CRIDA A LA 109ena SORTIDA XINO-XANO

 

PASSEJADA MATINAL PER UN DELS RACONS DEL PARC DE COLLSEROLA: FONT I ERMITA DE SANT VICENÇ DEL BOSC

Data.- Dijous 3 de febrer 2022

 

Tipus d’itinerari.-  Continuant amb el tipus de caminades que les limitacions de la pandèmia ens imposen, aquesta sortida serà només matinal, esmorzant en el decurs del recorregut i tornant a dinar a les respectives cases. Farem, així mateix, el desplaçament fins al lloc de l’excursió en el tren (en aquest cas els FGC) i a un horari on calculem que aquest no anirà gaire ple.

L’itinerari és una passejada -d’uns 8 km de recorregut i un desnivell acumulat de 90 m- per un dels racons, amb un interès natural, històric i cultural, del Parc de Collserola que tenim relativament proper: La font i ermita de Sant Vicenç del Bosc, la font de l’Ermetà, la Torre Negra i el Pi d’en Xandri. L’excursió te l’origen i el final a l’estació dels FGC de Sant Cugat del Vallès. 

 

Recorregut.-

0,0 Km.- La ruta s'inicia a l'estació dels FGC de Sant Cugat. Des d'allà, enfilarem a mà dreta cap al carrer d'Àngel Guimerà. Després, tombarem a mà esquerra per la Rambla de Ribatallada.

Continuarem a mà dreta per l'Avinguda de Gràcia. El nostre passeig per aquesta via estarà acompanyat de la vista d'algunes cases de finals del segle XIX i primeries del segle XX, barrejades amb altres de més modernes.

1,0 km.- Al final de l'Avinguda de Gràcia ens trobarem amb l'Ermita del Sant Crist de Llaceres (segle XVII). En aquest punt, prendrem la carretera de la Rabassada i la seguirem durant uns 500 metres.

Ermita de Sant Crist de Llaceres

En un revolt, a la nostra esquerra, veurem un molí de vent. Agafarem la desviació i ens incorporarem a la

2,0 km.- Rambla de Can Bell. L'última de les cases que veurem -a la nostra esquerra- abans de tornar-nos a desviar és la Casa Beltran -d’estil Tudor- en ella hi va residir, en el decurs de la Guerra Civil, Juan Negrín  president de la II República Espanyola quan aquesta traslladà el govern a Barcelona. Després de deixar enrere l'imponent casal, arribarem a un creuament de camins.

Casa Beltran

2,3 km.- El que travessa, d’esquerra a dreta, es el PR C-38 (marques blanques i grogues) que va de Sant Cugat a Can Borrell; si seguíssim recte faríem cap a la Torre Negra. Agafarem el trencant de la dreta (el PR C-38) que baixa cap el Torrent de Can Gordi.

Creuem el torrent i comencem a pujar. Sense deixar en cap moment el PR arribem al senyal "Font de Sant Vicenç del Bosc".

Font de Sant Vicenç

3,3 km.- El seguirem i arribarem a la font. A uns 50 metres hi ha les restes del temple romànic de Sant Vicenç del Bosc. Referenciat al segle X, en concret l’any 955. Continuarem pel PR i arribarem a la

Restes del temple de Sant Vicenç del Bosc

4,0 km.- Font de l'Ermetà -“trobada per un pastor i arreglada pel rabadà”-, amb el seu corresponent torrent homònim. Es tracta d'una zona molt boscosa i ombrívola. L’indret és especialment bell, la grandiositat d’unes alzines centenàries, donen un ambient de frescor ja que hi deixen passar poca llum solar. El silenci és absolut.

Font de l' Ermetà

Recularem, una mica, pel sender per on hem arribat a la font, fins a trobar el camí (deixem el PR) que baixa cap el

4,2 km.- Torrent de la Torre Negra. Un cop al torrent agafarem, a la dreta, el camí que el voreja. Una mica més amunt, passa prop de

4, 8 km.- La Torre Negra i continua fins el

La Torre Negra

5,2 km.- Pi d’en Xandri, apuntalat amb unes crosses a conseqüència d'una bretolada que pretenia tallar-lo. Som a la Riera de Sant Medir i l’antic camí que, per Can Borrel, va a la Vall de Gausac. Girarem a l’esquerra en direcció a Sant Cugat. Una mica més endavant deixarem a la dreta l’antiga Bòbila d’en Pahissa i arribarem a la

Pi d'en Xandri

6,0 km.- Plaça del Rotary International. Enfilarem pel l’Avinguda del Pla del Vinyet i per la Rambla de Ribatallada i el carrer del Dr. Murillo arribem fins l’

8,0 km.- Estació Sant Cugat dels FGC.

Esmorzar.-  Tenint en compte que el tren que tenim previst agafar arriba a Sant Cugat sobre les 9h del matí, possiblement esmorzarem entre 2/4 de 10 o les 10h. Triarem, en funció del dia que ens faci i fora ja del nucli urbà, un lloc solejat o arrecerat.

Cal portar l'entrepà o la fruita i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Si poden venir, en Jaume i la Mª Rosa portaran el cafè; en "Juanmi" la crema de llet pel tallats, en Zac “les gotes”, en Pep la bota amb vi, en Carles P. les seves estimulants xocolatines i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

          

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets, “boes”, bufandes, guants, passamuntanyes i crema protectora per al sol o el fred i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Ah i no oblideu les mascaretes ni el gel hidro-alcohòlic !!!

Lloc i hora de trobada.- Tenim previst agafar el tren dels FGC, línia S 1 (Barcelona - Terrassa), que surt de la estació de la plaça de Catalunya a les 8h 32’ i arriba a Sant Cugat a les 8h 57’. Per això aniria be que quedéssim, a les 8h 15’ al  vestíbul de la Plaça de Catalunya / Rambles davant de les taquilles expenedores de bitllets.

Inscripcions per a saber els qui hi anirem.- En aquesta ocasió no tenim de concertar prèviament, amb el restaurant on tenim previst dinar, el nombre de comensals que serem. Per això no és tant necessari saber, amb temps, els qui serem. Si que ens aniria be, per a no “descuidar-nos” a ningú dels qui han dit que vindran, saber, com a màxim el vespre del dia abans de la sortida -és a dir el dimecres 2- els qui anirem a la caminada. Ho podeu fer saber contestant el correu electrònic a traves del qual us hem fet saber la sortida o trucant per telèfon o WhatsApp a en Josep Mª o en Pep que son els qui han proposat la sortida.

 

Gràcies i una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

 

Com sempre que afegeixo el pronòstic del temps en les crides a les nostres activitats, he estudiat els mapes meteorològics del weatheronline.uk.com que son igualment fiables que els de wetterzentrale.de però el primers els entenc i els segons no, perquè son en alemany.

Bé la cosa és que, sembla que el temps atmosfèric per no afegir més incertesa al panorama del Covid19, s’hagi aturat. A setmana i mitja vista, els mapes mostren una situació quasi calcada a la d’aquests últims dies.

Hi ha un potent anticicló al mar Cantàbric que s’estén a les Illes Britàniques a França i a la Península Hispànica i bona part de l’Europa Central que ens manté arrecerats de les borrasques que “operen” més al nord. Em refereixo sobretot a una baixa molt profunda (964 Hpa en el seu centre) que està situada al mar del Labrador i dues baixes menors al mar de Noruega i a la Mediterrània Oriental respectivament.

Si l’anticicló que ens ocupa no afluixa en els dies que ens queden fins al dijous 3 de febrer, tindrem un altre jornada de sol i fred i segurament inversió tèrmica.

O sigui que la cosa pinta bé pels nostres propòsits i faré les meves conclusions més endavant. Aniré vigilant l’evolució perquè fins i tot sembla increïble que aquesta situació pugui durar tant de temps.

FIN I TOT QUAN SIGUI MÉS SEGUR NO S’ADMETIRAN RECLAMACIONS

J.M.

 

ACTUALITZACIÓ DEL PRONÒSTIC DEL DIJOUS 3, A DIA 29:

Seguim sota l'imfluència del anticicló i la barrera que aquest imposa, si bé que la barrera ha cedit una mica i la baixa profondíssima que us anunciava fa una setmana, s'ha unit amb les dues menors i s'ha traslladat més al Sud. L'anticicló no s'ha afeblit però ha permès que hi hagi circulació d'aire fred per sobre de forma que el dijous hi hauran núvols alts només i amb una cobertura del 50%.

Això sovint vol dir "cabretes", que segons la dita: "Al cel cabretes i al terra pastetes" indica un canvi de temps. Però en aquesta ocasió, per més que miro els mapes no s'observa un petit risc de precipitació fins el dissabte, i això amb el anticicló encara a sobre.

Diguem-ne que altes pressions tant persistents en el temps son poc versemblants i anuncis de canvi que no siguin d'un dia per l'altre tampoc ho son.

ÉS A DIR QUE TINC EL PENELL DE LA ESTACIÓ METEO FET UN GARBUIX: RECLAMACIONS AL MESTRE D'ÀRMES

J.M.

CRÒNICA DE LA 108ena SORTIDA XINO-XANO

Foto del grup, hi falta en Pep que és el qui fa la fotografia.

PASSEJADA MATINAL PER LA COSTA DEL BAIX MARESME

Assistents.- Fins la tarda de dimecres 12, una bona colla de xino-xaners i xino-xaneres, s’havien apuntat a la sortida: érem 17 els inscrits. Imprevistos de darrera hora i un comprensible “despiste” matiner -les nostres neurones son, de natural, dormilegues...- ha fet que un company arribés al punt de trobada de l'estació de sortida quan el tren estava, just, a punt de marxar i tots nosaltres érem, clar, baix a l'andana. Si ha això -les desgràcies no venen mai soles...- hi afegim que, també, s’havia oblidat el mòbil a casa, entendrem que (“auto-disgustat” i impossibilitat de comunicar-se) hagi decidit retornar cap el seu domicili. Així és que, finalment, hem sigut 13 els qui hem participat a la caminada: 10 hi hem anat, des de  Barcelona, en el tren i 3 -els qui venen de “comarques”- que ja ens estaven esperant a l’estació de Montgat Nord.

Comencem la passejada.- Tal i com ens havia pronosticat en Joan Miquel, el dia és clar i solejat, a aquestes hores del matí, fa una mica de fresca, però com que anem ben abrigats i no bufa vent convida a caminar.

Per un dels passos subterranis que comuniquen les andanes de l’estació de Montgat Nord amb la platja, accedim al passeig marítim que, separant les vies de les platges i el mar, uneix gairebé tots els pobles del litoral d’aquest sector del Maresme.

Imatge del barri de Monsolís abans de la construcció de l'estació. Una locomotora
de vapor arrossega un tren de rodalies format per cotxes de fusta. En primer terme
Cal Alzina amb la seva torre. Foto: Col·lecció París.  

Deixem enrere el barri de Monsolis de Montgat i la seva tranquil·la platja. Constatem que la tempesta "Gloria" i les posteriors llevantades han destruït i malmès forces instal·lacions (accessos, escales, dutxes,..) i s’han endut bona part de la sorra de les estretes platges que hi havia. Només un seguit de roques, com un llarg espigó, protegeix de les envestides del mar el passeig per on anem.

A l’altre costat de la via i de la carretera N-II, hi veiem -dalt d’un petit turó- la característica silueta de maó vist i pedra de Can Ventura; una casa que ens recorda, per les seves terrasses, torres circulars, barbacanes i merlets coronant els seus murs, un castell medieval. Aquesta mansió va pertànyer a la família Ventura, propietària de la fabrica “Los Toldos”, que hi ha als seus peus a ran de carretera, on es feien tendals i veles de vaixell. Per això, la platja que hi ha davant, es coneguda també per la Platja dels Toldos.

Can Ventura i la fabrica "Los Toldos"

Passem, tot seguit, per l’anomenada Platja dels gossos ja al límit entre els termes  municipals de Montgat i El Masnou.

L’esmorzar.- Una mica més endavant, en un indret on hi ha uns bancs de pedra sota d’alguns tamarius -un arbre que suporta, fins a cert punt, la salinitat- decidim aturar-nos per a esmorzar. Muntem “la paradeta” -repartits i separats- en dos bancs (cal tenir en compte, en el possible, les mesures covid...). En Josep Fitó ha portat un gran pot de vidre amb olives “gordal” que porten incorporades un petit cogombre... tota una delicatessen. En serveix un plat, ben ple, a cada banc.... La bota, amb el vi, va fent viatges d’un grup a l’altre ajudant a fer baixar el entrepans o els “tente en pié” dels respectius esmorzars. Rematem l’àpat amb les habituals peces de xocolata que ha portat en Carles.

Davant nostre, dalt d’un turó a l’altre costat de la carretera Nacional II, hi veiem un fortificat mas: Can Teixidor, una masia amb construccions que van dels segles XVI-XVII al XX [1]. En un lloc ben visible del pati d’aquest mas, hi figura una dècima sobre el carril de Mataró, en rajoles de València, que el propietari hi va fer posar en motiu del centenari de la inauguració d'aquest primer ferrocarril a la península: Dia 28 de octubre de 1948. Esta casa de campaña, sita delante del mar, por su playa vió pasar al primer wagon de España. Si de Mongat la montaña un inglés agujereó todo espanyol ensalzó el genio de Barcelona, que con vapor proporciona ir volando a Mataró. L'any 1948, clar, escrit en castellà.

Can Teixidor

En Pedro i en Carles, sempre tenen temes i "feina endarrerida"
per comentar: pel·lícules, música, llibres,... 

Seguim.- Passem per la platja i el port de El Masnou. Arribem, tot seguit, a la platja d’Ocata [2]. Concretament en el punt on desemboca la riera de Teià hi ha el Monòlit del Meridià Verd amb la següent inscripció: En aquest punt de Catalunya s'acaba el meridià verd, el sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París, la distància entre Dunkerque i la platja d'Ocata, mesurada al segle XVIII. S'utilitza per definir la unitat de longitud: el metre. [3]

Monòlit del Meridià Verd. Platja d'Ocata

Entrem al terme municipal de Premià de Mar. Passem per les platges de La Descàrrega -on hi ha uns búnquers de la Guerra Civil-, la del Pla de l’Os i per La Marina o Port de Premià.

Us imagineu trobar això desprès de naufragar
en una illa que creieu deserta...

Un cop a l’alçada de l’estació de Rodalies de Premià, alguns dels expedicionaris decideixen donar per acabada la caminada agafant, des d'aquest punt, el tren de tornada cap a Barcelona. En Pedro, com que ja està a pocs minuts de casa seva, també s’acomiada de la colla. Els de Mollet, en Carles i la Rosa, bons caminadors, decideixen desfer el camí -retornant, a peu, fins a Montgat, on hi han deixat aparcat el cotxe-. Mentre que, els més canyers, continuen –“només son 4 kilòmetres més”, diuen- fins a Vilassar de Mar.

Passen per la platja de Ponent, el Port nàutic i per la mítica i enyorada L’Ona, ara tancada, com a conseqüència de la Llei de costes i aïllada dins d'un tancat. Travessen la platja de Llevant. Tal i com ja dèiem a la crida i ens va advertir en Josep Lluís: “... el camí passa pel mig de la sorra, a estones ferm, a estones, senzillament, sorra. Hi ha algunes zones protegides amb tanques, on es regenera la flora...”, per això continuen amb dificultat, tot contemplant els nombrosos exercicis que fan els amants del surf i el parapent jugant amb les onades i el vent.

Entren al nucli de Vilassar -l'objectiu de la caminada per als més valents- i decideixen auto-premiar-se, abans d’agafar el tren de tornada, anant a fer l’aperitiu a Ca L’ Espinaler.

En total, segons l’equip de mesura d’en Joan Puiggermanal, des de Montgat Nord fins a Vilassar de Mar han recorregut una distància de 9, 9 km amb un desnivell acumulat de +/- 7 m. Segons aquest mateix equip el temps emprat, amb les pauses i aturades incloses, ha estat de 3 h.

https: //ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montgat-vilassar-de-mar-92668860

En conclusió, una molt bonica i agradable passejada que ha permès que cadascú l'hagi fet a la seva mida. 

Fins la propera que tenim prevista, si res no ho esguerra, per al dijous 3 de febrer. Ja us anirem informant. 

Una abraçada.

Fotografies: Josep F., Enric, Carles B. i Pep

---

[1] http://lescasesdalella.cat/casa/4227/can-teixidor/arquitectura

[2] Aquest topònim ja existia abans del segle XIX, quan el Masnou es va independitzar de Teià. En els documents apareix escrit amb article com l'Ocata o l'Eucata. Hi ha diverses teories sobre l'origen del nom. Segons la tradició més estesa, el nom d'Ocata vindria de la població immigrant del municipi occità de Leucata. Segons aquesta hipòtesi, durant la Guerra dels Segadors, vaixells de Leucata estigueren durant algun temps ancorats davant la platja de Teià (actual el Masnou), en espera de rebre ordres; i, amb el Tractat dels Pirineus, quan Leucata quedà integrada a la Corona francesa, els mariners decidiren quedar-se i fundar el barri d'Ocata. Aquesta hipòtesi ha estat posteriorment refutada, ja que en els padrons d'habitants no hi ha cap habitant procedent de Leucata o de poblacions properes, i ni l'arxiu departamental de l'Aude —on pertany Leucata— ni la bibliografia específica no permeten afirmar que hi hagués un procés migratori de Leucata cap al Masnou.

[3] Es tracta d’un monument commemoratiu del pas del meridià de París per la platja d'Ocata. Es un monòlit de planta quadrada fet de marbre en forma de púlpit, amb la seva part superior esbiaixada i amb la inscripció gravada. El 26 de març de 1792, l'Assemblée Nationale francesa, decidí fer l'amidament d'un fragment de meridià per establir el valor precís del metre. El meridià escollit fou el de París i els extrems del seu arc, els paral·lels de Dunkerque i de Barcelona. Jean B. Delambre fou l'encarregat de mesurar la part septentrional i Pierre F. Méchain la meridional. El mesurament es va fer establint una xarxa de triangles pel mètode de triangulació geodèsica. L'expedició sortí de parís el 25 de juny de 1792 i arribà a Perpinyà el 5 de juliol. Fins l'octubre de 1793 van recórrer el Principat fins arribar a Barcelona. Per commemorar els 200 anys d'aquest esdeveniment es va col·locar aquesta referència i es va escollir el punt terminal de l'arc mesurat, és a dir el punt del meridià arran de mar que es va calcular amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICAC): en les immediacions de la desembocadura de la riera de Teià.

CRIDA A LA 108 SORTIDA XINO-XANO

Caminant, pel Maresme, entre el mar i la via

PASSEJADA, A RAN DE MAR, DE MONGAT A VILASSAR DE MAR 

Fa gairebé 10 anys, el febrer del 2012, a la 23ena XINO-XANO, vàrem anar de Montgat a Barcelona. Pujàrem, llavors, al mític Turó de Montgat i resseguint la línia de la costa, per Badalona i Sant Adrià del Besos, arribàrem fins el barri de la Barceloneta.

En aquesta ocasió, tornarem a sortir de Montgat però resseguirem la costa cap al nord. La caminada que us proposem per al dijous 13, és costa (litoral) amunt, fins a Vilassar de Mar i si ens cansem abans, podem agafar el tren de retorn a qualsevol de les estacions de tren que hi ha pel camí: El Masnou, Ocata o Premià de Mar.

Serà també -a causa de les mesures contra el covid, l’òmicron i d’altres “bestioles”- a diferencia de les tradicionals Xino-Xano, una caminada matinal, amb esmorzar -de bocata, “ganyips” o fruita- inclosos, però retornant a dinar a casa, a les respectives llars.

Farem el viatge d’anada i tornada, des de Barcelona, en el tren de Rodalies de  RENFE a una hora que, pensem, ja no hi haurà gaires aglomeracions.

 

Data.- Dijous 13 de Gener del 2022.

 

Tipus d’itinerari.- La caminada la iniciarem a l’estació de Montgat-Nord (l’antic baixador de Monsolís) davant la platja de Montgat. La ruta que seguirem transcorre, normalment, entre la via del ferrocarril i les platges. Passarem per davant de la Torre de Cal Alsina (del segle XVI, que es construí al costat de la masia -del segle XIV- d’aquest nom, per a protegir-la o refugiar-se els seus habitants del possibles atacs pirates). Un passeig, paral·lel a la via, ens permetrà vorejar la platja fins a la riera d’Alella i el terme, la petita platja, el Port Nàutic i l’estació de El Masnou. Passarem per l’estació i la platja d’Ocata per arribar, després de passar la riera de Teià, al terme municipal de Premià de Mar, l’estació del tren, la  platja de Bellamar i el Port o Marina de Premià. Prop de l’estació, a la platja del Pla de l’Ós, hi ha uns búnquers construïts durant la guerra civil -l’any 1937- en previsió d’una invasió dels franquistes des de Mallorca.

L'original torre de defensa de Cal Alzina a Montgat

Passarem a tocar del restaurant l’Ona (actualment fora de servei) d’on hi tenim tants bons records. Aquí s’acaba el sender i cal continuar per la platja de Llevant. A la gran esplanada del davant, els afeccionats al parapent aprofiten per fer-hi pràctiques. El camí passa pel mig de la sorra, a estones ferm, a estones, senzillament, sorra. Hi ha algunes zones protegides amb tanques, on es regenera la flora. En algunes construccions ruïnoses, els “grafiters” hi han aprofitat per a mostrar-hi el seu “art”. Ja dins el terme municipal de Vilassar de Mar, travessarem la riera de Vilassar i continuarem fins a la platja de Ponent (“la Caleta”) i l’Espigó de Garbí on ja hi veurem el pàrquing i l’estació de Vilassar de Mar de la RENFE. El final de la nostra ruta.

La distància total de la caminada és d’uns 10 km amb uns desnivells acumulats inapreciables, calculem que el temps estimat en fer tot els recorregut, amb l’esmorzar i les aturades, pot ser d’unes 3 h. Com ja s’ha dit, aquells que no vulguin fer tota la caminada poden anar agafant el tren de tornada a Barcelona en qualsevol de les estacions que anirem trobant al llarg del recorregut.

Per als qui volen fer un recorregut més curt, les distàncies -a peu- entre les estacions de:

Montgat-Nord i la de Masnou és de 3 km. 35’.

De la de Montgat-Nord a la d’Ocata: 3,6 km. 45’

De la de Montgat-Nord a la de Premià de Mar: 7, 2 km. 1h 30’ hores.

De la de Montgat-Nord a la de Vilassar de Mar: 9, 2 km. 2h.

 

Búnquers, de la Guerra Civil, a Premià.

Esmorzar.- Tenint en compte que el tren que tenim previst agafar arriba a Montgat sobre les 9h del matí, possiblement esmorzarem entre 2/4 de 10 o les 10h. Triarem, en funció del dia que ens faci, un lloc solejat o arrecerat.

Cal portar l'entrepà, la fruita i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Si poden venir, en Jaume i la Mª Rosa portaran el cafè; en "Juanmi" la crema de llet pel tallats, en Zac “les gotes”, en Pep la bota amb vi, en Carles P. les seves estimulants xocolatines i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.          

     

Detall del passeig a l'alçada d'Ocata

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets, “boes”, bufandes, guants, passamuntanyes i crema protectora per al sol o el fred i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Ah i no oblideu les mascaretes ni el gel hidro-alcohòlic !!!

 

Lloc i hora de trobada.- Tenim previst agafar el tren de Rodalies, R 1, que surt de la estació de la plaça de Catalunya (RENFE) a les 8h 30’ i arriba a Montgat-Nord a les 8h 55’. Per això aniria be que quedéssim, a les 8h 15’ al costat del rellotge que hi ha davant de les taquilles expenedores de bitllets. Per anar fins a Montgat Nord es pot fer servir la Targeta T 10 de l'Area Metripolitana de Transports (la T 4, no, ja que és només per al Metro i bus de Barcelona).

Detall del passeig i la platja de Vilassar de Mar

Inscripcions (per a saber els qui hi anirem).- En aquesta ocasió no tenim de concertar prèviament, amb el restaurant on tenim previst dinar, el nombre de comensals que serem. Per això no és tant imprescindible saber, amb temps, els qui serem. Si que ens aniria be, per a no “descuidar-nos” a ningú dels qui han dit que vindran, saber, com a màxim el vespre del dia abans de la sortida -és a dir el dimecres 12- els qui anirem a la caminada. Ho podeu fer saber contestant el correu electrònic a traves del qual us hem fet saber la sortida o trucant per telèfon o whatapp a en Josep Mª o en Pep que son els qui han proposat la passejada.

Gràcies i una abraçada. 

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

El proper dijous 13, segons els mapes atmosfèrics, i amb la precaució que cal a una setmana vista, es pot dir que tindrem un anticicló de manual.

Els mapes ens mostren un anticicló centrat en les illes Britàniques que en abraça pel Sud i que fa de barrera a una baixa terrorífica situada al pol Nord

A l’hora de baixar del tren a Mongat serà possible emular a en Raimon doncs caminarem “Al vent... de cara al vent...” perquè bufarà un Gregal fluixet de Força 1 – 2, que te una orientació paral·lela a la costa i com que la ruta és cap al Nord Est, doncs això de cara a la brisa. No es podrà continuar la cançó “...les mans al vent...” car les mans hauran de guarir-se dins els guants, perquè la temperatura esperada és de 9º tot i que a mesura que el sol escalfi anirà augmentant fins als 14º a migdia.

El mapa pronosticat per la península Ibèrica.
Amb la petita formació nuvolosa mencionada.

El cel serà clar, segurament lliure de núvols o potser que hi hagi algun núvol dels de fer bonic, a ma dreta cap alta mar.

Conclusió: Bon dia per caminar. Abrigats per capes concèntriques, per poder anar desfer-en-se pel camí. Guants i gorres o barrets per protegir mans i “coco”.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

FELICITACIÓ NADAL 2021

 

BENVOLGUTS AMICS, AMIGUES I SEGUIDORS I SEGUIDORES D'AQUEST BLOG

Enguany, per la pandèmia, a més de l'entranyable trobada als Jardins del Baix Guinardó de mitjans de setembre, hem pogut fer només un parell de sortides xino-xano: La 106, el passat octubre, al Pedraforca i la 107, aquest darrer novembre, a Monistrol. 

Les fotografies de grup d'aquestes dues excursions son les que la Laia Arisa ha aprofitat per a fer la felicitació d'aquest any. Gràcies, Laia !!.

Gaudiu, amb salut i coneixement, de les Festes Nadalenques i que el Nou Any ens aporti -com a mínim- a tots i totes i a les nostres famílies, benestar, pau, salut i felicitat... i les ganes i l'oportunitat de fer un bon nombre de trobades, excursions i activitats.

Continuem en contacte i cuideu-vos molt del "bitxo" que està una mica empipador i descontrolat ...

Una abraçada.