CRIDA A LA 106 SORTIDA XINO-XANO

 

CRIDA A LA 106 SORTIDA XINO-XANO

SORTIDA TARDORAL AL MIRADOR DE GRESOLET (amb alguna petita excursió, dels més “canyers/eres”, per l’entorn) I DINAR DE RETROBADA A L’HOSTAL PEDRAFORCA DE SALDES.

 

Per fi !!!. Finalment, si res no ho esguerra, podrem reprendre les nostres enyorades “sortides xino-xano”. Alguns estem “tocadets” per això, quedàrem a la darrera trobada als Jardins del Baix Guinardó, de reprendre les nostres sortides amb una excursió més turística que esportiva. Més de cotxe que de caminar... I, sobretot, a un lloc -en plena natura- que ens compensés de tant confinament...

La principal raó, ho hem dit tots i totes, es tornar a veure’ns, compartir la jornada, xerrar, riure i, també (amb coneixement) fer un bon dinar !!!

Tot seguit en teniu els detalls:

 

Data.- Dijous 28 d’octubre del 2021.

 

Tipus de sortida.- Ja ho hem dit, més turística que excursionista. Deixarem els vehicles a l’aparcament del Mirador. El Mirador de Gresolet a Saldes, l'Alt Berguedà, és un dels punts turístics més visitats de la zona. Són un conjunt de balcons construïts a la falda del Pedraforca, damunt la Vall de Gresolet, des d'on es poden observar uns magnífics panorames. Les vistes i l'espectacular cinglera el fa un lloc atractiu i especial. El balcó dona una visió panoràmica que va des de la cara nord del Pollegó Superior del Pedraforca fins a la Serra d'Ensija passant pel sector oriental de la serra del Cadí (Comabona). La plataforma superior del mirador és accessible, gracies a una còmoda passera, a persones amb mobilitat reduïda.

Confiem que ja en plena tardor, el paisatge ens mostri tota la seva gama de colors: groc, vermell, taronja i marró i que el bon temps ens hi acompanyi.

Des del mirador surt el camí que porta al refugi Estasen i al Pedraforca. Els qui, des del Mirador vulguin anar i tornar al Refugi Estasen tindran de fer un recorregut, per camins de muntanya, d’uns 2,06 km de recorregut; un desnivell acumulat de +/- 175 m; emprant un temps total (sense pauses) d’ 1h 30’; la dificultat és -per aquells/es mínimament entrenats- fàcil.

https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/mirador-de-gresoletrefugio-lluis-estasenmirador-de-gresolet-5830565

 

Lloc de trobada inicial, desplaçament i itinerari en els cotxes.- Camí de Saldes ens trobarem, per a fer un re-agrupament inicial i comprovar que hi som tots els inscrits, a la Estació de servei PETRONOR del Km 17 de la C-58 a les 8:00 a on qui vulgui pot posar el carburant adient pel seu vehicle, però no hi ha cafeteria. Crec que hi ha màquina expenedora de cafè i d’altres coses.

Per trobar-la des dels diferents orígens de cadascú haurem de fer cap al nus de les autopistes AP-7, C-58 i B-30 i després prendre (o seguir, segons el cas) la C-58 en direcció Sabadell Manresa.

Això vol dir que els que venim des de Barcelona hem de sortir per la Meridiana i prendre la C-58 des d’un bon principi.

Els del Maresme tenen dues opcions arribar fins a Barcelona i en el nus de la Trinitat fer cap la C-58 o atansar-se a Mataró per prendre la C-60 i empalmar amb la AP-7 via Mollet fins al nus de la C-58.

I els que resideixen, habiten o viuen a Mollet doncs ja està clar just aquí sobre.

Llavors, ATENCIÓ!! Un cop al nus de les autopistes:

Circulant per la C-58 entre Sant Quirçe i Terassa, al quilòmetre 16 veurem el panell anunciant la sortida 17:

Terrassa est-sud  Polígons  Rubí        Haurem de posar-nos en el carril dret.

Al quilòmetre 16,5 hi ha la separació definitiva de la sortida 17 amb un altre panell que diu el mateix.            Seguim pel carril de la dreta del tot.

Finalment al quilòmetre 17 veurem el panell al centre:

Matadepera  Rubí  Terrassa est i un altre amb una icona de Benzinera a la extrema dreta. HORROR!!!

Però no us espanteu! És aquí.

Un cop reunits tots els participants, i re-coneguts (mai millor dit) amics, coneguts i saludats decidirem en assemblea si per fer el recorregut comú cap a Saldes convé prendre l’autopista C-16 o seguir per la C-58 que es converteix en carretera després de Terrassa.

Són deu minuts de diferència més els embussos de passar per dins de les poblacions del recorregut entre elles Manresa, d’altra banda no sé si la C-16 és encara de peatge o no.

Com que el recorregut fins al Mirador de Gresolet s’estima en 1h i mitja, més el embussos, més la parada per esmorzar, segurament emprarem dues hores i tres quarts en arribar a destí. Comptant el que la reunió i l’assemblea duri, hauríem de re emprendre la marxa a dos quarts de nou i caldria doncs fer l’esmorzar al voltant de les deu.

 

Esmorzar.- L’esmorzar el farem, com ja s’ha dit, segurament al voltant de les 10h aturant-nos en algun lloc discret, a tocar de la carretera, possiblement al voltant del Castell de Mèrola. Ja es veurà el lloc més adient per parar sense perill.

Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Si poden venir, en Jaume i la Mª Rosa portaran el cafè; en "Juanmi" la crema de llet pel tallats, en Zac “les gotes”, en Pep la bota amb vi i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.          

 

Equip, com sempre, recomanat.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons. Barrets, “boes”, bufandes, guants, passamuntanyes i crema protectora per al sol o el fred i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Ah i no oblideu les mascaretes ni les pastilles !!!

 

Dinar.- El dinar el farem, al mític i amb uns panorames de postal, restaurant de l’“Hostal Pedraforca”,  https://pedraforca.com/ca/restaurant  de SALDES, tel. 93 825 80 21 a les 14h. L’horari dels dinars és des de les 13h 30’ a les 15h 30’.

No fan menú diari ni per a grups. Tenen una carta de temporada (que podeu veure a la web). Ens han comentat que el dinar, amb begudes incloses i el cafè ens pot sortir per uns 30 o 35 euros per cap. Tal i com ha dit en Joan Miquel, amb qui he compartit la redacció d’aquesta crida: “Amb el que ja portem estalviat, be podem destinar, a aquest esperat dinar inaugural, una mica més...”

 

Logística de transport i hora de sortida.- Donades les encara vigents recomanacions sanitàries i antipandèmiques, pensem que el mes assenyat es sortir dels respectius llocs de residència i domicilis en els vehicles propis. Evidentment, per tal d’optimitzar els vehicles i fer una mica més amè el trajecte, podem quedar o passar a recollir a algun dels companys/es que també venen i que per una o altra raó no ho fan amb vehicle propi. Aquesta gestió, clar, caldrà fer-la prèvia i individualment abans del dia de la sortida.  Si que recomanem, donada la distancia que tenim fins al Mirador de Gresolet i tenint en compte que farem un parell de parades tècniques (per trobar-nos inicialment i per esmorzar) sortir de Barcelona una mica abans de les 7h 30’.   

 

Inscripcions.-  Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho hauríeu de fer abans del migdia del dimarts 26 d’octubre, contestant al correu on anunciem la xino-xano, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, dimecres al matí (els dilluns i dimarts tenen tancat) al restaurant el nombre de comensals que serem dijous a dinar.

Restem a la vostra disposició per a tot allò que calgui.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

El proper dijous 28, data del desitjat retrobament, tindrem la sort de que la meteo en obsequiarà amb una situació molt favorable als nostres interessos.

Els mapes presenten un potentíssim anticicló situat a centre Europa i el clàssic de les Azores, entre tots dos formen el que s’anomena una dorsal baromètrica. És a dir, una mena de carena entre ells que fan un autèntic mur, impedint que el front de pluges del Atlàntic es desplaci cap a nosaltres. És com si hi hagués una serralada que ens protegís del mal temps.

La ratlla negra entre els dos anticiclons representa la dorsal baromètrica

Això vol dir que gaudirem d’un temps d’allò que els comuns dels mortals anomenen bon temps, excepte els meteoròlegs professionals i els pagesos quan els convé que plogui.

Pel que s’intueix no ens plourà ni tant sols a l’hora de tornar i gaudirem del sol durant gran part del dia. A l’hora de sortir de les nostres cases el cel, fosc a aquelles hores, es llevarà una mica “entrenyinat” però quan ens apleguem al punt de trobada ja farà bon dia. Seguirà lluint el sol a l’hora d’esmorzar a les rodalies de Merola i també al arribar al mirador de Gresolet, i així serà ben bé fins l’hora de dinar. No serà fins avançada la tarda, cap allà les cinc que començarà a ennuvolar-se, cosa que anirà confonent-se amb la posta.

Aquesta és la estimació de la nuvolositat a migdia solar (12:00 UTC)

Convindrà que anem preparats amb roba d’abric, doncs s’esperen temperatures de 12º al Barcelonès, al Vallès i al Maresme de mentre el recorregut de concentració, 13º a migdia a Saldes però a la tarda un cop el sol s’escoli per darrera del massís del Pedraforca aquestes baixaran “en picat” fins els 4º. I això ja és fred.

Està clar que si el front fred arriba a superar “la carena” que us he mencionat abans, res del pronosticat es produirà d’aquesta manera. I aquesta és la gràcia d’aquesta ciència inexacta.

Conclusió: Gorres, capells o barrets per si el sol, però no oblideu mai els estris per protegiu-vos de la pluja (per si de cas).

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

UNA FOTO I UNS VIDEOS PER AL RECORD...

 

UNA FOTO I UNS VIDEOS PER AL RECORD: 

UNA TROBADA A CERDANYOLA EL 1962 I ELS SANT JORDI DE 1967, 1968 i 1969.

“Navegant” per internet (d’alguna manera s’han d’anar omplint les hores), en una d’aquestes pàgines de fotografies històriques, he ensopegat amb la imatge que encapçala aquesta nota.

Satisfet de que, de tant en tant, es parli dels “Boy scouts” i concretament d’un acte en el qual molts de nosaltres hi vàrem participar, he enviat la foto a en Eduard Candami el bon amic i company amb el qual -i amb en Bernat Bertomeu-  rememorem, de tant en tant, vells episodis i “batalletes” de l’escoltisme a casa nostra.

La fotografia la ha publicat la Sra. Lola Prim a la pàgina “La Barcelona dels anys 70” a qui agraïm que ens permeti la llibertat de reproduir-la al nostre Blog. Moltes gràcies i si en te més, ja ho sap... 

Només un petit detall, la foto no és dels “anys setanta” sinó d’una mica abans, de l’abril del 1967. I, certament, el lloc és el convent de les monges Filipenses del carrer Nena Casas, al barri de les Tres Torres de Barcelona. On hi vàrem celebrar la Festa de Sant Jordi d’aquell any i de l’anterior, 1966 (veieu https://clanosgris.blogspot.com/2017/04/sant-jordi-2017.html).

“Pep, jo tinc un vídeo sobre aquesta Festa de Sant Jordi del 1967 (i també de les del 1968 i 1969), ho recordes ?...” m’ha dit en Eduard. La veritat és que no, per això me l’ha enviat i amb el seu permís i pel seu interès històric i -si voleu- nostàlgic, el “penjem” a continuació. Mentre cercava als seus arxius aquestes gravacions n'ha trobat un altre. Agafeu-vos !!! d'una trobada de scouts i noies guies a Cerdanyola, l'any 1962... !!! 

Segons m’explica l’Eduard, els va aconseguir del mateix Pedro Beltran i els va gravar l’ esposa d’aquest, la Sra. Teresa.

Si us entreteniu a mirar-los hi veureu -vist des de l’òptica d’ara- unes imatges un pel “carrinclones”, amb molt d'estament oficial, (i pel meu gust) amb un excés de primers plans amb la "rojigualda" [1] i, excepte les escenes del “foc de camp”, amb un excés de cerimonials. 

Les filmacions, fetes amb els mitjans de l’època, familiars i ben intencionades, no son tot lo bones que voldríem però cal reconèixer el seu valor sentimental i documental [2]. Hi podreu anar identificant a molts vells companys (alguns d’ells malauradament ja no son entre nosaltres...), antics caps, un tipus de cerimonials (misses de campanya, formacions,  actuacions al “foc de camp”) i, segurament, moltes i moltes coses més.

Mostren, força be, el que eren aquelles trobades on -a més dels scouts, llobatons i noies guies- hi acudien molts pares i, malauradament, cada any menys, vells i emocionats Antics Exploradores.

Al vídeo del 1967 hi podem veure al pare Guillem Aleu, el veterà i antic consiliari dels Exploradores i dels històrics Boy Scouts de Catalunya... i al pare Francesc Gamissans, traductor al català dels clàssics franciscans i fidel protector -durant forces anys- dels scouts o al Cap Scout “Nacional” en Enrique Genovés que hi acudí com a convidat... També, al final del vídeo del 1969, hi surten -amb els seus impecables uniformes i estil- els membres de la mítica Patrulla del Kanguro de Cádiz que ens visitaren tot commemorant els 40 anys de la seva estada a Barcelona en motiu del Jamboree Nacional del 1929...   

Mireu, mireu els vídeos i, si és el cas, ja ens anireu explicant el que hi veieu i en penseu...

Una abraçada. 

 

---

[1] Aquesta ensenya, roja i groga, fou adoptada com a bandera de l’estat des del 1785 (excepte els anys de la Segona República que en va ser la tricolor). Pel fet de que molts de nosaltres fóssim fills de pares republicans  la visió d’aquesta ensenya ens produïa, a primer cop de vista, una certa angunia.  “Pep, heu promès fidelitat a Deu, a la Pàtria i als Principis Scouts... per tant, avui per avui, l’ensenya dels qui governen Espanya és aquesta...” em digué -precisament en una visita a una d’aquestes Festes de Sant Jordi que celebraven al carrer Nena Casas- el meu pare, que a finals de la guerra havia estat represaliat com a presoner en un camp de concentració franquista. Sorprès per la seva inesperada visita, aquest comentari, em deixà més tranquil.

[2] Cal agrair els esforços i la “sapiència” d’en Eduard Candami i en Joan Miquel Cortes per a millorar les imatges i permetre'n la seva visualització al Blog. En nom de “la causa” moltes, moltes, gracies, companys !!! 

ELS VIDEOS:

CERDANYOLA 62

Sant Jordi 1967_1968_1969

PRIMERA TROBADA POSTPANDÈMICA

 

A LA FI ENS HEM RETROBAT !!!

A costat però finalment ens hem pogut retrobar, veure’ns, xerrar, riure i conèixer les darreres novetats de cadascun i de tots nosaltres... Quin goig !!!

Diversos intents.- Al llarg d’aquests darrers mesos hem fet, a més de les converses i vídeo-trucades telefòniques, el nostre xat de WhatsApp i alguna esporàdica trobada de tres o quatre persones, diversos intents de “contacte col·lectiu”: Propostes de trobades motoritzades, de tele-reunions virtuals, de petites i reduïdes sortides xino-xano presencials, ... activitats totes elles ben intencionades que, tot i les ganes de veure’ns i retrobar-nos, per raons de prudència, acordarem deixar “per a més endavant”, quan ja tots/es estiguéssim vacunats i les restriccions i situació de la pandèmia ho permetessin.  Prudents i respectuosos amb les vigents recomanacions i directrius sanitàries... disciplinats i solidaris, com ens han ensenyat i, pensem, ha de ser.

“El banc del sinó fos”... - És cert també que, inevitablement, els mesos i anys no passen en va.  

Tot i que en la colla hi tenim, encara, forces “canyeros” i “canyeres”, recordareu que en algunes de les darreres sortides ja hi hem tingut de preveure recorreguts “llargs i “curts”, per a facilitar la còmoda i satisfactòria assistència a tothom. I és que, sempre hi ha algú (i inevitablement cada dia més) a qui el genoll, el maluc, l’esquena, les articulacions o una mica tot plegat, li “fa figa”...  

Per un altre costat, aquests mesos -més d’un any !!!- d’obligada reducció de l’activitat (n’estic gairebé segur) han fet aflorar o incrementat algun d’aquests “punts flacs” en la salut d’alguns de nosaltres... Ja ho dèiem: les trobades i passejades Xino-Xano, per a molts de nosaltres, eren (i son !!), com les “pastilletes”, una necessària medecina... Hi tant que les hem trobat a faltar !!!

Pel xat i les converses individuals, hem anat coneixent i seguint alguns dels ja sabuts o nous problemes de salut d’alguns de nosaltres... Com els avis que, a molts pobles i parcs, veiem asseguts al “banc del sinó fos...” ens ho hem anat explicant.

Afortunadament, en la gran majoria d’aquests casos, tot està sota control o en procés de tractament... Les perspectives son, doncs, bones i esperançadores.

“Hem parlat per telèfon, però jo et vull veure...”.- Això ha motivat, encara més, aquesta necessitat de veure’ns per tal de conèixer “en viu i en directe”, fer costat (mai tant ben dit) i donar una petita passejada -per algun indret proper al seu domicili-  amb alguns d’aquests companys i amics. Caminades xino-xano (poc a poc) amb llargues xerrades, per exemple, pels Jardins del Palau del Marques d’Alella o d’en Muñoz Ramonet del carrer de Muntaner i pels Jardins del Baix Guinardó, un gran i ombrejat espai al xamfrà de la Travessera de Gràcia amb el carrer de Lepant.

Jardins del Palau del Marques d'Alella

Jardins del Baix Guinardó

Finalment, la Trobada.- L’experiència d’aquestes reduïdes i puntuals trobades ha estat molt grata i satisfactòria. Per això, el passat, 5 de setembre -a partir d’una d’elles- decidirem ampliar la crida, aprofitant el xat de WhatsApp del Clan, tot convocant -per al dimecres 15 de setembre- una singular “trobada general” a tots aquells de la colla que hi poguessin i volguessin assistir-hi.

La vàrem preveure pensant en el compliment de les restriccions i tenint en compte un seguit de precaucions sobre el Covid. Però, afortunadament, dos dies desprès de la convocatòria (el 7 de setembre), el Govern de la Generalitat alleugerí aquestes mesures permetent un major nombre de persones en les trobades a l’exterior. Això ens ho ha facilitat: ja no ens sentiríem participants d’un clandestí botellón...

La resposta va ser ràpida i espectacular: al cap de dos dies, 23 companys i companyes s’ havien apuntat ja a la trobada. Quin “mono” de retrobar-nos que tenim !!!.

Finalment, hem sigut 18 els qui ens hem aplegat, aquest passat dimecres dia 15, als Jardins del Baix Guinardó. Cinc dels qui inicialment s’hi havien apuntat, per situacions personals de darrera hora, no hi han pogut assistir. En tindrem més oportunitats... 

Els responsables del bar que allà hi ha, amablement ens han repartit en dues taules i ràpidament les converses han anat fluint. Deixem que les imatges parlin...

Ben aviat, per tal de no tenir de cridar gaire, s’han anat produint intercanvis de persones entre les dues taules, per tal de facilitar-ne la “posta al dia” i les respectives novetats de tots i cadascun de nosaltres. Curiosament, la mateixa tarda que els polítics -d’aquí i d’allà-, desprès de mesos, intentaven entendre’s a la “Taula del diàleg”, nosaltres, sense tanta parafernàlia ni divisions internes, ens hem entès perfectament... Potser que n’aprenguin !!!.

Des de poc abans de les 6, fins passades les 8 de la tarda (teníem tantes coses de que parlar i propostes per anar pensant...!!) hem anat petant la xerrada.

"Ho tindrem d’anar repetint..."; "a finals d’octubre podríem fer una sortida “motoritzada” a un indret d’interès natural o cultural amb el dinar inclòs, clar..."; "les properes xino-xano les tindrem d’anar fent pensant en tothom... però no hem de deixar de fer-les..."; "Walter quan facis alguna obra de teatre, si et plau, fer-nos-ho saber... ets un crac, avui ens has fet riure molt..." Aquestes i moltes altres més han sigut algunes de les propostes que s'han anat apuntant...

No tinc espai (ni prou capacitat) per a encabir a la crònica, tot el que vàrem sentir i parlar ahir. El cert és que el desig i la voluntat de continuar -adaptant-ho a les situacions personals i de l’entorn- amb les nostres activitats es manté més ferm i fort que mai. En continuarem parlant. De moment...

Preneu nota d’una propera i possible sortida.- Assenyaleu, a la vostra agenda, els propers dijous 21 o 28 d’octubre, per a una possible Xino-Xano. Al sector de la taula on jo hi era, han proposat anar a:

Sortida mixta (motoritzada i passejada) al Mirador de Gresolet i  el refugi Lluís Estasen del Pedraforca: SALDES (El Berguedà) - En cotxe (4,5 km) des de Saldes fins el Mirador de Gresolet - Passejada a peu fins el Refugi Lluís Estasen al peu del Pedraforca (recorregut 2,1 km, desnivell 150 m, temps -sense pauses ni aturades- 1,5 h). Podríem aprofitar la sortida per anar a dinar al mític i amb uns panorames de postal, Hostal Pedraforca de Saldes.

https://totnens.cat/que-fem/el-mirador-de-gresolet-a-saldes/

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/passejada-del-mirador-de-gresolet-al-refugi-lluis-estasen-7253561

https://pedraforca.com/ca/restaurant

Mirador de Gresolet

Refugi Lluís Estasen, amb el Pedraforca al fons.

Hostal Pedraforca de Saldes. El Pedraforca des
d'un dels finestrals del menjador.

 

ONZE DE SETEMBRE 2021

 

ONZE DE SETEMBRE 2021 

Un any més també hi serem !!!

Alguns companys i companyes del Clan ens han dit ja que enguany també participaran en alguns dels actes de la Diada (anirem quedant, a l'hora i lloc, per mitjà del xat intern de WhapsApp).

La Diada de l’Onze de Setembre d’aquest 2021 tornarà a l’essència de les mobilitzacions d’abans de la pandèmia. Per això, es convocarà una gran marxa a Barcelona que anirà de la plaça d’ Urquinaona fins a un escenari davant de l’estació de França. D’entrada, la manifestació havia d’acabar davant del Parlament de Catalunya, però l’Assemblea ha anunciat avui que canvia la ruta atès que la venda de samarretes, la inscripció de voluntaris i l’activació de les assemblees locals els fa preveure que hi vagi més gent que no es pensaven. L’organització també diu que l’amplada de les portes d’accés al parc de la Ciutadella fan difícil una entrada ordenada. Tanmateix, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona mantindran obert el parc per a tothom que vulgui acabar-hi la protesta. El canvi s’ha decidit conjuntament amb els departaments de Salut i d’Interior per raons de seguretat.

L’any passat, arran de la covid-19, es va fer una Diada presencial i virtual. Però enguany, l’embranzida en el ritme de vaccinació permeten de tornar presencialment als carrers de la ciutat. La intenció és de reivindicar el referèndum del 2017 amb una doble convocatòria: l’11 de setembre i el primer d’octubre.

On seran les concentracions?

L’Onze de setembre, dissabte, a les cinc de la tarda, la manifestació sortirà de la plaça d’Urquinaona de Barcelona. S’ha triat aquest lloc perquè va ser el punt neuràlgic de les protestes per la sentència contra el primer d’octubre. La manifestació baixarà per la Via Laietana i passarà per davant de la comissaria de la policia espanyola. Després, girarà pel passeig d’Isabel II i continuarà per l’avinguda del Marquès de l’Argentera fins a arribar al davant de l’Estació de França, on es farà l’acte polític. El mapa que hi ha a continuació no incorpora l’última actualització i continua mostrant el final de la ruta a la Ciutadella. El parc, en tot cas, romandrà obert.

Com cada any, a les 17.14 la manifestació començarà a avançar direcció al parlament. La previsió és que a les 18.30 la capçalera hagi arribat al parc de la Ciutadella de Barcelona i pugui començar l’acte polític davant l’estació de França, que serà l’epicentre de la Diada i s’hi faran tots els discursos polítics. Hi intervindran l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència. L’organització ha deixat clar que en tot moment es compliran les mesures sanitàries establertes pel comitè del PROCICAT.

Cal inscripció?

En aquest cas, no caldrà inscripció per a participar en la manifestació.

Això sí, l’Assemblea recomana que aquells que vulguin anar a l’espai de concentració previ, entre la plaça d’Urquinaona i la Gran Via, hi vagin a les 16.30, tot i que es mirarà de repartir la gent al llarg del carrer de Pau Claris. Tanmateix, es recomana que els autocars estiguin aparcats a tot estirar a les 16.00.

Recuperar els carrers i reivindicar el Primer d’Octubre

L’ANC vol centrar el missatge polític de les manifestacions en la idea de lluita i independència i per a aconseguir-ho vol que la gent recuperi els carrers i reivindiqui el referèndum del Primer d’Octubre. Per això, demana que els tres fronts –popular, institucional i internacional– treballin coordinadament.

En una entrevista a VilaWeb, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Pauzie explica que l’11 de setembre es vol una manifestació reivindicativa amb el missatge polític: “Lluitem i guanyem la independència.” És un missatge, diu, que adrecen col·lectivament al moviment i a les institucions, atès que hi ha un risc enorme de retornar a l’autonomisme si la mobilització s’atura. Explica que la manifestació de l’11-S s’acabarà al parlament per dir-los que hi ha un 52% de la gent que els ha votat perquè facin la independència.

L’esquerra independentista també convoca manifestacions

Les organitzacions que formen part de la Taula de l’Esquerra Independentista –Alerta Solidària, Arran, CUP, COS, Endavant i el SEPC– també convoquem diverses mobilitzacions a Barcelona, Lleida, Reus i Girona durant aquesta Diada 2021. A les dotze del migdia hi ha previstes dues concentracions a la plaça del Vi, de Girona, i a la plaça de la Paeria, a Lleida. Per una altra banda, la manifestació de Barcelona és programada a la plaça d’Urquinaona a partir de les 18.30. També han anunciat una convocatòria al Mercat Central de Reus a les 19.30.

La Festa per la Llibertat, suspesa

Òmnium Cultural ha decidit de suspendre la Festa per la Llibertat, els tradicionals concerts que cada any reunien milers de persones. L’organització diu que no podria complir amb les mesures sanitàries derivades del coronavirus. En canvi, es farà un acte polític a Arc de Triomf amb la participació del president d’Òmnium,  Jordi Cuixart, i d’uns quants referents internacionals. Es preveu de commemorar els seixanta anys de l’entitat.

Tant si ens hi acompanyeu com si no, us desitgem una molt bona Diada !!!

Nota.- Bona part d'aquesta informació l'hem tret de Vilaweb. El nostre agraïment 

 Per què aniré a la manifestació de la Diada?

El desencís de la gent és massa palpable per a eludir-lo. Jo també n'estic, de desencisat, però això no farà que deixe d'assistir-hi. Aquestes són les meues raons:

La manifestació de demà serà molt especial. La pandèmia encara és un condicionant molt important. I, si bé és cert que les coses han millorat molt i que no serà la diada estranyíssima de l’any passat, també és cert que molta gent continua recelant d’assistir a actes públics.

Això cal entendre-ho i tenir-ho en compte. Però també és evident que, tal com està la situació política, aquesta manifestació difícilment tindria res a veure amb les anteriors, fins i tot sense pandèmia. El desencís de la gent és massa palpable per a eludir-lo.

Jo també n’estic, de desencisat –en realitat, crec que seria més precís dir que estic irritat, o enfadat, però deixem-ho en desencisat. Tanmateix, en el meu cas, això no farà que deixe d’assistir-hi. Al contrari. I aquestes són les meues raons, per si poden ser d’interès d’algú.

1.- Perquè hi he anat sempre

Segurament és l’argument més poc interessant, però he de dir que és el més íntim. He estat en les manifestacions de la Diada quan l’independentisme era marginal i quan era marginal no ser-ho. Fins i tot vaig tenir l’honor, l’any 1985, de ser convidat a parlar en la concentració al Fossar de les Moreres. Per mi el combat per la independència no és una alternativa política esporàdica, sinó un dels pilars que justifica la meua vida. Estic molt content d’haver viscut diades molt difícils i dures i diades emocionants. I d’haver après que les dents de serra són normals. El 10 de juliol de 2010 la manifestació contra la sentència de l’estatut va ser un enorme salt endavant de l’independentisme, però a la manifestació de la Diada d’aquell any i a la del 2011 érem quatre gats. El 2012 tot va esclatar amb l’aparició de l’ANC, però el 2012 no hauria existit sense el 2011 i el 2010. Tot allò que haja de passar no passarà si perdem aquest fil. I per mi no serà.

2.- Perquè crec que l’ANC ha estat capaç de mantenir-se ferma en la defensa de la independència

Hi ha gent que opina que si vas a la manifestació els polítics en trauran profit i que són capaços de fer servir la nostra presència per a justificar la taula de diàleg o vés a saber què. Això, si ho volen fer, no es podrà evitar. Però els serà difícil perquè l’ANC s’ha mantingut ferma en la defensa de la independència, cosa que vull agrair. El somni del govern seria que la manifestació fos encapçalada per una pancarta que digués “amnistia i autodeterminació”, però això no ho tindran. Perquè l’ANC ha aguantat totes les pressions i no ha cedit en l’objectiu.

3.- Perquè de l’embolic on som només se n’ix amb la força del carrer

D’alguna manera es pot dir que hem tornat al 2012. Igual que aleshores, els partits polítics avui no estan disposats a tirar endavant amb la independència. Però, igual que va passar aleshores, el carrer pot obligar-los-hi i ha d’obligar-los-hi. El Primer d’Octubre va ser un referèndum d’autodeterminació i també, alhora, un exercici impecable de poder popular. Però, d’aleshores ençà, vivim una contrarevolució, dins l’independentisme, que vol reduir-ho tot a la política oficial. És la primera gran ocasió per a deixar clar que el procés d’independència ha de continuar. I no crec que siga qüestió de deixar-la passar així com així.

4.- Perquè tots tenim coses a dir i no podem deixar perdre els espais on això, poder dir allò que sentim, és possible

El moviment independentista de base rep fortes pressions de tot arreu. Pressions mediàtiques i polítiques, pressions psicològiques, amenaces directes. Moltes d’aquestes pressions van en la línia de limitar la lliure expressió i el lliure pensament. I per això és important de mantenir llocs com la manifestació de la Diada, on tothom pot dir allò que vulga, expressar allò que vulga, i ho pot fer de la manera que ho considere convenient, sense condicionants de ningú. Estic segur que hi haurà gent que s’expressarà, jo mateix, de manera crítica amb la classe política i gent que els defensarà. I que tots podem coexistir allà dins, en un espai que, per més que alguns vulguen caricaturitzar-lo, és el més plural que tenim com a poble i segurament, també, el més plural que mai hem tingut ni tindrem.

5.- Per xafar la guitarra als qui es pensen que ja poden celebrar que el suflé s’ha acabat

El titular negatiu, els de sempre el tenen escrit. El tenien escrit cada any, quan la mobilització era d’un milió de persones, de manera que podeu imaginar si no el tenen escrit ja: que hem fracassat, que el suflé baixa i tot això i allò. Però una cosa és que puguen fer el titular i una altra que aquest titular siga creïble. Ja ho he dit abans: ningú no espera una mobilització com les de fa anys, ni per la pandèmia ni pel desencís, però la xifra i sobretot el to que prenga seran importants.

6.- Per trobar-vos, per trobar-nos

Una de les coses que més mal han fet a tots els moviments socials del món per causa de la pandèmia ha estat la pèrdua durant un any i mig d’aquell impuls que dóna la celebració col·lectiva. No veure’ns, estar aïllats cadascú a casa seua, ha fet mal, ha desgastat, ha afluixat la societat. No tornarem al ple rendiment d’avui per demà, però l’ímpetu, aquest ímpetu col·lectiu que et dóna saber que n’hi ha molts com tu, només es guanya reunint-nos.

7.- Per escalfar motors amb vista al Primer d’Octubre

Enguany la convocatòria té un punt especial, a més, que és la doble convocatòria de l’Onze de Setembre i el Primer d’Octubre. És un pas endavant important, una clarificació necessària i un estímul important. Com millor vaja la Diada, millor aniran les marxes i concentracions del Primer d’Octubre; i com millor vagen aquestes, millor anirà el curs polític.

8.- Per recordar a Espanya que res no s’ha resolt

El govern espanyol pretén vendre aquesta imatge que el problema català s’ha acabat i que tot s’encarrila amb una negociació que no existeix. Pretenen fer creure a la societat que això és així. Cal, doncs, recordar a Espanya que no s’ha resolt res de res. Ni tan sols s’ha resolt l’inici del conflicte, car l’estatut en vigor a Catalunya avui encara és el que el Tribunal Constitucional espanyol va retocar i desvirtuar.

9.- Per recordar-nos, i recordar-los, que el projecte de Catalunya és la independència

Perquè hi ha qui ho vol oblidar, o qui vol convertir-ho en secundari, o qui vol deixar-ho estar només com una reivindicació folklòrica, sense cap possibilitat de ser portada a la pràctica. I no és per a això que hem treballat tanta gent de fa tants anys.

i  10. Perquè ho vull

Vicent Parpal

Editorial a VILAWEB del 10/09/2021

 

EN OSCAR DEL VALLE ENS HA DEIXAT

 

En Oscar en una trobada amb companys del Clan, l'any 2012.

ENS HA DEIXAT EN OSCAR DEL VALLE

Fa poca estona una trucada telefònica d’en Josep Lluís Lirola, ens ha donat la notícia: El nostre vell company i primer cap del Clan Ós Gris, l' Oscar del Valle havia mort....

En Marc, un dels fills de l’Oscar -que coneix la bona amistat i continuada relació d’en Josep Lluís amb el seu pare- li ha comunicat per email.

En el missatge prega que, donada la situació, el disculpem per no haver-nos-ho pogut comunicar fins avui. La mort es produí el passat dimarts 31 d’agost i l' acte de comiat es celebrà ahir, dia 2.

La mort esdevingué a Salou on en Oscar -tant actiu i esportista ell...- estava fent una excursió en bicicleta. Un sobtat i malaurat infart se’ns el endugué.

L’Oscar va néixer fa 77 anys a l’Argentina, concretament a Buenos Aires. Visqué la seva joventut a Mèxic (Districte Federal) fins que, a primers de l’any 1963, es traslladà a Barcelona. En la seva estada a Mèxic havia estat membre dels scouts d’aquell país i, per aquesta raó, un cop aquí contactà ben aviat amb el scouts d’Espanya, concretament amb l’agrupament Santíssim Redemptor. El Cap del “Grup” era, llavors, en Sebastià Saperas i el de la “Tropa” en Joan Charlez... ens recordava, en una trobada amb ell, el març de 2012.

El record que tenim d’en Oscar (cal pensar que quan la majoria de nosaltres teníem 14 o 15 anys als nois de 18 o 19 els veiem “molt grans”...) és el d’un xicot alt, ben plantat, seriós... que ens parlava meravelles sobre l’organització i recursos tècnics i materials dels scouts mexicans,... Un cap responsable però, alhora (segons recorden alguns dels companys més veterans com en Josep Lluís o en Llorenç,...) extravertit i amic de la gresca i el sarau... quan n’era el moment:

“Clan Oso Gris... somos buenos muchachos,

nunca a nadie queremos molestar,

però, si acaso nos incitan,

soltamos a OSCAR i el lo arreglarà...”

(Primera estrofa de l'informal himne del Clan d’aquella primera època que fa poques hores, en motiu d’aquesta inesperada notícia, en Llorenç ens ha recordat).

La majoria de membres del Clan Os Gris, l'any 1963.
L'Oscar, el Cap, al mig del grup

Detall

L'agrupament Santíssim Redemptor l'octubre de 1964.
 L'Oscar és l'abanderat al costat del pare Gamissans

A Barcelona en Oscar hi estudià medicina i ha exercit, com a metge, a l’Hospital de la Vall d’Hebron des del 1974 fins a la seva jubilació.

La capacitació i experiència escoltista d’en Oscar determinaren que l'octubre de 1963, fos un dels principals promotors i el líder triat per a posar en marxa dins l’agrupament una nova unitat –el Clan- capaç d’aglutinar i mantenir dins del Grup als scouts més ganàpies. Repte que assumí i aconseguí sobradament. Ell en va ser el primer Cap de Clan.

El mes d’octubre del 1964, cedí la responsabilitat de Cap de Clan a en Ramón López i començà a gestar –amb en Enric Ribas- la creació d’un nou agrupament escolta: el Moctezuma II , malauradament, de curta vida.

Sempre, d’una o altra manera, l’Oscar ha estat en contacte amb l’escoltisme -un dels seus fills ha estat dirigent de l’Agrupament Roland Philips i el mateix Oscar ha participat, periòdicament, en actes i trobades d’antics scouts.

Trobada-xerrada d'antics escoltes al local de l'agrupament Mas Guinardó,
 organitzada pels Scouts i Guies Adults de Catalunya - SIGAC. Maig de 2019.
L'Oscar és el segon a la dreta de la fotografia. (Foto SIGAC) 

Darrera trobada amb l'Oscar (a la dreta de la foto) en un Esmorzar de Forquilla del Clan Os Gris
 a Premià de Mar, el 4 de juny del 2019.

Tots, un dia o altre, arribarem al final de la nostra ruta: a aquell darrer  “final de pista” -un cercle i un punt al mig- que en BP comentava en el seu darrer missatge:

“... El camí autèntic per a arribar a la felicitat és fent feliç a l’altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat i, quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu “sempre a punt” per a viure feliços i per a morir feliços, sigueu sempre fidels a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us hi ajudarà.”

El bon company i amic Oscar -tot i que tots considerem que encara no era el moment- ha arribat al seu “final de pista” fidel i complint aquest compromís. Ben segur que, amb el seu somriure murri, ens està esperant a l’Etern Campament.

Que la terra et sigui lleu, Oscar. El nostre més sentit condol a la família.

 

ELS BENEFICIS DE CAMINAR

 

La nostra darrera sortida Xino-Xano, el març del 2020, a la Penya del Moro 

La pandèmia amb les seves restriccions i, en alguns de nosaltres, d’altres problemes de salut ens han mantingut -per força- limitats en les nostres passejades.

Tot i així, sovint per prescripció facultativa, hem anat fent petites passejades pels respectius barris o, ja aprofitant les “escapades” de l’estiu, per la natura que envolta les nostres segones residències o els indrets on hem anat de visita.

I és que caminar, per la natura o -si no en tenim més remei- pels parcs, carrers i places de la ciutat, és un plaer i una necessitat vital per a molts de nosaltres.

Feia temps que, entre els vells documents que guardo a l’ordinador, tenia aquests apunts que -ara per casualitat he retrobat- i que, penso, poden ser interessants de reproduir al nostre Blog. El que hi diu ho sabem tots i totes, però no estarà de més recordar-ho.

Ben aviat, segur, tots plegats o en grupets (“bombolles”) més reduïts, podrem trobar la manera de reemprendre les nostres -en un o altre format- caminades “Xino-Xano”. No en tingueu cap dubte. 

Ens caldrà doncs, quan això arribi, no haver perdut "la comba" i estar ben entrenats... El qui avisa no és traïdor... he, he.

 

Els deu beneficis de caminar

Caminar ajuda a mantenir una respiració constant més saludable, millora la circulació sanguínia i ens ajuda a mantenir-nos en forma. Però també pot afavorir en el desenvolupament dels nostres sentits.

1.   És molt fàcil de practicar

És una activitat física bàsica pels humans, que ha permès alliberar els braços i poder aguantar objectes. Caminar és un comportament innat que s'adquireix progressivament de forma natural. I, en adults sans, és una manera excel·lent de fer esport i apta per a totes les edats. 

2.  Ajuda a respirar millor per oxigenar el cos

Quan es camina en un entorn agradable, aprenem a estar atents a la respiració, a fer-ho profundament i a notar com oxigenem el nostre cos. Mentre tot el cos es mou, l'oxigen arriba a través de la sang i dóna energia als nostres músculs, millorant la capacitat pulmonar i cardiovascular. D'altra banda, caminar permet gaudir de l'aire lliure.

3.  Millora la nostra condició física

Moltes vegades ens oblidem que caminar és bo per l'organisme. Ajuda a combatre malalties, millora el sistema immunològic, la densitat i la qualitat dels ossos, augmenta el flux sanguini i el nostre nivell d'energia, millora l'agilitat i estimula el creixement dels més petits. A més, preveu el desenvolupament de malalties metabòliques i cardiovasculars -com la diabetis i la hipertensió- i manté la funció de les articulacions. També és una de les formes de prevenir el sobrepès i l'obesitat. 

4. Estimula els sentits mentre gaudim de l'entorn

Quan es camina, s'aprèn a utilitzar els cinc sentits. Per exemple, olorar les flors, sentir l'aire a la pell i escoltar el vent entre les branques, completen la nostra experiència sensorial. 

5. Estimula el cervell amb els elements de l'entorn

Mentre caminem, també aprenem a conèixer d'una manera diferent els elements del nostre entorn, ja sigui urbà, semi urbà o rural. Estimulen la nostra creativitat i imaginació, descobrint tot allò que normalment no apreciem. Encara que es faci el mateix recorregut, sempre es poden descobrir nous aspectes, com la llum (que canvia en funció de l'estat del cel o les diferents hores del dia), la flora que és diferent segons les estacions de l’any o el moviment dels núvols. 

6.  Afavoreix a la cooperació i millora la comunicació 

Fer activitat física en família o en petits grups afavoreix aspectes com la cohesió familiar o de la colla, la comunicació i la interacció, així com la transmissió de valors com la perseverança, la cooperació i el treball en equip.

7. Ens fa sentir millor físicament i anímicament

L'activitat motora és necessària perquè un se senti bé. Després de fer esport, es tenen més ganes, més força i ànims per continuar les nostres activitats quotidianes. Caminar millora la sensació d'energia, l'autoestima, la capacitat de relacionar-nos amb les altres persones i de treballar en equip. En conclusió, ens ajuda a tenir una visió més positiva de les coses. Per algunes persones, un passeig també suposa una oportunitat per meditar i desconnectar. 

8. Ens relaxa i permet descansar millor

Caminar ajuda a reduir els símptomes físics de l'estrès. Afavoreix la relaxació de la musculatura i la ment, de manera que després el cos descansa millor i el nostre son és més reparador.

9. Ens ensenya a planificar

Aquesta activitat es pot convertir en un costum (això ho sabem prou bé el qui fem -millor dit, fèiem- les sortides xino-xano). No ens ho hem de prendre com una obligació, sinó com un plaer. Es pot preparar una sortida, tenint en compte els elements bàsics de la comoditat i seguretat com, per exemple, utilitzar el calçat adequat i la roba més còmode. També s'ha de tenir en compte que les primeres hores del matí i les de la tarda, són les més adequades per evitar insolacions i que tot l’any (procurant evitar el mesos de calor o fred més intensos) es d’agrair passejar per la natura.

10. Incorpora nous hàbits per compartir en família o entre els amics.

Finalment, caminar és una de les activitat saludables que es pot fer en grup i que permet difondre un estil de vida saludable. Si els pares transmeten als seus fills la il·lusió de fer determinades activitats físiques, com caminar, ho identificaran com a bons hàbits. Aquest tipus d’activitat afavoreix i estimula, així mateix, el plaer d’anar coneixent o descobrint nous indrets i anar potenciant i consolidant la companyonia en el grup.

Tots i totes ho sabem, a veure si aviat ho podem anar experimentant.

Salutacions i molts ànims !!!