diumenge, 17 de novembre del 2019

ART I ESCOLTISME (20)


"L'Explorador" (Scout) pintat l'any 1913. Representa al scout
Percy Greaves amb la mà de Crist a l'espatlla (1)
.


ERNEST STAFFORD CARLOS


Ernest Stafford Carlos va néixer, el 4 de juny de 1883, al barri londinenc de Bromley. Va ser un polifacètic artista (pintor, actor, músic, escultor i escriptor).

Estudià a la Saint John Divine School de Kennington i a la Escola d’Art Lambeth.

Gràcies a una beca amplià estudis, l’any 1901, a la Royal Academy Schools.

Establi el seu estudi de pintura a Foxley Road al barri de Brixton, situat al sud de Londres, on tingué un cert èxit com a retratista. Aquests anys de residència a Brixton, Stafford, s’interessà per la sort i el benestar de les classes més humils.

L’any 1908 un dibuix, en el qual Stafford representava un obrer aturat, rebutjat i abatut, exposat a la Royal Academy, va ser utilitzat pel Partit Laborista Independent com a cartell electoral.

El nostre protagonista s’interessà també per la formació del jovent. Quan Baden Powell fundà el 1908 els Boy Scouts, Stafford s’hi implicà organitzant la Tropa Scout 107 de Londres, coneguda actualment com a Grup Scout 21, Camberwell (Trinidad).

Va ser en aquest període, especialment entre els anys 1911 i 1915, que Ernest Stafford pintà un bon nombre de quadres dedicats als scouts. En reproduïm uns quants.

Amb l'esclat el 1914 de la Primera Guerra Mundial, Ernest es va oferir com a voluntari per a l'exèrcit, però la seva petició va ser rebutjada per motius de salut. Tingué més èxit en la seva segona sol·licitud i es convertí en membre dels Escopeters de Westminster de la Reina. El 1916 va ser comissionat al Vuitè Batalló, Els Buffs, del East Kent Regiment, com a tinent.

El tinent Ernest Stafford

A començament del 1917, ja al front -en la regió d’Artois, al nord de França-, Ernest ompli diversos quaderns amb nombrosos dibuixos, amb ploma i aquarel·les, sobre la vida dins i fora de les trinxeres.

A la fi de maig, la seva divisió va començar el moviment cap a Ypres (Flandes), en preparació per a una ofensiva, temps durant el qual va efectuar una vintena de dibuixos més. 

Morí en acció durant la Batalla de Messines, el 14  de juny 1917, prop de Zillebeke a Flandes.


Tomba d'en Ernest Stafford al cementiri militar de les
víctimes de la Primera Guerra Mundial a Zillebeke (Bèlgica)


"Si jo fos infant de nou..." quadre pintat el 1911. Representa al
scout Bob Blackett amb el seu pare, en segon terme, reflexiu
però alhora orgullós del camí que ha seguit el seu fill.

"L'aspirant" pintat el 1914. Representa a un noi que vol ingressar als boy scouts amb els membres de la que serà la seva patrulla.

"Bona Obra amb una família necessitada de Londres" obra del 1912.

"Una història fantàstica" pintat el 1910. Interessant conversa dins la tenda
"Scout amb el seu cap"

"Temps de reflexió" obra del 1911. Representa a un scout, en un moment de descans al campament, potser escrivint uns apunts al seu "Quadern de Ruta"
 
"Sempre apunt" pintat el 1912. Representa a un scout instruint, damunt un mapa, a un aspirant o "peu tendre" (observeu que no porta encara el fulard) abans de l'excursió.  

"Somnis matiners". Amb el seu tradicional efecte de llum, Stafford, sembla
 voler representar a un scout que, dins de casa, enyora no haver pogut anar
 amb els seus companys d'excursió o a fer alguna altra activitat.

"Preparant la hissada de la bandera".

"Vigilant la costa" pintat el 1915. Representa a uns scouts marins vigilant la costa britànica.



NOTA.- 

1.- Aquesta pintura va ser reproduïda, en forma de vidriera emplomada, a l'església de la Santa Creu del barri londinenc d' Hornchurch. La vidriera va ser realitzada a la fabrica William Morris i donada per la mare i família d'Ernest Stafford (el germà d'Ernest va ser el primer vicari d'aquesta parròquia), després de la seva mort, en record i homenatge. Aquest vitrall, pel que hem sabut, va ser venut (l'any 2017) a una església de Minnesota (https://ici.radio-canada.ca/nouvelle/1027820/vitrail-unique-saint-george-minnesota-etats-unis).




dissabte, 9 de novembre del 2019

CRÒNICA DE LA 101ena SORTIDA XINO-XANO

L'Empedrat de Morou

SANTA FE DEL MONTSENY I L'EMPEDRAT DE MOROU A LA TARDOR

Quina bona pensada varen tenir els "remenadors de cireres", que formen el COMECLOG, en proposar-nos anar repetint algunes de les sortides que ja hem fet i de les quals en conservem un bon record. 

Amb això, en bona mesura estalviem feina als organitzadors i, també, al qui després en fa la crònica...

Pel que al cronista pertoca, com que en aquesta ocasió no ens hem perdut (nosaltres “no ens perdem mai...!!!”) i hem seguit, fil per randa, el mateix recorregut que vàrem fer -fa 7 anys !!!- el gener del 2012, us recomano rellegir -si voleu, clar- la crònica d’aleshores. Així m’estalvio feina i vosaltres tenir d’aguantar (més o menys repetida) una nova “pallissa”:


Només una cosa ha canviat: l’estació de l’any en que hi hem anat. Llavors hi vàrem anar en ple hivern (el mes de gener) i ara, a l’inici de la tardor.

Un fet que, com és lògic, afecta directament el paisatge. Veureu que llavors molts dels arbres estaven “pelats” i els boixos grèvol -uns dels arbusts nadalencs per excel·lència- lluïen els seus rojos fruits. El pantà de Santa Fe, després de les pluges de la tardor també, llavors, estava ben ple (no com en la visita d'ara, que gairebé era buit).

Els colors tardorencs, que en la passada sortida varem gaudir, anaven dels groc al rogenc i els camins estaven ben encatifats de fulles. El dia, fred i un pel encapotat, era però lluminós i al final de l’excursió -segurament pel núvols que cobrien els voltants de la vall- una mena de plugim ha fet que alguns fessin ús de les capelines. Però, en conjunt, no ens podem queixar del temps, hem tingut un bon dia.


Punt de trobada a Barcelona: Va, que ja son les 8h...!

Can Casades, al fons, i les tres majestuoses sequolles gegants.

El recorregut, amb el punt d’inici a Can Casades -on hem esmorzat (1)- ha estat: Pont sobre la riera de Santa Fe - Can Lleonart (Escola de Natura) – Castanyeda – Pla de Mulladius – Empedrat de Morou (2) - Fageda – Casa de Figueroles – Pantà de Santa Fe – La Fabriqueta (antiga central) – l’Estanyol (antic pantà) – Can Casades (3).



Esmorzant a l'àrea de lleure de Can Casades

L'itinerari de l'excursió, segons els equips de mesura d’en Joan P., ha estat de 5,94 km. Amb uns desnivells acumulats de 207m. En la caminada hi hem emprat, amb pauses i aturades, 2h 30’.




Galeria fotogràfica:



Passant per la castanyeda, a banda i banda del camí
soques de castanyer formant perxades.






Una pausa pujant a l'Empedrat de Morou. Al fons Les Agudes.

El Turó de l'Home, en segon terme darrera el
Turó Gros, a l'esquerra i Les Agudes a la dreta



Panorama de la vall de la Riera d'Arbúcies des del penyal rocós
 que hi ha en un dels costats del Turó de Morou

Detall de l'Empedrat de Morou
Baixant cap a la fageda.


Camí de la Fageda, barreja d'especies forestals





Detall de la soca d'un faig a ran del camí.

Roquer a l'alçada de la casa de Figueroles 



Arribant al pantà de Santa Fe


La presa i el pantà de Santa Fe. A la tardor, passat l'estiu, amb el nivell de l'aigua ben baix.


La vella resclosa, esberlada, de l'antic pantà de Santa Fe: "L'estanyol".




El dinar l’hem efectuat, molt ben atesos, al restaurant La Terrassa de Campins.


Una taula que fa molt goig




I per postres, alguns han triat, bunyols amb nata i xocolata calenta.


Fotografia del grup:




Propera sortida.- 

Recordeu que la propera sortida la tenim prevista per al dijous 12 de desembre. Anirem a la Fageda de la Grevolosa, repetint la sortida  número 62 que varem fer el novembre del 2015. Tindrà cura de l'organització del dinar en Josep Maria. Ho anunciarem prèviament. 



Text.- Pep.

Fotografies: Joan Miquel, Joan Puiggermanal i Pep.


   




NOTES:

1.- Un dels cotxes, a la sortida de Barcelona, ha tingut una punxada de pneumàtic. Això ha fet que els 5 companys que hi anaven hagin decidit, mentre es reparava la roda i per a guanyar temps, esmorzar en el lloc de l’incident. La resta ho hem fet un cop hem arribat a Can Casades.

2.- Sempre m’ha intrigat el significat o etimologia del nom Morou. En Joan Coromines, el nostre il·lustre lingüista, opina que deriva del nom propi germànic Maroald i del seu derivat Merold. Aquests antropònims germanics no pertanyen, generalment, a l’època visigòtica com es podria pensar; s’inscriuen -segons els experts- dins el període de domini franc a la nostre terra i, fins i tot, a temps posteriors. 

3.-  L’edifici modernista de Can Casades, restaurat el 1987, data de l’any 1900. Can Casades va ser una de les primeres cases que es van construir a la vall de Santa Fe com una segona residència o d’estiueig d’una família adinerada i un dels primers intents d’aprofitament de la vall de Santa Fe com a lloc turístic. Tot i així, quan es va construir Can Casades encara no hi havia carretera i es pujava a peu tardant unes 4 hores o pel camí de carro unes 6 hores. Des de 1988, Can Casades s’ha convertit en un centre d’informació del Parc Natural del Montseny a càrrec de la Diputació de Barcelona. A més d’aquest canvi en l’evolució dels usos de la casa, destaca el creixement de les grans sequoies del jardí i de la superfície forestal que envolta la finca. Les tres sequoies de Santa Fe del Montseny es van plantar aproximadament als anys 20 per enjardinar la casa de Can Casades. Per aquestes dates se suposa que les sequoies ja estaven creixent però encara eren força petites i a les fotografies antigues no s’acaben de distingir bé. Aquests arbres centenaris, haurien d’estar més protegits (tot i que se'ls ha instal·lat, a cadascun d'ells, un parallamps). La peculiar sàvia vermella que desprenen, si els rasques, i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu. Les sequoies americanes són autòctones del sud del parc de Yosemite i del Sequoia National Park. També als EEUU trobem el General Sherman, una de les sequoies i arbre més vells del món (hom li calcula entre 2.300 a 2.700 anys de vida). Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús mil·lennis.