CRIDA A LA 51ena SORTIDA XINO - XANO

NOTA: Aquesta sortida estava programada per al mes de juliol, la previsió de mal temps ens la va fer ajornar, després ha passat l'estiu -amb les vacances de molts de la colla- i l'excursió -prevista per a l'octubre- a la Cala Tavallera; després de tot això ha arribat, doncs, el moment -abans de que ho faci la neu- d'enfilar-nos pel camí del Matagalls. 
Inicialment, el mes de juliol, teníem previst -per a no patir tanta calor- començar la caminada des de Collformic a les 9 del matí, ara -com suposem no en farà tanta- ho podem fer mitja hora més tard. Per aquesta raó hem endarrerit també l'hora de trobada que llavors teníem prevista (ja ho hem rectificat en el lloc corresponent). Val, doncs, el text -la mateixa "crida" que teníem preparada per al mes de juliol, modificada- que figura a continuació. 

EL NOSTRE PARTICULAR “APLEC AL MATAGALLS”

Data.- Dijous 6 de novembre de 2014.

Tipus d’itinerari.-  Qui de nosaltres no recorda les anades, a la nostra adolescència, –el segon cap de setmana de juliol- a l’Aplec del Matagalls... I el “foc de campament” que es feia, la nit abans, al Pla de la Barraca... I la missa al cim del Matagalls... I l’acomiadament dels centenars de participants a l’Aplec, en el gran cercle,  tot cantant la “Cançó del adéus”...

Doncs be, la sortida que proposem en aquesta Xino-Xano és als escenaris de l’Aplec del Matagalls: Collformic, Sant Andreu de la Castanya, el Pla de la Barraca, el collet de l’Estanyol, el collet dels Llops i el cim del Matagalls des d'on s'albira –si el dia ens hi acompanya- una impressionant vista panoràmica del Parc Natural del Montseny i els seus entorns.

Creu al cim del Matagalls

Tot i que l’Aplec, com ja s’ha dit, es fa el segon diumenge de juliol, nosaltres ens en farem un de “particular” i adaptar al nostre “perfil” i circumstàncies.

Som conscients que ja fa “50 anys que teníem 16 anys...”,  i que malgrat que per l’itinerari hi ha algunes fonts, el recorregut transcorre –atenció és el mes de juliol- per prats i lloms desforestats amb poques o gairebé cap ombra. Cal afegir-hi –i no us espanteu- que, aquells que vulguin fer el cim, tindran de superar un parell de “rampes” una mica dures: la que, més amunt del Pla de la Barraca, voreja el Turó Gros i la que, al final, des del collet dels Llops puja fins a la “cúpula” del cim del Matagalls.

Valorant tot això hem pensat en fer-nos un “aplec”, tal i com diem a l’enunciat, “particular” i una mica “a mida” molt en funció del dia que faci, la calor i sobretot de les nostres pròpies possibilitats. Del que es tracta és de passar-ho be, procurant evitar qualsevol risc o ensurt. Per això hem previst, l’opció A, on cadascú pot triar diferents objectius o “estacions” a assolir en la clàssica ascensió al Matagalls i/o, l’opció B, un recorregut circular –pensem- a l’abast de tothom.

Recorregut i dificultat.- Esmorzarem un cop hàgim  arribat a Collformic. En funció del dia que faci, les perspectives de calor i el que -a mesura que ens anem inscrivint- els xino-xaners i les xino-xaneres vagin dient, decidirem.
 

Opció A: Com que l’itinerari, des de  Collformic fins al cim del Matagalls, puja i baixa pel mateix recorregut –els qui no vulguin fer el cim o així ho desitgin- poden anar quedant-se en les diferents “estacions” intermèdies:

Sortim tots/es de Collformic (1144 m d’alt).

Primera “estació”: El Pla de la Barraca (1362 m d’alt) a 1 km de recorregut, uns 45’ de temps i uns 260 m de desnivell (prop del Pla de la Barraca hi ha diverses fonts). Retorn, a Collformic, amb una mica menys d’ 1h.

 Fonts Freda i de la Rosa al Collet dels Llops

Segona “estació”: Collet dels Llops (1565 m d’alt) a 2, 83 km, 1h 30’ de temps i uns 420 m de desnivell (tot comptat des de Collformic) (prop del Collet dels Llops hi ha un parell de fonts). Retorn, a Collformic, en poc més d’1h.

Tercera “estació”: Cim del Matagalls (1696 m d’alt) a 3,50 km, 2h 15’ de temps i uns 550 m de desnivell (tot comptat des de Collformic). Retorn, a Collformic, en una mica menys de 2h.

Arribar a la Segona “estació” i fins a la Tercera, suposa una dificultat mitjana-alta.

Opció B.- Es tracta d’un recorregut circular que surt de Collformic, puja fins al Pla de la Barraca i retorna per una zona amb menys pendent, més ombrívola i amb diverses fonts:

Sortim de Collformic (1144 m d’alt), un cop al Pla de la Barraca (1362 m d’alt), baixar pel Sot o torrent de la Fagetona amb les fonts dels Garriguencs i de Mossèn Cinto fins a trobar -a l’ indret del monumental Faig Gros (1295m d’alt)-

Faig Gros

la pista que va de Collformic fins a Sant Segimon que, passant pel Pla de Cent Sous (1325m d’alt) i vorejant el Turó d’en Besa,  per la masia de Sant Andreu de la Castanya (1200 m d’alt)

Sant Andreu de la Castanya

ens retornarà a Collformic.  Aquest “circuit” suposa un recorregut total, des de que sortim de Collformic fins que hi tornem, de 3,5 km, un temps d’unes 2h 45’ i uns desnivells acumulats d’uns +/- 310 m.

Aquesta opció suposa una dificultat mitjana-baixa.

Dinar.- El dinar el farem a les 14h 30', un cop acabada l'excursió (hem previst començar la caminada a les 9h 30' del matí), al Restaurant Collformic, Ctra. de Seva  a Palautordera  al mateix Collformic (a 9,8 km de Seva). EL BRULL, tel. 938 841 089. El preu del menú és de 10,50 euros (IVA inclòs). 

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l' aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- l’ Antonio, en Llorenç, en Jaume i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l’Elena I. les olives, en Josep Mª la llet i el cafè i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre i el nostre socorrista, en Joan, la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). Barrets o gorres  i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, en funció dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i “repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos. Per tant, sisplau, confirmeu el més aviat possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per tal de que el coordinador organitzi la logística de transport, els “punts de concentració” a Barcelona i l'hora de trobada (per als qui sortim de Travessera/Llepant serà a les 7h 45’ del matí). El "repartiment" final en els diferents cotxes, l'anirem comunicant directament als assistents per correu electrònic.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 3 de novembre, trucant o escrivint un correu al Llorenç, coordinador d’aquesta sortida, més que rés per tal de coordinar la logística de transport i concretar al restaurant el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.

Una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 51ena XXR

Aquest dijous ens salvarem de les pluges que ja hauran passat i si bé que encara quedaran restes de la nuvolositat del front que s'espera que passi per Catalunya des de dilluns fins dimecres, els núvols seran alts i només enteranyinaran el cel a primeres hores del matí.


El Sol farà acte de presència tot el dia.

El vent bufarà del Nord fluixet de manera que no superarà mai la força 1. El més molest de la jornada serà la temperatura, així tindrem 3,7 º a les 10:00 del matí, que anirà incrementant de molt mica en mica arribant als escassos 4º a la tarda.

Conclusió caldrà que ens abriguem

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

De les vuit del matí del dia cinc:

No hi ha variacions apreciables respecte del pronòstic anterior, si no és que el ritme atmosfèric s'ha avençat i no s'espera puja ni tan sols al matí. El vent serà més fort i la temperatura de sensació més baixa.


ABRIGUEM-NOS QUE FARÀ UN FRED QUE PELA

Apa, fins demà!

Salut,

J.M.

CRÒNICA DE LA 50ena SORTIDA XINO-XANO

EL SUQUET D’EN QUIM A CALA TAVALLERA,

UN DIA I UN LLOC DELS QUE NO S’OBLIDEN.

Ho diuen els llibres (fins i tot els sagrats) però, al menys jo, no ho havia experimentat mai: m’he sentit com si fos al Paradís o en un bucòlic racó de l’illa de Robinson Crusoe. Ho dic de debò,  sense cap tipus de metàfora literària.  Si, la crònica de la sortida d’aquest mes, és la crònica d’una jornada inoblidable.

Tal i com teníem previst hem anat a Cala Tavallera, els uns per mar i els altres per terra. El dia tal i com ja ens havia anunciat els nostre meteoròleg particular, en Joan Miquel, ha lluït esplèndid: assolellat, sense fer calor, clar i amb el vent calmat. La mar, blava i tranquil·la, semblava una bassa d’oli...

De bon matí hem anat fent cap, des dels diferents punts d’origen, fins a Llançà. 

Els amfitrions, en Quim i en Jesús, a les 7 de la matinada ja estaven “en dansa” i ens esperaven a la cala. 

Els “xino-xaners” la primera feina que hem fet, clar, ha estat esmorzar i tot seguit  comprar els complements per al tiberi (excepte la matèria prima per al suquet, especialment el peix, que estava sota la responsabilitat i el control d’en Quim): cerveses, pa, vi, cava, galetes, conyac, ...

L’anada fins a la Cala.- Els qui han anat en la “Marúlia”, la barca d’en Joan Miquel, han fet un “mini-creuer” –de poc més de mitja hora- des de Llançà fins a Cala Tavallera. Segur que arribar a aquesta recollida cala per mar -l’accés més còmode i natural (quan l’estat de la mar hi ajuda, clar...)- és tota una delícia. Puntes, platges, petits illots, el far de S’Arnella, la badia i la població del Port de la Selva i -ja sota el morro del Cap de Creus- cala Tamariua, cala Fornells, el Cap Gros i el Golfet –un veritable niu de petites puntes i cales- al fons del qual, ben arrecerada, hi ha Cala Tavallera.



En arribar, els “navegants” deuen haver tingut la mateixa visió i, potser el mateix desig de trepitjar terra per a “saquejar” i endrapar tot el que es pugui..., que degueren tenir els grecs, els romans, els moros, alguns cristians i els “pirates” des de l’edat mitjana fins avui... 





Un cop ancorada la barca -amb l’ajuda del “personal de terra”- han saltat a la platja i desembarcat algunes de les “provisions” per al dinar.





  

Els qui hi hem anat per terra –el cronista, en aquest cas, pot ser més precís- també ens ho hem passat força be. Ens hem estalviat la primera pujada –des del Port de la Selva fins una mica més endavant de les runes de Mas Puignau- que hem fet amb el cotxe. 

A partir d’aquest lloc el camí passa per l’antiga parròquia rural de Sant Baldiri (que hem visitat amb detall) i, enmig d’un paisatge sorprenent de roques “corcades”, pinedes, antics bancals, torrents, un seguit de runes d’antigues masies, barraques de vinya i tancats de bestiar hem arribat –baixant i pujant per uns entorns i una vegetació molt marcats pel tipus de terreny i la tramuntana- a les envistes del mar. 

Aquesta sobtada visió -des de terra- del litoral, l’aigua i l’horitzó segur que és comparable a la que han tingut (però a l’inrevés) els companys que han anat en la barca. Ells potser s’han sentit com els grecs, però nosaltres hem experimentat el mateix sentiment que degueren tenir aquells ibers -de terra endins- que per primera vegada veien l’ immensitat del mar... 

Ens hi estaríem una bona estona contemplant el panorama però tots els altres companys ja fa una estona que son a cala Tavallera i ens esperen; només ens resta la brusca baixada fins a ran de mar, uns 15 minuts.

 

 Els dos primers en arribar, (perquè van baixar pel dret).

 

El bon temps i la transparència de l’aigua han convidat a alguns de la colla a mullar-se (uns/es fins a mitja cama i, el més valent, capbussant-se).

El dinar.- Els qui hem arribat més tard ens hem trobat, sota els pins, la taula ja parada i el dinar gairebé a punt. El pa untat amb tomàquet, el porró amb la cervesa i gasosa ben fresques, els entrants: bull blanc i negre i fuet –boníssims- , unes anxoves amb oli –que amb el pa amb tomàquet estaven “de muerte”- i “gat” fregidet amb oli i bitxo (1): “Aquest “gat” ahir al vespre encara corria, no pels teulats sinó per dins del mar...” comenta en Quim mig rient.

Aquest maridatge de bons productes de la terra i del mar ha estat el preludi del plat fort: dues cassoles, ben plenes, de suquet de peix que l’amfitrió en Quim –amb l’ajuda d’en Jesús- ens han preparat (2). 

“El mèrit és de les cassoles... les passejo amunt i avall perquè fan un suquet molt bo !! ” ha dit, modestament, en Quim –net i fill de pescadors (ell també en va fer durant uns anys) i un veritable mestre en la matèria-.

Els entrants ens han omplert el pap, però l’olor que ve de les cassoles ressuscitaria un mort... i és el preludi

del que ens espera: exquisit !!!, el peix, les patates, el suquet –que deu ser el que li ha donat nom al plat-, tot el conjunt, mereix el primer premi !!!. En Ferran Adrià que vagi fent a El Bulli de Cala Montjoi plats sofisticats i innovadors... però que en Quim visqui molts anys i no perdi mai l’empenta per a continuar fent suquets a Cala Tavallera i on calgui...

Mengem i repetim a plaer, tot traguejant bons vins, també de la terra, que fan que la conversa -amb

repetides felicitacions al cuiner- s’animi i arribi fins als records de joventut (“mili” a la Marina, inclosos... d’alguns dels presents). No ho hem explicat tot... però deu ni do el que hem xerrat i rigut !!.

A les postres (a molts ja no ens cabia rés més...) –galetes de Can Tries de Santa Coloma de Farners i de la Casa Birba de Camprodon-. En Joan Miquel, que ha complert anys, ens ha convidat a cava. 

Brindem per l’aniversari, per la salut de tots, per la Xino-Xano que fa 50 i perquè –si ens hi deixen tornar i ens hi volen- puguem repetir, en una altra ocasió, el tiberi. 





Llàstima que, finalment –i això que havia preparat un bonic pastis d’aniversari-, la Montserrat no ha pogut venir; ens ha enviat però la fotografia que en dona fe. Gràcies Montserrat.

Hem “rematat” l’àpat i les converses, a la sobretaula, amb el cafè i les “gotes” fins que ha arribat el moment d’anar recollint “la parada”, netejar els estris i preparar-nos per al retorn (els uns en la barca i d’altres, corriol amunt, fins els cotxes). Abans, però, fem la foto "oficial" del grup.

Coincidireu en que ha estat una jornada única d’aquelles que sempre recordarem. Gràcies Quim, Jesús i Josep -els tres bons amics- per la vostra hospitalitat i iniciativa i per la feina i pel tiberi i per ser com sou: molt bona gent !!!. I a tots i totes per la vostra presència i companyia.

Per molts anys, amb salut i ganes, ho puguem anar repetint. Com, en un parell d'ocasions, molt be ha dit en Quim: "Que puguem repetir aquestes obres... amb els mateixos manobres ", tant de bo sigui així.

Una abraçada.

Text.- Pep

  

Fotos: Enric, Pep, Elena i Joan Miquel.

NOTES.-

1.- Aquest “gat” marí és un tipus de tauró petit (Scyliorhinus canicula) que sovint es menja fregit o com un element més, amb d’altres peixos, del suquet o la sarsuela.

2.- El suquet de peix és un plat, fet habitualment en cassola, amb trossos de diferents peixos (en aquesta ocasió, ens ha dit en Quim, hi ha posat força rap, escórpora i “gat”), patata, un sofregit, brou i el “secret” del cuiner. Es pot acabar el plat servint-lo, qui en vulgui, amb all i oli. És un menjar senzill però molt saborós i nutritiu típic de les zones costaneres dels Països Catalans (a la Catalunya Nord se’n diu bullinada i a la localitat de Peníscola remescló). Sembla que és un plat tradicional que originalment elaboraven els pescadors, en arribar a casa després de la feina, amb els peixos que havien quedat malmesos i no podrien vendre.

CRIDA A LA 50ena SORTIDA XINO-XANO

ANEM A CALA TAVALLERA,
UN ENCISADOR 

RACÓ DEL CAP DE CREUS

1.- Data: Dijous 16 d’octubre de 2014

2.- On anirem ?: La bellesa i la singularitat de les roques del Cap de Creus, amb una costa clivellada de cales, puntes i penya-segats, és el marc d’aquesta excursió. El motiu del quadre i l’objectiu de la sortida és, però, un encisador, impol·lut i verge lloc: la Cala Tavallera (Taballera o Tavellera).

El Parc Natural, el Golfet i al fons la cala Tavallera

En ple Parc Natural del cap de Creus aquesta cala, de netes i transparents aigües, està situada al fons d’una llarga llengua de mar que s’endinsa terra endins. És a mig camí entre el Port de la Selva i Cadaqués, en la zona anomenada “El Golfet” –una badia entre el Cap Gros i la Punta dels Farallons plena de “puntes” i de petites cales- que, per la seva situació i bellesa, atrau el fondeig de moltes embarcacions, provinents d’aquestes dues localitats i, fins i tot, de més lluny.

Mapa topogràfic de la Xino Xano

Cala Tavallera te forma d’embut, és molt arrecerada i –excepte la platja- està envoltada de penya-segats, això la protegeix dels vents (tret dels que venen del nord). Hi desemboca una riera anomenada, per aquesta raó, de Cala Tavallera. La platja, d’uns 135 m de llarg, està formada per còdols grisos, graves i sorra gruixuda amb l’aigua molt neta i transparent i és poc fonda. A ponent hi ha una pineda, un parell de casetes-refugi de pescadors i un pou d’aigua dolça.   

Refugi

Arribar-hi per mar, precisament, és una de les opcions recomanables ja que l’accés, a la cala, per terra no és fàcil. S’hi ha d’anar a peu. Això vol dir una caminada –des del Port de la Selva- d’un parell d’hores, seguint el sender GR-11, senyalitzat amb les indicacions de cala Tavallera i Sant Baldiri. L’excursió, endinsant-nos al parc natural i les seves curioses formacions rocoses, val la pena, però és llarga. Es pot fer un tros d’aquest camí (uns 2 km), fins passat el Mas Puignau, -en vehicle tot terreny- per una pista; continuant -a peu- 1 km més fins a Sant Baldiri i arribant, en un altre quilòmetre, fins a Cala Tavallera.

Sant Baldiri

L’església de Sant Baldiri –documentada des del segle X i restaurada l’any 2004- era el centre espiritual del veïnat de la Muntanya de Sant Baldiri, al qual donà nom, format per un considerable nombre de masies molt disperses pels replans d’aquest sector septentrional de la península del Cap de Creus. Totes aquestes cases són més o menys properes al litoral però, com la capella, es troben curiosament amagades del mar. L’església, subsidiària de Sant Pere de Rodes, va ser molt modificada posteriorment i, el 1558, s’hi construí -davant les nombroses incursions pirates- una torre de defensa de planta circular.

3.- Com hi anirem: Si les condicions meteorològiques ho permeten, SI PLOU la sortida ES SUSPENDRÀ, anirem a Cala Tavallera els uns per mar i els altres per terra:

Els qui hi vagin en barca –si l’estat del mar ho permet- sortiran de Llançà i, un cop a Cala Tavallera,  mullant-se –doncs, s’ha de fondejar separats de la platja-, desembarcaran.

Els qui hi vagin per terra sortiran del Port de la Selva, segurament, aniran en cotxe fins passat el Mas Puignau i un cop allà seguiran, a peu (uns ¾ d’hora de camí) –passant per Sant Baldiri- fins a Cala Tavallera.

La platja del desembarcament

A partir de Sant Baldiri la pista es transforma en un estret sender, que travessant un parell de vegades el Rec de Talabre (que desemboca a la cala d’aquest nom), puja fins el serrat del Puig del Moro (150 m d’alt) per a baixar sobtadament –per un pedregós camí- fins als 3 m d’alçada de la Cala Tavallera. El retorn es fa pel mateix camí, evidentment, aquesta sobtada baixada –al tornar- es converteix en una sobtada pujada de prop de 150 m de desnivell. En total (descomptant el tros de camí que farem en cotxe) el recorregut que farem a peu és d’uns 4 km –anar i tornar-, amb uns desnivells acumulats de +/- 200 m els darrers 150 –l’accés a la cala- de forma pronunciada. La caminada te, doncs, per aquesta raó, una dificultat mitjana.

4.- Dinar: El dinar el farem, sobre 2/4 de dues del migdia, a Cala Tavallera. En principi, els qui hi anem per terra, portarem “la teca” i els qui venen per mar, la beguda, el pa i les postres. El “xef”, en Joaquim, amb tots els “pinxes” que calgui prepararà, repetim SI NO PLOU, un bon suquet. A la casa-refugi de Cala Tavallera hi ha tots els estris de cuina per a fer el dinar, els plats, coberts i gots (en Pep portarà la bota), cafetera i “gotes”.

5.- Equip necessari: Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur).

6.- Lloc i hora de trobada:  Com que sortim de diferents llocs (Portbou, Sant Cugat, Barcelona, Llançà,...) hem quedat de trobar-nos tots tan els qui van per mar, com els qui hi anem per terra, al port de Llançà –ja esmorzats-  a les 10 h 15’.

Això permetrà adquirir i repartir els abastiments necessaris per al dinar i el seu transport –per mar o per terra- fins a Cala Tavallera i donarà la possibilitat de que, els qui ho vulguin, s’estalviïn la caminada i agafin la barca.

Aniria be anar arribant a la Cala sobre les 12h.

Els qui sortim de Barcelona i de Sant Cugat per tal de compartir amb la resta de companys/es els  2 cotxes (el d’en Pep i el de l’Enric) fins a Llançà, ens trobarem a les 8h 15’ del mati al lloc habitual del nou Hospital de Sant Pau.

7.- Inscripcions:  Fa temps que anem parlant d’aquesta sortida, hem passat amb escreix el termini d’inscripció acordat i –conseqüentment- gairebé ja tenim els cotxes i la barca plens; però seguint la “tradició” ho anunciem al Blog.

Si algú més –conscient de les seves possibilitats- ens hi vol acompanyar –tenint en compte el nivell de dificultat de la sortida i la logística de transport- ho pot fer, fins a darrera hora del dilluns 13 d’octubre trucant o escrivint un correu a en Josep Fitó, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de concretar el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar i mirar de trobar una solució al tema del transport.

Una abraçada a tots/es i confiem que el dijous 16 d’octubre no ens plogui.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 50ena XXR

Com sempre, fa de mal dir quin temps serà el més probable a una setmana i escaig vista. Però per la evolució dels mapes que ens proporcionen agències força fiables, sembla que perdurarà un anticicló centrat a Escandinàvia el qual frenarà una borrasca de pressions força baixes sobre l'Atlàntic Nord. Amb aquestes condicions és més que probable que una falca d'aquest anticicló treballi davant de les nostres costes impulsant un vent moderat, primer de tramuntana i després de gregal, que mantindrà baixa la humitat relativa i farà que no plogui.

El vent mencionat haurà sigut de força 3 i 4 el dia abans, però anirà disminuint de forma que el dijous estarà en el llindar entre el 2 i el 3.

Cap d'aquestes dues forces de vent fan desagradable la navegació en vaixells lleugers, però si vaig dir que desembarcaríem a condició de no superar tramuntana de força 2, és perquè la Tavallera fa forma d'embut i en condicions de Nord es produeix el que se'n diu "onada de port"*. Els de Portbou en saben d'això quan bufa de llevant.

La dificultat afegida és que com he dit abans, tot dependrà de si la llengua anticiclònica es desplaça a l'est o no, perquè implicaria un canvi total del vent. De ser quadrant Nord a Sud. Haurem de tornar a mirar-ho en els propers dies.

La meva suggerència és que arribat el dia sense canvi de situació caldrà provar si és segur o no.

No patiu!! Parlo de seguretat per la meva barca que és de fibra. En cap cas perillaria de cap manera la tripulació.

Per a què us feu una idea de què estem parlant aquí teniu una foto que representa l'estat de la mar amb força 2 (onades de 20 o 30 cm és a dir res).

Conclusió: Tindrem cel cobert en una tercera part amb només núvols alts, vent fluix i temperatures de 12 a 13º.

* Literalment Tsunami en Japonès. (Però en magnituds que no son comparables).

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

De les quatre hores del dia tretze:

No tinc gaires variacions que anunciar-vos respecte al pronòstic anterior. Només pot ser, que el vent serà encara més fluix i sobre tot que no serà de tramuntana.
El vent començarà a bufar de ponent a primera hora del matí (quan arribem a Llança) i anirà girant cap a sud i posteriorment a xaloc, sempre amb força 1 i a vegades 2 però també a voltes serà inexistent. Aquesta condició és ideal per anar a la costa nord del Cap de Creus, perquè els penya-segats del Parc Natural ens faran de para-vents.
Amb això la temperatura ambient podrà oscil·lar entre els 15º i els 20º. L'aigua del mar amb tot probabilitat tindrà una temperatura de 22º (que és la que vaig mesurar el passat dissabte).
Pel que fa al cel em remeto al pronòstic anterior.

RECOMANACIÓ: No oblideu els vestit de bany!!

J.M.