CAMINADA PEL PONENT DEL PLA DE LA CALMA: SANT CEBRIÀ DE LA MORA, LA FIGUERA I EL PLA DEL CAFÈ
L’arrencada.- Quina mandra… amb lo bé que s’està ara al llit i tenir de matinar !!!. Però poder passar el dia amb els companys/es i gaudir d’una excursió que promet, bé mereix l’esforç !!.
Cap a la dutxa doncs..., un bon cafè amb només un parell de torrades (per a guardar gana per a l’esmorzar “oficial”), carreguem la motxilla –que ja tenim preparada des d’ahir al vespre- i, mig endormiscats, fem via cap al punt de trobada.
El rogenc sol naixent il·lumina un cel tardorenc ben net de núvols. Tindrem un molt bon i transparent dia. El pronòstic d’en Joan Miquel ha fet que anem abrigats, seguint el seu consell, amb diferents capes de roba com si fóssim cebes.
Un cop som a Travessera/Llepant, al tradicional lloc de trobada, ja hi ha alguns companys que s’hi esperen. Ben matiners i puntuals. Després de les primeres salutacions i d’escollir plaça en els dos cotxes que ens ajudaran en la logística d’avui, algú diu.: “Ja hi som tots, no...?”. “Si !” contesta en Pep que és qui, avui, coordina la sortida. Passen uns sis minuts de les set i arrenquem.
Tres en cada cotxe enfilem, Vallès enllà, la carretera cap el Congost, Seva, El Brull i Coll Formic. Hi arriben quan falten uns minuts per a 2/4 de nou. “No tenia de venir en Enric Cots... ?”, pregunta la Mª Rosa un cop hem aparcat els vehicles. En Pep queda glaçat: “Ostres, si... ens l’hem deixat !!. Quina cagada !!”. Avui, per segona vegada, s’ha afegit a les sortides xino-xano en Enric Cots que desprès sabrem, per problemes amb l’ autobús, ha arribat al lloc de trobada pocs minuts desprès d’haver-ne marxat nosaltres. Intentem trucar-lo però no sabem trobar el seu número de telèfon i ell, encara, no està al nostre grup de whatsapp. A ell, ens comentarà desprès, li ha passat el mateix. Finalment, per mitjà d’en Joan Miquel, aconseguim que es pugui ajuntar amb el grup que vindrà a les acaballes de la sortida i al dinar. No ens tornarà a passar. Amb tot, ho sentim de debò.
L’esmorzar.- Per a poder esmorzar solejats, tot contemplant el panorama d’un i altre costat de Coll Formic, ens enfilem uns metres fins al monument o Creu dedicada al record dels lliberals afusellats pels carlins (1). No fa gens de vent i la vista, en aquest moment en que el dia està obrint els ulls, és espectacular: per un costat, la Plana de Vic amb els Pirineus com a fons i per l’altre, els cims culminants del Montseny, amb les valls interiors dels massís i, darrera, la del Tordera encara amb alguna boira matinera.
Aprofitant el basament de la creu i el banc que hi ha al monument, ens “entaulem” per a gaudir d’un dels objectius importants de la jornada: l’esmorzar. En mig de les animades converses, van apareixent i desapareixent els entrepans, les olives, el vi (i l’aigua...), uns dàtils dolços com la mel, el cafè i les “gotes”. Ara, carregats de piles, podem continuar ja amb el “programa”: “Oi, Joan...?”
La caminada.- Amb el cotxes, per la pista que surt del costat del restaurant, ens dirigim Pla de la Calma endins fins arribar –desprès de 3,7 km- al Pla de Bassau. Aquí comença el recorregut a peu.
 |
| Els cotxes, "descansant", al Pla de Bassau |
Tot contemplant el panorama de poblets, valls i muntanyes que tenim davant anem baixant en suau pendent. Desprès d’esmorzar i per començar, això està i ens va molt bé. Arribem a una bonica i ben situada –com totes les que avui veurem- masia: La Caseta. El lloc és molt tranquil, la casa –dels segles XVII i XVIII- està molt ben conservada, sembla, cuidada i s’hi respira pau. Davant l’edifici, segurament, per a aconseguir un agradable espai d’ombra a l’estiu hi ha –ara despullada de fulles- una gran noguera.
 |
| La Caseta amb la gran noguera i, al mig a la dreta, Sant Cebrià de la Móra |
 |
| Monumental alzina |
Continuem baixant, envoltats de velles i grosses alzines, sense por de perdre’ns doncs, de tant en tant, anem veient el campanar del lloc on ens dirigim: l’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra. La vila rural que hi havia en aquest lloc és esmentada ja en documents dels anys 898 i 917 i l’església dedicada a Sant Cebrià en un del 1099. Per tant podem parlar d’una construcció molt antiga, segurament, anterior al segle XI. Es va refer al segle XII i el 1580 es va afegir, a l’únic absis existent –el que encara avui veiem-, les dues capelles laterals. El 1722, en un període de forta activitat agrícola i augment de població a la zona, es va construir la nova portalada i, vers el 1799, s’hi va adossar el campanar. Des del 1936 que no s’hi fa culte i l’any 1952 es va restaurar la capella i arrasar la rectoria, avui en runes.
 |
| Sant Cebrià de la Móra |
Des de davant de la capella tenim un molt bon panorama: sota nostre, la riera del Pujol; davant, els Cingles del Saní, la vall de l’ Avencó, la serra de la Peça i, al fons, el Pirineu i les muntanyes de Sant Llorenç de Munt i Montserrat. Observem, als nostres peus, un conjunt d’edificis que formen una única masia: El Clot, per on hi tenim de passar.
 |
| Contemplant el panorama des de Sant Cebrià de la Móra |
Des que hem començat la caminada, hem baixat –en una hora- un desnivell de més de 200 m. Aquest mas, habitat, agafa el nom d’un dels seus antics propietaris, en Joseph Clot, com hi consta en una de les llindes de la casa juntament amb l’any 1735.
 |
| Baixant cap El Clot des de Sant Cebrià de la Móra |
Voltem, deixant-la a la nostra esquerra, la pagesia. Un gosset negre ens ha vingut a rebre i ens acompanyarà, tranquil però aspectant, fins que deixem enrere la casa.
 |
| Camí del Sot del Rió, al fons El Clot |
 |
| Camí del Sot del Rió i la Carena Xica |
La ruta segueix per un corriol, primer perdedor, entre prats i bancals però, desprès més clar, que va cap a la Carena Xica (un dels contraforts, a ponent del Pla de la Calma, que baixa fins a la riera del Pujol que afegint-se a la de l’Avencó desaigua al riu Congost). Per a salvar aquesta carena travessem el feréstec Sot del Rió i després pugem per la part més ombrívola de la serra –amb forces raconades amb gebrada-. Ja a l’altre costat passem el Sot del Pont per on hi veiem baixar –tot i la manca de pluges- una mica d’aigua.
 |
| Sot del Rió |
 |
| Sot del Pont |
 |
| Racons amb gebrada |
Quan ja portem recorreguts prop de 5 km arribem, travessant alguns prats encerclats amb “pastors elèctrics”, a La Figuera (2). Un gran mas, dels segles XVII–XVIII, enfilat en un lloc i mirador privilegiat. Des d’aquesta casa tenim un molt bon panorama sobre el Tagamanent, els Cingles del Bertí i la vall del Congost. Actualment aquesta emblemàtica masia -on no hi veiem cap moviment ni de persones, ni d’animals- sembla que es fa servir com a corral pel bestiar. Com no podia ser d’altra manera a l’era, davant de la casa, hi ha una vella figuera.
 |
| La Figuera |
 |
Personatges il·lustres davant La Figuera. En primer terme, recolzat en el bastó,
Ramón Casas i darrera, també amb bastó, Santiago Rossinyol |
Prop de la casa, arrecerada sota un petit turó, hi veiem l’antiga capella de Sant Isidre, obra del segle XVII.
 |
| Prats i panoràmica des de darrera La Figuera |
 |
| Pujant cap a La Perera. |
Pel mig de prats sortim, com podem, dels tancats electrificats. Pugem cap a La Perera una bonica i gran masia que veiem, dalt del serrat, damunt nostre. Tot i que ara està abandonada i amb una part de la teulada ensorrada, degué ser un mas ric i important. Alguns detalls de l’edifici –dels segles XIV al XVIII- i el ben obrat pou que hi ha en un dels costats, amb les pedres molt ben escairades, així ho evidencien. Davant de la porta, sota d’unes feixes, hi fa guàrdia una ufanosa, gran i vella alzina.
 |
| La Perera |
 |
| La Perera, detall de la portalada |
 |
| Reposant al pou de La Perera |
Anem a buscar el llom de la anomenada Carena de la Perera. Agafem una vella pista que va pel vessant sud per anar a veure les runes de La Bauma (Can Pere Coix), una casa troglodita del segle XVII construïda sota d’una balma. Tot i que seguim unes senyals que sembla hi porten, no la sabem trobar.
Tornem una mica enrere per a continuar, primer vers el nord i després cap a llevant, per una pista que s’enfila -amb una suau però continuada pendent- per dalt de la carena. El recorregut d’aquest tram, tot i que passa pel mig del bosc, se’ns fa llarg i monòton. Passem, sense saber-ho identificar, pel Pla de les Brugues –on hi havia un corral i una cabana de pastor-, Els Quatre Caus –indret que, sembla, havia sigut una antiga pedrera- i el Pla de les Alzines.
 |
| El Corral d'en Perera |
Quan ja portem, des de l’ inici de la caminada, una mica més de 10 km arribem a les runes del Corral d’en Perera gairebé dalt del Pla de la Calma. Fins aquí ha arribat, des de Coll Formic, l’Enric amb el seu “cotxe escombra” i s’ofereix gentilment a “rescatar” a les dues noies que han participat de la caminada. La resta, els “mascles”, tindran de continuar fent -a peu- els 2,3 km que falten per arribar, on tenim estacionats els cotxes, al Pla de Bassau.
 |
| El cotxe escombra |
El dinar.- Quan, a les dues, arribem al restaurant de Coll Formic els companys del Maresme, que han vingut només a dinar, ja ens hi estan esperant.
Tenim ja la taula parada per als 11 comensals. Mentre triem els plats del menú anem prenent les cerveses que, avui, tot i que no fa gaire calor, ens hem ben guanyat.
El dinar ha estat força bé, amb un bon assortiment de plats i amb una molt bona relació qualitat, quantitat i preu.
Com que el dia, ara, és més curt o –potser- perquè, tot i que procurem estar ben informats, el tema polític és –pels presos i la repressió- trist, complicat i complex les converses i la sobretaula han estat més curtes del que son habitualment. Parlem, però, de la caminada –al final hem fet 12,3 km i uns desnivells acumulats de +375 / -364 m i hi hem emprat, amb pauses i visites, 4h 30’- i de les properes activitats de la colla com el Dinar de Nadal i Festa de l’Avet que enguany farem, el divendres 15 de desembre, a Can Mià de Palou de Revardit al Pla de l’Estany. Tot i que ja publicarem al blog la convocatòria, aneu reservant la data a la vostra agenda.
Agraïm a l’hostaler la seva acollida i servei. Fem la foto/vídeo de grup i repartits, de nou, en els cotxes retornem –cansats però satisfets- als respectius domicilis.
 |
| Foto del grup |
Fins el divendres 15 de desembre, doncs, si és que no ens veiem abans.
Una abraçada.
Text.- Pep
Fotografies.- Joan, Joan Miquel i Pep.
NOTES.-
1.- En iniciar l'ascensió cap al Matagalls des de Coll Formic, trobem un monument dedicat a les víctimes d'una matança. La tercera guerra carlina (1872-1876) va tenir molta incidència a la comarca d'Osona, i especialment a la ciutat de Vic, que fou assetjada per les tropes carlistes des de l'estiu de 1873 fins el 8 de gener de 1874, data en què l'exèrcit de Rafael Tristany i Parera, cap de l'exèrcit carlí enterrat a Ardèvol, començà un intens atac. Alguns vigatans liberals i voluntaris de Roda de Ter i Centelles fugiren cap a la zona de La Castanya, El Brull i Coll Formic, però una columna carlina, encapçalada pel caporal Ramon Vila de Viladrau, els interceptà i els anà buscant i matant per la muntanya. Com que tenien ordres de no fer presoners, un nombrós grup dels liberals fou conduit a Coll Formic i, després de rebre confessió, van ser afusellats. La majoria dels cossos foren llençats en el vell pou de glaç que hi havia al mateix Coll Formic. Eren els dies 10 i 11 de gener de 1874. Algunes fonts parlen de 50 víctimes però la majoria n'eleven el nombre a 110. Al cap d'un any, concretament el 18 de gener de 1875, la ciutat de Vic va rendir un homenatge amb un solemne funeral a les víctimes del setge carlí, incloses les de Coll Formic. Però la història d'aquestes víctimes encara no finalitza. El 4 de març de 1879 una comissió de regidors i veïns de Vic, formada per unes 18 persones, va arribar fins a Coll Formic per recuperar-ne les restes. També recolliren uns 8 o 9 cossos enterrats al cementiri de La Castanya i 3 al poble del Brull. El trasllat es va fer amb sis matxos, carregats amb caixes de plom recobertes de fusta. Foren dipositats temporalment en un nínxol del cementiri de la població de Seva, fins que Vic hagués finalitzat el panteó que els estava construint. El 29 de gener de 1883, una altra comissió vigatana va recollir les restes per portar-les, finalment, al cementiri de Vic. La Creu de Coll Formic fou erigida pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas a La Gazeta Montanyesa que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913.
2.- La Figuera és un gran casal, amb segles d’història, que a finals del segle XIX i començament del XX esdevingué el refugi de nombrosos personatges de la cultura catalana: poetes, escriptors, musics i artistes com Maragall, Rusiñol, Casas, Lluís Millet, Josep Pijoan o Amadeu Vives que hi pujaven, fent-hi curtes estades, per gaudir del paisatge, la natura i el contacte amb les gents d'aquell massís. Fets que, ben segur, influirien en les seves creacions i obres.
