CRÒNICA DE LA 119ena SORTIDA XINO-XANO

 

Fent temps per a que tots tornin i anar a dinar...

CAMINADES PEL PLA I LA SERRA DE BUSA

Una nova Xino-Xano.- Finalment hem sigut 21 els xino-xaners que hem anat a aquesta sortida. Una bona colla !!!

Matiners, poc després de les 7 del matí, tres cotxes i un bon nombre d’excursionistes ja s’estaven esperant al xamfrà de Travessera de Gràcia/Lepant. A 1/4 de 8, puntuals, hi arriben dos cotxes més que, amb els companys que viuen en aquest lloc i -clar- baixen caminant, fan un total de 17 participants «barcelonins» a l’excursió d’avui. Desprès, ja a Busa, se'n n’hi afegiran 4 més.

Sense entretenir-nos (la ruta fins a l’aparcament del Pla de Busa és llarga) ens repartim en els diferents vehicles i «contents i alegrois» emprenem la marxa.

Carretera i endavant.- Prenem l’autopista (de peatge) fins a Manresa, volem guanyar temps i «rics del cagar» com som, no ens ve d’un -ni de nou- euros. A Manresa cal estar a l’aguait i desviar-nos per a continuar la ruta fins a Súria i Cardona. Circumval·lem Cardona i davant la vista del seu mai vençut castell, enyorem un nou «general Moragues» que ens ajudi a treure Catalunya del cert desencís on ara, pensem, es troba... Tornem, però, a la realitat i a l’excursió d’avui...

Un bon tros abans de Solsona, arribem a Navès. Ja dins d’aquest extens i escampat terme municipal, prenem -a la dreta- un trencant on un indicador hi posa: «Busa». Amb tantes autopistes, carreteres, «rotondes», encreuaments, pistes i camins cal estar a l’aguait, però hem de reconèixer que, a l’excursió d’avui, ho trobarem tot -carreteres, camins i indrets- molt ben senyalitzat.

Per una cuidada però no molt ampla carretera, passem pel nucli de Besora, ho evidencia el seu airós castell (documentat l’any 982 i, avui, reconvertit en masia) enfilat dalt d’un espigat turó.

La carretera que després es transforma en una pista asfaltada, continua pujant entre camps, prats i boscos cap a les muntanyes i serres on ens dirigim. Deixant algun trencant que, segons els rètols, porta a algun mas, indret concret o casa de colònies, seguim muntanya amunt. Passem el Coll d’Arques (1.241 m d’alt) i, una mica més amunt, el trencant que -per la dreta- baixa cap a la Vall d’Ora (i que agafarem després, de baixada del Pla de Busa, per anar a dinar a El Pujol).

En aquest punt i fent unes ziga-zagues, la pista, supera -per un dels pocs «passos» superables, l’anomenat Grau de La Creu- un petit cingle i arriba dalt del Pla de Busa -aquest accès, inaugurat el 10 de juliol de 1952, va permetre pujar al Pla de Busa, per primer cop, vehicles motoritzats-. Estacionem els cotxes a l’aparcament (1.371 m d’alt) que hi ha a tocar de la creu, sota del Mirador anomenat -precisament- de la Creu. Ja ens hi esperen els companys que han vingut -mira per on- de més lluny, des de «comarques»: En Carles i la Rosa des de Mollet, al Vallès i en Josep i en en Josep Lluís, des del Maresme.

Estan arrecerats, a causa del vent i la baixa temperatura (quan hem arribat el termometre exterior del cotxe, marcava 3º) dins dels respectius vehicles. Els pronòstics del temps amenacen per avui -especialment cap al mig dia- algun xàfec i en cotes altes -recordem que som per damunt dels 1.300 m d’alçada-, potser, neu... El cert és que, de moment, tenim un dia assolellat, amb -de tant en tant- una mica de vent i algun núvol llunyà, per a fer bonic... De moment, no ens podem queixar.

Esmorzar i primeres visions de i des del Pla de Busa.- Fem la tradicional parada de l’esmorzar, amb els elements d’acompanyament dels entrepans -la bota amb vi, les olives, pastes, bombons,...- aprofitant unes grosses pedres que fem servir com a seients i taules.

Sembla que, per a deixar-nos esmorzar, el vent s’ha aturat i, com que ens hem abrigat, no notem tant el fred. Encara no son les deu del matí (l’hora en que teníem previst arribar tots a aquest lloc i esmorzar-hi) i, pràcticament ja hem enllestit aquesta important feina. Com que, avui, hem matinat, tot i que la majoria ja han pres -al poc d’obrir els ulls i rentar-se la cara- els seus «biberons» de cafè o cafè amb llet matiners, a aquesta hora, ja tenim gana.

Aparcament del Pla de Busa, al fons, La Creu que dóna nom al lloc, el cingle
 i el Mirador. A la dreta de la fotografia el cim de La Guardia (1.437 m d'alt).

Reconfortats i amb renovades forces, enfilem el lleuger pendent que tenim a tocar i pugem fins el Mirador que hi ha -protegit per una barana de fusta- a ran del cingle que tenim més proper, l’anomenat Cingle de la Creu. 

Tenim, des d'on hi ha la "taula" que ajuda a situar el que hi veiem, una impressionant visió sobre bona part de les valls i muntanyes que ens envolten: al fons, un espectacular panorama de la Catalunya Central, amb Montserrat i el Montseny; als nostres peus, la Vall que forma el riu Aigua d’Ora -la Vall d'Ora-; mirant cap el Pla de Busa, l'impressionant i llarga Cinglera de la Creu que es despenja sobre les valls; al fons del Pla, la Serra de Busa amb el Capolat i el seu punt més alt El Cogul de 1.526 m d’alt; lluny i a l’altre costat del Pla, veiem les serres del Port de Compte i del Verd, el Cap de la Gallina Pelada i una de les cares del Pedraforca. Tot un panorama. Ens hi fem -per al record- una fotografia del grup.

Mirador de La Creu, a tocar de l'aparcament del Pla de Busa

El cingle de La Creu, des del mirador. Al fons, a la dreta,
 la Vall d'Ora (on hi anirem a dinar)

El Pedraforca, al fons, des del Mirador de la Creu de Busa

Les caminades.- En funció dels diferents gustos, capacitats i estats d'ànim, ens repartim formant dos grups d’excursionistes.

Els més canyers/a.- Amb algunes petites variants, han fet el recorregut previst i descrit a la CRIDA de l’excursió: Aparcament - Masia de El Rial – Masia Casa Vila - Mirador de la Creu del Capolat, amb unes impressionants panoràmiques sobre la mola i el santuari de Lord, Sant Llorenç de Morunys, el pantà -ara mig buit- de la Llosa de Cavall, les serres del Port de Comte, de Guixers, del Verd i d’Ensija, dels Rasos de Peguera i totes les vals i muntanyes dels contorns – Capolatell o Presó de Busa – Retorn a la Creu del Capolat i a l’aparcament.

Alguns dels "canyers" (i la "canyera") dalt del Mirador de la Creu del Capolat

Dalt del Capolatell (La Presó)

Panorama des del Mirador de la Creu del Capolat

La Serra del Verd des del Mirador de la Creu del Capolat

La passera de La Presó

Vinga "gavatxo" cap dins... 

Els «valents/es».- Han sortit de l’aparcament i per la pista que travessa bona part del Pla han anat, pel mig de prats i boscos de pins, fins l’ermita de Sant Cristòfol -antiga parròquia de les masies del Pla de Busa, esmentada ja el 1043 i reformada en segles posteriors (a la llinda de la porta hi consta l'any 1.758) i on, també, hi ha el vell cementiri parroquial-. Retornant, després, a l’aparcament.

Sant Cristòfol i, a la dreta, la porta del cementiri

Sant Cristòfol, detall de la porta amb l'any 1758 a la llinda.

Sant Cristòfol de Busa i el seu cementiri parroquial.
(Foto Associació de Turisme Vall de Lord)

Ja tenim la primavera aquí.... 

D’aquests, un primer grup ha assolit els objectius previstos i un segon grup, a causa de la caiguda -i una lesió que, afortunadament segueix una evolució positiva- d’un dels seus membres n’ha fet la meitat, retornant -per a major comoditat- en cotxes, a la zona de l’aparcament.

Més o menys sobre les 12, començen a caure petites volves d'"aigua-neu" que quan arriben a terra es fonen rapidament... El cel, en algun lloc està ennúvolat i en d'altres serè... certament, el temps, s'està tornant boig... !!!

El Rial i darrera Casa Vila, des del camí de Sant Cristòfol

La sequera es manifesta arreu...

El dinar.- Poc abans de les 13h -tal i com teníem acordat- retornats tots a l’aparcament, baixem pel «Camí de Busa a la Vall d’Ora» -una pista, sense asfaltar, però en molt bon estat- fins a El Pujol on hi tenim acordat el dinar. Pel camí ens troben un llenyataire que està -ocupant, amb una pala excavadora, part de la pista- desbrancant arbres. Ens facilita el pas, però -per la part que ens toca...- li donem un cop de mà: I és que ja tornem a tenir gana !!!.

Vinga nois que ja podem passar... !!!

El Pujol de la Vall d'Ora

Ja sento la flaire de l'arrós... !!

Detall de la tartana...

Passeu, passeu, que no mossego...

Com gairebé sempre que poden, hem demanat als restauradors o hostalers que ens anticipin el menú que tenen previst per al dia de la nostra visita, facilitant-los d’aquesta manera la feina i el servei a un grup que, normalment, és nombrós.

Hi hem dinat molt be, molt ben atesos i amb unes racions força generoses. Us en hem mostrat alguns detalls de la casa, el nostre acollidor menjador, la "carta" del menú i l'àpat.

Aquest mas -relativament proper a l’antic monestir de Sant Pere de Graudescales, a l’Ecomuseu de la Vall d’Ora i al Monument a Guifre el Pilós, està ubicat en un racó encisador. Mireu, mireu... ah i també tenen una bona colla de simpàtics ruquets...

Als postres, com ja és tradició, hem fet que la «mà afortunada» agafés la butlleta guanyadora de la botella de bon vi «Xino-Xano». En aquesta ocasió l’afortunat ha estat en Josep Fitó. Enhorabona, Josep !!!.

Comiat i fins la propera.- Acabem la trobada i l’excursió amb la foto del grup davant de El Pujol.

Mireu, mireu, tothom somriu... no hi ha ningú seriós... Quina colla més maca !!!

Alguns dels assistents han aprofitat la proximitat del monestir benedictí de Sant Pere de Graudescales, del segle X, per a fer-hi una visita.

Recordeu que, segons el calendari previst, la propera Sortida Xino-Xano, la que farà el número 120, serà el Dijous 11 de maig. Us anirem informant.

Una abraçada i continuem en contacte.

Text.- Pep

Fotografies.- Conxita, Isabel P., Rosa, Joan B., Josep Lluís, Enric C. i Pep.

CRIDA A LA 119ena SORTIDA XINO-XANO

 

Vista parcial dels cingles de Busa, des del Mirador de La Creu. Al fons, a la dreta, la Vall d'Ora 

CAMINADA PEL PLA DE BUSA: LA CREU DEL CAPOLAT I

 L’ANTIGA "PRESÓ NATURAL" DEL CAPOLATELL

Data.- Dijous 13 d’abril 2023.

Tipus d’itinerari.- Ens hem «inspirat» per proposar-vos aquest itinerari en una ruta de la revista «Descobrir» del setembre del 2009 i en una part de l'itinerari https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pel-pla-de-busa-des-del-rial-al-capolatell-i-sant-cristofol-18413003. Confiem que sigui del vostre interès.

Indicador al espai d'aparcament del Pla de Busa

El Pla de Busa és un altiplà aixecat sobre la vall de Lord, al Solsonès, estès entre els rius d'Aigua d’Ora, a llevant, i el Cardener, a ponent. En els seus punts més amples mesura uns 4 x 2 quilòmetres i està totalment envoltat per cingleres i estimballs de fins a 200 m de desnivell. Els pocs graus que permeten el pas dels penya-segats han mantingut Busa aïllat fins ben entrat el segle XX, quan s’hi va obrir un accés per a vehicles que porta a la Masia del Rial de Busa, una de les més antigues del Pla de Busa (del segle XIV) i la única actualment habitada.

El Rial l'unica casa habitada permanentment del Pla de Busa.
Al fons a l'esquerra Casa Vila.

La ruta a peu comença al Pi Gros, a tocar de la masia del Rial de Busa, i ens permetrà contemplar la natura, gaudir de les vistes i al mateix temps conèixer un dels tants episodis i llocs curiosos de la història del nostre país: El Capolatell, la «presó» de Busa. El Capolatell és una mena d’illa de roca, rodejada de penya-segats, situada a l’extrem nord-occidental del pla de Busa.

Durant la guerra del Francès va ser utilitzada com a presó, ja que només s’hi podia accedir a través d’una passera de fusta (avui al mateix lloc n’hi ha una de metàl·lica), que col·locaven per a fer-hi entrar els presoners –els deien que ja no en sortirien, vius, mai més- i que treien un cop els deixaven allà. Hi ha una llegenda que afirma que molts soldats, desesperats per l’aïllament, el fred i la gana i amb nul·les esperances de sortir de la presó, es llançaven al buit cridant "Morir a Busa i ressorgir a Paris".

"La presó"

Un segon fet històric es produí a Busa. Desprès d'aprovar-se la Constitució de Càdis, el 1812, el campament del Pla de Busa va ser el primer lloc de l'estat on es va proclamar aquesta Constitució davant de 8.000 soldats i força gent del país.

Un altre punt que visitarem en el decurs de l’itinerari és el Mirador de la Creu del Capolat (bé, la creu ja no hi és). El panorama és espectacular, amb vistes a la Vall de Lord, la Mola de Lord coronada pel Santuari i el pantà de la Llosa del Cavall. En la distancia podem veure ells cims del Port del Comte, la Serra del Verd, el Pedraforca, la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera. Una taula indicadora ens ajudarà, si el dia ens hi acompanya, a identificar tots aquests llocs.

Recorregut de la caminada.-

- 0,00 km (1.324 m). El Pi Gros (en realitat, un parell d’exemplars de pins notables situats a la dreta de la pista). Se surt en direcció al nord, cap a la masia del Rial, deixant a l’esquerra dues grans basses d’abeuratge. Al cap de 4 minuts (300 m), quan la pista gira a la dreta (E) per entrar al mas, es deixa i es pren al davant el camí herbat que surt en direcció nord a frec d’un mur de pedra, que es deixarà a mà esquerra. Es passa un vailet amb una tanca, es gira a l’esquerra (O), a ponent, després a la dreta (NO) i se surt a un camí que du a la masia de Casa Vila (0,58 km, 1.337 m), que se segueix a la dreta.

Font de l'Espedraguer, al Pla de Busa (entre el Rial i Casa Vila)

Casa Vila al Pla de Busa

- 0,80 km (1.355 m), 13 min. Trencall davant de la masia de Casa Vila -una de les quatre masies que hi ha al Pla de Busa, és del segle XVII i actualment està deshabitada i només es fa servir per al bestiar- Es pren el brancal de l’esquerra (NO) i es passa per davant del mas. El ramal de la dreta, du a Sant Cristòfol -l’antiga parròquia de Busa capella neoclàssica (a la porta hi ha la data de 1758) construïda damunt de una primitiva romànica-. El camí discorre planer, se segueix el traçat principal. A mesura que s’avança cap a ponent, el pla s’estreny estrangulat, a banda i banda, per les cingleres que l’envolten.

Mirador de la Creu del Capolat

- 2,04 km (1.352 m), 30 min. La Creu del Capolat (com ja hem dit abans aquí hi havia una creu, però ara no. Tot i això, encara, se'n manté el nom). Esplèndid mirador amb un plafó indicatiu de la panoràmica que s’hi albira i una bústia o registre amb una llibreta on es poden anotar impressions. Es baixa cap al coll del Capolat (O), a 1.340 m, estret, i després d’una curta pujada s’arriba al Capolat. Es continua carenejant, de baixada, en direcció SO fins que, en uns 30 min. més, s’arriba a la passarel·la metàl·lica que permet el pas al Capolatell (2,70 km, 1.300 m) o Presó de Busa, separat del Capolat per una profunda escletxa de 109 m de fondària. Es travessa el pont, salvant una timba d’uns 8 m d’amplada, es passa pel costat de l’avenc de la cova del Diable i s’arriba al cim del Capolatell (1.311 m).

Passarel·la de La Presó

- 2,90 km (1.316 m), 43 min. Cim del Capolatell. Ara la vista s’estén sobre la vall del Cardener i l’embassament de la Llosa del Cavall. Enfront, sota el Port del Comte, destaca la Mola de Lord i el seu santuari; a la dreta, Sant Llorenç de Morunys. Es torna enrere fins a la Creu del Capolat.

- 3,75 km (1.354 m), 59 min. Creu del Capolat.

- 5,80 km (1,324 m), 90 min. El Pi Gros

El recorregut de la caminada és d’uns 6 km. El temps estimat, al nostre ritme -sense gaires pauses ni aturades-, és d'unes 2 hores. Els desnivells acumulats son d’uns 100 m. La dificultat, mitjana-baixa.

Esmorzar.- L’esmorzar tenim previst fer-lo, sobre les 10h, un cop arribem a l’espai d’aparcament que hi ha a tocar del Rial de Busa.

Espai d'aparcament al Pla de Busa.

Ho diu, també, el cartell: Des del Pla de Busa
al Capolatell hi ha 2,3 km (d'anada + 2,3 de tornada)
No us enganyem... !!!

Dinar.- El dinar el farem, desprès de la caminada i un cop retornats al lloc on hem deixat els cotxes del Rial de Busa, baixant fins al Restaurant de la masia EL PUJOL de la Vall d’Ora (NAVÈS), telèfons 608 998 164 – 973 299 045, on tenen -els dimecres, dijous i divendres no festius, un menú a 19 euros (IVA inclòs). http://www.masiaelpujol.com/restaurant.html

Tenim previst fer el dinar a les 14 h. (Ja hem compromès el dinar només ens cal, un parell de dies abans, confirmar els qui serem).

El Pujol de la Vall d'Ora

Detall del menjador.

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per l’esmorzar i el recorregut i, qui ho desitgi, gel hidró-alcohòlic i mascareta protectora.

Lloc i hora de trobada.- Farem el viatge fins al Rial de Busa en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi anem en el propi cotxe i els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que acudiran al Rial de Busa, directament, des dels seus domicilis.

El lloc i hora de trobada, per als qui sortim de Barcelona, serà el tradicional de Travessera de Gràcia/Lepant, a les 7h 15’ del matí del dia de la sortida.

La ruta en cotxe que, des de Barcelona, proposem fins al Rial de Busa, és anar per la autopista C-55 (de peatge), passant per Manresa, Súria i Cardona, fins a Navès. Continuarem per la carretera C-26 (Solsona-Berga) i al punt quilomètric 114,2 agafarem una pista asfaltada -una mica estreta- que passa pel nucli de Besora (municipi de Navès) i pel coll d’Arques (amb un recorregut total de la pista de 14,8 km). Superat el grau de la Creu, s’arriba al pla de Busa. Un ampli espai d’estacionament amb plafons indicadors, que permet permet aparcar-hi el vehicle; 700 m més amunt. Havent deixat el trencall a Sant Cristòfol i la Bertolina, a la dreta, hi ha el Pi Gros. 

De Barcelona al Pla de Busa, fent aquesta ruta en condicions de transit normals (uns 125 km), hem estimat que hi ha una mica més de 2 hores.

Final de la pista asfaltada, ja al Pla de Busa

El cartell que a la foto anterior veiem d'esquena...

Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 10 d’abril (dilluns de Pasqua) els que serem -per a dir, el dimarts 11, als del restaurant el nombre de comensals que serem, el dijous 13, a dinar-.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Pep.

Gracies per la vostra col·laboració.