CRÒNICA DE LA 115ena SORTIDA XINO-XANO

 

LA MOLT AGRADABLE BAIXADA PER LA «VIA D’EN NICOLAU»:

 De Sant Joan de l’Avellanet a Guardiola, passant per Bagà.

Participar en aquesta caminada que, després de l’estiu, inaugurava el cicle ha sigut molt engrescador.

Els dies previs, després de la Crida, s'hi ha anat apuntant una bona colla. Finalment, hem sigut 22 amb algunes baixes, per imprevistos de darrera hora, d’un parell de companys que ja s’hi havien «inscrit».

El dijous de la sortida, en la línia del que ja ens havia pronosticat en Joan Miquel, ha resultat un dia magnífic. Ni fred, ni calor..., sense pluja, ni vent... això si, amb alguna boira matinera a les valls que envellía el paisatge i els raig de sol que, lluminosos, s’anaven filtrant pel mig del brancatge del camí. 

Una ruta, gairebé tota ella, en suau baixada..., xino-xano, que ha facilitat les converses (sense cap esbufec), deixant-nos anar camí avall !.

La Logística.- Seguint amb el pla acordat, des dels diferents llocs d’origen, ens hem dirigit cap al Berguedà 8 cotxes. Des de Barcelona, el Maresme, el Vallès o La Cerdanya, hem fet cap, tots, a Guardiola de Berguedà. El punt de trobada ha estat a la carretera de Bagà, la que travessa el poble (no la variant), davant del bar-restaurant «La Taverna» (el lloc on dinarem). 

D’acord amb la logística prevista, hi hem deixat un parell de vehicles (els números 2 i 3) per a -després de la caminada- recollir i pujar els xofers dels cotxes que haurem estacionat al punt on hem començat l’excursió, a Sant Joan de l’Avellanet.

Fetes les salutacions, la majoria dels cotxes (els números 1, 4, 5, 6, 7 i 8), amb tots els excursionistes, continuem fins a Bagà i des d'allà, prenent l'estreta carretera que s'enfila fins a Gisclareny, fins al punt d'origen/final de la "Via d'en Nicolau" a Sant Joan de l'Avellanet. Comencem bé el dia !!!.

Davant "La Taverna", el primer lloc de concentració.

L’esmorzar.- Més matineres que nosaltres, les vaques ens han ocupat i sembrat de «toves» o defecacions, el pla on hi ha l’ «L’Àrea de lleure de Sant Joan de l’Avellanet» on, també, hi ha la font i nosaltres hi preteníem esmorzar. Decidim, doncs, fer-ho una mica més amunt, a l’espai destinat per a estacionar-hi els cotxes, tot aprofitant uns bancs que hi ha a tocar de l’edifici de «L’Ecomuseu» (que avui està tancat).

Cal matinar, colla..., jo ja he esmorzat !!

Fem el tradicional esmorzar «Xino-Xano»: els respectius entrepans o peces de fruita, el vi de la bota, una mica -no gaire- d’aigua, les olives, el cafè (gràcies, Mª Rosa i Jaume !!!), les «gotes», les pastes i els bombons de xocolata... Els uns, la majoria, drets -picant d’aquí i d’allà- i alguns asseguts a l’extrem d’un banc o damunt d’un pedrís. El lloc és ombrejat pel mateix edifici i algun arbre. Continuem bé el dia !.

Un cop tots servits i satisfets, anem per feina. Recollim les deixalles dins una bossa, agafem allò que ens cal per a la caminada (aigua, bastons, màquines de fotografiar, l’inseparable telèfon mòbil) i comencem l’excursió.

La caminada.- El recorregut, coincidim tots, ha estat molt agradable i còmode. «Apte per a tots els públics», que deien abans.

Certament aquesta excursió és realitzable per gairebé tot tipus de persones, de tota edat  però amb un mínim de ganes de caminar. Us ho expliquem.

Sortint des de Sant Joan de l’Avellanet es pot anar, sempre de baixada, fins a Bagà (3,5 km) o fins a Guardiola (uns 6 km). O, com hem fet alguns de nosaltres, baixar un tros (a la mida i gust de cadascú) i retornar -això si, fent un tram de pujada- al punt de sortida.

Exactament, en aquesta sortida, la colla ha fet aquest assortit de recorreguts:

- Un parell han sortit de Sant Joan de l’Avellanet, baixat -passant per la passarel·la penjant i la vagoneta fins al mirador de la Vall del Balsareny (1,6 km)- i després, desfent el camí, han tornat al punt de sortida. Això ha suposat, en total, un passeig de 2,2 km salvant uns desnivells acumulats de +/- 78m.

- Un altre dels companys ha volgut acabar la caminada a Bagà (la Via d’en Nicolau passa prop de l’anomenat «Parc de la Vila» a tocar del riu Bastareny). Aquest tros suposa un recorregut de 3’5 km i un desnivell, sempre en baixada, de -154m.

- La gran majoria, fins i tot els qui inicialment només volien anar fins a Bagà, al final han fet la baixada completa fins a Guardiola de Berguedà. És a dir, els 5,83 km del recorregut amb uns desnivells acumulats de +34/-226 m. 

Segurament com ja dèiem a la CRIDA, el principal atractiu d’aquesta sortida -a part dels paisatges i panorames- son els diversos indrets, llocs i paratges per on passava l’antiga via: l’àrea de lleure -segurament l’estació de dalt i el lloc on carregaven els troncs-, l’ecomuseu i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet, més avall, el pont penjat de 35 m. de llarg –la passarel·la d’en Nicolau-, diversos túnels, fortes pendents i esllavissades sorrenques protegides per sólides baranes, el mirador sobre la vall del Bastareny i Bagà, ponts de fusta, camins pel mig del bosc...

Tot i ser a mitjans d’octubre, els colors –en aquesta ruta– encara no eren de tardor. La meteorologia d’ enguany: ara plou, ara fa calor, ho ha capgirat tot... fins i tot els paisatges de les estacions...

En Joan Blanc (per la Cerdanya, ja n’ha trobat molts), venia proveït d’un gros cistell per a omplir-lo, fent petites escapades per les vores del camí, de bolets. N’ha trobat alguns -per a fer «un remenat...», ha dit- suposem que, amb el bosc tant proper a aquesta coneguda «Via», l’indret ja estava, també, molt triat i «remenat»...

El boix grèvol ja te fruits...

La passarel·la d'en Nicolau

Una de les vagonetes, carregada de troncs

Mirador sobre la vall de Bastareny 

"Mira, Pep, quins "miracles" fa la natura....!, respira fondo !."

El dinar.-  Un cop quasi tots hem arribat a Guardiola, amb els dos cotxes que hi hem deixat al matí, els xofers que tenien els vehicles estacionats a Sant Joan de l’Avellanet, els han anat a buscar.

Un cop tots, xofers, caminadors i cotxes a Guardiola, entrem al restaurant «La Taverna», situat a la mateixa carretera de Bagà, on -en una terrassa coberta- ja ens tenen la taula parada.

Com ja venim fent darrerament, ja ens han facilitat prèviament el Menú que tenen per avui i cadascun dels comensals ja els hi hem avançat els plats triats. Això, en una colla tan gran, ben segur que, a ells, els facilita el servei... i a nosaltres també.

Mentre venen els primers plats, demanem i prenem les cerveses -amb alcohol o sense- i algun refrescant i amargant bitter...

Ja amb la relació dels plats escollits per cadascú, els cambrers ens van portant, des de la cuina i anomenat-los en veu alta, les menges preparades. Els primers plats: «Escudella»... «Trinxat»... «Canelons»... «Amanida amb compota de poma»... i, desprès, els segons: «Pollastre al forn»..., «Maires»..., «Rostit de llom»..., «Botifarra de Sant Julià, a la planxa»... «Canelons (de segon)»...

A les postres podem triar diferents tipus de flams i gelats o directament el cafè (una o altra cosa inclosos al preu del menú). La majoria llaminers com som, pel que he vist, hem demanat el postre i després el cafè o tallat. En aquest punt hi ha hagut una certa confusió: En Joan Miquel, que fa pocs dies a complert 75 anyets, ha encomanat unes ampolles de bon cava per a celebrar-ho. Per aquelles coses que passen (però no tindrien de passar) aquestes han vingut quan alguns ja estàvem prenent el cafè... Feta la consulta -com als bons temps, a l’assemblea- la resposta ha estat: «endavant amb el cava», que 75 anys de vida i per a molts de nosaltres, amb quasi 60 d’entranyable coneixença i amistat, bé es mereixen un brindis...!! Així ho fem, a la salut de tots i que en puguem anar celebrant molts més.

Demanem el compte ("la casa", amablement, ens ha convidad als cafès), paguem, ens despedim dels qui ens han atès i després d’acomiadar-nos els uns dels altres i emparaulant-nos per a la propera sortida, repartits de nou en els cotxes amb els quals hem vingut al matí, retornem a les respectives llars. I, fins la propera !!

Propera sortida.- A la sobretaula, hem parlat de les dates de les properes sortides Xino-Xano. Alguns dels participants, amb d’altres colles, fan també sortides mensuals (per exemple, els primers divendres de mes) o seguint el calendari dels seus Clubs o grups excursionistes. Tradicionalment (a no ser que el calendari ens ho esguerri), nosaltres, fem les caminades els primers dijous de cada mes. Excepte els mesos de desembre i agost que, per les festes (pont de la Puríssima i Festes de Nadal, el desembre, i, a l’agost, les vacances) no en fem.

Per al proper mes de novembre, com que la sortida d’octubre l’hem fet -donat que feia poc havíem fet la trobada a Cabra del Camp- el dia 13, proposem fer l’excursió -no el primer, sinó el tercer dijous-, el dijous 17 de novembre. Així tindrem una mica més de temps per a preparar la sortida i fer la Crida a la mateixa.

El desembre, recordem de nou que no fem sortida i al gener -per les festes d’any Nou i, principalment, Reis- la Xino-Xano la tindrem de fer, possiblement, el dijous 12 de gener. En principi, preneu nota d’aquestes dates. En qualsevol cas, amb temps, ho anirem anunciant.

Fins llavors, una abraçada.

Text: Pep.

Fotografies: Mª Rosa, Conxita, Carles P., Joan B.; Joan Miquel i Pep.

Vídeo: Jaume  https://youtu.be/lhUiGpToptQ

Ruta Wikiloc: Joan P.: 

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baga-guardiola-de-bergueda-116153559 

CRIDA A LA 115 SORTIDA XINO-XANO

Rètol de l'inici nord de la "Via d'en Nicolau" a Sant Joan de l'Avellanet. Foto Queralt Cardona

PASSEJADA PER «LA VIA D’EN NICOLAU»

(BERGUEDÀ: VALL DEL BASTARENY)

Data.- Dijous 13 d’octubre 2022.

La «Via del Nicolau» era un ferrocarril forestal –de servei particular-. Va ser construït a principis del segle XX (1914 - 1916) per tal de transportar fusta des dels boscos propers a Gisclareny (Sant Joan de l’Avellanet) i de Bagà (Torre de Santa Magdalena, Sant Martí del Puig i Sireracs) fins a Guardiola de Berguedà. Aquests boscos es trobaven en uns indrets de difícil accés, la qual cosa imposava la construcció d’algun sistema de transport per poder baixar la fusta (els troncs) fins al pla. Es pensà, inicialment, en instal·lar un telefèric -com el que ja existia, llavors, entre Bagà i el bosc de Monnell– però la seva poca capacitat de transport i l’elevat cost de manteniment ho desestimà. Finalment s’optà per un ferrocarril de via estreta, que també podria prestar servei públic i ser ampliat, posteriorment, fins a d’altres poblacions de la zona.

Després de nombroses gestions, el 27 de gener de 1914, l’Estat n'atorgà la concessió. Començant les obres el 20 d’abril d’aquell mateix any. La construcció del ferrocarril va ser molt laboriosa, tant per la dura climatologia de la comarca –que impedia fer els treballs durant bona part de l’hivern- com per la dificultat del traçat escollit, en un recorregut de difícil orografia. L’esclat de la I Guerra Mundial també motivà l'escassedat d’alguns materials fins que, finalment, el ferrocarril pogué iniciar el servei -en diferents trams– entre el juny i el setembre de 1916. El recorregut era força sinuós, passant a mitja muntanya i salvant tots els accidents del terreny: barrancs, serrats, torrents i pendents.

El material mòbil, molt similar a l’emprat en d’altres ferrocarrils forestals, consistia en trens de dues o més vagonetes metàl·liques de dos eixos, dotades –cadascuna d’elles, a causa dels forts pendents de la línia– d’un freno de mà que actuava sobre les quatre rodes. El fre era accionat manualment per un guardafrè, que anava en una petita plataforma situada davant de cada vagoneta. Normalment els trens -quan anaven carregats- eren formats per dues vagonetes, fonamentalment perquè els radis de les corbes del traçat només permetien portar troncs de fins a 12 m de llarg.

En sentit descendent, les vagonetes baixaven per simple gravetat, aprofitant el pendent de la línia. En funció de la fusta que transportaven hi anaven una o dos vagonetes amb els seus corresponents guarda-frens.

En sentit ascendent (normalment amb les vagonetes buides o, només, amb algunes persones o petita càrrega), el servei era realitzat amb tracció animal, fent servir alguns dels nombrosos animals -mules, matxos o cavalls– que tenien per aquesta tasca i per les feines d’arrossegament al bosc. Normalment, es feia un viatge cap a Gisclareny quan a Guardiola hi havia unes vuit o deu vagonetes buides.

Aquest ferrocarril forestal, estigué en servei fins a mitjans de l’any 1930. Desprès de la clausura, les vies i algunes vagonetes van romandre encara, durant uns anys, al lloc. Poc a poc, especialment durant la guerra civil i la immediata postguerra, tot va anar deteriorant-se i desapareixent. Actualment però, al recorregut, hi podem veure una d’aquestes vagonetes carregades de llenya. Tot un símbol !!.

Als anys 1960-1970 els Serveis Forestals van reobrir alguns trams, transformant-los en pistes i realitzant actuacions per a facilitar el pas de l’aigua i de contenció de l’erosió. Però, no va ser fins l’any 2009 que es recuperà el camí, tal i com el podem veure ara. Aquesta restauració ha suposat actuacions molt complexes, moltes d’elles realitzades manualment o, fins i tot, amb l’ajut d’un helicòpter pel transport de materials en zones pràcticament inaccessibles. Avui és un atractiu turístic més, per a visitants, senderistes i ciclistes, a la comarca. Per això us proposem d’anar-hi.

Tipus d’itinerari.- L’atractiu d’aquesta passejada son els diversos indrets, llocs i paratges per on passem: àrea de lleure, ecomuseu i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet, un pont penjat de 35 m. de llarg –la passarel·la d’en Nicolau-, diversos túnels –cap d’ells claustrofòbic-, un mirador sobre la vall del Bastareny i Bagà, ponts de fusta, camins en mig del bosc...

La passejada que us proposem, pensem que satisfarà a tothom. Com veureu, es pot adequar a la mida, possibilitats i gustos de cadascú.

Permet fer els següents recorreguts:

A) Des de l’Ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet (937 m d’alt) a Bagà (776 m d'alt). 3,5 km de recorregut, sempre en baixada (desnivell -161 m). Temps estimat, sense pauses ni aturades, 1h 10’.

B) Des de l’Ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet (937 m d’alt), passant per Bagà i continuant fins al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, (720 m d’alt). 6,3 km de recorregut, pràcticament sempre en baixada (desnivell – 217m). Temps estimat, sense pauses ni aturades 2h 10’.

En els dos casos, seguirem la «Via del Nicolau» -de baixada – en el mateix sentit que ho feien les vagonetes carregades de fusta. La dificultat d’aquesta caminada, fins a Bagà, és «baixa» i si la feu fins a Guardiola, per la llargada (uns 12 km), «moderada-baixa»

Important !!! Caldrà doncs, en funció del que decidim, pujar als caminadors/es en alguns cotxes -aprofitant al màxim la seva capacitat- fins a l’aparcament del Ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet. Podem deixar, també, algun vehicle a Bagà, si pot ser prop de la «Via del Nicolau», per a recollir als xofers que acaben la caminada en aquest lloc i pujar-los a buscar els vehicles -que hem deixat a primera hora- a Sant Joan de l’Avellanet. Podem, així mateix, aparcar alguns dels cotxes que pensem no necessitarem al llarg de la caminada, a la plaça de l'església de Guardiola de Berguedà, on alguns acabaran la caminada o davant de «La Taverna», a la carretera de Bagà, el restaurant on dinarem.

Des de Barcelona -o el lloc de residència de cada xino-xanaire – anirem, per la C-16, fins a Bagà. Un cop a Bagà agafarem la carretera que surt en direcció NO cap a Gisclareny. Tindrem en tot moment el riu Bastareny a la nostra esquerra. Després d'aproximadament 2 km arribem al pont de Sant Joan de l'Avellanet i la carretera creua el Bastareny en un gran revolt de 180º. Seguim avançant, la carretera s'enfila per la muntanya i després de 800m arribem a un trencall. A la dreta la carretera continua cap al poble de Gisclareny (túnel), però nosaltres hem de girar cap a l'esquerra i després de fer 350m arribem a l'Ecomuseu de Sant Joan de l'Avellanet. On hi ha espai per estacionar-hi els vehicles.

Ermita de Sant Joan de l'Avinyonet. Foto Queralt Cardona.

Recorregut de la caminada.- (Els números en negreta son els indicats al mapa de la ruta):

1.- 0,00 km. (935 m d’alt) 0h 00’.- Ecomuseu de Sant Joan de l’Avinyonet.

2.- (947 m d’alt) 0h 05’.- Ermita de Sant Joan de l’Avinyonet.

3.- (930 m d’alt) 0h 10’.- Inici nord de la Via d’en Nicolau.

4.- 1,30 km. (867 m d’alt) 0h 25’.- Passarel·la (pont penjant) d’en Nicolau.

La passarel·la penjada. Foto Queralt Cardona

5.- 1,50 km. (857 m d’alt) 0h 30’’.- Vella vagoneta amb troncs.

La vagoneta, tota una reliquia històrica.
Foto Queralt Cardona.

6.- (858 m d’alt) 0h 30’.- Mirador de la Vall de Bastareny.

Mirador sobre la vall del Bastareny. Al fons de la vall Bagà.

7.- (840 m d’alt) 0h 35’.- Primer túnel o Túnel de Dalt.

8.- (810 m d’alt) 0h 45’.- Segon túnel o Túnel del Mig.

Interior del tunel del Mig. Foto Queralt Cardona

9.- (789 m d’alt) 1h 00’.- Pista asfaltada.

3,50 km. (782 m d’alt) 1h 10’.- Panell explicatiu i inici/final (des de Bagà) de la Via del Nicolau.

Per als que continuïn fins a Guardiola:

10.- (790 m d’alt) 1h 25’.- Tercer túnel o Túnel de Baix.

11.- 5,10 km. (786 m d’alt) 1h 40’.- Camí de terra a l’esquerra.

12.- (739 m d’alt) 2h 00’.- Sender del monestir a la dreta.

13.- 6,3 km. (776 m d’alt) 2h 10’.- Monestir de Sant Llorenç prop Bagà a Guardiola de Berguedà.

Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a Guardiola.

Recorregut de la Via d'en Nicolau. (Cliqueu damunt del mapa per ampliar).

Esmorzar.- Calculem que, si sortim a les 7h 30’ del matí de Barcelona, a les 9h 30’ podem estar ja a l’Àrea de Lleure de Sant Joan de l’Avinyonet i esmorzar-hi. Pensem que és una bona hora i lloc per esmorzar. També ho podríem fer abans -si, en el viatge, anem més o menys junts– aturant-nos en algun voral o espai de descans de la C-16.

Àrea de lleure de Sant Joan de l'Avellanet, dalt a
l'esquerra l'edifici de l'Ecomuseu. Foto Rutas Tina.

Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, a «La Taverna», carretera de Bagà 29, tel 938 22 67 87, de GUARDIOLA DE BERGUED (situat molt a prop del Monestir de Sant Llorenç, el final del recorregut). És una taverna-restaurant que tenen un menú diari a 13 euros (primer i segon plats, pa, aigua, vi i postres o cafè amb l’IVA inclòs).

https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g1236747-d9567329-Reviews-La_Taverna-Guardiola_de_Bergueda_Catalonia.html

A les postres es sortejarà, entre els assistents a la sortida, la tradicional ampolla de bon vi del Penedès de la marca XINO-XANO.

Tenen una gran terrassa exterior que en cas de mal dia es
pot tancar i, fins i tot, posar-hi calefactors.

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per l’esmorzar i el recorregut (hi ha alguna font a l'itinerari però, sovint, l’aigua que hi raja no és potable.)

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins a l’aparcament de Sant Joan de l’Avinyonet en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi anem en el propi cotxe i els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que acudiran a l’excursió, directament, des dels seus domicilis.

El lloc i hora de trobada,per als qui sortim de Barcelona, serà el tradicional de la Travessera de Gràcia/Lepant, a les 7h 30’ del matí del dia de la sortida.

Estimem que, sobre les 9h 30 podem estar ja, els qui hem sortit de Barcelona, a l’aparcament de Sant Joan de l’Avinyonet.

Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 10 d’ octubre, -per a poder dir-ho, el dimarts 11 als del restaurant- el nombre de comensals que serem dijous, dia 13 d’octubre, a dinar. Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o per qualsevol altre mitjà a en Pep.

Gràcies. Una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

El proper dijous 13 seguirem immersos en una mena de pantà baromètric. Per tant és difícil d’anticipar el que farà precisament aquell dia, però el que és força segur és que no hi hagin grans variacions atmosfèriques en tota la setmana. Imagineu-vos un corrent d’aigua que arriba a un gorg, aquesta amansa i fins que no hi ha alguna influença addicional les variacions del corrent son minses.

Doncs el que es veu als mapes és això, poca circulació atmosfèrica i estancament de núvols i poca cosa més. A Bagà ens trobarem el cel cobert de núvols a diferents alçades, el vent serà fluix (si n’hi ha), la temperatura que esperem serà de 9º a l’hora d’arribar a lloc i anirà pujant al llarg del dia fins arribar a un màxim de 16º a les cinc de la tarda. Es pot dir que tindrem un dia rúfol i si no hi ha un canvi important de temperatura en les capes superiors de l’atmosfera (cosa que no esperem), el més probable que passi és que cap a migdia tinguem una fina pluja d’aquelles de un gotet d’aigua per metre quadrat, que anirà augmentant un poc mentre estem dinant.

La bona notícia és que si acomplim amb l’horari, no ens mullarem (o quasi no).

La més bona notícia és que plourà (poc, però ho farà), que bona falta l’hi fa al país.

Conclusió: Una mica de roba d’abric, barrets, gorres o boines (Amb lo bé que anaven!) i poca cosa més. (Jo, com que no em fio dels meteoròlegs, portaré un paraigües, mai se sap).

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

 

J.M.