CRIDA A LA 133ena SORTIDA XINO-XANO

 

Imatge, feta amb drons, de "La Moreneta" en un dels actes commemoratius del MIL·LENARI

ANADA A MONTSERRAT, L’ANY DEL MIL·LENARI

Montserrat, amb el monestir, «la Moreneta» i -evidentment- la seva singular i característica muntanya, és un indret entranyable, simbòlic i gairebé màgic per als excursionistes catalans.

Aquest any, des dels passats primers dies de setembre, es commemora el MIL·LENARI (1025-2025) de la fundació, per l’abat Oliva, de la seva històrica abadia. Tot l’any s’hi faran un seguit d’actes.

Aquest fet, no ha passat per alt (sense haver-ho parlat prèviament entre ells) a alguns dels «remenadors i remenadores de cireres» -aquesta mena de petita i mai formalment constituïda, comissió que vetlla i, especialment, proposa possibles sortides- de la nostra Colla. «Podríem anar a Montserrat, ja hi hem estat però sempre val la pena tornar-hi: Reveure un cop més els entorns del Monestir, l’Abadia, el cambril de la Verge, fer alguna petita excursió, o visitar el Museu que -diuen- és molt interessant i jo no hi he estat mai...», afegiren -tot arrodonint la idea- dues de les «remenadores».

Per començar el Curs, ens ha semblat una molt bona pensada.

Així, doncs, en els pocs dies que ens falten per al dijous 3 d’octubre, hem posat fil a l’agulla i contactat amb el restaurant de Monistrol on anar a dinar, per preparar la sortida.

A veure que us sembla la proposta ?.

Data.- Dijous 3 d’octubre 2024.

Tipus de sortida.- Tenim la intenció d’oferir-vos una Xino-Xano que pugui ser de l'interès de tothom (o, al menys, de la majoria...). Una sortida que pugui agradar als i les més «canyers», amb algun recorregut excursionista que els permeti anar posant -o mantenint- «la màquina» a punt davant els reptes del nou curs.

Però també, hem procurat fer una trobada-sortida més de tipus espiritual-cultural-turístic, aprofitant l’estada a Montserrat per a visitar, el temple i, veure (encara que sigui de lluny) la «Moreneta». També ens han proposat anar a veure -sense presses-, el seu reconegut Museu o badar i contemplar els panorames i l’entorn del Monestir fins que, gairebé, ens arribi l’hora d’agafar, de nou, el cremallera i baixar a Monistrol per a dinar.

Us ampliem alguns detalls que, potser, us animaran a venir i triar la opció que més us agradi o convingui.

Viatge fins a Montserrat.- Tenim previst anar fins a Montserrat en el tren del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (de la línia R-5, Barcelona-Manresa) que surt de l’ estació de la Plaça d’Espanya de Barcelona a les 8h 36’ i arriba a Monistrol de Montserrat a les 9h 40’.

Tot seguit agafarem el Cremallera que puja fins al Monestir de Montserrat i que surt de l’estació de Monistrol de Montserrat a les 9h 48’ i arriba dalt a les 10h 08’.

El Cremallera amb el teló de fons de la muntanya de Montserrat

Mentre, a l’estació de Monistrol, no surti el Cremallera (possiblement, entre que deixem el tren i pugem al Cremallera, tindrem uns 10’), podem aprofitar per a fer un petit mos i esmorzar.

A Barcelona comprarem un «bitllet combinat» -tren + cremallera, anada i tornada-, amb tarifa per a més grans de 65 anys, per un import total de 24,90 euros.

Si, especialment aquells que viviu fora de Barcelona, voleu anar fins a Monistrol en el vostre cotxe, a l’estació dels FGC de Monistrol hi ha un bon aparcament i teniu la possibilitat de pujar -amb bitllet, amb tarifa de jubilat, d’anada i tornada- al Monestir de Montserrat en el mateix cremallera que ho farem la resta (el que surt a les 9h 48’).

Un cop al Monestir.- Quan, possiblement, seran prop de 2/4 d’onze del matí, se'ns obren -en funció de les preferències de cadascú- un seguit de possibilitats:

a).- Visitar els entorns, el monestir, la basílica i -si no hi ha gaire cua- el cambril de la Mare de Déu.

a.1).- La plaça de Santa Maria. Amb el mirador -a la dreta-, els seus arcs i sants i el Claustre Gòtic -a l’esquerra-. És el punt d’accés al Monestir, la Basílica i el Museu de Montserrat. A la dreta de la porta principal hi ha l'accés per anar al cambril de «La Moreneta».

Plaça de Santa Maria

a.2).- L’Atri de la Basílica. Pati interior ple de detalls: La façana principal del temple, amb els dotze apòstols. El paviment de marbre blanc i negre (inspirat en el del Capitoli de Roma dissenyat per en Miquel Àngel).

Detall de la façana des de l'atri.

a.3).- La Basílica. El monestir va patir, al llarg de la seva historia, nombrosos incendis; per això, en l’interior del temple, hi podem veure diferents estils arquitectònics com el romànic, el gòtic i el renaixentista. Independentment del cambril de la Verge -situat damunt de l’altar-, una altra de les coses que destaca de l’interior del temple és l'impressionant orgue -de 4.242 tubs- situat al costat esquerra de la basílica.

L’horari de visita a la Basílica és de les 7,00 a les 20,00 hores.

Detall de l'interior de la Basílica

a.4).- Cambril i tron de la Mare de Déu. Normalment hi ha forces cues. L’horari és de les 8h a les 10h 30’ i de les 12h a les 18h 15’. Cal programar la visita, especialment en l’horari de més concurrència (a partir de les 12h), sol·licitant-la prèviament a: https://abadiamontserrat.cat/reserva-per-accedir-al-cambril-de-la-mare-de-deu-de-montserrat/

La Mare de Déu al seu cambril

b) Per als i les qui vulguin caminar proposem un seguit de petites passejades:

b.1).- Fins a la la Creu de Sant Miquel: Aquesta és la ruta més curta que es pot realitzar des del Monestir de Montserrat. És una excursió molt senzilla, per un camí ample i empedrat. Entre anar i tornar no arriba als 3 kilòmetres i una 1 hora de durada. La Creu de Sant Miquel està al damunt d’un penya segat a 774 m d’alçada, aquest emplaçament ofereix unes espectaculars vistes sobre el Monestir i tot l’entorn. Tot i que és una ruta molt fàcil, des de la Creu de Sant Miquel és té una de les vistes més boniques de Montserrat.

La Creu de Sant Miquel

b.2).- Fins a la Santa Cova: Aquesta excursió des del Monestir de Montserrat és la que té un component religiós més gran. La Santa Cova és l’indret on, segons la tradició, uns pastors van trobar -l’any 880- la imatge de la Moreneta. Aquesta troballa és la que va donar lloc -anys després- a la creació del monestir. El camí de la Santa Cova, construït a principis del segle XVIII, és molt senzill i es pot fer amb poc més de trenta minuts. Al llarg de la ruta, d’uns 3 km de llarg en total, hi ha diferents estàtues de caràcter religiós. L’itinerari és el següent:

0,00 km (706 m). Se surt de davant de l'estació del cremallera per unes escales que baixen pel costat de la via en direcció NE.

0,14 km (686 m), 0 h 02 min. Estació superior del telefèric de Montserrat. Se segueix davallant pel camí. Més endavant (km 0,45, 631 m, 0 h 09 min), es deixa un sender a l'esquerra (NE) per on continua el GR 5 i el GR 96 que estàvem seguint. S'ha de prosseguir sempre pel camí pavimentat (S/SO) fins a la Santa Cova.

0,63 km (588 m), 0 h 12 min. Estació inferior del funicular de la Santa Cova.

1,29 km (602 m), 0 h 21 min. Es deixa un sender que descendeix a l'esquerra (SE) i que duu a Collbató.

1,40 km (611 m), 0 h 22 min. La Santa Cova. Es desfà el camí fins al punt d'inici.

2,81 km (706 m), 0 h 45 min. Estació del cremallera de Montserrat, punt de partida i final del recorregut.

L’horari de la Capella troglodita de la Santa Cova és des de les 10h 30’ fins a les 15h 15’ o les 17 h 15’, segons l’època de l’any.

Pels qui no vulguin o puguin fer la passejada a peu, també es pot arribar a la Santa Cova amb el Funicular de la Santa Cova (anar i tornar jubilats: 5,65 euros).

La Santa Cova

b.3).- El camí dels Degotalls: El camí dels Degotalls és una altra excursió molt senzilla per gaudir de la tranquil·litat de la Muntanya de Montserrat. Entre anar i tornar, la ruta són uns 3,6 kilòmetres i un temps aproximat d’1 hora. Tot el traçat és molt planer i còmode. El nom d’aquest camí fa referència al degoteig d’aigua a través de les roques calcàries que envolten la ruta. Les vistes, als punts més oberts del camí, són excel·lents. En primer lloc s’observen els penya-segats tan característics del relleu de Montserrat, i després es té una vista panoràmica del Pla de Bages. Els dies clars, també és possible veure les muntanyes dels Pirineus.

El recorregut està ornamentat amb monuments a artistes i majòliques evocadores de diverses advocacions marianes: esteles i medallons s'han anat posant al llarg del recorregut en memòria d'alguns homes il·lustres del nostre país com Mn. Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Emili Vendrell, Pep Ventura o Pompeu Fabra.

S’ha de seguir la carretera en direcció a Monistrol. Passat l’edifici del “Self Service” hi ha un revolt pronunciat. Allà es prendrà el camí de l’esquerra que discorre paral·lel a la carretera, en direcció NO, fins a la raconada dels Degotalls (25 min), on cal girar i tornar.

Detall del camí dels Degotalls

b.4).- Itinerari per algunes de les ermites de Montserrat, el Camí de les Ermites: Situats davant de l’edifici de cel·les Abat Oliba, enfilem amunt pel camí pavimentat que, passant per davant de l’estació inferior del funicular de Sant Joan, es dirigeix cap a la capella de Sant Miquel on arribem per aquest camí formigonat ample. Arribem al trencall del mirador de la Creu de Sant Miquel (està senyalitzat) que, per a qui es vulgui acostar, ofereix unes vistes impressionants. Uns metres més endavant trobem la Capella de Sant Miquel. Seguint la pista ascendent descobrirem la bassa de Sant Miquel, vinculada sens dubte als orígens més remots de la capella. Al cap de cinc minuts arribem al Pla de Sant Miquel, on hi ha un encreuament de camins: el que baixa a mà esquerra (creuant el camí principal) cap a la Santa Cova i carretera de Collbató, el que surt planejant, conegut com el Camí de les Bateries, i el que puja amunt direcció Sant Joan. Prenem aquest darrer, que amb un fort pendent es dirigeix cap al Pla de les Taràntules, una zona planera que trobem abans d’arribar a l’estació superior del funicular de Sant Joan. En el mateix edifici hi ha instal·lada l’Aula de Natura, amb informació sobre la història de la muntanya, les seves característiques climàtiques i la seva fauna i flora. Dels camins que surten des del Pla, hem d’agafar el de l’esquerra, pel Camí de Sant Joan. Des de la capella de Sant Joan podem continuar una mica més amunt fins a les restes de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre, que es trobaven encastades en una llarga escletxa a la roca. Al llarg de tota la balma es poden veure nombroses talles a la pedra amb molts segles d’antiguitat. La recuperació de l’escala de Jacob també permet accedir a l’ermita de Santa Magdalena. Des d’aquí tornem a desfer tot el camí de l’anada, fins al Monestir, o tenim l’opció d’agafar el funicular de Sant Joan al Pla de les Taràntules. El recorregut total és d’un 7 km. i el temps estimat per a fer-lo unes 2 hores.

Ermita de Sant Joan

c) També és molt recomanable, per aquells i aquelles que tinguin inquietuds culturals o artístiques efectuar una visita al Museu de Montserrat.

Creat el 1911 com a Museu Bíblic de Montserrat a partir de la col·lecció de materials arqueològics i etnològics que, en els seus viatges per Terra Santa, va anar adquirint el pare Bonaventura Ubach (1879-1960). L’any 2006 va ser declarat Museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya La col·lecció del museu inclou, doncs, el patrimoni artístic i arqueològic de l'abadia. Aquesta col·lecció inicial, l'enriquí l'abat Antoni Maria Marcet (1878-1946) amb un conjunt de pintura antiga adquirida a Roma i Nàpols entre 1911 i 1920, en què destaca un Caravaggio de primer ordre (Sant Jeroni penitent), però on també hi ha mostres d'art profà (com el retrat de Jean de La Fontaine, pintat per Jacint Rigau, que és l'únic fet en vida del poeta francès). La col·lecció de pintura antiga també fou ampliada amb les adquisicions fetes per l'abat Escarré (1908-1968), a més d'altres donacions. El gran pas endavant, però, va tenir lloc l'any 1982 amb la incorporació del llegat del centenari col·leccionista i empresari tèxtil Josep Sala i Ardiz (1875-1980), que enriquí el museu amb una extraordinària col·lecció especialment d'art català dels segles XIX i XX (Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Nonell, Mir, el Picasso jove, etc.). Altres grans col·leccions posteriors que s'hi afegiren foren la Sensat, la de l'arquitecte Xavier Busquets i Sindreu (l'any 1990), que incorporà pintures dels impressionistes francesos (Monet, Sisley, Degas, Pissarro, etc.), a més de materials arqueològics, i diverses peces procedents de la família Cusí (especialment un extraordinari Dalí de la primera època i diversos dibuixos seus.

El Museu obre tots els dies de l’any de les 10 a les 17h 45’ i el preu, per als jubilats, és de 6,50 euros. https://www.museudemontserrat.com/es/index.html

Accès al Museu de Montserrat

Museu de Montserrat. Detall 

Museu de Montserrat. Detall

Retorn cap a Monistrol.- Al final del matí, quan siguin les 13h, anirem cap a l’estació superior del Cremallera per agafar la unitat que ens retornarà a Monistrol, on dinarem. El Cremallera, que tenim previst agafar, surt a les 13h15’ i arriba a Monistrol a les 13h35’.

Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les 14h 30', al restaurant-braseria Can Ibars del carrer del Pla, 46 de MONISTROL DE MONTSERRAT 08691, tel. 639 30 75 26. És un restaurant que està molt proper al parking i l'estació dels FGC de Monistrol i de la del cremallera.  https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g1066172-d5768328-Reviews-Restaurant_Braseria_Can_Ibars-Monistrol_de_Montserrat_Bages_Catalonia.html

Tenen un menú diari amb vi, aigua i gasosa, amb l’IVA inclòs a 15,90 euros. Ens han dit que, abans, ens faran  arribar el menú de dijous per a que en triem els plats i així -ells i nosaltres- tindrem un millor servei.

A l'hora dels cafès sortejarem, entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta, commemorativa de la sortida.

Detall de la terrassa de Can Ibars 

Equip necessari.- Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Porteu aigua per a l’esmorzar i la resta del dia. i, qui ho desitgi, gel hidroalcohòlic.

Lloc i hora de trobada.- Els qui hi anem en tren i sortim de Barcelona ho farem des de l’ Estació del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de la Plaça de Espanya, davant de les maquines expenedores de bitllets, a les 8h 10’ (amb temps suficient per aconseguir, de les «endimoniades» màquines, el bitllet). El tren de la línia R-5 (Barcelona-Manresa) -que és el que tenim d’agafar- surt, puntual, a les 8h 36’.

Els qui prefereixin anar en cotxe, des dels seus llocs d’origen, podem trobar-nos al pàrquing del Cremallera de l’estació de Monistrol de Montserrat a les 9h 40’. El cremallera que hem d’agafar surt d’aquesta estació inferior a les 9 h 48’.

Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dilluns 30 d’octubre per a poder dir, el dimarts 1, als del restaurant el nombre de comensals que serem, el dijous 3, a dinar.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Josep Mª, en Josep Fitó o en Pep.

Continuem en contacte i gràcies per la vostra atenció i col·laboració.

ONZE DE SETEMBRE 2024

 

Cartell institucional 2024

 ONZE DE SETEMBRE 2024

Celebrem la Diada Nacional de Catalunya per commemorar la fi de la Guerra de Successió del 1714. L’11 de setembre del 1714 es va produir la darrera defensa i la caiguda de Barcelona, després de 14 mesos de setge, davant el duc de Berwick. Catalunya i la Corona d’Aragó eren partidàries -durant l’anomenada Guerra de Successió (1702-1714)- de l’arxiduc Carles, mentre que la Corona de Castella defensava al Borbó, Felip V.

De fet, a la Diada, es commemora -i fem memòria d’- una derrota en la qual Catalunya no tan sols perdia la guerra, sinó també la derrota final de la nació catalana, amb l'abolició de les constitucions i institucions propies, la pèrdua del control legislatiu, militar, econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari. A més s'iniciava una persecució de la llengua i la cultura pròpies, amb l'imposició del Decret de Nova Planta. L'objectiu era aniquilar Catalunya i dissoldre el seu autogovern, llengua, cultura, etc. en un magma únic i centralitzador anomenat Espanya.

Aquesta festa nacional va començar a commemorar-se el 1886, amb un caire més cultural i no tan polític com ho és ara. La festa la va iniciar un sector del Centre Català i es va fer amb un acte a l’església de Santa Maria del Mar. Allà s’hi va celebrar un funeral per recordar els difunts barcelonins morts per les tropes borbòniques en aquell setge del 1714 i, molts d’ells, enterrats al proper Fossar de les Moreres. 

La data es va convertir, des d’aleshores, en una jornada de reivindicació i defensa dels drets i les llibertats nacionals catalanes perdudes. Alhora, l’Onze de Setembre, s’ha convertit en un clam i reivindicació de la identitat pròpia de Catalunya.

El Parlament de Catalunya, per la Llei 1/1980 del 12 de juny, declarà festiva -a Catalunya- la jornada de l’Onze de Setembre. Son molts, també, els catalans escampats arreu del mon que, en aquesta data, recorden i commemoren la Diada.

Onze de Setembre 2024 a Guayaquil (Ecuador)

Onze de Setembre 2024 a Madrid

LA DIADA D’ENGUANY

La manifestació per la Diada aquest 11 de setembre, que enguany cau en dimecres, es farà de forma descentralitzada amb manifestacions a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa.

La de Barcelona serà a la tarda, a partir de les 16 h, i tindrà el punt àlgid i inici coincidint amb l’hora simbòlica de les 17.14 h. Anirà des de l’Estació de França fins a l’Arc de Triomf, a la part superior del passeig de Lluís Companys.

Les entitats convocants, que enguany s’hi han unit: L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN han triat el lema: «Tornem als carrers» Totes aquestes entitats han consensuat aquest eslògan comú, amb el qual volen interpel·lar "a aquelles persones que altres anys havien vingut i van deixar d'anar-hi en un moment de desafecció". Aquesta frase es farà servir tant per a la capçalera de les manifestacions com per a la cartelleria de convocatòria a la mobilització.

En canvi, el lema «Fem el camí més curt», present a la samarreta de l'ANC, se circumscriurà exclusivament a l'Assemblea.

Com cada any, Òmnium celebrarà, al voltant de l’Arc del Triomf, la seva Festa per la Llibertat. Allà, a partir de les 10.30 h, començarà el «MerCAT, fira de propostes de país», amb paradetes de prop d’un centenar d’entitats i comerços que treballen en el marc de la llengua, la cultura i el país. A les 12h es farà l’acte polític i al llarg de la resta de la jornada, concerts gratuïts.

Per un altre costat un bon nombre d’organitzacions de l’anomenada Esquerra Independentista, com cada any, convocaran a militants i simpatitzants a les seves pròpies manifestacions en aquells llocs -principalment grans ciutats, capitals de comarca o poblacions- on la seva força mobilitzadora així ho permetin.

Lema: "Fer-ho possible" i cartell de l'Esquerra Independentista

Com ja es tradició, des de fa molts anys (fins i tot de forma discreta i clandestina al llarg del franquisme), el Fossar de les Moreres, serà també l'escenari de la Marxa de Torxes, parlaments i ofrenes florals d'algunes organitzacions independentistes.

I AQUEST ANY QUE ... ?

Desprès d’haver viscut -i molts i moltes de nosaltres participat-, fonamentalment entre els anys 2012 al 2022, en molts dels moments més àlgids del Procés independentista català, és evident i notori que les forces polítiques que encapçalaven o s'afegiren (cal dit que organitzacions -com l’ANC- amb una gran força arreu de Catalunya també, ara, han perdut força...) a aquest moviment passen, en aquests moments, per un mal moment. 

Participació a la Via Catalana, Onze de Setembre 2013

Per un costat és evident la desmobilització de les seves bases socials i també, en certa manera, del conjunt de la nombrosa ciutadania que, fins ara, els ha donat suport. N’és un bon exemple el fet que, a les passades eleccions generals, els partits independentistes van ser castigats durament amb la pèrdua d’uns 700.000 vots que, principalment, es van traslladar a l’abstenció. La desunió, la lluita intestina entre ells i també, en forces casos, entre els seus propis dirigents, afegit a l'interès -d’alguns partit polítics- per mantenir i controlar el pastis que els suposa formar part de determinades institucions, càrrecs i cadires i el darrer argument (?) de que tot s’ha fet a canvi d’uns acords o pactes (amb gent que no n’ha complert gairebé mai cap...) que «beneficiaran» Catalunya... pensem que, fonamentalment, ha estat el motiu d’aquest desengany, cabreig i desmotivació d’una gran majoria de la població que, fins ara, els havia (els havíem) sigut fidels seguidors i votants. 

Ara, gairebé tots (Junts, ERC, la CUP i, a nivell de l’estat, fins i tot el PSOE...), aquesta tardor, han convocat congressos per tal d’analitzar els possibles errors, debatre, «posar ordre» i preparar les diferents «estratègies» de les seves respectives organitzacions, per -diuen- esmenar, corregir i posar al dia -pensant en el futur- els respectius partits... Potser, ni ells mateixos s’ho creuen... Ja ho veurem, ho anirem seguint o ens ho trobarem...

Malgrat tot i amb el màxim respecte al que cadascú decideixi i faci... faltaria més !!, penso que cal participar o acudir -allà on cadascú es senti més còmode- a algun dels nombrosos actes commemoratius de l’Onze de Setembre.

Us en apunten (i segur que cadascú en te les seves) algunes raons:

• Perquè hi he anat sempre.

• Perquè molts dels organitzadors d’aquests actes, gairebé sempre, han estat capaços de mantenir-se ferms en la defensa de la independència.

• Perquè de l’embolic on som (en certa manera hem tornat al 2012) només en sortirem amb la força de la gent.

• Perquè tots tenim coses a dir o sentir i no podem deixar perdre espais on -individual i col·lectivament- això es possible.

• Per a restar arguments i fotre a aquells que pensen, diuen i ja celebren que això del Procés ha mort.

• Per a retrobar-vos, per a retrobar-nos.

• Per a recordar, tossudament i un cop més, que pel que fa a les reivindicacions i drets de Catalunya, encara rés s’ha resolt.

• Perquè no és el moment de quedar-se a casa. Cal mostrar arreu que la nostra lluita és ferma i continua.

• I perquè ho vull !!!

MOLT BONA DIADA !!!

Música i cantants (17)

 

XESCO BOIX

El passat 21 de juliol va fer 40 anys que en Xesco Boix ens va deixar.

Segur que molts i moltes de vosaltres, encara avui, el recordeu. Va ser un músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.

Nascut a Barcelona l’any 1946, en ple franquisme, Boix pertanyia a una família nombrosa, culta i catalanista (era fill del poeta Josep Mª Boix i Selva i de Conxita Masramon de Ventos-Mir). De petit va estudiar al col·legi Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià, on li va ser difícil adaptar-se.

Va pertànyer al moviment escolta, de la mà de Mn. Antoni Batlle, un dels grans impulsors i introductors de l’escoltisme a Catalunya, de qui va aprendre un munt de cançons que inclogué en el seu repertori habitual. Primer va estar al Casal de Montserrat i després a l'agrupament Sant Benet de Sarrià. D'adolescent també va cantar a la Coral Sant Jordi.

Als anys 60, el seu germà Joan, també músic, li du dels Estats Units un disc del gran Pete Seeger, el pare del folk. Boix se n'enamora.

Va estar als Estats Units, amb una beca d'estudis amb el seu germà Joan i l'Eduard Estivill. Allà entrà en contacte amb el moviment hippy i la música Folk (establirà una important relació d’amistat amb en Pete Seeger del qual aprèn que, als recitals, el millor es que el públic també hi participi i canti...) hi veu -i hi viu- actuacions mítiques d' en Bob Dylan i Joan Báez i grups com els Beach Boys i Peter, Paul and Mary, entre d'altres.

El repertori de Xesco Boix inclou cançons infantils i tradicionals catalanes, adaptacions de les dels seus ídols del folk nord-americans i composicions pròpies, tant per la canalla com pels grups de folk que va fundar amb els amics: el 1966, el Grup de Folk i el 1971, el reconegudíssim Ara va de bo dedicat a la cançó infantil. Tres anys després cantà en solitari però vinculat als grups El Sac i Els cinc dits d’una mà.

Va fer un munt de recitals, principalment envoltat d’infants, arreu del país. Enregistrà molts discos i cassets (35 en total) i publicà deu llibres. La seva obra és, encara avui, valorada pels educadors i animadors.

Xesco Boix va ser un personatge valent i compromès amb el seu país i la seva llengua que gaudí d'una enorme popularitat en el món de l'animació infantil i de la música folk.

La policia va detenir, el 1969, Xesco Boix per dur-lo a fer el servei militar, obligatori en aquells anys.

Xesco patia trastorn bipolar, una malaltia que sovint es desenvolupa en situacions d'un gran estrès i angoixa. Xesco rebia atenció psiquiàtrica, però la depressió el va portar a baixar a la via del tren, a Malgrat de Mar, i llevar-se la vida un trist 21 de juliol del 1984.

La seva pèrdua commocionà el món cultural català.

A l’enllaç:

https://www.rtve.es/television/20240719/xesco-boix-40-anys-mort/16191157.shtml en podeu veure i sentir un merescut homenatge.

PS.- A rel d'aquest post, la nostra filla Mireia, m'ha enviat aquest llibre (que encara conserva amb molt de carinyo) i l'entranyable dedicatòria que en Xesco Boix li va fer aprofitant la nostra asistència a un dels seus recitals (el 23 de desembre de 1981).

Una mostra més de la seva sensibilitat.

Pep. 22-8-2024.