QUIM MONZÓ REVOLUCIONA TWITTER AMB EL QUE LI HA PASSAT EN UN BAR A L'ESMORZAR
Quim Monzó sap d'obrir debats quotidians, els moderns en dirien "obrir carpetes". És un dels millors analistes de la realitat, de les rutines, de la vida. Segueix a La Vanguardia amb menys articles setmanals.
És independentista però no escriu sobre política, com Pilar Rahola. Escriu sobre el que vol. Ara que fa vacances de la seva columna al diari dels Godó, ha obert a Twitter, millor dit reobert perquè no es tanca mai, un debat terrible per la restauració catalana: el pa amb tomàquet.
Quim Monzó a l'Avinguda Mistral, TV3
Quim Monzó té dos pisos, el despatx on escriu i el pis familiar on ha residit sempre amb la dona i el fill. Quan no va al despatx esmorza als bars de l'Avinguda Mistral de Barcelona. Els que el llegeixen saben que aquell barri prop del Mercat de Sant Antoni és el seu.
El drama d'esmorzar un pa amb tomàquet en condicions és l'altra pandèmia. Cada cop n'hi ha menys que obrin un tomàquet de penjar, el suquin sobre el pa i hi aboquin sal i oli.
Escriu Monzó: "Primer matí al bar on esmorzo quan estic de vacances. Demano anxoves amb pa amb tomata. La tomata era d'aquella triturada amb minipímer i untada amb pinzell. Gresol de Catalunya, en deia Josep Pla". Parla de l'Empordà.
Tomàquet triturat fet passar per pa amb tomàquet
La diferència entre el pa amb tomàquet i tomàquet passat per la trituradora i escampat és abismal. Es nota la diferència a la vista o a la queixalada.
Molts bars economitzen aprofitant tot el tomàquet al minipimer i la mandra de tallar i sucar. Per aixecar-se i marxar. Monzó no diu quin bar és: només diu quin bar enyora, el Bar Lalans, Av. Mistral, 44
L'escriptor afegeix que el del bar no era xinès sinó empordanès i que "Les anxoves haurien estat molt bones si no les hagués desgraciat la merda de tomata. Demà, entrepà de formatge amb un raig d'oli i sal al pa i avall". I que ell a casa escampa el tomàquet fins que només en queda la pell, ben sucat.
En poques hores Twitter s'ha omplert de comentaris solidaris amb Monzó i lamentant aquesta pràctica cada cop més sovintejada no només a Barcelona sinó a molts establiments de Catalunya. Monzó n'ha seleccionat i retuitejat uns quants:
-Això no és pa amb tomàquet, és una tragèdia.
-Jo sempre dic que no vull pa amb tomata, sols oli.
-Jo demano com un James Bond empordanès: "un entrepà d'anxoves, si us plau. El pa amb tomata fregat, no pintat".
-Potser seria hora que els bars especifiquessin amb un cartellet "untem els entrepans amb tomàquet de penjar acabat de tallar", com a reclam.
-Un cartellet que hi posés "Tomàquets friendly".
Quim Monzó al despatx, TV3
Quim Monzó s'ha passat hores en el debat fins que l'ha acabat "Me'n vaig a dormir, que demà tinc segon esmorzar i hi he d'anar amb energia, per si la cosa acaba a bufetades. Bona nit.
A fora de Catalunya el debat ni existeix, el "pamtumaca" sempre, sempre, de pot."
Article de Marc Villanueva del 30 de juliol 2021, reproduït de EL NACIONAL.CAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada