CADENA CATALANA

HEM FET VIA PER LA INDEPENDÈNCIA !!.

Les xifres de la Via Catalana:

Llargada de la Cadena: 393,8 Km, des de El Pertús fins Alcanar, cal afegir alguns quilòmetres més doncs la Via es va allargar més enllà, dins de la Catalunya Nord i el País Valencià. En total més de 400 km.

Comarques que ha travessat: 15. Al Principat 13, més el Vallespir i el Baix Maestrat.

Termes municipals implicats: 86.

Nombre de trams: 778. Dels quals 57 dins Barcelona.

Llargada mitjana de cada tram: 506 m.

Punt més alt de la Cadena: 499 m a Subirats (Alt Penedès).

Nombre de voluntaris: Més de 30.000, dels quals 5.000 en tasques d’organització.

Autocars mobilitzats: 1.500, alguns contractats a fora de Catalunya.

Nombre de participants: 1.600.000 (segons la Generalitat), 400.000 (segons el Ministerio del Interior del  Gobierno de España) tot i que el ministre espanyol de Asuntos Exteriores ha tingut de reconèixer que la Via Catalana ha sigut “un èxit de convocatòria, d'organització, de logística i de comunicació”.

Nombre de samarretes de l’ANC venudes: Més de 500.000.

Periodistes acreditats: 1.000, dels quals 200 de mitjans estrangers, indiquen l’expectació davant la jornada.

Repercussió internacional: El ressò de l’èxit de la Cadena a la premsa internacional ha estat notable, diaris de 35 països n’han donat notícia (fins i tot a les portades) o hi han publicat articles. Els principals canals de televisió del món com la BBC, Aljazeera, Euronews, Russia Today, France TV, entre d’altres, han fet extensos reportatges per al seus espais informatius.

La nostra participació:

Nosaltres, la gent de la nostra colla, també hi hem contribuït. Repartits, concretament a Premià de Mar, a Barcelona -al Fòrum i al Passeig de Gràcia-, a  Alcanar i, el grup més nombrós, a Montbrió del Camp (tram 183) amb una “pancarta” d’estelades de més de 23 m –idea de la Lydia i en Joan- amb la qual els organitzadors locals ens han demanat que obríssim el tram.

Ha estat –a tot el territori- una jornada festiva, emotiva, pacífica, multitudinària, plena de civisme i desig de llibertat, reivindicativa i alhora alegre. Un dia on la dignitat col·lectiva ha omplert d’estelades i samarretes grogues les ciutats, els carrers, les places, els pobles i les carreteres de tot Catalunya. La Via Catalana i concretament la societat civil que l’ha fet possible, posant-se davant dels polítics, marca un camí sense retorn fins assolir la irrenunciable sobirania del nostre poble.

Gent diversa, de tota condició i origen, grans i petits, famílies senceres, en grups o individualment, originaris i nouvinguts,... però tots amb el mateix sentiment de voler manifestar -com un sol poble i donant-nos les mans- l’ anhel d’esdevenir una nació, un estat, lliure.

I el que també és molt important: el món ens ha vist i son molts ja els qui comencen a comprendre que Catalunya és un país que, d’una manera cívica, integradora i democràtica, vol ser un estat independent.

Tot i l’indiscutible èxit d’aquesta manifestació ciutadana, encara ens queda molta feina per fer. Cal fer pedagogia, saber explicar el projecte a molts conciutadans que encara  hi son aliens, que pensen que d’altres alternatives son possibles o en desconfien de les seves conseqüències. Ara ens toca eixamplar la majoria social, explicar –amb un programa coherent, engrescador, al màxim unitari i amb voluntat constructiva- el que volem i per què ho volem.

La darrera paraula, no ho oblidem, sempre la tindrà les urnes. Serà el vot de la majoria –confiem que d’una gran i inequívoca majoria-  el qui, a la fi, decidirà.

Se’ns gira feina i no tenim massa temps per fer-la. Jo, com molts de vosaltres, aquell dia -el de la independència- hi voldria ser !!.

Text.- Pep

Fotografies de la colla.- Enric, Joan i Montserrat (fotógrafa de Montbrió del Camp).

CRIDA A LA 40ena SORTIDA XINO XANO

CAMINADA PELS SALTS I ELS GORGS DEL TORRENT DE LA CABANA (CAMPDEVÀNOL)

Data.- Dijous 19 de setembre de 2013.

 

Tipus d'itinerari.- L’itinerari que us proposem en aquesta caminada ressegueix el fresquívol torrent d’Estiula, conegut popularment com el torrent de la Cabana, on podrem gaudir de la bellesa visual dels seus salts d’aigua i gorgs d’aigües transparents.

Durant el recorregut podrem observar diferents comunitats vegetals que es disposen segons els condicionants ambientals i l’acció modificadora de l’ésser humà, com és el cas del bosc de ribera, format principalment per verns, que hi ha a la llera del riu Merdàs; la pineda de pi roig, plantada amb finalitats productives, que va substituir les rouredes, i els boscos caducifolis originaris que ocupen la major part de la vall d’Estiula. També hi ha zones obertes, formades per feixes amb prats i matollars, que ens recorden que totes aquelles valls s’havien conreat i que actualment resten abandonades o tan sols aprofitades com a terrenys de pastura per al bestiar.

La presència de l’activitat humana en aquestes valls és present en les restes d’una antiga teuleria i d’un possible antic molí sota el mas del Colomer, en alguns masos encara avui en dia actius, com cal Paraire (on, amb la marca “Mas d’Estiula”, fan i venen iogurts i formatges artesans) o el mas Baussacs i en l’activa explotació forestal que ha obert amples i fangosos camins i ha deixat petja en les zones d’aclarida dins del bosc.

Finalment, en els punts més alts de l’itinerari gaudirem de la vista cap a la Serra de Montgrony i la Serra Cavallera, les dues grans serralades del Prepirineu al Ripollès.

 

 

Recorregut i dificultat.- Començarem la caminada a l’estació de Campdevànol. Cal anar, uns 1,5 km, per una pista-camí que voreja la carretera GI-401 que va a Gombrèn, fins a l’àrea de lleure de la Font del Querol (on esmorzarem). Pràcticament davant de Cal Paraire surt el camí, senyalitzat, que porta als gorgs i salts del Torrent de la Cabana. El recorregut  serà:

0,00 km. 0h 00’ .- Area de lleure de la Font del Querol.

1,35 km. 0h 25’.- Cal Paraire. El camí surt de davant l’accés al mas.

2,52 km. 0h 55’.- Gorg de la Cabana.

2,70 km. 1h.00’ – Gorg de la Tosca.

3,10 km. 1h 10’.-  Gorg de l’Olla.

3,35 km. 1h 15’.-  Gorg de la Bauma.

3,80 km. 1h 25’.-  Mirador del Gorg del Forat.

4,10 km. 1h 35’.-  Gorg Petit del Colomer.

4,77 km. 1h 45.-  Gorg del Colomer.

5,10 km. 1h 50’.- Cruïlla de pistes

5,85 km. 2h 00’.-  Mirador sobre la Vall d’Estiula i la Serra de Montgrony.

6,17 km. 2h 05’.-  Collet del Colomer. Màxima alçada del recorregut (978 m).

6,45 km. 2h 10’.-  Mirador sobre la Vall de Baussacs, el Pirineu i la Serra Cavallera.

7,75 km. 2h 20’.- Collet Daguí.

7,85 km. 2h 35’.- Mas Baussacs.

8,40 km. 2h 45’.- Avellaneda (antic conreu d’avellaners).

9,25 km. 3h 00’.- Àrea de lleure de la Font del Querol.

Retornarem, desfent els 1,5 km, fins al poble de Campdevànol on dinarem. Així doncs el recorregut total de l’excursió -a peu- serà de 12,25 km. El temps estimat per a fer-los, sense pauses ni aturades, és d’unes 4h. El desnivell acumulat és de +/- 218 m.  La dificultat, tot i la distancia recorreguda, és baixa.

Aquells que no vulguin fer tot el recorregut circular i estalviar-se uns 2km de caminada i uns 100 m de desnivell, un cop al Gorg del Colomer, poden retornar a l’ Àrea de lleure de la Font del Querol desfent el camí per on hem anat (mireu aquest gràfic).

Dinar.- El dinar el farem al restaurant de l’hotel La Sèquia Molinar del carrer de la Fulla, 12 (carretera Nacional 260), tel 972 712 836 de Campdevànol

 

http://www.lasequiamolinar.com  

http://www.gourmetvinos.com/articulo.php?ID=1055 ,

on ens faran un menú de 14 euros amb el cafè i l’ IVA inclòs. Dinarem a les 15h (el restaurant està a uns 0,5 km de l’estació) i desprès agafarem el tren de tornada a Barcelona que surt a les 18h de Campdevànol i arriba a les 20h a Barcelona.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Cal pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- en Llorenç i l’Antonio portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives, en Josep Mª i la Montse la llet i el cafè,  en Carles i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre, la Montserrat (si pot fer-lo) el pastís artesà i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Roba, calçat adequat al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui). No oblideu, barrets i protecció solar i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.-  El desplaçament fins a Campdevànol el farem en tren. Agafarem el tren de Rodalies-Renfe de la línia R 3 que va de l’Hospitalet fins a Ribes de Fresser. Passa per l’estació de la Plaça de Catalunya a les 7h 57’ i per l’estació de La Sagrera-Meridiana a les 8h 05’. Arriba a Campdevànol a les 10h 02’.

Els qui el vulguin agafar a la Plaça de Catalunya es trobaran, sota el rellotge de davant les taquilles, a les 7h 40’ i els qui ho facin a l’estació de La Sagrera-Meridiana l’hora de trobada, davant les taquilles, serà a les 7h 45’. Per a facilitar el “control d’embarcament” s’agrairà digueu a en Josep Maria, en el moment d’inscriure-us a la sortida, en quina de les dues estacions agafareu el tren.

No oblideu de portar la “Targeta Dorada” de Renfe, penseu que amb ella ens fan un 40% de descompte en el preu del bitllet (i el jubilats no estem per a regalar rés !!).

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins el matí del dimarts 17 de setembre, trucant o escrivint un correu a en Josep Maria, el company que coordina aquesta sortida; més que rés per tal de  confirmar, al restaurant, el nombre de comensals que serem a  dinar.

 

Recordeu dir-li en quina de les dues estacions (“Plaça de Catalunya” o “La Sagrera-Meridiana”) agafareu el tren d’anada.

 

 

ONZE DE SETEMBRE 2013

CADENA HUMANA PER LA INDEPENDÈNCIA

 

Tal i com es quedà al  passat Sopar d’Estiu, aquells de la colla que ho vulguin, acudiran, el proper ONZE DE SETEMBRE, a fer “Cadena per la Independència”.

 

Un bon nombre anirem cap al sud, a "reforçar” els trams de “cadena” on sembla que cal més presència de gent d’altres zones més poblades. Concretament  al TRAM 183 que és als voltants de Montbrió del Camp.

 

D’altres companys i companyes, per raons de proximitat, familiars o perquè ja s’havien compromès amb altres colles o grups d’amics “faran cadena”  en d’altres llocs. No hi fa rés, el que cal és que arreu hi hagi gent disposada a afegir-se, ma amb ma, per tal de donar continuïtat a aquests més de 400 km festius i reivindicatius.

 

 

Per als que anem al TRAM 183, recordeu que:

 

EL LLOC I L’HORA DE TROBADA ÉS: El dia ONZE DE SETEMBRE a la Plaça de Catalunya (davant del Hard Rock Cafè) a les 9h 30’. IMPORTANT: CAL SER MOLT PUNTUALS DONCS ENS COMENTEN ELS ORGANITZADORS QUE ELS AUTOCARS NOMÉS PODRAN ESTACIONAR A LA PLAÇA CATALUNYA 15'. 

 

ELS AUTOCARS, organitzats per l’entitat “Sobirania i Justícia”, sortiran PUNTUALS a les 10h. A nosaltres ens han assignat l' autocar Nº 2 (de 50 places).  

 

Un cop siguem a REUS, disposarem de temps lliure per a fer una passejadeta per la ciutat. El dinar el farem al restaurant ANTIGA CASA CODER, de la cèntrica Plaça Mercadal 16, on cal que hi siguem de les 12h 45’ a les 13h.

 

Desprès de dinar, a les 14h 30’, sortirem de Reus en direcció a Montbrió del Camp fins al TRAM 183. És un tram relativament proper al nucli del poble, però a la zona on hi ha el polígon industrial, amb poques ombres. CAL, PER AIXÒ (SI FA UNA TARDA DE CALOR), ANAR PROTEGITS DEL SOL AMB BARRETS, CREMA SOLAR I ALGUNES BOTELLES D’AIGUA.

Cal ser al nostre lloc de la "cadena" a les 16h. A les 17h14' (commemorant l'Onze de setembre de 1714) tota la CADENA HUMANA bategarà com un sol cor !!!. Com señal d'inici de la Cadena, sonaran tots els campanars del país mentre els participants tindrem les mans agafades amb el simbolic gest d'un comú desig de llibertat. 

La Cadena durarà fins les 18h. Durant aquella estona es faran les fotografies i s'enregistrarà la Via en vídeo des de l'aire. Si algú de nosaltres pensa en portar un aparell de radio podrem seguir el moment a tot el país (els mòbils se saturaran...).

Sembla que, certament, viurem un nou dia històric.

 

De moment això és tot. Per a qualsevol qüestió relacionada amb aquest tema podeu posar-vos en contacte amb en Carles o l’Elena que son els coordinadors d’aquesta acció.

 

Una molt bona DIADA.

 

 

CRÒNICA DE LA TROBADA-SOPAR D'ESTIU 2013

 

 

SOPAR, A LA FRESCA, EN UN PATI DE GRÀCIA

A les nou clavades, puntuals, travessem els menjadors de EL REBOST DE LA PLANA fins al pati interior on ja hi tenim la taula parada. Alguns ja fa estona que s’esperen asseguts en les taules que hi ha davant l’entrada del restaurant i que ocupen un dels racons de la tranquil·la plaça Trilla.

A mitja tarda ha fet un xàfec que ens ha fet témer el pitjor; a les vuit, però, el cel s’ha aclarit i ara, fins i tot, la temperatura i l’atmosfera del capvespre és més fresca i transparent.

  

El restaurant, en aquests moments encara amb pocs clients, pinta be. El personal sembla agradable, les taules ben parades i totes les parets guarnides amb un munt de quadres que acompanyen i donen un toc de color a l’entorn. Sortim al pati. El primer que ens crida l’atenció és la nostra taula, en forma d’U, que ocupa bona part de l'espai, a l’”ombra” d’uns vells llimoners i protegida de les possibles mirades dels veïns -que, suposem, hi ha més amunt-  per uns grans para-sols.

Anem ocupant  -en una barreja de tria voluntaria i atzar- els diferents seients. La majoria dels comensals ens veiem sovint –fonamentalment per les sortides xino-xano, les de primavera o les de tardor-; amb d’altres, un cop l’any, pel sopar d’estiu i amb alguns (com en Jordi T., la Isabel N. i en Josep F.) ens hem retrobat de nou –en aquesta trobada- després de molts i molts anys. Aquest és un dels objectius i, si m’ho permeteu, l’encant i el valor d’aquestes trobades-sopar d’estiu.

 

 

 

 

 

De sobte, uns “homes de negre”, ens trenquen aquests pensaments i emocions i ens retornen a la realitat: “...vi blanc, negre o rosat ?”, “...vol aigua ?”, pregunten. Triem, amb una recomanació però: “... deixi alguna ampolla de Rioja però preferim vins dels país”. El cambrer hi està, també, d’acord. Tots contents.

 

Com a pròleg del sopar, a petició d’alguns dels assistents i per a que ho anem rumiant al llarg de la nit, la Gemma ens posa al corrent sobre la “Cadena humana” –oficialment, Via Catalana cap a la Independència- que l’ANC i bona part del poble de Catalunya pensa fer el proper Onze de Setembre, unint ma amb ma els 400 quilòmetres que hi ha entre el Pertús i Alcanar. Acordem participar-hi com a col·lectiu. La Gemma, en Jaume i la Montserrat T., membres tots ells de l’ANC, ens aniran informant sobre els detalls i els possibles trams de la “cadena” on la nostra presència pot ser més necessària i útil.  Aneu mirant, de tant en tant, el correu electrònic.

 

Sense cap toc de cornetí, de xiulet o de sirena previ, d’una manera espontània i unànime, donem inici a l’ àpat. Tot conversant ens servim les amanides que, com una mena de “centres de taula”, tenim ja estratègicament repartides entre els comensals. Van venint, progressivament, els altres plats “a compartir” de la primera part del sopar: torrades amb tomàquet, camembert fregit amb salsa de mores, verdures a la brasa amb salsa romesco, “chocos” fregits a l’andalusa,... Tot –a parer d’aquest cronista- molt al seu punt i bo. Ara vindran, tot i que alguns ja comencem a estar tips, els plats triats per a la segona part. Carn (confit d’ànec o “solomillo” a l’Oporto) o peix (bacallà a la llauna o suquet de lluç) son les diferents opcions que hom ha pogut escollir. La gent del meu “sector” de la taula, diuen, que tot està molt be i bo.

 

 

Al llarg de la nit, segurament estimulades pel menjar i els “vins del país”, les converses -“acotades” per l’obligada disposició de cadascun de nosaltres en la taula- es van animant. Parlem de records però, també, de projectes de present i de futur i de com està el país... !. Alguns, fins i tot, s’aixequen del seu lloc per a fer fotografies o, puntualment,  “ficar cullerada” en alguna conversa de l’altre extrem de la taula. No tenim la sensació, però, de fer gaire fresa. Uns targetons ens adverteixen que l’Ajuntament (per a facilitar el descans dels veïns) obliga a tancar la terrassa-pati a les 24 h. Disciplinats, a aquesta hora, abandonarem el lloc.

 

 

 

 

 

Seguint el “programa” del sopar arribem als postres. Al meu llaminer parer, fluixos: Xarrup de llimona o Tiramisú, però bons i, a més, acompanyats –de forma generosa- de cava. Un cava que permet un brindis –ben merescut- en honor als “navegants” i, molt especialment, al seu feliç retorn (sans i estalvis) del viatge, en veler, des de Mataró fins Almeria i tornar. I, també, per la salut de tots, els qui som aquí i els qui –per diferents raons- no han pogut venir.
 

Rematem l’àpat amb els cafès, “carajillos” o infusions i el Sopar-trobada 2013 amb la preceptiva i obligatòria fotografia oficial que immortalitzarà, gràficament, l’acte.

Pràcticament a les dotze en punt deixem el local. Ens acomiadem, penso que satisfets. Satisfets per haver gaudit d’una oportunitat més per a retrobar-nos i  anar, així,  “regant”  i mantenint ben viva la nostra vella amistat. Que per molts anys ho puguem continuar fent.

No voldria tancar aquesta crònica sense agrair, en nom de tots, a en Josep Mª i a la Montserrat B. la feina d’organització d’aquesta Trobada-Sopar i a tots i a totes –alguns vinguts de lluny- la vostra presència i participació.

Salut i bones vacances d’estiu.

Text.- Pep.

Fotografies.- Jaume i Enric.

 

 

 

CRÒNICA DE LA 39ena SORTIDA XINO-XANO

PASSEJADA PER LA RIERA DE GUALBA

Poc després de les nou del matí coincidim, procedents des dels diferents llocs de residència, els xino-xaners/eres que ens hem aplegat avui i tots els vehicles (moto i cotxes) al restaurant Can Cambó de Gualba. Aparquem a l’ombra d’un ufanós noguer carregat de nous verdes... ens venen a la memòria aquells versos d’en Samaniego que, a la nostra infància, ens feien aprendre –amb molts d’altres- a les classes de literatura (espanyola, clar). Seran premonitoris del que ens hagués pogut passar a l’excursió d’avui si haguéssim tornat enrere davant les primeres i aparents dificultats:  

 

Subió una mona a un nogal,
y cogiendo una nuez verde,
en la cáscara la muerde;
conque le supo muy mal
arrojola el animal,
y se quedó sin comer.
Así suele suceder
a quien su empresa abandona
porque halla, como la mona,
al principio qué vencer.

  

Comuniquem al restaurant que, a l’hora de dinar, serem 16 persones i continuem –en els cotxes necessaris- fins a Gualba de Dalt.

Superat el nucli habitat del poble ens aturem i aparquem per esmorzar al paratge conegut com la Illeta, a tocar de la riera i on hi ha la Font del Rellotge. És una font curiosa, l’aigua raja dins la concavitat d’un gran bloc de pedra on l’ombra del raig assenyala l’hora solar sobre uns petits cercles  numerats. Diuen que hi havia una placa (nosaltres no l’hem sabut trobar) que deia: “Veus dues coses alhora: l’aigua i l’hora del sol”.

 

 

 

Fem l’esmorzar tradicional, amb tots els tradicionals “guarniments” (que per sabuts no repetiré); es produeix, però, un fet destacable: avui tenim dos pastissos, millor dit, dues coques de campionat. La de la Montserrat –farcida de melmelada de gerds i fruita confitada... hummm !!!- i la de la Mª Rosa –que encara conserva tot l’aroma de l’art de la bona coca, feta al forn, amb els ingredients clàssics... hummm !!!-. Postres dobles però la colla ha fet, sense gaires precs i amb gran joia i plaer, també, doble feina...nyam...,nyam...

 

Un quilòmetre més amunt d’on hem esmorza't,  en una de les entrades laterals del Parc mediambiental del RACC (tancat des del passat 1 de maig), aparquem definitivament els vehicles i comencem la passejada a peu. El propòsit de la sortida és arribar-nos fins el Salt de Gualba, pujar fins el Mirador que el domina i retornar –desfent el mateix camí d’anada o, si podem, baixant per la riera- fins on hem deixat els cotxes. El fet que tot el recinte del Parc del RACC estigui envoltat per una tanca perimetral i que les instal·lacions estiguin, també, fora de servei –potser- ens ho impedirà. Per internet hem vist que hi ha alguns que –per tal d’estalviar-se de pagar l’entrada al Parc- han fet aquesta mateixa ruta accedint-hi per la pista que porta a la Central nº 3 i, travessant la riera en aquest lloc, visitar el Salt i el Mirador. Aquesta és la nostra intenció.

La Riera de Gualba en el punt on iniciem la passejada.

Amb alguns dubtes comencem la caminada per una pista que puja suaument pel mig del bosc. A la nostra dreta, a l’altre costat de la tanca que ressegueix tot el recinte del Parc del RACC i al fons de la vall, sentim la riera. Al poc ens creuem amb uns excursionistes que, casualment, son del mateix Club d' en Pep. Al preguntar-los si venen del Salt de Gualba... ens contesten que si, que aquesta era la seva intenció, que han anat fins la Central Nº 3 però que, a l’altra banda de la riera, la tanca hi impedeix el pas. Ni tant sols han intentat, diuen, creuar a l’altre costat. El que ens temíem, diu en Pep, de tota manera ens hi arribarem...

Els companys de la Xino-Xano, que obrint marxa no s’han entretingut parlant amb aquests excursionistes, ja son un bon tros amunt... continuem. El coordinador de la sortida, tement el pitjor, fa estona que va pensant alternatives a la ruta prevista... Arribem a l’alçada de la Farga de l’Aram una antic obrador on, fent servir la tècnica dita –precisament- de la farga catalana, reduïen el mineral, en una sola operació i amb l‘acció del carbó vegetal, per produir matèria –de coure o ferro- soldable o mal·leable. Hi podem veure, enmig de la vegetació, restes d’edificis i una xemeneia feta amb maons. En Pep proposa baixar-hi: son restes de l’arqueologia industrial...; hi ha qui diu que l’any 1742 ja existia (tot i que, documentalment,  no se’n parla fins el 1843)...; va estar en funcionament fins el 1924...; Joan Miquel, a tu això t’agradarà...; és aquí mateix... insisteix; però “el personal”, veient el mal camí que hi mena i les runes envoltades de bardisses, prefereix continuar –fent veure que no senten rés- pel fressat camí que porta a la Central Nº 3.   

Imatge antiga de la Central Nº 3

Arribem a la Central Nº 3, coneguda també com la Fàbrica de Baix. És la tercera central hidroelèctrica (amb la de Santa Fe i la Central Nº 2 o la Fàbrica de Dalt) que aprofita l’energia i els desnivells de la riera de Gualba. Antigament hi havia un operari que, amb la seva família, hi feia estada permanent; actualment està en funcionament però automatitzada. Tot molt tecnificat i modern, dins sentim el brunzit de les turbines, però hi trobem a faltar -com a la vella farga- el batec humà.

 

La riera passa a tocar de la Central: veiem una passera amb grans blocs de pedra que la travessa i, tal i com ja ens han advertit els excursionistes, la tanca del Parc a l’altre costat... ho tenim malament. De sobte, però, veiem que una cinquantena de nois i noies, amb algun monitor, venem pel corriol que hi ha a l’altra riba... no sabem per on, ni com, però el cert és que han passat la tanca i la passera, fins on nosaltres som, sense cap problema. Els deixem creuar i, ara som nosaltres els qui travessem la llera de la riera i la tanca (per un pas -per a vianants- no visible des de la Central) sense cap problema, ni senyal de prohibició. Som dins el recinte del Parc, seguim el camí que va pujant en direcció al salt; ben aviat trobem algun indicador de l’ “itinerari blau” del Parc; el corriol va fent llaçades, fins arribar a un punt on tenim una bona visió del Salt de Gualba i, al seu peu, el Gorg de la Goja lloc de nombroses llegendes. Un caminet –amb un rètol que diu: “pas prohibit, perill d’esllavissades”- porta fins sota mateix del salt; no hi anem. Pel saltant, en aquesta època de l’any, no hi baixa gaire aigua; tot i això la visió dels seus 133 m d’alçada, formant diferents graons, i la quietud i foscor de les aigües del gorg impressionen.

 

El Salt de Gualba

El Gorg de la Goja

Continuem la ruta pujant, amb algunes ziga-zagues més, fins dalt del Mirador. Des d’aquest punt, a 365 m. d’alçada, el panorama sobre tot l’entorn val la pena: als nostres peus i en primer terme, el Salt de Gualba, la riera -des de Santa Fe fins a Gualba- i el Parc del RACC; enfront, el Puig de Sant Vicenç, les boques de la pedrera-mina de l’Americano (aquest és el nom d’un dels seus primers propietaris, fill d’una casa de pagès que portava aquest nom, l’amo de la qual va anar a Amèrica a fer fortuna) i la serra de Xauxa també amb moltes pedreres. Podem resseguir, amb la mirada, tot el recorregut que acabem de fer en aquesta passejada. En Joan Miquel decideix que és, aquest, un bon lloc per a fer-nos la foto “oficial” de la Sortida.
 

Des d’aquí el recorregut és ja de baixada. Tot i que, potser, un cop siguem baix –en l’espai i entrada principal del Parc del RACC- tindrem problemes per sortir del recinte, decidim retornar tot seguint la riera. D’una o altra manera en sortirem, diem.

Passem per l’anomena’t “camí dels esquirols” on ens entretenim contemplant una cuca que, com una petita “botifarra”, penja d’un invisible fil. Quines coses més estranyes hi ha a la natura !! Que hi deu fer allà penjada ?

 

 

Baixem fins a tocar la Riera de Gualba alguns, fins i tot, s’hi refresquen (la cara i el clatell) a les seves aigües. La barreja de vegetació, la llera del torrent i l’aigua saltant entre les pedres ens ofereixen un munt de detalls i racons de gran bellesa. A més el lloc és ideal, diem, per a una passejada en ple mes de juliol. Ens hi estem una estoneta xerrant i badant.

 

 

 

 

 

 

La natura –ara amb el Parc tancat- va tornant al seu estat “salvatge” molts dels llocs que s’havien “humanitzat”: les fonts artificials (de la Molsa, de la Granota, de l’Arbre), ara estan seques; els bancs i taules fetes d’obra, trencades i mig amagades per les bardisses, les heures i les falgueres; els camins i els indicadors, desapareguts o desapareixent; els troncs de ponts i baranes podrint-se dins l’aigua;... sense gent, l’ indret és un veritable racó de pau; aquí, en plena  natura,  no hi trobem a faltar l’acció ni la presència de l’home !!!

 

 

 

 

 

Fem un munt de fotografies del paisatge i d’alguns detalls del que, encara, queda del Parc i arribem, finalment, a la porta lateral d’entrada on hi tenim els cotxes aparcats. Un guarda de seguretat, surt d’un edifici que hi ha al costat, ens obre –amablement- la porta i ens deixa sortir responent als nostres mots d’ agraïment amb un: “De nada y buenos dias !!”.

Son 2/4 d’una. El recorregut, de 6 km, l’hem fet –amb parades incloses- en dues hores i mitja. Decidim aturar-nos a Gualba i visitar-hi l’església de Sant Vicenç i alguna de les fonts i cases de la vila.

Només entrar al poble, davant de Can Figueres (una gran casa pairal), ens trobem amb en Carles, l’Enric i la Carme que han vingut, només, a dinar però que feien temps donant un tom per Gualba.

 

Can Figueres

 

 

Plegats visitem la plaça de Joan Ragué on hi ha la Casa de la Vila, una font i l’església de Sant Vicenç que presideix el nucli històric. Aquest temple, molt transformat al segle XV amb capelles laterals i un campanar vuitavat, conserva encara l’absis i la façana del seu origen romànic. A la placeta enjardinada que hi ha al costat de l’església hi ha la Font de la Rectoria i un curiós rellotge de sol horitzontal, sobre un gran bloc de granit, on hi ha gravat l’escut del poble i l’ inscripció: Amb la llum i la veritat Gualba i jo anirem a l’hora.
Potser Gualba és la població amb més rellotges de sol per metre quadrat... n'hem vist, en poca estona, un munt !!

 

Parroquia de Sant Vicenç de Gualba

 

Son 2/4 de dues i és hora ja d’anar a prendre les cerveses i entaular-nos per a dinar. Quan arribem al restaurant Can Cambó, en Josep S. ja ens hi espera. Mengem un menú prou digne amb bona varietat de plats.
A les postres en Josep Lluís, molt content pel viatge que han fet -en veler- des de Mataró fins Almeria (anar i tornar), ens obsequia amb unes copes de cava. Brindem per l’èxit del “retorn als orígens” i per la salut de tots plegats.

 

 

 

Aprofitem la sobretaula per a parlar dels projectes per aquest estiu, per als propers mesos i per als propers anys... que no ens falti -mai- l'entusiasme, l’empenta ni l’ il·lusió !!!

Ens acomiadem –només- per a uns dies doncs, gairebé tots, ens tornarem a retrobar en el proper Sopar d’Estiu del dijous 11 de juliol, d’aquí a una setmana.

En Josep S. es compromet a organitzar la Sortida Xino-Xano del dijous 19 de setembre, la que farà 40 !!!. Serà, possiblement, una caminada pels voltants de Llavaneres. Ja penjarem, uns dies abans, la Crida al Blog.

Agraint la presencia i participació de tots i totes ens acomiadem -els qui hi puguin acudir- fins al Sopar i/o la propera Xino-Xano.

Una abraçada a tota la colla i molt bones vacances /"escapades" d’estiu.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel, Enric, Mª Rosa/Jaume i Pep.