CRÒNICA DE LA 138ª SORTIDA XINO-XANO

 

UN TOMB PER L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

(PLA D’URGELL)

Aquests darrers dies hem estat molt pendents del que deien els homes i dones del temps. Ja sabem que la primavera a la natura (i, sovint, en moltes persones) és temps de canvis: ara plou, ara fa sol... avui tinc un bon dia i, demà, un dia «espès»... Dimecres al vespre van dir, però, que l'endemà -el dia de la sortida-, potser no ens faria gaire sol, però que no ens plouria...

Homes i dones de bona fe, ens ho creierem. Deixem, el dijous doncs, els paraigües i les capelines i enfilem cap a les terres de Lleida (cal dir, en honor a la veritat, que dues parelles de la colla -algun avantatge hem de tenir els jubilats- ja hi varen anar el dia anterior fent l’«escapada» més complerta i còmoda).

Punt de trobada i esmorzar.- Pensant que potser a la sortida de Barcelona trobaríem trànsit, al voltant de les 8 del matí, hem anat sortint dels respectius domicilis i enfilant cap a les Terres de Ponent.

Com havíem convingut, poc abans de les 10 del matí -alguns fins i tot, a 2/4 de 10, ja hi eren- ens trobem a l’Àrea de Servei de Repsol que hi ha passat Jorba.

Ja coneixíem el lloc d’alguna anterior sortida. Hi ha un gran espai de menjador i, normalment, l’atenció i el servei és molt correcte. Alguns demanem entrepans, d’altres -que segurament ja han esmorzar abans de sortir de casa- repeteixen cafès o cafès amb llet. Però una aturada, a mig camí -sinó hi ha presa- va bé a tothom !!

A partir d’ara, més o menys, un cotxe darrera l’altre continuem la ruta, per la A-2, fins a la sortida que ens portarà cap a Ivars d’Urgell.

Ja som a l’Estany d’Ivars i Vila-sana.- Els rètols que ens menen cap a Ivars i, concretament, a «Cal Sinén» ens porten al Centre d’Acollida dels visitants al Estany. Cal Sinén és una emblemàtica masia -de l’any 1910- situada en un lloc privilegiat, lleugerament elevat. L’edifici s’ha restaurat i adaptat a les necessitats actuals, aplicant la tradicional tècnica de la «tàpia» (compactació de terra natural) en les parets exteriors, assegurant així una integració paisatgística perfecta.

Detall de Cal Sinén, amb les parets de "tàpia"

Quan hi arribem, ja ens hi esperen la resta de companys que ens acompanyaran avui: Els i les que van pujar ahir i el company -que viu a la Ribagorça Aragonesa- i que a volgut compartir amb tota la colla, la sortida.

Després de les salutacions, abraçades i riures (com si fes anys que no ens veiéssim...) i una curta visita a les instal·lacions, petit museu, recepció i als «serveis» (car ser pulcres, endreçats i previnguts) de Cal Sinén, comencem la passejada.

La volta a l’Estany.- Ens havien recomanat fer la ruta que volta l’Estany seguint el sentit antihorari.

Així doncs, des de Cal Sinén i encarats a l’estany, agafem el camí que marxa per la dreta. Un panell, amb un gran mapa del recorregut, confirma que anem bé.

Aprofitem el «Recorregut pel voltant de l’Estany» que posàrem a la CRIDA complementant-lo, ara a la Crònica, amb algun comentari que destaquem amb un subratllat.

0,00 km.- Cal Sinén.

0,7 km.- Torre de l’Estany. Punt d’observació i visió panoràmica de l’estany. Ens hi entretenim pujant-hi fins dalt i fent, també, algunes fotografies.

L'àtic ja està ocupat per una parella...

Panorames des de dalt la torre

0,8 km.-Aguait de Vila-sana. Punt d’observació i aguait de fauna i fotogràfic. Hi entrem i, amb poca sort, esbrinem -en silenci, com diuen els rètols- si veiem algun ocell.

Que mireu... diuen els Corps Marins

1,1 km.- Punt de pesca controlat i zona de descans amb bones vistes de l’estany.

1,4 km.- Punt d’observació.

Passem a tocar d’un espai amb bosc de ribera. Zona boscosa i propera a l'estany. Disposa de camins entrellaçats que porten a una bassa d'amfibis i a una zona de pícnic. Des que hem sortit de Cal Sinén, ens ha cridat l’atenció el gran nombre de grossos arbres que hi ha al costat del camí: Els qui, sembla, que hi entenen diuen que molts d’ells son àlbers «de fulla petita» (puntualitzen, segurament, per a quedar-se amb tots i totes nosaltres...). Resumint, uns grossos i segurament vells arbres.

1,8 km.- Mirador de Vallmajor. Punt d’observació i mirador elevat amb vistes a l’estany i al Montsec.

Observeu, al fons, el Pirineu carregat de neu...

2,3 km.- Passarel·la Termenal. Bon punt per a la observació d'aus com ara gavines, fumarells i ànecs. Aquest punt, per això l'anomenen "termenal", és la «frontera» entre els termes municipals d’Ivars (a la dreta) i Vila-sana (a l’esquerra).

Tornant de la Passarel·la Termenal. Al fons de la foto, el Montsec

2,7 km.- Mirador Saulons del Suat. Mirador de dos pisos, pensat per fer una parada enmig de l'itinerari, i un bon punt d'observació d'ocells, sobretot de la illa de les gavines. Aquí si que, de lluny, hi veiem -nedant- algun ànec i gavina.

Tenim bons "caçadors" (fotogràfics) a la colla: d'ocells i de conills !!!

3,1 km.- Embarcador d’Ivars. Punt de pesca controlat i zona de descans amb bones vistes de l'estany. Gairebé per tot el recorregut, aprofitant els desnivells o marges de terra, hi hem pogut veure un munt de caus de conills (una veritable plaga per al pagesos). Fins i tot, n’hem pogut veure i retratar alguns...

3,2 km.- Aguait d’Ivars. Punt d'observació de fauna i fotogràfic.

Cal trobar, també, moments per a la conversa i el retrobament...

3,3 km.- Cavalls de la Camarga (????). A la zona del canyissar de depuració, hi ha tres cavalls de la Camarga, el Jonc, el Xato i el Boira-Senill. Aquests tres equins s'encarreguen de gestionar, mitjançant la pastura, 5 ha de vegetació.... Això diuen però nosaltres, el dia de la visita, de cavall no en trobarem cap... (aquests dies, els deuen tenir estabulats... varem dir).

3,3 km.- Punt d’observació d’ocells. Zona molt bona per observar i/o escoltar espècies d'ocells d'ambients humits i de canyissar com ara la Mallerenga de bigotis, el Balquer, la Boscarla de canyar, les Orenetes, el Rascló, i ocasionalment el Bitó, entre d'altres. També hi ha una bona panoràmica de l'estany d'arran d'aigua. Si que hem passat per una zona on els canyissars ens han envoltat però d’ocells només n’hem pogut veure els qui hi havia retratats en un acolorit panell...

3,9 km.- Punt popular, amb un banc, des d’on es poden fer bones fotos de l’estany. Aquí si que hem fet cas de la recomanació i ens fem fotografies asseguts al banc. Una mica més enllà hi havia, dalt d’un arbre, un niu de cigonyes amb la parella fent toms per damunt nostre.

5,04 km.- Cal Sinén. Final de la passejada. A algun dels companys que ha posat en marxa el seu equip de mesura personal, el nombre de kilòmetres recorreguts ha estat lleugerament superior: 7 km.

Amb tot, el recorregut ha estat planer i còmode... no hem tingut, però, molta sort -tot i que alguns i algunes de la colla han fet molt bones fotos- amb la observació d’ocells i d’altres animals.

Si que ens ha cridat l’atenció la gran varietat d’arbres -alguns d’ells de grans dimensions- que, a un costat i altre del camí, envolten l’estany: Àlbers, freixes, xops, tamarius, oms, verns, saücs, desmais, salses... i la gran extensió de canyissars. També, segurament com a conseqüència de les generoses i nombroses pluges d’aquesta primavera, la verdor i ufanositat en tots els camps ribes i vores dels camins de l’entorn.

Quan falta 1/4 per les dues, pugem als cotxes i ens dirigim cap a Linyola on, a les 2, hi tenim emparaulat el dinar.

Dinar.- Hem anat aparcant els cotxes, un cop a Linyola, prop del restaurant AMOCA. Quan hi entrem ens diuen que ja hi tenim la taula preparada. En un dels costats del menjador -on ja hi ha d’altra gent dinant- hi veiem una llarga taula, «Sembla preparada per a celebrar-hi un casament...», diu algú. Veritablement fa goig. Les parets del menjador, com si d’una sala d’exposicions es tractés, està decorada amb acolorits i bonics quadres; alguns d’ells molt macos i, segons els entesos de la colla, molt ben pintats.

Anem ocupant, a un costat i l’altre de la taula, els seients. Ens porten el pa, l’aigua i el vi -blanc i negre-. Avui, potser perquè no hem passat gaire calor i alguns ja ens hem anat servint aigua, no demanem les tradicionals cerveses.

Ens van servint -d’acord amb el menú que ja tenim triat per cadascú- els primers plats: Verduretes amb tempura i salsa de calçots, Ensaladilla (russa) de patata, ou dur i tonyina, Moussaka, Carpatxo de vedella amb formatge parmesà, Crema de marisc, Ous ferrats amb patates, sobrassada i mel,... i, després, els segons: Bacallà a la romana amb salsa tàrtara, Costelles de corder, Secret ibèric al rocafort, Salmó amb verdures saltejades, Peus de Porc, Mandonguilles amb samfaina,... Tots molt ben presentats, en la mesura justa i molt ben preparats. «Avui si que ho hem encertat» diem amb satisfacció.

Els ous ferrats...

La Moussaka...

Els postres també han estat molt be: Mel i mató, Sorbets de llimona o de mandarina, Flams, Crema catalana, Pastís, Gelats de nata i xocolata,...

I després, els cafès, tallats i cigalons... Amb els cafès sortegem la ampolla de vi de la Terra Alta amb l’etiqueta commemorativa de la sortida (en aquesta ocasió, fem el sorteig però per un problema logístic no hem pogut entregar la botella amb l’etiqueta -ho entregarem o farem arribar al agraciat/da en la propera Xino-Xano-. 

En el mateix sorteig, gentilesa del germans i germanes Cots, rifem un lot format per un dibuix i poema, emmarcats, d’en Enric i un bonic detall artesanal de «La Cotsturera». El vi li ha tocat a en Joan S. (aquesta parella estan de sort, a la passada sortida li tocà a la Lydia... i avui a en Joan) i el lot dels germans Cots a la Isabel P. Enhorabona a tots dos !!!. Mireu que contents que estan:

El "rebut" per al vi...

La afortunada amb el lot de regals...

El poema i el dibuix de l'Enric

Demanem el compte, fem números i anem recollint els calerons... Paguem i ens acomiadem dels qui ens han ates i servit, agraint-los la bona feina.

Un cop al carrer ens fem, a la porta del restaurant, la foto del grup de xino-xaners i xino-xaneres de la sortida d’avui. Mireu, mireu, que somrients/es i quina bona cara fem ...!!!

Al grup hi falten la Rosa i en Carles que també vingueren a la sortida però que, acabat el dinar, retornaren cap a casa seva al Vallès Oriental. En donem fe. 

D’ocells n’hem vist pocs, però no ens hem mullat, hem fet exercici i gana, hem dinat, xerrat, rigut i passat -entre companys/es i bons amics/gues- un molt bon dia. Així doncs, «que nos quiten lo bailao»

Ens acomiadem i retornem, els uns cap els respectius domicilis i d’altres cap a les segones residències.

Propera sortida.- La propera sortida, si Deu i la Mare Natura volen, la tenim programada per al dijous dia 8 de maig. Ja anirem anunciant al Blog i pels mitjans habituals on anirem i els detalls de l’excursió..

Fins llavors doncs, gràcies un cop més, per la vostra companyonia, amistat i participació.

Continuem en contacte.

Fotos.- Joan B., Enric C., Josep F., Elena S., Isabel P., Lydia F. i Pep

Text.- Pep.

CRIDA A LA 138ª SORTIDA XINO-XANO

ARA QUE (CONFIEM) HI VEUREM OCELLS, FEM LA

 VOLTA A L’ESTANY D’IVARS (PLA D’URGELL)

Data.- Dijous 3 d'abril del 2025.

Tipus d’itinerari.- L'estany d'Ivars i Vila-sana és un estany situat entre els termes municipals d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d'Urgell. Es tracta de l'estany, junt amb el de Banyoles (el segón més gran, amb 112 ha), amb major superfície de la Catalunya interior. És una llacuna d'aigua dolça amb una superfície d'aigua de 126 hectàrees i una profunditat mitjana que no arriba als 2 m.

«L’aigua és vida» és una afirmació que pren sentit i entendrem perfectament en el decurs de la visita a aquest estany.

Aigua, flora, fauna i paisatge configuren un espai sorprenent al bell mig de la plana d'Urgell. La vegetació aigualosa, la de ribera, la de secà i la dels conreus de l'entorn han afavorit la colonització natural de la fauna, amb espècies com la llúdriga (que ha arribat a l'estany probablement remuntant el riu Corb des del Segre), també hi ha l'arpella, la tortuga d'estany, amfibis, granotes i gripaus entre moltes altres especies i classes d’animals.

Un dels principals atractius de l'estany és l'observació d'ocells. Amb l'ajuda de prismàtics, tranquil·litat i una guia d'ocells, s'hi pot passar -des dels miradors i aguaits- una bona estona. A l'estany hi abunden els ocells aquàtics perquè en depenen per viure, ja sigui per alimentar-se, refugiar-se o nidificar. Solen estar adaptats morfològica i funcionalment a moure's per l'aigua, nedant, capbussant-se o caminant pels llocs inundats. Hi podrem veure: Cigonyes, bernats pescaires, agrons i esplugabous d’entre els martinets i grans camallargs; ànecs, fotges, corbs marins, cabussets i polles d’aigua, entre els nedadors; gavians, gavines; arpelles -un rapinyaire d’aiguamoll amb poques parelles a Catalunya-, aligots, milans, falcons i esparvers entre els rapinyaires; puputs, blauets, orenetes, mallerengues -com la de bigotis, que s’està recuperant-, entre molts altres ocells. Una mena de paradís on en Noè hi estaria encantat.

Una mica d'historia.- 

«... L’origen d’aquesta llacuna l’hem de buscar a les escasses aigües de pluja de la zona, les quals, a causa de caure en un relleu pla com el palmell de la mà, es van acumular al fons d’una cubeta formada per materials argilosos impermeables sense sortida cap a cap riu. Si a la poca aigua que corria ja de manera natural, sumem l’alta evaporació, això provocava que l’ Estany d’Ivars fos una làmina d’aigua salobre relativament gran (fins i tot s’extreia sal), però poc profunda. No obstant això, el 1861 va patir un canvi radical.

A partir d’aquell any, la construcció del Canal d’Urgell va posar en regadiu tota la plana que envoltava l’estany d’Ivars, fent-lo receptor dels sobrants de l’aigua de reg dels camps adjacents. Aquesta aportació d’aigua dolça va fer que el llac canviés de salobre a dolç i que no arribés a assecar-se a l’estiu, cosa que li va permetre arribar a una màxima extensió de 2.400 x 800 m, un calat màxim de 3,8 m, i a formar-se un desguàs natural. La riquesa faunística i biològica es va disparar, convertint l’estany en un punt de reunió i d’activitat dels pobles del voltant, centrats sobretot en la caça d’ànecs i fotges i en la pesca de l’anguila, la qual es va convertir en un plat típic de la zona.

No obstant això, les zones humides, tradicionalment havien estat assenyalades com a culpables de les epidèmies de tota mena que delmava la població -que es rentessin només els anys de traspàs i que no tinguessin ni per a medecines no tenia res a veure, és clar- pel que es van fer diversos projectes per dessecar la llacuna donats els “immensos” beneficis que reportaria. El 1914 es va preveure el primer, però l’oposició de la comunitat de regants i dels pobles ho van fer inviable. Després van venir la Guerra Civil i la Dictadura i la cosa donaria un tomb dramàtic.

El 1945, l’empresa Locomociones y Transportes S.A., va presentar al govern franquista el projecte de dessecació del llac d’Ivars. Fins aquí, tot normal, però el més graciós és que aquesta empresa, fins aquell moment s’havia dedicat exclusivament als mitjans de transport (va gestionar els aparcaments de l’Expo del 29 a Barcelona, va sol·licitar permís per a un funicular a La Molina, va gestionar el Funicular de Núria, va instal·lar un telecadira allà mateix…). Quin va ser el motiu d’embarcar-se en un projecte que no tenia res a veure amb la seva activitat habitual? La filantropia, segur que no, però el cas és que li van concedir.

Tot i l’oposició dels veïns i dels propietaris expropiats, i després de fer cas omís als primers (la dura repressió de postguerra no deixava marge per a molta queixa), i pagar misèria i companyia als segons -algú es queixava que no li valia la pena ni desplaçar-se a Lleida a cobrar-ho-, la companyia va començar les obres de desguàs. Tenint en compte que obtenia el benefici de poder vendre les terres submergides comprades per quatre xavos a preu de terra de cultiu, el negoci es plantejava interessant… només que la natura imposava la seva llei.

Les obres de drenatge van durar del 1949 al 1951, però el fons salobre va resultar que donava a tot estirar com per plantar arròs, per la qual cosa les expectatives d’obtenir grans beneficis a costa de la reconversió en terres de cultiu es van esfumar ràpidament, però el mal ja havia estat fet. L’empresa, a principis dels 60 es va vendre a preu de saldo els terrenys condicionats com a terrenys agrícoles normals; uns terrenys agrícoles que, en realitat, eren molt pobres i gairebé no donava rendiments. Terres dolentes i un entorn ecològic i humà perdut per sempre… o no.

A l'esquerra, 1935: "Un dia d'esbarjo..." i, a la dreta, 1950: vista aèria, poc abans de la desecació.

Amb el retorn de la democràcia, les veus de recuperació de l’estany d’Ivars es van fer cada cop més insistents, tant des de la societat civil com des dels moviments ecologistes. Cosa que va desembocar que, a principis dels anys 90, l’ajuntament d’Ivars impulsés el projecte de recuperació de l’antiga llacuna.

Durant els anys 90, el desenvolupament del projecte, la compra dels terrenys a inundar als seus propietaris i les anades i vingudes dels jutjats per algun propietari que no volia vendre, van fer que la posada en marxa de la recuperació es demorés fins a l’any 2001. A partir d’aquest moment, es forma el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, el qual gestiona els terrenys adquirits, i s’inicien els treballs als desguassos, el trasllat de les línies elèctriques afectades i de recondicionament del fons lacustre per, finalment, el 2005 donar el tret de sortida al reompliment amb aigua provinent del Canal d’Urgell.

Actualment, l’estany d’Ivars té 2.142 x 730 m i una profunditat màxima de 3,95 m, convertint-se en un dels punts d’interès biològic més importants de tota la província de Lleida i de Catalunya en general, amb més de 400 tàxons de plantes, 200 tipus d’aus, 29 tipus de mamífers, i nombroses espècies de rèptils, amfibis i peixos -darrerament, fins i tot s’ha donat permís per a la pesca de la carpa. Tot un èxit de recuperació d’un espai natural arrasat per la cobdícia humana i que posa de manifest que, per més que hi hagi interessos foscos pel mig, si la societat vol, es pot.

…si no està anestesiada, és clar.»

(Article d’en Irineu Castillo a la Revista «DESCRIU» del 28 de febrer del 2024, a qui agraïm la reproducció.)

Canyers al voltant de l'Estany...

Punt de concentració (a mig camí) i Esmorzar.- Com que anirem per la A-2, passat el poble de Jorba, agafarem la Sortida 543 i ens aturarem a l’ aparcament de vehicles de l’Estació de Servei de Jorba, on ens anirem aplegant tots els cotxes i. els qui vulguin, hi esmorzarem. Si hem sortit puntuals de Barcelona, calculem que sobre les 10 h podem estar ja en aquest lloc i, continuar desprès d’esmorzar per arribar, sobre les 11h, a l’Estany d’Ivars.

Detall de l'Àrea de Servei Repsol de la A-2 a Jorba

Recorregut al voltant de l’Estany.-

Com arribar, en cotxe, fins a Cal Sinén (l'origen i final de la nostra passejada a peu).-

Des de l'A-2, agafarem la Sortida 495 (Bellpuig/Barbens/Ivars). A uns 350 m, prendrem la LV-3344 vers el Camí Vell de Lleida. A uns 9,5 km arribarem a Cal Sinén.

Aparcarem els cotxes, un cop siguem a l’estany, a l’espai d’aparcament que hi ha a Cal Sinén, punt on començarem i acabarem la caminada.

Cal SInén

Començarem la ruta -en el sentit antihorari-:

0,00 km.- Cal Sinén, el Centre de visitants de l’Estany i una de les antigues masies -de l’any 1910- emblemàtiques de l’estany.

0,7 km.- Torre de l’Estany. Punt d’observació i visió panoràmica de l’estany.

0,8 km.- Aguait de Vila-sana. Punt d’observació i aguait de fauna i fotogràfic.

1,1 km.- Punt de pesca controlat i zona de descans amb bones vistes de l’estany. És un bon lloc, també, per a observar la tortuga d’estany.

1,4 km.- Punt d’observació molt bo per a observar espècies d'ocells com ara cames llargues, fotja, polla blava, blauet, arpella... i altres espècies migrants com ara becplaners, gamba roja o bec d'alena.

Passem a tocar d’un espai amb bosc de ribera. Zona boscosa i propera a l'estany. Disposa de camins entrellaçats que porten a una bassa d'amfibis, a una zona de pícnic, i també es pot observar entre d'altres uns refugis per a invertebrats, és un bon lloc per escoltar els cants dels ocells i observar espècies com ara mallerengues, picots, cucuts, oriols i d'altres espècies típiques del bosc de ribera.

1,8 km.- Mirador de Vallmajor. Punt d’observació i mirador elevat amb vistes a l’estany i al Montsec.

2,3 km.- Passarel·la Termenal. Bon punt per a la observació d'aus com ara gavines, fumarells i ànecs.

2,7 km.- Mirador Saulons del Suat. Mirador de dos pisos, pensat per fer una parada enmig de l'itinerari, i un bon punt d'observació d'ocells, sobretot de la illa de les gavines.

3,1 km.- Embarcador d’Ivars. Punt de pesca controlat i zona de descans amb bones vistes de l'estany.

3,2 km.- Aguait d’Ivars. Punt d'observació de fauna i fotogràfic.

3,3 km.- Cavalls de la Camarga. A la zona del canyissar de depuració, hi ha tres cavalls de la Camarga, el Jonc, el Xato i el Boira-Senill. Aquests tres equins s'encarreguen de gestionar mitjançant la pastura 5ha de vegetació. Es recomana no tocar-los ni donar-los de menjar. També és un bon punt per observar limícoles, com ara becadells, cames llargues, xivitones...

3,3 km.- Punt d’observació d’ocells. Zona molt bona per observar i/o escoltar espècies d'ocells d'ambients humits i de canyissar com ara Mallerenga de bigotis, Balquer, Boscarla de canyar, Orenetes, Rascló, i ocasionalment Bitó, entre d'altres. També hi ha una bona panoràmica de l'estany d'arran d'aigua i des de la pedra escollera.

3,9 km.- Punt popular, amb un banc, des d’on es poden fer bones fotos de l’estany.

5,04 km.- Cal Sinén. Començament i final de la passejada.

La caminada és, doncs, de 5,04 km de recorregut per una agradable pista, Els desnivells acumulats son de +/- 25 m. La dificultat tècnica és fàcil. I el temps estimat, amb pauses i aturades, el calculem en unes 2 hores.

Dinar.- El dinar el tenim emparaulat, a les 14h, al Restaurant AMOCA del carrer de la Llibertat 32 de LINYOLA, tel 973 57 51 10.

https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g1728113-d5081067-Reviews-Amoca-Linyola_Province_of_Lleida_Catalonia.html

Tenen un menú diari a 19,90 euros (amb l’IVA inclòs). Uns dies abans ens enviaran, per WhatsApp, el menú d'aquell dia per a que en triem els plats.

Detalls de l'exterior i interior del restaurant

Equip necessari.- Roba, barrets/gorres, fulards o bufandes i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. I qui ho desitgi o necessiti, bastons. Porteu aigua per a la caminada i, qui vulgui, gel hidroalcohòlic.

Com ja hem comentat al parlar del "Tipus d'itinerari", els i les entusiastes de les aus, fareu be de portar prismàtics per "aproximar", des dels aguaïts i punts d'observació, la visió dels diferents animalons.

Lloc i hora de trobada.- Farem el viatge fins a l’Estany d’Ivars i Vila-sana -amb la parada prèvia de «concentració» i per a l’esmorzar a la benzinera de passat Jorba- en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi anem en el propi cotxe i els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que acudiran a la sortida directament, des dels seus domicilis o llocs de residència.

Com que de Barcelona fins a l’Estany d’Ivars hi ha -per la A-2-, aproximadament, uns 130 km i un temps estimat d’una 1h 30’ i que, pel camí, hem de trobar-nos i esmorzar -a l’estació de servei de Repsol de passat Jorba- aniria be sortir de Barcelona -puntuals- a les 8h del matí.

Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dilluns 31 de març, per a poder dir, el dimarts 1 d’abril al restaurant, el nombre de comensals que serem a dinar, el dijous 3. Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Pep.

JA HEM DIT ALS DEL RESTARANT QUE A DINAR; EL DIA 3, 

SEREM 25 PERSONES !!!

Gràcies a tots i a totes per la vostra atenció i participació.

Continuem en contacte.