falda de la serra del litoral, podem tenir les gotes que en diem pluja.

Mal pronòstic per aquest dijous. El dia es llevarà plujós encara que al matí no passi segurament de risc de pluja, però el cel es presentarà carregat de núvols en totes les alçàries. Amb tota probabilitat plourà efectivament a la tarda, cap allà les tres, encara sort que estarem dinant. Però estigueu tranquils, no hi haurà cap “gota freda”.

L’humitat relativa serà del 60%, que no és extraordinària, la temperatura se situarà entre 21º al matí i 26º a migdia, que no és fred, i als cinc o sis mil metres serà de 15º o 16º, que tampoc és un contrast, però tot plegat entra dintre del regne de la incertesa. I com en la teoria del caos; una papallona bategant les ales a Ocata pot fer que a la fi plogui a Alella.

Conclusió: Cal no oblidar-se dels anoracs, els barrets impermeables i potser els paraigües. Per si un cas!

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ONZE DE SETEMBRE 2019

CRIDA A LA MANIFESTACIÓ DE 

L'ONZE DE SETEMBRE 2019

L'Assemblea Nacional Catalana, un any més, torna a convocar per a la Diada de l'11 de setembre (que aquest 2019 cau en dimecres) una manifestació multitudinària a Barcelona.

Enguany, el lema serà "Objectiu independència". Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) donen suport a la concentració.

La manifestació de la Diada d'aquest 2019, en paraules dels organitzadors, reclamarà "unitat" als partits polítics independentistes. L' ANC, aposta per incrementar el "to d'exigència" a les formacions polítiques per tal que prioritzin l'objectiu de la independència i abandonin les lluites internes.

La plaça d'Espanya de Barcelona serà el punt neuràlgic de la manifestació d'aquesta Diada 2019 i s'estendrà pels carrers que hi conflueixen: Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina.

L'ANC ha triat la plaça d'Espanya en considerar que hi conflueixen carrers que tenen una "alta capacitat" i una visibilitat que els "va bé" per la reivindicació que impulsen.

L'hora d'inici és a les 17.14 h i la durada prevista és d'uns 50 minuts. Des de l'organització es recomana ser al lloc una hora abans i, a poder ser, arribar a Barcelona durant el matí per evitar problemes de mobilitat.

La jornada es dividirà en tres parts: una per representar la diversitat de la societat; una altra per explicar les Eines de País i una darrera durant la qual s'enviarà un missatge al Govern i al Parlament.

En aquest sentit hi haurà oberta una Fira de Consum Estratègic, al Pla de Palau, de 10 h a 15 h, on hom podrà informar-se sobre les diverses iniciatives empresarials estratègiques (energia, telefonia, entitats bancaries, etc.) existents com alternativa a les grans companyies i on els qui vulguin hi podran efectuar -si així ho desitgen- els corresponents canvis de contracte.

Al Passeig Lluís Companys (Arc del Triomf) com cada Onze de Setembre, durant tot el dia a partir de les 10 h del matí, es celebrarà la Fira d’Entitats i, a partir de les 18h 30’, la Festa de la Llibertat.

Nosaltres, com gairebé cada any, també hi participarem. Acompanyats de familiars (fills, nets,...) i amics. Alguns ja han confirmat -en funció de la proximitat als respectius domicilis o per la facilitat en el transport- el tram on acudiran: el 8, el 24, el 25, el 26,... Tot i això, un grup ha quedat, a les 16h 15’, al xamfrà de Sardenya amb Rosselló per anar  desprès -tots plegats- a la manifestació.

Confiem que el temps ens hi acompanyi i la manifestació sigui, com sempre, un espectacular i participatiu acte indicatiu de les nostres justes reivindicacions.

Ja us ho explicarem. 

 COMUNICAT DELS PRESOS POLÍTICS DAVANT EL PROPER ONZE DE SETEMBRE (Reproduït de EL TEMPS)

Davant un 11 de Setembre novament excepcional, els presos/es i els exiliats/des polítics/ques catalans/es tornem a cridar a la societat catalana a protagonitzar una mobilització excepcional. Abans de la sentència del Tribunal Suprem i mentre la repressió contra els drets humans, civils i polítics continua, estem convençuts/des que sabrem fer de la manifestació de la propera Diada un clam de persistència i confiança en el futur. No deixarem que ens prenguin la il·lusió de fer el país que volem.

Barcelona, la capital de Catalunya, ha d’oferir al món el missatge clar i inapel·lable d’uns carrers plens de compromís i transversalitat. La manifestació de la Diada sempre ha sigut un gran exemple de com junts, respectant les diferències i els matisos de cadascú, hem estat capaços de créixer i d’internacionalitzar la causa col·lectiva per l’autodeterminació, per decidir el nostre futur polític en democràcia i en llibertat. Tothom hi és benvingut, ningú no hi serà mai vetat.

L’1 d’Octubre va ser possible perquè els objectius comuns i la determinació de fer valer els nostres drets van sumar per sobre de la violència de l’Estat. Sabem que un dels principals objectius de la repressió és la divisió. Per això, la fortalesa democràtica del sobiranisme, elecció rere elecció, només s’entén des d’aquesta voluntat clara de construir un futur compartit. Així doncs, contra la frustració, cal tornar a la serenitat, generositat, maduresa i determinació de l’1-O.

Conjurem-nos per convertir aquest 11-S en un una nova fita indiscutible de la voluntat democràtica del poble de Catalunya. L’èxit de la Diada serà la millor avantsala de la resposta davant de la sentència del Tribunal Suprem, la millor oportunitat per escenificar la força i el potencial del moviment sobiranista; de dir alt i clar que l’única sentència justa és l’absolució de tots els encausats dels diferents tribunals i el final de tots els processos judicials i policials contra totes aquelles persones que són perseguides pel seu compromís amb la plena llibertat del nostre poble. La mobilització pacífica i democràtica ens ha permès avançar com a societat.

L’11-S hem de dir alt i clar que l’única sentència justa és l’absolució de tots els encausats/des dels diferents tribunals. La vulneració dels drets polítics dels diputats/des, senadors/es, eurodiputats/des, de milers d’activistes i, per extensió, de milions de votants, així com la deshumanització del miler de ferits i dels més de 2 milions de votants de l’1-O, són dues cares de la mateixa moneda: la repressió.

El govern espanyol en funcions segueix rebutjant el diàleg, un diàleg constructiu i sense renúncies, amb Pedro Sánchez imitant Mariano Rajoy en la irresponsabilitat de rebutjar una resolució política a un problema polític. L’Estat, doncs, continua ignorant la vulneració de drets fonamentals denunciada, entre d’altres, per les Nacions Unides, mentre som a les portes de castigar penalment drets i llibertats fonamentals.

La societat catalana rebutja la repressió i vol decidir el seu futur amb llibertat. I estem convençuts/des que no restarà impassible. Perquè aquest retrocés democràtic va molt més enllà de l’independentisme i afecta a tota la ciutadania, i en especial a qualsevol moviment polític o social que vulgui exercir lliurement els seus drets fonamentals. Per això, fem de nou una crida a tots els demòcrates del nostre país, del conjunt de l’Estat i de la comunitat internacional a unir-se en aquesta defensa dels drets i les llibertats.

Des del Mas d’Enric, Puig de les Basses i Lledoners, des de Brussel·les, Ginebra i St Andrews, ens sabem afortunats i afortunades perquè cada dia hem tingut i sentit el suport de centenars de milers de catalanes i catalans que també denuncien la injustícia, que no perden l’anhel i treballen obstinadament per viure en un país més just i millor.

Per això, malgrat els murs o els quilòmetres de distància, us parlem des de la serenor i la determinació. Ens encomanem a l’esperit de dignitat i coratge de totes les diades, que ens encomaneu cadascú de vosaltres en tot moment. Amb la serenor de saber que tot això ho estem fent junts i no ens deixarem mai ningú pel camí. Aquestes dues condicions son les que ens portaran a la llibertat completa de tots els ciutadans d’aquest país, hagin nascut on hagin nascut i vinguin d’on vinguin i pensin com pensin.

L'Onze de Setembre omplim Barcelona de dignitat democràtica i llibertat, sense cap por a seguir defensant la independència i la República Catalana com el millor projecte de present i futur, i com la millor alternativa democràtica, davant un Estat que no té cap proposta per a la ciutadania de Catalunya i que només respon amb la repressió i amb un “NO” permanent.

Amb el record dels qui ja no hi són i pel futur dels qui han de venir, compartir aquesta lluita amb tots vosaltres és un honor. Per tornar-ho a fer, cal tornar-hi a ser.

Dolors Bassa, Antoni Comín, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Anna Gabriel, Oriol Junqueras, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Marta Rovira, Jordi Sánchez, Meritxell Serret i Jordi Turull.