 |
| La vila, els horts i arbredes d'Hostalric des de la fortalesa |
VISITA AL CASTELL I PASSEJADA PELS HORTS I LES OMBRES
DEL VOLTANT D’HOSTALRIC
Puntuals, com sempre, a les 7 del matí, els qui hem fet el viatge en tren ja érem davant les taquilles de l’estació de RENFE per a comprar els bitllets fins a Hostalric. Puntual, també -cosa ben estranya-, ha anat passant el tren –de la R-11- per les diferents estacions on l'estàvem esperant: Sants, Passeig de Gràcia i El Clot. El viatge ha estat molt agradable i oh miracle !!!, també puntual, a les 8h 26’ en punt, el tren ha arribat a l’estació d’Hostalric.
Fora, tocant a l’espai d’aparcament de vehicles i poc abans de travessar -per un pont- la carretera, ja ens estaven esperant l’Elena i en Pedro que havien vingut del Maresme en cotxe.
Els organitzadors d’aquesta sortida (diem-ho per a que en quedi constància: en Josep Mª, en Josep F. i en Pep), potser sense pretendre-ho havien espantat, una mica, al personal dient que des de l’estació fins dalt del castell hi havia un bon tros de pujada (més de 30’, els havien dit i molts, segurament, encara tenien pressent la costeruda pujada al castell de Claramunt...) i que, potser -comptant amb un possible retard del tren- i, tenint en compte que la visita al castell la teníem acordada a les 9h 30’, no tindríem pràcticament temps per a esmorzar...
La realitat ha estat un altre. Ja s’ha dit que el tren ha arribat puntual, la pujada des de l’estació fins al castell, per un agradable camí que, fent ziga-zagues porta a l’aparcament més proper a la fortalesa i, des d’aquest lloc -per una pista tallada al transit- fins al punt on s’inicia la vista, hi hem estat uns 20’.
L’esmorzar.- Pel que acabem d’explicar, aquesta por de no tenir temps, havia fet que, excepcionalment, advertíssim als assistents que: «Pensem que no ens quedarà gaire temps per a esmorzar durant la pujada. (tal com inicialment teníem previst). Així doncs, en aquesta ocasió. no portarem el vi, ni les olives, ni el cafè, ni els bombons.... perquè, pensem que no tindrem temps per a gaudir-ho. Recomanem. doncs, sortir ben esmorzats de casa o portar un petit entrepà i una ampolleta d'aigua per a fer-ho, un cop al parking, els qui hi aneu en cotxe o, al tren o pel camí de pujada al castell els qui hi anem en el tren. Ho sentim, però ens han recomanat que siguem puntuals per a la visita i aquesta és, dalt del castell a les 9h 30'. Gràcies.» La prudència i la desconfiança en la RENFE, en aquesta ocasió, potser ha estat excessiva.
 |
| Camí del punt d'inici de la visita. A la dreta el fossat i al fons el pont d'accès a la fortalessa |
Com que hem arribar, al punt acordat per a la visita, pràcticament mitja hora abans, decidim -els qui no ho han fet- esmorzar-hi. En aquesta ocasió, només els entrepans -els i les que n’han dut, doncs molts ja havien esmorzar, de matinada, abans de sortir de casa- i algun trago d’aigua. El lloc és ideal, un petit espai ombrejat davant l’anomenat «Portal de carros», la porta principal d’accés a la fortalesa, amb una magnífica vista del Montseny, el castell de Montsoriu, les valls dels seus peus i la vila d’Hostalric.
Poc abans de començar a esmorzar, s’afegeixen a la colla tres companys i una companya més que ha vingut en cotxe i l’han deixat estacionat al proper aparcament que hi ha a tocar del castell. Som, doncs, 13 -inicialment teníem de ser 16- a la visita.
Visita a la fortalesa d’Hostalric.- Mentre esmorzàvem, ha arribat la Sra. Eulàlia, la guia que ens farà la visita. «Bon profit !!. Vaig, un moment, a preparar alguna cosa per a la visita i ara torno...» ens diu. És, també, una mena de mestressa de claus o ama de llaves, en castellà, que ens anirà obrint, ensenyant i tornant a tancar, moltes de les portes i dependències del castell que anirem trobant.
Per un pont, que inicialment tenia un tram llevadís, passem pel damunt del fossat, excavat a la roca, «Mai, per la pendent que te, hi ha hagut aigua... era un obstacle més per a dificultar l’accés a la fortalesa» ens aclareix mentre entrem, per la Porta de carros», al recinte.
 |
| Fossar, el antic pont llevadís i el "Portal de carros" |
L’Eulàlia ens fa una primera explicació sobre les principals característiques de la fortalesa (el mot castell, diu, queda per al primer recinte que hi havia dalt del turó, el castell medieval dels Cabrera dels segle XII, des d’on es mantenia el control del territori i els estratégics camins que hi passaven). Ens parla de l’estructura de les fortaleses dels segles XVII i XVIII, amb la seva tipologia en forma d’estel i les seves defenses pensades per a fer front a les noves armes (artilleria) de l'època. Ens parla, també, de les contraguàrdies unes fortificacions exteriors formades per dues cares en forma d’angle, edificades davant dels defensius baluards per cobrir-ne els fronts. Igual que els anomenats revellís, defenses que inicialment eren concebudes per complir la funció d'obra defensiva exterior, però que les noves necessitats de dotar d’un accés rodat a la fortalesa les van integrar al cos principal de la mateixa.
Tot seguit, ens fa passar al Cos de Guàrdia un edifici, situat a la part interior d’una de les contraguàrdies, format per dues sales mig soterrades amb un petit annex per a l’oficial. El cos de guàrdia estava destinat a diferents usos, la nau posterior va servir com a polvorí provisional i la nau més propera al Portal de Carros s’habilità en dues plantes destinades al cos de guàrdia, calabós i dormitori de la tropa. Actualment s’hi ubica el centre d’interpretació amb un espai audiovisual i una maqueta interactiva del castell. Asseguts en una espaiosa sala, una acurada projecció ens explica la historia, evolució i principals característiques de la fortalesa. Uns jocs de llums ens van mostrant els detalls del recinte i, finalment, amb una teatral i sorprenent aparició, l'Eulàlia ens convida a seguir-la per a continuar la visita.
 |
| Vista del Montseny des de la fortalesa |
 |
| L'Eulàlia donant-nos explicacions des del baluard de Santa Barbàra |
Des d’una petita plaça, ombrejada per uns alts xiprers, situada sobre el baluard de Santa Bàrbara des d’on podem veure alguna de les garites i defenses, la guia ens porta al principal i primer polvorí de la fortalesa. Va ser construït un cop acabada la Guerra de Successió (1713-1715). Tenia capacitat per guardar-hi fins un total de 25.000 quilos de pólvora. A més de la pólvora s’hi guardaven d’altres materials explosius o perillosos del castell i tenia una estructura amb contraforts, unes petites i curioses ventilacions a les parets de l’edifici i un mur de seguretat que l’envoltava. Actualment manté la mateixa estructura de l’origen.
 |
| El polvorí principal. Observeu, a l'esquerra, un fragment del mur de seguretat que l'envoltava |
Com si d’una mena de joc es tractes, la guia ens planteja i pregunta sobre quines entenem que eren les principals necessitats i mancances dels residents de la fortalesa. Coincidim que, amb el menjar, l’aigua era imprescindible. La provisió d’aigua ha estat sempre un dels més greus problemes per a qualsevol tipus de fortificació situada en un punt elevat, sobretot en no existir cap font a l’interior. L’única solució eren les aigües pluvials recollides en cisternes. Les aigües destinades al consum humà eren recollides de les cobertes o teulats dels edificis. Pels altres usos, com per exemple abeurar els animals, refredar els canons i (suposem) rentar-se, les aigües eren aprofitades, sempre que era possible, dels patis, vials o pendents interiors. La fortalesa compta, repartides pel seu interior, amb quatre cisternes. Una d’elles, situada al terraplè del camí obert -davant del Portal de Carros-, és visitable. Nosaltres no ho hem fet, però si que, com hem dit més amunt, hi hem esmorzat al damunt, aprofitant un dels pous d'accés com a taula. Si que hem entrat en una petita sala museu -també, una antiga cisterna- on, d’una forma acurada i didàctica, s’hi mostren algunes de les restes i objectes trobats al llarg de les diverses excavacions que, periòdicament, es fan a la fortalesa.
 |
| Porta d'accès, per la rampa, al recinte de El Cavaller |
 |
| Damunt les escaletes del fons, la porta d'accès a la petita sala museu. Per sobre d'aquesta dependència (una antiga cisterna) la rampa d'accès als recintes de El Cavaller amb una nova porta, a la dreta de la foto. |
 |
| Detall d'un expositor de la Sala Museu. |
Com que l’Eulàlia sap que, caminadors com som, tenim previst -després de la visita- fer un tomb pels voltants d’Hostalric, ens diu: «Veniu que des d’aquí us ensenyaré on voleu anar...» i ens porta a un mirador sobre la zona dels horts i les arbredes situades sota del castell.... «Això que és, un altre polvorí ?...» li pregunta un de la colla, assenyalant un edifici molt similar al polvorí que acabem de visitar. «Si, aquest és el polvorí de mixtos », li respon. «En aquest petit polvorí s’hi realitzaven les feines de càrrega dels projectils explosius. Situat fora del recinte principal va ser construït en temps de la Guerra Gran (1793-1795) per complir les tasques de càrrega de materials explosius com bombes de morter, granades d’obús i altres enginys de guerra que s’usaven a l’època», ens continua explicant.
 |
| El polvorí de mixtos i, una visió de la vila, amb alguns dels horts i arbredes dels voltants d'Hostalric |
 |
| Una altra visió de les arbredes i les ribes de la Tordera, als peus de la fortalesa |
La guia ens mostra la llarga rampa que puja cap els edificis més enlairats de la fortalesa l’anomenat el cavaller on, també, hi ha la plaça o pati d’armes. «Nosaltres hi anirem, però, per un altre lloc que segurament us agradarà més», ens diu i fa que la seguim cap a la galeria a prova de bombes, un passadís subterrani, galeria o mina d’uns tres-cents metres de longitud, que comunica la part baixa del recinte amb el baluard Major, el pati d’armes i el Cavaller de la fortalesa. És una curiositat de l’època, única a tot Catalunya, i una sorprenent experiència per a tots nosaltres. Aquesta galeria, protegida dels atacs exteriors, garantia una circulació, totalment a cobert, en els moments en que la fortalesa era atacada per l’artilleria. S’hi van traslladar els serveis més vitals, com la fleca o l’hospital, i fins i tot, algun allotjament de tropa durant els setges que la fortalesa patí. Aquí és on durant la Guerra del Francès (1808-1814) es van refugiar la guarnició de la fortalesa i molts veïns del poble, en total unes 1.500 persones.
 |
| La galeria subterrània. |
 |
| La colla dins de la galeria subterrània |
Quan sortim de la galeria subterrània a l’exterior, ho fem prop del Pati o Plaça d’Armes. Al ser un espai ampli i a l’aire lliure, aquest pati o plaça, es convertia en una zona de formació i/o esbarjo pels soldats, també s’hi feien les cerimònies pròpies de la guarnició i, a sota, s’hi troba la principal i més gran cisterna de la fortalesa. Als edificis que voregen la plaça, coneguts com el Cavaller, hi havien les principals dependències, des del punt de vista jeràrquic, estratègic i de comandament, de la fortalesa. Per la seva situació dominant, en el punt més alt del turó, on antigament hi havia el castell medieval, les seves dependències i espais es destinaven als oficials, magatzems de productes essencials i armament, fleca, hospital, capella i l’habitatge del governador.
 |
| Els brètols, arreu, fan de les seves. Han llençat una gran pedra sobre un dels lluernaris que hi ha a la Plaça d'Armes, damunt de la gran cisterna. |
L’Eulàlia, un cop més, fa ús del seu joc de claus i obre la porta -que sota un escut de pedra d’aire imperial- dona accés a la gran nau o sala de El Cavaller. Des del 1967 fins el 2017 en aquests recintes hi hagué el restaurant «La Fortaleza» regentat per una societat propietat de l’antic president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà. Encara avui hi podem veure alguns dels elements (com un segon escut de pedra, un altell i una imponent llar de foc) d’aquests salons i estances. Hem esbrinat que aquestes sales de l’antic restaurant, ocupen 2.460 m2, repartits entre la planta baixa (890 m2), la planta altell (273 m2), un primer soterrani (1.024 m2) i un segon soterrani (273 m2). L’Ajuntament, està valorant destinar aquests recintes per a exposicions, concerts, espectacles, conferencies, tallers o llogar-ho a empreses privades per a actes, presentacions de productes o filmacions publicitaries o de pel·lícules.
 |
| Detalls de la sala de El Cavaller |
Acabem la visita -hi hem estat una mica més d’una hora i mitja- en un dels miradors que miren damunt la vil·la i des d’on, l'Eulàlia, en indica el camí per on podem baixar fins al inici de la nostra ruta pels voltants d'Hostalric, hem de passar -ens diu- per la parròquia de Santa Maria, la Plaça de la Vila i la Plaça dels Bous i, des d’allà, per la antiga Porta dels Horts de la vella muralla, baixar fins a l’ombrejada ruta dels horts i fer un tomb per la riba i arbredes de la Tordera.
 |
| Vista de la vila amb la parròquia de Santa Maria en primer terme. |
Li demanem que ens faci una fotografia del grup i ens acomiadem, agraint-li els seu bon servei, les explicacions i la companyia al llarg de la visita. Moltes gràcies, Eulàlia !!!.
 |
| Foto del grup, hi falten però -perque encara no hi eren- la Mª Rosa i en Jaume |
Caminada pels horts i les arbredes de sota la fortalesa.- Just quan acabem la visita, dos dels companys que -per culpa d’un control mèdic- s’han incorporat més tard a la sortida, ens envien un missatge dient que son a la plaça dels Bous.
 |
| Baixant del castell a la vila. |
Al sortir de la fortalesa passem per davant d’un racó on hi podem veure un bon grapat de «columnes basàltiques» que donen fe de l‘origen volcànic del turó on està situat el castell.
 |
| Detall de les columnes basàltiques |
Passem, com ens ha dit l’Eulàlia, pel costat de la parròquia de Santa Maria i carrer Major avall deixem a la dreta la Plaça de la Vila, enfilem pel carrer del Raval i arribem a la Plaça dels Bous. Allà hi trobem a la Mª Rosa i en Jaume i, ja tots, baixem -seguint uns indicadors- cap a la zona dels horts.
Passem a tocar de El Molí, un antic molí fariner documentat des d'època medieval i que llavors era conegut com el Molí del Senyor o dels Vescomtes. La construcció actual data del segle XVIII. L'any 1895, el aleshores propietari, Narcís Vilaseca i Remilans, va convertir el molí fariner en una central elèctrica que donà servei al poble fins al 1929. Actualment l’edifici és utilitzat com a habitatge; al seu interior encara s’hi conserva bona part de l’antiga maquinària. Els actuals propietaris, uns artistes de la vila, han «museïtzat» l’interior amb una completa i interessant exposició de fotografies.
 |
| El Molí |
 |
| Detall d'un roser a El Molí |
 |
| És evident que a la gent de El Molí els agraden les flors... |
La
pista per on anem, va passant pel mig de cuidats
horts
per a, tot seguit, endinsar-se pel mig d’alineades plantacions de
plataners i pollancres o xops. L’ombra, aquí i a aquesta hora,
s’agraeix. Volem fer -per agafar o incrementar la gana- una petita
caminada, tot i que en la visita a la fortalesa, pràcticament
sense
adonar-nos, ja hem fet una bona passejada.
Continuem fent uns agradables tombs per diferents pistes, tenint com a referència la situació de la vila i el castell. No ens volem -per l’hora- allunyar-nos gaire. Ens enfilem per un corriol que, suaument i pel mig del bosc, va retornant fins a l’antiga Porta dels Horts de la vella muralla de la vila.
 |
| Foto del grup, hi falta l'Enric que n`és l'autor. |
Les cerveses i passejada per les muralles de la vila.- Prop de la una del migdia, quan som de nou a la Plaça dels Bous, decidim entaular-nos en la terrassa del bar -El Sifó- per a prendre-hi les cerveses que el nostre ritual xino-xaner ens mana i demana. En prenem de tots tipus, mides i graduacions (amb i sense alcohol).
 |
| El campió !!!. Digues que si, Zac, després de la caminada està ben merescuda !!! |
Més fresquets i satisfets, per la Avinguda del Coronel Estrada -un dels herois de la defensa d’Hostalric durant la Guerra del Francès- ens dirigim cap el restaurant on tenim encarregat el dinar. Passem per davant de les impressionants muralles i alguna de les torres que envolten la vila vella, fins que arribem davant del restaurant «Els Quatre vents».
 |
| Detalls de la muralla de la vila |
El dinar.- Entrem. Ja hi tenim la taula parada. Finalment, a dinar, serem 15.
Mentre triem els plats, ens serveixen un petit entrant. Ens porten l’aigua, el pa i el vi i, a continuació, els primers plats. La majoria ha triat amanides -hi havien també d’altres plats-, molt originals, ben presentades i bones. De segons, crec, que el bacallà al pil pil ha estat el més sol·licitat; hi havia, també, -amb molt bona pinta- entrecot laminat. Tot molt ben cuinat i bo. Els postres, sopa de cafè, pastis de formatge, gelats,... completaven el menú.
Als postres la Maria Rosa, que fa poc -tot i que continua tant jove i maca com sempre...- ha complert anys, ens convida a cava. Felicitats, que en puguis anar complint i, tots plegats, celebrant molts més. Moltes gràcies.
Amb els cafès sortegem l’ampolla de bon vi commemorativa de la sortida. L’afortunat ha estat en Josep Maria que, gentilment, l`ha regalat a la Mª Rosa per a que se la beguin -en la intimitat- amb en Jaume.
Demanem el compte, fem números, paguem i ens acomiadem de les persones que ens han atès tot agraint-los la seva atenció i servei.
Reconeixement i agraïment a la Laia.- Acabat el dinar, abans d’acomiadar-nos i retornar cadascú al seus domicilis, fem entrega a en Pep -per a que ho faci arribar a la seva filla Laia-, un sobre amb una fotografia del grup i una nota d'agraïment per la feina de fer les etiquetes commemoratives que, des de fa un temps, enganxem a les ampolles de bon vi de la Terra Alta. Amb la foto i la nota hi ha, així mateix, una gratificació -aportació de tota la colla- per a que celebri, amb la seva parella, un bon àpat a la salut de tots i totes nosaltres.
 |
| Voleu dir que el missatger és de fiar... ? |
Propera sortida.- Recordem que la propera Xino-Xano la tenim prevista per al proper dijous dia 4 de juliol, la darrera abans de les vacances d’estiu (el mes d’agost no tenim sortida). Reserveu-vos el dia.
Ja us anirem informant.
Fins llavors, doncs, gràcies a tots/es per la vostra amistat i participació.
Continuem en contacte.
Text.- Pep
Fotografies.- Enric, Elena S., Josep F. I Pep.
