CRÒNICA DE LA 46ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA FINS A LA FORTIFICACIÓ IBÈRICA DEL TURÓ DE MONTGRÒS

A l’hora acordada –les 9h- tots el cotxes, procedents dels diferents punts de partida, fem cap a l’aparcament que hi ha davant de l’església de Sant Martí del Brull.

Dues noves companyes s’han afegit a la colla en aquesta sortida: la Maria José –antiga Bagheera i Akela dels nostre Agrupament- i la Montserrat Baig, ambdues, també, des de jovenetes Noies Guies i per tant expertes caminadores. Benvingudes !!

            

Seguint el programa i la tradició el primer que hem fet, després de les salutacions, ha estat esmorzar. Ho fem –ja coneixíem el lloc- a la Font de Sant Martí, sota mateix de les runes del castell del Brull, en la taula i els bancs que hi ha al costat d’una moderna i curiosa creu de terme. No tornaré a repetir –ja ho hem fet a cada crònica- en que consisteix aquest “ sagrat ritual”, el que si vull dir és que cada cop hi apareixen noves i més bones menges... en aquesta ocasió uns bunyols de vent (desinflats) i un gran pastis, aquesta vegada circular, que ha desaparegut en un obrir i tancar d’ulls.

La ruta que seguim avui –fugint d’aventures i d’itineraris “perdedors”- pren el camí senyalitzat –una pista asfaltada, primer, i de terra, després- que condueix directament a la Fortificació del Turó de Montgròs. No volem fer “el salt” una altra vegada a en Marc l’arqueòleg-guia d’aquest important monument ibèric i, per això, decidim anar pel recorregut més segur. Si tenim temps, alguns proposem fer el retorn baixant fins al Sot de les Bigues, vorejar el Camp de Golf i passant per l’església i la casa de Casademunt tornar al Brull. Fer, al revés, l’itinerari que teníem previst a la 44ena Xino-xano.

Cap amunt i cap avall

El camí passa, entre prats i boscos, prop de diferents masies aïllades (Can Coromines, Can Croselles, el Solà, Can Rovira, el Solà de Dalt, La Sala). L’itinerari amb suaus pujades i baixades circula, per dalt dels Cingles del Saní, al voltant dels 840 metres d’alçada oferint-nos diverses panoràmiques sobre el Montseny (el Matagalls, el Pla de la Calma, el Tagamanent) i –als nostres peus- la vall que forma la riera del Pujol que baixa fins Aiguafreda.

Quan ja hem recorregut uns 2,5 km agafem el desviament que porta al Boix i a l’ aparcament de vehicles del jaciment ibèric (on, normalment, hi ha una cadena que impedeix el pas dels cotxes i obliga a continuar a peu). El camí va baixant en suau pendent, al llarg d’un quilòmetre més, per damunt del serrat envoltat de cingles on hi ha el Turó de Montgròs.

Son les 11 del matí i hem quedat amb en Marc, el guia, a 2/4 de dotze. En Josep Lluis, el coordinador de la sortida, el truca per telèfon: en Marc està de camí però encara trigarà uns 20’ en arribar. Prenem el sol asseguts davant el tancat que impedeix l’accés al recinte arqueològic tot contemplant l’impressionant muralla que, en el punt més estret de la “península” que forma el serrat, hi barra el pas.

Quan arriba en Marc, l’arqueòleg i guia, ens dona una veritable lliçó d’història:

• ·      Qui eren els ibers i, concretament, els ausetans -que ocupaven l’actual comarca d’ Osona-.
• ·    Quan i com es descobrí el jaciment l’any 1974 i les diferents campanyes d’excavació i restauració que s’hi continuen fent.
• ·        Les principals característiques i les diferents èpoques de la fortificació: la primera muralla del segle V aC.; la muralla ibèrica principal començada a edificar el segle IV aC. i  el nous elements, reforços i millores efectuades el segle III aC., segurament davant els possibles atacs dels romans –una única entrada lateral, fossat davant la muralla, torres, bastions i cossos de guàrdia seguint els models defensius i les tècniques militars de grecs, cartaginesos i dels mateixos romans-.
• ·   Les tècniques d’atac de l’època i les estratègies i recursos dels defensors. Ens explica, també, les costums i forma de vida dels antics pobladors del lloc que, pel que en Marc ens diu, eren –com nosaltres- bons bevedors de cervesa...
• ·         Les dimensions: 150 m de llargària –de single a single-, una amplària d’uns 5 m, una alçada màxima conservada d’ entre 3 y 4 m; destacant-ne la vistosa torre d’11 per 12 m i una alçada de 5 m; totes aquestes alçades però originàriament, ens diu, devien fer el doble.
• ·        La raó de ser d’aquesta fortificació –reflex d’una comunitat organitzada i amb recursos (molt a prop al Solà, a la riera del Pujol i al Pla de la Calma hi havia mines de coure)- molt probablement la finalitat era protegir el recinte, d’unes 9 hectàrees, dels possibles atacs dels romans. Una mena de refugi fortificat.
• ·        L’ evidència de que cap el 200 aC. –durant la segona Guerra Púnica o en la revolta dels ibers sufocada per Marc Porci Cató- el recinte patí un violent incendi després del qual va ser destruït o abandonat. A partir de llavors només hi hauran ocupacions esporàdiques fins el segle I aC.
• ·       Les ruïnes o el mas medieval que s’aixecà al recinte interior, aprofitant part de la muralla i el material d’enderroc de la mateixa, darrer vestigi d’ocupació d’aquest estratègic lloc.

Un grup d'"atacants" disposats per assaltar la fortalesa... 

Tot això i un munt de preguntes que li hem anat fent, ens ha anat explicant i aclarint en Marc des de fora, des de dins i, gairebé a vista d’ocell, des de dalt d’una estructura metàl·lica que facilita la visió de tot el conjunt.

Prop de la una del mig dia donem per acabada la visita i ens acomiadem d’en Marc agraint-li les seves planeres però erudites explicacions i la passió i entusiasme que manifesta per la seva interessant professió.

Evidentment, només tenim temps per a retornar al Brull, desfent el camí per on hem vingut. Així ho fem. El recorregut total de l’excursió ha estat, doncs, d’uns 8 km i el desnivell acumulat de 120 m.

Clars indicis de que ja tenim la Primavera a tocar...

Passa una mica de les dues quan ens entaulem al restaurant Can Pasqual per a, després de prendre les cerveses, dinar-hi. El menjar: amanides, seques amb rostes de cansalada i carn a la brasa ha estat molt be.

Després de la sobretaula donem, formalment, per acabada la sortida amb la foto oficial de grup davant l’església de Sant Martí del Brull (hi falten en Carles, l’Elena S., la Mª José i la Montserrat B. que no s’han pogut quedar al dinar).

Agraïm a en Josep Lluís la coordinació de la sortida i a tots i totes, d’una manera molt especial –amb el traspàs encara tant recent de la Montserrat- la vostra assistència i participació. Estic convençut que a la Montserrat, que tots sentim tan propera, li complaurà que –malgrat tot- continuem sortint i caminant tots plegats.

Recordeu que la propera excursió XINO-XANO serà el dijous 10 d’abril. Ja penjarem la CRIDA, uns dies abans, al Blog.

Gràcies i una forta abraçada.

Text.- Pep

Fotos.- Enric, Jaume, Josep F., Joan Miquel i Pep.

Convocatòria de la 46ena Xino Xano

Vista aèria del jaciment del Turó de Montgròs

AU, TORNEM-HI! QUE NO HA ESTAT RES

CAMINADA, HISTÒRICA I PAISATGÍSTICA

PELS VOLTANTS DEL BRULL

Ja fa quasi dos mesos de la frustrada visita al Turó de Montgròs i han passat moltes coses, massa coses, però la vida continua i hem d'acomplir la paraula donada.

Quan el 16 de gener ens varem perdre i ens rescatà en Marc, el guia de les muralles Ibèriques del Turó de Montgròs i el batlle del Brull, ens varem comprometre a tornar.

Bé dons ha arribat el dia i aquest dia és el dijous 13.

Aquesta vegada anirem directes al turó pels camins que ja ha estudiat en Lirola i per tant les possibilitats de perdre'ns és pràcticament impossible.

Data.- Dijous 13 de març de 2014.

Tipus d'itinerari.- El propòsit quasi exclusiu de l'excursió és visitar les muralles ibèriques del Turó de Montgròs, –amb el seu guia, en Marc- i les seves restes arqueològiques d'importància singular. L’itinerari com ja sabeu, és un recorregut paisatgístic pels boscos de la zona, on predominen les alzines, els roures i els pins que –també a l’ hivern-  tenen el seu encant. Aquesta vegada procurarem evitar els notables sots (torrents), tallats gairebé verticalment, especialment el de l'Afrau de Muntanyà, que va ser l'obstacle responsable del fiasco de la sortida del gener. Tot plegat una excursió molt variada, sense gaires desnivells i, en aquesta ocasió, esperem, força fàcil.

Cal ser al Brull a dos quarts de nou (8:30), per tant els diferents grups s'hauran de trobar als llocs de concentració habituals segons la seva previsió per estar a l'hora. Possiblement a dos de vuit (7:30) des de Barcelona. Pel que fa al sector Maresmenc, tot i que estan més a prop en distància, de ben segur hauran d'aplegar-se a la mateixa hora perquè el seu itinerari és més lent.

El recorregut total és d’ uns 9 km i  el temps estimat per a fer-lo, sense visites  ni aturades, d’ unes 3 h. El desnivell acumulat és de +/- 220 m. La dificultat de la sortida és baixa, però amb alguna curta pendent.

Dinar.- El dinar el farem a les 14h, un cop acabada l'excursió, al Restaurant Can Pascual, plaça de l’Ajuntament s/n, Ctra. del Montseny a Seva km. 32,10 EL BRULL, tel. 938 840 236. El preu del menú és de 11 euros (les cerveses tradicionals i els cafès a banda). Ens faran un dinar una mica a mida: De primer, amanida i "seques" del ganxet amb cansalada i de segon, carn o pollastre a la brasa.

Restaurant Can Pascual

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- l’ Antonio, en Llorenç i en Pepe Luí portaran “les gotes”, l'Elena I. les olives, en Carles i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Cal que algú pensi en el vi i en el cafè!

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu portar roba d’abric, guants, “bragues” per al coll, barretines i barrets per al fred. Cremes protectores per a la cara i els llavis i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Visita a les Muralles Ibèriques del poblat del Turó de Mongròs.-  El coordinador de la sortida ha concertat, amb el Centre d’Informació del Parc del Montseny que hi ha al Brull, una visita guiada per dins del recinte. El temps necessari per a la visita és d’ 1 hora. El preu  és de 3 euros per persona. Ens esperen per la visita a les 11h 30min.

Les muralles del poblat Ibèric

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 10 de març, trucant o escrivint un correu a en Josep Lluís, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de confirmar (el dimarts els ho hem de dir), al restaurant el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar i organitzar el transport fins al lloc de l'excursió.

IMPORTANT PER ALS QUI NO PODEN O VOLEN CAMINAR: AL POBLAT DE MONTGRÒS S'HI POT ANAR EN COTXE i afegir-vos així -si ho preferiu- a la visita i després dinar plegats.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 46ena XXR

Aquest dijous serà meteorològicament insuls. Res de meteors d'aquells que tant ens agraden als que som afeccionats a la mèteo. No tindrem ni massa vent ni calma, ni pluja ni humitat, sol però no de "justícia" com diuen, perquè com durant la nit haurà bufat lleugerament de nord la temperatura es mantindrà baixa i podrem gaudir del sol amb la cara fresqueta.

Atenció a navegants!! això no té cap connotació, més que res perquè el camí no és cara al sol però sobre tot perquè ningú volgudament, anirà d'estrena.

Quadro genèric pel Brull

 Com veieu, en el transcurs del dia el vent vindrà fluix de llevant, brisa que aportarà un pel d'humitat per mitigar el sol. Sol que serà present tota la jornada i hum¡tat que rondarà el cinquanta per cent. Les temperatures es mantindran baixes com correspon a l'època del any i contràriament al que diu el quadro de dalt, aniran des dels 1,5º a les set del matí fins els 5,5º de les quatre de la tarda.

Pronòstic específic pel jaciment del Turó de Montgròs

En resum: El dijous continuarem amb l'anticicló centrat damunt nostre i això ens permetrà fer una passejada molt plaent, això si:

NO OBLIDEU LA ROBA D'ABRIC. 

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

De les set hores del dia dotze:

No es preveu cap variació significativa al pronòstic d'ahir, només que les temperatures s'enfilaran des dels 9º a les 9 hores del matí fins als 13º cap a mig dia, i llavors s'estancarà aquesta temperatura fins al capvespre.

MILLOR!

Però com sempre: Mai se sap!!!

J.M.

NO ÉS UN ADEU PER SEMPRE...

FINS SEMPRE MONTSERRAT

Ahir, ens va deixar la Montserrat. Ens deixà físicament, però sempre –en podeu estar ben segurs- romandrà entre nosaltres.

Fa uns dies, el passat dia 15, patí un vessament cerebral. A partir del moment en que en Josep Mª ens ho va fer saber, hem estat seguint –amb angoixa però, també, amb fe i esperança- l’evolució d’aquest ensurt.

La ciència –segur- ha fet tot el possible; en la distancia els nostres pensaments i oracions els han fet costat però, finalment, la natura i Déu –davant la nostra impotència i enuig- han imposat la seva voluntat. La seva dura i, vist des de la perspectiva humana, injusta voluntat.

Aquells qui vulgueu i pugueu, podeu fer costat a en Josep Mª, els seus fills i familiars dirigint-vos, aquesta tarda a partir de les 18h al Tanatori de Sancho d’Àvila (sala de vetlla 21) de Barcelona.

La cerimònia de comiat serà demà dia 27 de febrer, a les 13h 10’, al mateix Tanatori.

Els poetes sovint saben trobar i posar paraules al lloc i en moments on la majoria som incapaços de fer-ho. Permeteu-nos, doncs, recórrer a en Josep Mª Andreu -del qual reproduïm un dels seus versos- que, estem segurs, agradaran a la Montserrat:

SI UN DIA SÓC TERRA

Si un dia sóc terra,

si un dia sóc pols,

que sigui d’aquesta

que han trepitjat molts.

I l’ànima, l’aire

que passa pels pins

i fa aquesta flaire

que avui porto dins.

Si un dia sóc terra,

que ho sigui, en secret,

d’aquesta que els segles

han fet i han desfet;

d’aquesta que és nostra

amb pluges i amb fang,

amb sol que fa crostes

i amb plor que fa sang;

que ningú no m’endevini

que només un gra de blat

creixi fort i s’il·lumini

del no-res que hauré donat.

Si un dia sóc terra,

si un dia sóc pols,

que sigui d’aquesta

que han trepitjat molts;

d’aquesta que encara

puc prendre i besar;

si un dia m’empara

més meva serà.

Descansa en pau, bona amiga. Mai t'oblidarem.

MÚSICA I CANTANTS (11)

Foto Ferran d' Armengol                        

CANTANT LA GENT S’ENTÉN:

CORAL INTERRELIGIOSA PER LA PAU

A més de les activitats que fem plegats la gent de la colla -individualment- dediquem una part del nostre temps –ja ho hem dit en alguna altra ocasió- a fer, juntament amb les “obligacions” familiars –especialment els nets-, moltes altres activitats de tipus social, cultural o solidari.

Per exemple –tot i que, potser, a ella li farà una mica de “vergonya” que ho expliquem- la Montserrat T. ocupa bona part del seu temps lliure a assajar i cantar en una coral. Una coral que té, a més, “valor afegit”: La CORAL INTERRELIGIOSA PER LA PAU.

CANT CORAL AMB COMPROMÍS PLURAL I SOLIDARI

Aquest singular grup coral és un projecte de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) i va néixer l’any 2007 amb el desig de mostrar a la societat, avui tan multicultural i plurireligiosa, que la cultura del diàleg i la pau és un repte urgent i molt valuós.

Formada per més de 50 cantaires de diverses tradicions religioses, creences i conviccions, vol esdevenir una oferta de formació musical i enriquiment personal i un punt de trobada, convivència i amistat.

D’ entre la cinquantena de cants que conformen actualment el seu repertori, citem com a mostra de la seva diversitat –religiosa i cultural- els següents: Siyahamb’ Ekukhanyen’ Kwenkhos, cant zulu. Om Mani Padme Hum, mantra budista. Dodi li, cant jueu. Pare Fes-los U, coral protestant. This Little Light of Mine, Cant spiritual negre. Gospel Cristià Evangèlic. Sol Cennet’in, cant Sufí. Ragu Pati, mantra hindú. Agni Parthene, melodia cristiano-ortodoxa. Sönam Diyi cant budista. Ya Bahá'u'l-Abhá, cant Bahá'í . Awe Somagwaza, tradicional Rep. De Sudàfrica. Pare Nostre de Rimsky Korsakow, cant cristià.

La CORAL INTERRELIGIOSA, del 2007 fins avui, ha dut a terme més d’una trentena de concerts, la majoria dels quals han estat intervencions en actes de caire interreligiós o humanístic, tot i que també ha actuat en esdeveniments civils. Com a mostra d’aquesta activitat podem citar la seva participació en diverses trobades interreligioses arreu de Catalunya i en quatre trobades -també interreligioses- en motiu del Dia Mundial de la Sida a Barcelona, dos concerts en motiu del Dia Internacional de la Pau -una a l’auditori de la Pedrera i l’altra a l’Auditori de Barcelona-, les intervencions en diversos Parlaments Catalans de les Religions i actuacions a diverses seus de tradició oriental i occidental en motiu de festes pròpies.

Ha actuat, també, en esdeveniments de caire civil com els concerts a la Casa Elizalde, al parc de l’Estació del Nord, a l’Auditori de Caixa Fòrum, al Teatre d’Esparraguera, al Centre Cívic de la Sedeta i al pati Manning a petició de la Direcció General d’Afers Religiosos.

Fa poc, el 13 de desembre passat, la Montserrat ens convidà al Concert Solidari que la CORAL feia a la Cripta de la Sagrada Família. Com que la data coincidia amb la de la Excursió Xino-Xano mensual, amb el dinar de Nadal i amb la Celebració del IV aniversari d’aquestes sortides, només una petita representació va poder anar al concert però ens informà –puntual i objectivament- que aquest havia estat un èxit, tant artístic com de públic. No en teníem cap mena de dubte.

Enhorabona Montserrat, per aquesta noble dèria. Que en gaudeixis, que en gaudiu, que en gaudim... tots els qui ens hi sentim partícips.

Permete'm que acomiadem aquestes ratlles amb els darrers versos del Cant de la Senyera, l’himne que va escriure en Joan Maragall per als cantaires de l’”Orfeó Català”. La vostra bandera, la de la CORAL INTERRELIGIOSA PER LA PAU, a més de la catalana és, també, la del diàleg, el respecte, la pau i la tolerància. 

Enhorabona per tot plegat i, com va dir el poeta: veu, llum i força !!!

...

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel;
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel;
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs;
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

MATINAL SOLIDARIA -BML- EL DIUMENGE DIA 2 DE MARÇ

MATINAL SOLIDÀRIA

BARCELONA MAGIC LINE: 7 TURONS PER 7 CAUSES

A la darrera sortida Xino-Xano en Carles suggerí la possibilitat que la colla –si hi estàvem d’acord- participéssim, en algun dels seus diferents recorreguts, en aquesta caminada solidària.

QUE ÉS LA BML ?:

·   La BML és una travessa solidària que recorre set turons emblemàtics de Barcelona. Es fa caminant i no és competitiva.

·            Cada equip assumirà un doble repte: solidari i esportiu, que haurà de concretar en el moment de la inscripció.

·         El repte esportiu consisteix en triar una distància a assolir del recorregut total de la BML. Les distàncies són 10, 20 i 30km.

·              La inscripció es fa online en aquest web:

www.barcelonamagicline.org i té un cost de 30€ per equip. El termini d’inscripció finalitza el 23 de febrer de 2014 i s’ha de fer a la pàgina web.

·         Per a participar-hi cal formar part d’un equip. Cada equip pot tenir entre 3 i 25 components, sense limitacions d’edat.

·        El repte solidari és la quantitat de diners que l'equip es compromet a recaptar (50€, 200€, 500€, 1000€, 3000€, 10.000€...) per als projectes socials de Sant Joan de Déu. Cada equip es plantejarà, en el moment de la inscripció, la quantitat de diners que es proposa recaptar (100€, 500€, 1000€...) per als projectes socials Sant Joan de Déu. Disposarà fins el dia de la marxa (2 de març) per assolir el seu repte.

·   Tots els recorreguts acaben a la Plaça de la Catedral, on se celebrarà una festa final oberta a tothom.

·   La BML és una travessa solidària que recorre set turons emblemàtics de Barcelona. Es fa caminant i no és competitiva.

CADA TURÓ ESTÀ ASSOCIAT A UNA CAUSA:

·         La Rovira, el turó de les Emergències socials.-
 Atenem la creixent demanda d’ajudes econòmiques per allotjament, transport, menjar, roba... que van molt més enllà de l’atenció sanitària. Des de Sant Joan de Déu tractem els pacients i usuaris d’una manera integral.

·         El Carmel, el turó de la Recerca Biomèdica.-
    Promovem i coordinem la recerca que duen a terme els centres de Sant Joan de Déu, especialment en els camps de les malalties mentals i infantils.
    Research Foundation Sant Joan de Déu

·         La Creueta del Coll, el turó de la Cooperació Internacional.-
   Donem suport als centres sanitaris que té Sant Joan de Déu a països amb rendes baixes, a través de diferents programes d’agermanament.

·         Tibidabo, el turó de la Salut mental.-
    Duem a terme programes d’acompanyament assistencial, social i laboral per a les persones que pateixen transtorns mentals.
    Parc Sanitari Sant Joan de Déu
    CET Intecserveis

·         Sant Pere Màrtir, el turó de la infància hospitalitzada.
  Treballem per garantir als infants una experiència d’hospitalització el més humanitzada possible.
    Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu

·         Montjuïc, el turó de les persones sense llar.-
   Treballem per la reinserció social de les persones que es troben en situació de sense llar, a través de programes d’allotjament temporal, recuperació d’hàbits i formació.
    Sant Joan de Déu Serveis Socials

·         Mont Tàber, el turó de les persones dependents.-
 Oferim serveis assistencials, protecció jurídica i suport personalitzat a persones amb autonomia limitada i que requereixen d’atenció especial.
    Fundació d’Atenció a la Dependència
    Fundació Germà Tomàs Canet
    Sant Joan de Déu Serveis Sociosanitaris

RECORREGUT:

Rumiem-ho, parlem-ho per telèfon o per internet i –finalment- decidim. El termini d’inscripció finalitza, recordeu-ho, el proper 23 de febrer