ONZE DE SETEMBRE 2021

 

ONZE DE SETEMBRE 2021 

Un any més també hi serem !!!

Alguns companys i companyes del Clan ens han dit ja que enguany també participaran en alguns dels actes de la Diada (anirem quedant, a l'hora i lloc, per mitjà del xat intern de WhapsApp).

La Diada de l’Onze de Setembre d’aquest 2021 tornarà a l’essència de les mobilitzacions d’abans de la pandèmia. Per això, es convocarà una gran marxa a Barcelona que anirà de la plaça d’ Urquinaona fins a un escenari davant de l’estació de França. D’entrada, la manifestació havia d’acabar davant del Parlament de Catalunya, però l’Assemblea ha anunciat avui que canvia la ruta atès que la venda de samarretes, la inscripció de voluntaris i l’activació de les assemblees locals els fa preveure que hi vagi més gent que no es pensaven. L’organització també diu que l’amplada de les portes d’accés al parc de la Ciutadella fan difícil una entrada ordenada. Tanmateix, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona mantindran obert el parc per a tothom que vulgui acabar-hi la protesta. El canvi s’ha decidit conjuntament amb els departaments de Salut i d’Interior per raons de seguretat.

L’any passat, arran de la covid-19, es va fer una Diada presencial i virtual. Però enguany, l’embranzida en el ritme de vaccinació permeten de tornar presencialment als carrers de la ciutat. La intenció és de reivindicar el referèndum del 2017 amb una doble convocatòria: l’11 de setembre i el primer d’octubre.

On seran les concentracions?

L’Onze de setembre, dissabte, a les cinc de la tarda, la manifestació sortirà de la plaça d’Urquinaona de Barcelona. S’ha triat aquest lloc perquè va ser el punt neuràlgic de les protestes per la sentència contra el primer d’octubre. La manifestació baixarà per la Via Laietana i passarà per davant de la comissaria de la policia espanyola. Després, girarà pel passeig d’Isabel II i continuarà per l’avinguda del Marquès de l’Argentera fins a arribar al davant de l’Estació de França, on es farà l’acte polític. El mapa que hi ha a continuació no incorpora l’última actualització i continua mostrant el final de la ruta a la Ciutadella. El parc, en tot cas, romandrà obert.

Com cada any, a les 17.14 la manifestació començarà a avançar direcció al parlament. La previsió és que a les 18.30 la capçalera hagi arribat al parc de la Ciutadella de Barcelona i pugui començar l’acte polític davant l’estació de França, que serà l’epicentre de la Diada i s’hi faran tots els discursos polítics. Hi intervindran l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència. L’organització ha deixat clar que en tot moment es compliran les mesures sanitàries establertes pel comitè del PROCICAT.

Cal inscripció?

En aquest cas, no caldrà inscripció per a participar en la manifestació.

Això sí, l’Assemblea recomana que aquells que vulguin anar a l’espai de concentració previ, entre la plaça d’Urquinaona i la Gran Via, hi vagin a les 16.30, tot i que es mirarà de repartir la gent al llarg del carrer de Pau Claris. Tanmateix, es recomana que els autocars estiguin aparcats a tot estirar a les 16.00.

Recuperar els carrers i reivindicar el Primer d’Octubre

L’ANC vol centrar el missatge polític de les manifestacions en la idea de lluita i independència i per a aconseguir-ho vol que la gent recuperi els carrers i reivindiqui el referèndum del Primer d’Octubre. Per això, demana que els tres fronts –popular, institucional i internacional– treballin coordinadament.

En una entrevista a VilaWeb, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Pauzie explica que l’11 de setembre es vol una manifestació reivindicativa amb el missatge polític: “Lluitem i guanyem la independència.” És un missatge, diu, que adrecen col·lectivament al moviment i a les institucions, atès que hi ha un risc enorme de retornar a l’autonomisme si la mobilització s’atura. Explica que la manifestació de l’11-S s’acabarà al parlament per dir-los que hi ha un 52% de la gent que els ha votat perquè facin la independència.

L’esquerra independentista també convoca manifestacions

Les organitzacions que formen part de la Taula de l’Esquerra Independentista –Alerta Solidària, Arran, CUP, COS, Endavant i el SEPC– també convoquem diverses mobilitzacions a Barcelona, Lleida, Reus i Girona durant aquesta Diada 2021. A les dotze del migdia hi ha previstes dues concentracions a la plaça del Vi, de Girona, i a la plaça de la Paeria, a Lleida. Per una altra banda, la manifestació de Barcelona és programada a la plaça d’Urquinaona a partir de les 18.30. També han anunciat una convocatòria al Mercat Central de Reus a les 19.30.

La Festa per la Llibertat, suspesa

Òmnium Cultural ha decidit de suspendre la Festa per la Llibertat, els tradicionals concerts que cada any reunien milers de persones. L’organització diu que no podria complir amb les mesures sanitàries derivades del coronavirus. En canvi, es farà un acte polític a Arc de Triomf amb la participació del president d’Òmnium,  Jordi Cuixart, i d’uns quants referents internacionals. Es preveu de commemorar els seixanta anys de l’entitat.

Tant si ens hi acompanyeu com si no, us desitgem una molt bona Diada !!!

Nota.- Bona part d'aquesta informació l'hem tret de Vilaweb. El nostre agraïment 

 Per què aniré a la manifestació de la Diada?

El desencís de la gent és massa palpable per a eludir-lo. Jo també n'estic, de desencisat, però això no farà que deixe d'assistir-hi. Aquestes són les meues raons:

La manifestació de demà serà molt especial. La pandèmia encara és un condicionant molt important. I, si bé és cert que les coses han millorat molt i que no serà la diada estranyíssima de l’any passat, també és cert que molta gent continua recelant d’assistir a actes públics.

Això cal entendre-ho i tenir-ho en compte. Però també és evident que, tal com està la situació política, aquesta manifestació difícilment tindria res a veure amb les anteriors, fins i tot sense pandèmia. El desencís de la gent és massa palpable per a eludir-lo.

Jo també n’estic, de desencisat –en realitat, crec que seria més precís dir que estic irritat, o enfadat, però deixem-ho en desencisat. Tanmateix, en el meu cas, això no farà que deixe d’assistir-hi. Al contrari. I aquestes són les meues raons, per si poden ser d’interès d’algú.

1.- Perquè hi he anat sempre

Segurament és l’argument més poc interessant, però he de dir que és el més íntim. He estat en les manifestacions de la Diada quan l’independentisme era marginal i quan era marginal no ser-ho. Fins i tot vaig tenir l’honor, l’any 1985, de ser convidat a parlar en la concentració al Fossar de les Moreres. Per mi el combat per la independència no és una alternativa política esporàdica, sinó un dels pilars que justifica la meua vida. Estic molt content d’haver viscut diades molt difícils i dures i diades emocionants. I d’haver après que les dents de serra són normals. El 10 de juliol de 2010 la manifestació contra la sentència de l’estatut va ser un enorme salt endavant de l’independentisme, però a la manifestació de la Diada d’aquell any i a la del 2011 érem quatre gats. El 2012 tot va esclatar amb l’aparició de l’ANC, però el 2012 no hauria existit sense el 2011 i el 2010. Tot allò que haja de passar no passarà si perdem aquest fil. I per mi no serà.

2.- Perquè crec que l’ANC ha estat capaç de mantenir-se ferma en la defensa de la independència

Hi ha gent que opina que si vas a la manifestació els polítics en trauran profit i que són capaços de fer servir la nostra presència per a justificar la taula de diàleg o vés a saber què. Això, si ho volen fer, no es podrà evitar. Però els serà difícil perquè l’ANC s’ha mantingut ferma en la defensa de la independència, cosa que vull agrair. El somni del govern seria que la manifestació fos encapçalada per una pancarta que digués “amnistia i autodeterminació”, però això no ho tindran. Perquè l’ANC ha aguantat totes les pressions i no ha cedit en l’objectiu.

3.- Perquè de l’embolic on som només se n’ix amb la força del carrer

D’alguna manera es pot dir que hem tornat al 2012. Igual que aleshores, els partits polítics avui no estan disposats a tirar endavant amb la independència. Però, igual que va passar aleshores, el carrer pot obligar-los-hi i ha d’obligar-los-hi. El Primer d’Octubre va ser un referèndum d’autodeterminació i també, alhora, un exercici impecable de poder popular. Però, d’aleshores ençà, vivim una contrarevolució, dins l’independentisme, que vol reduir-ho tot a la política oficial. És la primera gran ocasió per a deixar clar que el procés d’independència ha de continuar. I no crec que siga qüestió de deixar-la passar així com així.

4.- Perquè tots tenim coses a dir i no podem deixar perdre els espais on això, poder dir allò que sentim, és possible

El moviment independentista de base rep fortes pressions de tot arreu. Pressions mediàtiques i polítiques, pressions psicològiques, amenaces directes. Moltes d’aquestes pressions van en la línia de limitar la lliure expressió i el lliure pensament. I per això és important de mantenir llocs com la manifestació de la Diada, on tothom pot dir allò que vulga, expressar allò que vulga, i ho pot fer de la manera que ho considere convenient, sense condicionants de ningú. Estic segur que hi haurà gent que s’expressarà, jo mateix, de manera crítica amb la classe política i gent que els defensarà. I que tots podem coexistir allà dins, en un espai que, per més que alguns vulguen caricaturitzar-lo, és el més plural que tenim com a poble i segurament, també, el més plural que mai hem tingut ni tindrem.

5.- Per xafar la guitarra als qui es pensen que ja poden celebrar que el suflé s’ha acabat

El titular negatiu, els de sempre el tenen escrit. El tenien escrit cada any, quan la mobilització era d’un milió de persones, de manera que podeu imaginar si no el tenen escrit ja: que hem fracassat, que el suflé baixa i tot això i allò. Però una cosa és que puguen fer el titular i una altra que aquest titular siga creïble. Ja ho he dit abans: ningú no espera una mobilització com les de fa anys, ni per la pandèmia ni pel desencís, però la xifra i sobretot el to que prenga seran importants.

6.- Per trobar-vos, per trobar-nos

Una de les coses que més mal han fet a tots els moviments socials del món per causa de la pandèmia ha estat la pèrdua durant un any i mig d’aquell impuls que dóna la celebració col·lectiva. No veure’ns, estar aïllats cadascú a casa seua, ha fet mal, ha desgastat, ha afluixat la societat. No tornarem al ple rendiment d’avui per demà, però l’ímpetu, aquest ímpetu col·lectiu que et dóna saber que n’hi ha molts com tu, només es guanya reunint-nos.

7.- Per escalfar motors amb vista al Primer d’Octubre

Enguany la convocatòria té un punt especial, a més, que és la doble convocatòria de l’Onze de Setembre i el Primer d’Octubre. És un pas endavant important, una clarificació necessària i un estímul important. Com millor vaja la Diada, millor aniran les marxes i concentracions del Primer d’Octubre; i com millor vagen aquestes, millor anirà el curs polític.

8.- Per recordar a Espanya que res no s’ha resolt

El govern espanyol pretén vendre aquesta imatge que el problema català s’ha acabat i que tot s’encarrila amb una negociació que no existeix. Pretenen fer creure a la societat que això és així. Cal, doncs, recordar a Espanya que no s’ha resolt res de res. Ni tan sols s’ha resolt l’inici del conflicte, car l’estatut en vigor a Catalunya avui encara és el que el Tribunal Constitucional espanyol va retocar i desvirtuar.

9.- Per recordar-nos, i recordar-los, que el projecte de Catalunya és la independència

Perquè hi ha qui ho vol oblidar, o qui vol convertir-ho en secundari, o qui vol deixar-ho estar només com una reivindicació folklòrica, sense cap possibilitat de ser portada a la pràctica. I no és per a això que hem treballat tanta gent de fa tants anys.

i  10. Perquè ho vull

Vicent Parpal

Editorial a VILAWEB del 10/09/2021

 

EN OSCAR DEL VALLE ENS HA DEIXAT

 

En Oscar en una trobada amb companys del Clan, l'any 2012.

ENS HA DEIXAT EN OSCAR DEL VALLE

Fa poca estona una trucada telefònica d’en Josep Lluís Lirola, ens ha donat la notícia: El nostre vell company i primer cap del Clan Ós Gris, l' Oscar del Valle havia mort....

En Marc, un dels fills de l’Oscar -que coneix la bona amistat i continuada relació d’en Josep Lluís amb el seu pare- li ha comunicat per email.

En el missatge prega que, donada la situació, el disculpem per no haver-nos-ho pogut comunicar fins avui. La mort es produí el passat dimarts 31 d’agost i l' acte de comiat es celebrà ahir, dia 2.

La mort esdevingué a Salou on en Oscar -tant actiu i esportista ell...- estava fent una excursió en bicicleta. Un sobtat i malaurat infart se’ns el endugué.

L’Oscar va néixer fa 77 anys a l’Argentina, concretament a Buenos Aires. Visqué la seva joventut a Mèxic (Districte Federal) fins que, a primers de l’any 1963, es traslladà a Barcelona. En la seva estada a Mèxic havia estat membre dels scouts d’aquell país i, per aquesta raó, un cop aquí contactà ben aviat amb el scouts d’Espanya, concretament amb l’agrupament Santíssim Redemptor. El Cap del “Grup” era, llavors, en Sebastià Saperas i el de la “Tropa” en Joan Charlez... ens recordava, en una trobada amb ell, el març de 2012.

El record que tenim d’en Oscar (cal pensar que quan la majoria de nosaltres teníem 14 o 15 anys als nois de 18 o 19 els veiem “molt grans”...) és el d’un xicot alt, ben plantat, seriós... que ens parlava meravelles sobre l’organització i recursos tècnics i materials dels scouts mexicans,... Un cap responsable però, alhora (segons recorden alguns dels companys més veterans com en Josep Lluís o en Llorenç,...) extravertit i amic de la gresca i el sarau... quan n’era el moment:

“Clan Oso Gris... somos buenos muchachos,

nunca a nadie queremos molestar,

però, si acaso nos incitan,

soltamos a OSCAR i el lo arreglarà...”

(Primera estrofa de l'informal himne del Clan d’aquella primera època que fa poques hores, en motiu d’aquesta inesperada notícia, en Llorenç ens ha recordat).

La majoria de membres del Clan Os Gris, l'any 1963.
L'Oscar, el Cap, al mig del grup

Detall

L'agrupament Santíssim Redemptor l'octubre de 1964.
 L'Oscar és l'abanderat al costat del pare Gamissans

A Barcelona en Oscar hi estudià medicina i ha exercit, com a metge, a l’Hospital de la Vall d’Hebron des del 1974 fins a la seva jubilació.

La capacitació i experiència escoltista d’en Oscar determinaren que l'octubre de 1963, fos un dels principals promotors i el líder triat per a posar en marxa dins l’agrupament una nova unitat –el Clan- capaç d’aglutinar i mantenir dins del Grup als scouts més ganàpies. Repte que assumí i aconseguí sobradament. Ell en va ser el primer Cap de Clan.

El mes d’octubre del 1964, cedí la responsabilitat de Cap de Clan a en Ramón López i començà a gestar –amb en Enric Ribas- la creació d’un nou agrupament escolta: el Moctezuma II , malauradament, de curta vida.

Sempre, d’una o altra manera, l’Oscar ha estat en contacte amb l’escoltisme -un dels seus fills ha estat dirigent de l’Agrupament Roland Philips i el mateix Oscar ha participat, periòdicament, en actes i trobades d’antics scouts.

Trobada-xerrada d'antics escoltes al local de l'agrupament Mas Guinardó,
 organitzada pels Scouts i Guies Adults de Catalunya - SIGAC. Maig de 2019.
L'Oscar és el segon a la dreta de la fotografia. (Foto SIGAC) 

Darrera trobada amb l'Oscar (a la dreta de la foto) en un Esmorzar de Forquilla del Clan Os Gris
 a Premià de Mar, el 4 de juny del 2019.

Tots, un dia o altre, arribarem al final de la nostra ruta: a aquell darrer  “final de pista” -un cercle i un punt al mig- que en BP comentava en el seu darrer missatge:

“... El camí autèntic per a arribar a la felicitat és fent feliç a l’altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat i, quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu “sempre a punt” per a viure feliços i per a morir feliços, sigueu sempre fidels a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us hi ajudarà.”

El bon company i amic Oscar -tot i que tots considerem que encara no era el moment- ha arribat al seu “final de pista” fidel i complint aquest compromís. Ben segur que, amb el seu somriure murri, ens està esperant a l’Etern Campament.

Que la terra et sigui lleu, Oscar. El nostre més sentit condol a la família.

 

ELS BENEFICIS DE CAMINAR

 

La nostra darrera sortida Xino-Xano, el març del 2020, a la Penya del Moro 

La pandèmia amb les seves restriccions i, en alguns de nosaltres, d’altres problemes de salut ens han mantingut -per força- limitats en les nostres passejades.

Tot i així, sovint per prescripció facultativa, hem anat fent petites passejades pels respectius barris o, ja aprofitant les “escapades” de l’estiu, per la natura que envolta les nostres segones residències o els indrets on hem anat de visita.

I és que caminar, per la natura o -si no en tenim més remei- pels parcs, carrers i places de la ciutat, és un plaer i una necessitat vital per a molts de nosaltres.

Feia temps que, entre els vells documents que guardo a l’ordinador, tenia aquests apunts que -ara per casualitat he retrobat- i que, penso, poden ser interessants de reproduir al nostre Blog. El que hi diu ho sabem tots i totes, però no estarà de més recordar-ho.

Ben aviat, segur, tots plegats o en grupets (“bombolles”) més reduïts, podrem trobar la manera de reemprendre les nostres -en un o altre format- caminades “Xino-Xano”. No en tingueu cap dubte. 

Ens caldrà doncs, quan això arribi, no haver perdut "la comba" i estar ben entrenats... El qui avisa no és traïdor... he, he.

 

Els deu beneficis de caminar

Caminar ajuda a mantenir una respiració constant més saludable, millora la circulació sanguínia i ens ajuda a mantenir-nos en forma. Però també pot afavorir en el desenvolupament dels nostres sentits.

1.   És molt fàcil de practicar

És una activitat física bàsica pels humans, que ha permès alliberar els braços i poder aguantar objectes. Caminar és un comportament innat que s'adquireix progressivament de forma natural. I, en adults sans, és una manera excel·lent de fer esport i apta per a totes les edats. 

2.  Ajuda a respirar millor per oxigenar el cos

Quan es camina en un entorn agradable, aprenem a estar atents a la respiració, a fer-ho profundament i a notar com oxigenem el nostre cos. Mentre tot el cos es mou, l'oxigen arriba a través de la sang i dóna energia als nostres músculs, millorant la capacitat pulmonar i cardiovascular. D'altra banda, caminar permet gaudir de l'aire lliure.

3.  Millora la nostra condició física

Moltes vegades ens oblidem que caminar és bo per l'organisme. Ajuda a combatre malalties, millora el sistema immunològic, la densitat i la qualitat dels ossos, augmenta el flux sanguini i el nostre nivell d'energia, millora l'agilitat i estimula el creixement dels més petits. A més, preveu el desenvolupament de malalties metabòliques i cardiovasculars -com la diabetis i la hipertensió- i manté la funció de les articulacions. També és una de les formes de prevenir el sobrepès i l'obesitat. 

4. Estimula els sentits mentre gaudim de l'entorn

Quan es camina, s'aprèn a utilitzar els cinc sentits. Per exemple, olorar les flors, sentir l'aire a la pell i escoltar el vent entre les branques, completen la nostra experiència sensorial. 

5. Estimula el cervell amb els elements de l'entorn

Mentre caminem, també aprenem a conèixer d'una manera diferent els elements del nostre entorn, ja sigui urbà, semi urbà o rural. Estimulen la nostra creativitat i imaginació, descobrint tot allò que normalment no apreciem. Encara que es faci el mateix recorregut, sempre es poden descobrir nous aspectes, com la llum (que canvia en funció de l'estat del cel o les diferents hores del dia), la flora que és diferent segons les estacions de l’any o el moviment dels núvols. 

6.  Afavoreix a la cooperació i millora la comunicació 

Fer activitat física en família o en petits grups afavoreix aspectes com la cohesió familiar o de la colla, la comunicació i la interacció, així com la transmissió de valors com la perseverança, la cooperació i el treball en equip.

7. Ens fa sentir millor físicament i anímicament

L'activitat motora és necessària perquè un se senti bé. Després de fer esport, es tenen més ganes, més força i ànims per continuar les nostres activitats quotidianes. Caminar millora la sensació d'energia, l'autoestima, la capacitat de relacionar-nos amb les altres persones i de treballar en equip. En conclusió, ens ajuda a tenir una visió més positiva de les coses. Per algunes persones, un passeig també suposa una oportunitat per meditar i desconnectar. 

8. Ens relaxa i permet descansar millor

Caminar ajuda a reduir els símptomes físics de l'estrès. Afavoreix la relaxació de la musculatura i la ment, de manera que després el cos descansa millor i el nostre son és més reparador.

9. Ens ensenya a planificar

Aquesta activitat es pot convertir en un costum (això ho sabem prou bé el qui fem -millor dit, fèiem- les sortides xino-xano). No ens ho hem de prendre com una obligació, sinó com un plaer. Es pot preparar una sortida, tenint en compte els elements bàsics de la comoditat i seguretat com, per exemple, utilitzar el calçat adequat i la roba més còmode. També s'ha de tenir en compte que les primeres hores del matí i les de la tarda, són les més adequades per evitar insolacions i que tot l’any (procurant evitar el mesos de calor o fred més intensos) es d’agrair passejar per la natura.

10. Incorpora nous hàbits per compartir en família o entre els amics.

Finalment, caminar és una de les activitat saludables que es pot fer en grup i que permet difondre un estil de vida saludable. Si els pares transmeten als seus fills la il·lusió de fer determinades activitats físiques, com caminar, ho identificaran com a bons hàbits. Aquest tipus d’activitat afavoreix i estimula, així mateix, el plaer d’anar coneixent o descobrint nous indrets i anar potenciant i consolidant la companyonia en el grup.

Tots i totes ho sabem, a veure si aviat ho podem anar experimentant.

Salutacions i molts ànims !!!

ESMORZAR AMB PA AMB TOMAQUET

QUIM MONZÓ REVOLUCIONA TWITTER AMB EL QUE LI HA PASSAT EN UN BAR A L'ESMORZAR

 Quim Monzó sap d'obrir debats quotidians, els moderns en dirien "obrir carpetes". És un dels millors analistes de la realitat, de les rutines, de la vida. Segueix a La Vanguardia amb menys articles setmanals.

És independentista però no escriu sobre política, com Pilar Rahola. Escriu sobre el que vol. Ara que fa vacances de la seva columna al diari dels Godó, ha obert a Twitter, millor dit reobert perquè no es tanca mai, un debat terrible per la restauració catalana: el pa amb tomàquet.

Quim Monzó a l'Avinguda Mistral, TV3

Quim Monzó té dos pisos, el despatx on escriu i el pis familiar on ha residit sempre amb la dona i el fill. Quan no va al despatx esmorza als bars de l'Avinguda Mistral de Barcelona. Els que el llegeixen saben que aquell barri prop del Mercat de Sant Antoni és el seu.

El drama d'esmorzar un pa amb tomàquet en condicions és l'altra pandèmia. Cada cop n'hi ha menys que obrin un tomàquet de penjar, el suquin sobre el pa i hi aboquin sal i oli.

Escriu Monzó: "Primer matí al bar on esmorzo quan estic de vacances. Demano anxoves amb pa amb tomata. La tomata era d'aquella triturada amb minipímer i untada amb pinzell. Gresol de Catalunya, en deia Josep Pla". Parla de l'Empordà.

Tomàquet triturat fet passar per pa amb tomàquet

La diferència entre el pa amb tomàquet i tomàquet passat per la trituradora i escampat és abismal. Es nota la diferència a la vista o a la queixalada.

Molts bars economitzen aprofitant tot el tomàquet  al minipimer i la mandra de tallar i sucar. Per aixecar-se i marxar. Monzó no diu quin bar és: només diu quin bar enyora, el Bar Lalans, Av. Mistral, 44

L'escriptor afegeix que el del bar no era xinès sinó empordanès i que "Les anxoves haurien estat molt bones si no les hagués desgraciat la merda de tomata. Demà, entrepà de formatge amb un raig d'oli i sal al pa i avall". I que ell a casa escampa el tomàquet fins que només en queda la pell, ben sucat.

En poques hores Twitter s'ha omplert de comentaris solidaris amb Monzó i lamentant aquesta pràctica cada cop més sovintejada no només a Barcelona sinó a molts establiments de Catalunya. Monzó n'ha seleccionat i retuitejat uns quants:

-Això no és pa amb tomàquet, és una tragèdia.

-Jo sempre dic que no vull pa amb tomata, sols oli.

-Jo demano com un James Bond empordanès: "un entrepà d'anxoves, si us plau. El pa amb tomata fregat, no pintat".

-Potser seria hora que els bars especifiquessin amb un cartellet "untem els entrepans amb tomàquet de penjar acabat de tallar", com a reclam.

-Un cartellet que hi posés "Tomàquets friendly".

Quim Monzó al despatx, TV3

Quim Monzó s'ha passat hores en el debat fins que l'ha acabat "Me'n vaig a dormir, que demà tinc segon esmorzar i hi he d'anar amb energia, per si la cosa acaba a bufetades. Bona nit. 

A fora de Catalunya el debat ni existeix, el "pamtumaca" sempre, sempre, de pot."

Article de Marc Villanueva del 30 de juliol 2021, reproduït de EL NACIONAL.CAT