 |
| Santuari i hostatgeria de la Mare de Déu de Cabrera. A l'esquerra el "pou" de la cisterna. |
PASSEJADA
PRIMAVERAL AL SANTUARI DE CABRERA
«Pel
maig cada dia un raig...»,
diu la dita. És ben cert que, desprès de mesos sense ploure, ens fa
falta aigua... i els meteoròlegs -que aquests dies, previs a la
sortida, hem anat seguint a cada telenotícies- ens advertien que «a
partir del dimecres, tindrem abundants tempestes...». Fins i tot
vàrem demanar al nostre expert de capçalera, en Joan Miquel -que
normalment ho encerta-, un pronòstic: «Aquest
dijous 11, afortunadament pel país, plourà. Poquet. Però plourà,
haurà estat regant una mica tota la nit... la sort, per als
xino-xanaires, serà que no serà fins a les 9 del matí que no ho
farà «in crescendo» fins l’hora de dinar, assolint els 2
litres/m2 a la tarda...»
i per si no en teníem prou, rematava: «Serà
molests, ho entenc, però penseu que és el que l’hi convé a
Catalunya. Tot sigui pel bé de la Pàtria» ens
contestà, amb tota crueltat i franquesa, pel Whats App de la colla.
No hi ha influències que valguin, ja ho veieu, tots
i tot
assenyalava que tindríem una Xino-Xano inevitablement «passada per
aigua...».
Així
doncs, el dia abans de la sortida, vaig ficar a la motxilla: la
capelina, mitjons de recanvi, una camisa i un jersei (per si em calia
canviar la
roba
que portava al damunt), «no, de roba interior no crec que en
calgui...», de paraigua ja en tinc un al cotxe,... fins i tot vaig
pensar en prescindir de l’ampolleta de l’aigua (d’aigua, segur,
no ens en faltarà...).
I
em vaig anar fent a la idea que -com en aquella excursió, la
89 XX de l’octubre del 2018, a Tavèrnoles- ens passaríem el dia a
cobert, fent temps -xerrant fins l’hora de dinar- dins el
restaurant on teníem previst fer l’àpat.
Imagino,
pel que hem parlat al trobar-nos, que tots els i les «excursionistes»
d’aquesta sortida, hem tingut -ahir al vespre o el mateix matí de
l’excursió- un sentiment i procés preparatori similar.
Però,
arribat el dia assenyalat, formals com som i amb el dinar d’una
bona colla ja compromès, no podíem fallar: «Siempre adelante»,
«Sempre a punt»... !!! Tampoc ningú -excepte dos companys amb
imprevistos, de salut i una inajornable reparació al pis, de darrera
hora- havien anul·lat la seva assistència...
Cada
cop estic més convençut, però, que a «la colla» tenim uns bons
«esperits protectors» que vetllen per nosaltres. Al «Temps» dels
telenotícies del vespre anterior a la sortida, van dir que «les
fortes pluges i xàfecs tempestuosos, a les comarques de l’interior
de Girona» serien, principalment, per la tarda. S’obria
una esperança...
Amb sort podríem fer l’excursió, pel
matí
i veuríem ploure ja, un cop al restaurant, mentre dinàvem...
pensarem il·lusionats. A veure, demà com s’aixecarà el dia...
A
mitja nit, vaig sentir tronar... i va fer -com a mínim al meu barri-
un bon xàfec. Quan en vaig llevar, a 1/4 de set del matí, mandrós,
vaig dubtar si dutxar-me o deixar que ho fes, desprès, la mare
natura i així, també, estalviar aigua... No fotem, Pep, una dutxa
ràpida i curta, rasurar la barba que
portes des de
fa un parell de dies -amb un massatge «mentolado vigoroso» de
Floïd-,
enllestir l’entrepà per l’esmorzar mentre prens el matiner
biberó de cafè amb llet i -ja a 1/4 de vuit- agafar el cotxe per
anar a recollir als companys que viuen a prop i -contents i alegrois-
anar plegats cap al lloc de trobada, és un plis-pas... Espavila que
encara faràs tard... !!.
A
l’hora acordada, 3/4 de vuit, els qui sortíem de Barcelona ho
fèiem, puntuals del xamfrà de Travessera/Lepant: 3 cotxes i 7
excursionistes. Els altres 2 cotxes i 6 excursionistes més, hem
quedat de trobar-nos sobre 3/4 de deu, per a esmorzar i després fer
la caminada, a Sant Julià de Cabrera.
El
cel està encapotat però no te pinta de voler ploure. De moment anem
bé. Sortim de Barcelona, amb tots els qui -amb cara de son, en un i
altre sentit fan cua per anar a treballar- i
enfilem la carretera direcció Granollers i Vic
Comencem
l’excursió, de moment, motoritzada:
Voregem Vic i per l’Eix Transversal anem cap a Roda de Ter.
Continuem per la pintoresca carretera C-153, que s’enfila i
travessa el Collsacabra.
Quan
passat L’Esquirol,
arribem al Pont
de les Perxes
(punt quilomètric 21,3 i situat a 836 m d’alt) agafem una pista
que, per l’esquerra, porta -en una mica més de 3 km- al llogaret
de Sant
Julià de Cabrera.
Teníem previst, abans d’arribar-hi, esmorzar en una font -la Font
de Sant Julià- que hi ha prop de la pista, a l’alçada de les
Granges de La Masallera, uns 200 m abans d’arribar a l'església de
Sant Julià. Però la font no està indicada (o no n’hem vist el
rètol o senyal) i no la trobem... Ho
preguntem a un treballador que hi ha a les Granges, però ens contesta
que només hi està per feina, que no és del lloc -ens detalla que
és del sud de la península...-, que no entén el català i que,
sentint-ho, no ens pot ajudar... Mala
sort, li
agraïm la seva atenció (per uns instants l’hem obligat a deixar
de mirar el mòbil...) i continuem pista amunt.
Abans
d’arribar a Sant Julià de Cabrera, ens estan esperant -estacionats
al costat de la pista- en Pedro i l’Elena (que venen des del
Maresme) i que com que han arribat fa una estona -espavilats com son-
han previst que ens veurien passar. Com així ha estat. Continuem
plegats,
ara ja 4 cotxes i 9 excursionistes. Encara ens falten 4 companys i,
pensem, 1 cotxe més...
Seguim
per l’estreta i cimentada pista. Passem, pel mig de prats i vaques
-gairebé sense adonar-nos- a tocar de l'església parroquial de Sant
Julià de Cabrera
(944 m d’alt) i el gran mas de El
Prat
de
Sant Julià que
te al costat.
Continuem
pista
amunt, com que no ens hem adonat que passaven Sant Julià, pensant
que deu ser més endavant...
Deixem Cal Vidrier
a l’esquerra i arribem a un encreuament de pistes, som al Collet
de Cal Vidrier o de Sant Julià (980
m d’alt). Un
cotxe, amb un
poblador
de la vall que
ens venia darrera,
toca el clàxon
i ens demana que ens decidim o el deixem passar... Així o fem.
Agafem
-seguin el que diu un indicador- la pista que, per la dreta, diu
que porta
al Santuari de Cabrera. Continua siguen la pista encimentada per on
veníem, però una mica mes estreta tot i que, de tant en tant, hi ha
algun espai
al voral, també encimentat, per a facilitar un possible -i sempre
incòmode i inoportú- creuament de vehicles (a l’estiu o en caps
de setmana, amb molt més transit de cotxes, aquesta ruta pot ser un
pel complicada).
Una
mica més enllà, ens trobem amb un cotxe que, precisament, ens ve de
cara per la mateixa pista. Quan intentem facilitar-li
el pas, veiem que ja -amablement- ho fa ell... Son els 4 companys
(l’Enric, en Ricard, en Joan i en Carles) del
5è cotxe que també venen a l’excursió i, que matiners (a 1/4 de
deu) com que ja estaven a Sant Julià, han decidit continuar,
«explorant» la ruta, fins al final de la pista: «Hem
de continuar per aquí, la pista acaba al Coll del Bram, on hi ha les
escales que
hem d’agafar
per pujar al Santuari...!!»
ens diuen, complaents, amb un somriure col·lectiu.
Ara
ja tots, els 5 cotxes i els 13 excursionistes, continuem per la pista
per les fagedes i boscos que hi ha sota dels cingles de Cabrera.
La pista va voltant la Serra de Cabrera, passant
pel Coll
de la Freixeneda (1055
m d’alt) -poc abans d’arribar-hi entra, per tornar a sortir-ne
desprès, a la comarca de La Garrotxa-, passem
pel
Port
de la Faja
(1100 m d’alt), per
una
nova cruïlla (1086 m d’alt) que porta a la Casanova
dels Racons i,
finalment, acaba al Coll
del Bram (1175
m d’alt). Des de Sant Julià de Cabrera fins al Coll del Bram hem
recorregut, per aquesta pista, uns 5 km. És la «carretera»
que, amb l'accés a moltes altres masies, facilita el subministrament
de queviures, begudes
i materials a
l’hostaleria del Santuari de Cabrera. Ho fa gràcies a un aeri
muntacàrregues
que
per mitjà d’un cable uneix l’«estació»
inferior, que
hi ha on la pista mor, amb la que hi ha
dalt al
final de les escales.
 |
Si us hi fixeu, voltant la mola o serra de Cabrera, la pista de color blanc que va de Sant Julià,
passa pel Collet de Cal Vidrier i continua fins el Coll del Bram es la que vàrem seguir nosaltres |
L’esmorzar.-
Faltem pocs minuts per les deu del matí, pràcticament l’hora que
teníem previst esmorzar pels voltants de Sant Julià de Cabrera.
Decidim fer-ho, un cop hem estacionat els cotxes, al Coll
de
Bram,
a tocar del començament de les escales que s’enfilen, per l’aresta
de l’anomenat Grau
Nou,
fins el Santuari de Cabrera.
Muntem,
complaguts de que -fins ara- el dia
es manté sense ploure, la tradicional paradeta amb les olives, la
bota de vi, els bombons i les galetes i
ens disposem a esmorzar.
No
ens entretenim gaire i un cop saciat el cos, fem que l’anima ens
animi, decidits i decidides, a pujar -ajudats i protegits de la timba
per una solida barana- els 280 graons que ens portaran fins dalt de
la
mola de Cabrera. Aquesta «ruta de les escales» molt aèria i
emocionant -molts graons estan tallats o construïts amb maons o formigó damunt
la roca- es va fer, per iniciativa del llavors
capellà
custodi del santuari, l’any 1952.
El
Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, el Pla de Cabrera, el Pas de
l’Osca, les restes del castell, el vèrtex geodèsic i la taula
d’orientació del Cap del Pla.-
A mesura que anem pujant i guanyant alçada (fins i tot en un dia
rúfol com el que ens hem trobat) la visió de l’entorn i el
panorama ens impressiona. La mida -cada cop més petita- dels
dos cotxes que hem deixat a tocar de l’inici de les escales, ens va
mostrant el nostre ascens. Evidentment els 133 m de desnivell que hi
ha entre el Coll del Bram i el Santuari s’han de superar i,
francament, ho fem amb menys dificultat de la que molts ens pensàvem:
xino-xano i anant fent.
Xerrant,
rient, contemplant el paisatge i les floretes que -assenyalant la
primavera- guarneixen el camí, anem
pujant. Un
cop hem passat un petit
monument amb l’efigie de Sant
Bernat, pràcticament, ja som dalt.
 |
| Petit recordatori-monument a Sant Bernat: Ja som dalt !!! |
L’edifici
del
Santuari de la Mare de Déu de Cabrera,
originàriament era la capella del Castell dels Cabrera, del segle
XI. Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 afectaren greument els
edificis que hi havia (el castell i
l'església)
i els
de
molts altres indrets de la comarca. Aquest fet motivà que es
reedifiques el santuari entre els anys 1611, 1622 i el 1641 (aquest
castell, com molts altres, com
que ja
no tenia cap
interès
senyorial,
ni
estratègic, ni militar es degué deixar enrunat reaprofitant,
segurament, moltes de les seves velles pedres en la reconstrucció dels
nous edificis). A tocar del Santuari hi ha, el pou que permet
recollir l’aigua de la cisterna i, formant un angle recte amb el
temple, la rectoria que avui fa les funcions -principalment els caps
de setmana i l’estiu- d’hostatgeria. Nosaltres ho hem trobat tot
tancat. A l'Església hi havia una imatge de marbre de la Verge, que
va ser destruïda el 1936, l’actual n’és una reproducció.
 |
| Imatge de la Mare de Déu de Cabrera (copia) |
Ens
passegem pel Pla
que envolta el Santuari, travessem l’anomenat Pas
de l’Osca (1297
m d’alt),
un estret passadís sobre la roca de, en prou feines, 2 metres
d’ample amb timbes a banda i banda i arribem a les restes (la base
d’un torre circular, algun pany de paret i, en fase d’excavació,
el que sembla el fons d’una cisterna)
del Castell
de
Cabrera.
A l’anomenat
Cap del Pla hi
ha, així mateix, un màstil amb una bandera catalana, el vèrtex
geodèsic (1307
m d’alt) que assenyala el punt més alt de la mola de Cabrera
i una taula d’orientació en forma de cilindre, on -amb una certa
dificultat pel desgast- ens ajuden a anar identificant els cims i
llocs més destacables que des d’aquest lloc es veuen. Hi ha,
també, un llibre registre on, el Josep F. -en representació de tots
i totes- hi deixa constància del nostre pas.
 |
| Detall del Pla de Cabrera |
 |
| També aquí, dalt de Cabrera, la primavera hi és present... |
 |
| El vèrtex geodèsic (1307 m d'alt) |
 |
Pas de l'Osca (hi ha qui diu que aquest pas és, una mica més
enllà, al camí de la Serrica), amb el Santuari al fons |
 |
| Tampoc fa tanta por... !!! Però jo del mig no em moc... |
 |
| Passejant pel Pla de Cabrera |
 |
| Panorama -al cel i a la terra- des de les restes del Castell de Cabrera |
 |
| El cronista deixant constància, per a la història, del nostre pas |
 |
| Vista del Puigsacalmp, des de l'inici (o final) del camí de la Serrica. |
 |
| Les restes del castell, la taula d'orientació i la bandera al Cap del Pla. |
El
més «canyers» i entrepits de la colla, no en tenen prou i
s’aventuren -desafiant els cingles- fins
a
l’inici o final (segons es miri) d’un corriol que és el tercer
«camí»
d’accés
a aquest cim (juntament amb els de «les escales» i «l’antic camí
de les marrades»). És l’anomenat «camí de la Serrica» un
sender costerut, molt aeri -en algunes resenyes alguns situen aquí l'anomenad "Pas de l'Osca"-, en algun tram equipat amb ferratges i on
cal fer alguna grimpada que, pel
Collet
de Cal Vidrier, porta fins a Sant Julià de Cabrera.
 |
| El cingle de Cabrera, amb el Santuari al damunt, des del final del Camí de la Serrica. |
 |
| El Pas de l'Osca... ?. Una "osca" és un tall, un cingle, etc. |
 |
| "Estic mirant la ruta que farem un altre dia...", diu en Ricard |
Ens
fem la fotografia del grup i decidim retornar al coll del Bram on hi
tenim els cotxes.
 |
| Tot preparant la foto del grup I... |
 |
Tot preparant la foto de grup II...
|
 |
| Foto del grup (hi falten, però, els dos Carles que van arribar més tard) |
 |
| L'artista autor de la foto del grup |
Quan
ja estàvem disposats a fer-ho, una figura que apareix prop del
Santuari ens crida l’atenció, és en Carles, l'incombustible
Carles, que carregat de coratge ha pujat, els quasi 300 graons, fins
dalt de Cabrera. L’ha acompanyat, un bon tros, l’altre Carles -el
de Mollet- que tampoc ha volgut perdre's l’emocionant pujada...
Ara
si que hi som tots !!
 |
| En Carles gairebé arribant dalt. Darrera, al mig, el Puig dels Llops |
 |
Que passa tios ?... Que meu deixat sol... !! Darrera, a
l'esquerra, el Pla i Cingles d'Aiats |
 |
| L'altre Carles, també, dalt del Pla de Cabrera. |
Retorn
al Coll del Bram pel «camí de les marrades».-
Contents perquè, avui, tota la colla ha acomplert els objectius de
la sortida, deixem que els nou arribats gaudeix de la pau, serenitat
i bones vistes del lloc i ens disposem a baixar.
Ho
fem per l’anomenat «camí de les marrades», un antiquíssim camí
de bast, construït a consciència -a l’estil d’una calçada
romana-, amb grans lloses, pedres clavades, filades de reforç i els
corresponents murs de contenció. Te nombrosos revols -d’aquí el
nom- i amb algunes pendents, fent
ziga-zagues,
va guanyant alçada pel
cantó obac, més frondós i fresc de la serra. Un molt bonic i
agradable camí -sobretot
de baixada-, un
encertat complement a l’emocionant pujada per les escales.
Xerrant,
rient i comentant la part de l’excursió que, fins ara (encara
sense
mullar-nos
gens) hem fet, arribem al
Coll del Bram on
tenim aparcats els cotxes.
 |
| Ara cap a Sant Julià i a Cantonigròs a dinar... !!! |
Sant
Julià de Cabrera, ara si.-
Retornem
per la pista, desfent
el camí
per on hem pujat aquest matí. El pas per dins de les fagedes, amb el
verdejar de les fulles noves, ens corprèn i emociona. Quin paisatge
més
serè i agradable
!!.
Arribem
a la parròquia de Sant Julià. Estacionem els cotxes en un petit
espai d’aparcament i al voral de la pista. La visió de la senzilla
església, amb la cinglera de Cabrera com a fons, la rectoria, el
porxo cobert, el gran mas de El
Prat -que te a tocar- i el petit cementiri, per la seva senzillesa,
formen una bonica estampa.
Estem
al que podríem anomenar el «centre» d’aquest disseminat nucli
rural que -municipalment- depèn de L’Esquirol. A més de
l'església de Sant Julià -del segle XI però, també, molt malmesa
i reedificada desprès dels terratrèmols-, la rectoria i la casa de
El Prat hi ha, en
aquest veïnat i parròquia,
entre prats i boscos de faigs i roures, d’altres masies disperses:
Cal Vidrier, Campamar, les Perxes, el Sitjar, la Tuta, la Rotllana,
Caselles, Aiats, el Collell, la Masallera i
algunes altres.
Passa
un quart de la una del migdia i decidim continuar la ruta fins a Can
Puntí de Cantonigròs per a fer les cerveses i dinar-hi.
Estem
contents i satisfets per com ha anat l’excursió, els paisatges i perquè -tot i algun núvol- el bon temps i, sobretot, la
falta de pluja, ens han acompanyat.
El
dinar.-
Aparquem els cotxes al gran parking que, a l’entrada de Cantonigròs
des de la C-153, hi ha davant del Restaurant
Can Puntí.
 |
| Panorama, de les moles d'Aiats i Cabrera, des de Can Puntí |
Quan
entrem ens mostren la llarga taula que ja tenim parada, encarada als
grans finestrals de l’espaiós
menjador. Confiem dinar-hi
bé
i amb bones vistes: tenim
les serres de Cabrera i d’Aiats, davant.
Demanem
i ens prenem, com marca el ritual, les cerveses. Continua núvol
però, de moment, no plou. Si vol, ara, ja ho pot fer... diem.
Com
que ja ens havien enviat el menú i triats els plats, el servei és
rapit i eficient. Quan ens van arribant els plats, constatem que a
més, estan molt ben presentats i son molt bons. Fins i tot el pa...,
diuen alguns !!.
La
tapeta del dia; els primers, els segons, postres, pa, vi, aigua i
gasosa... Tot molt bé. Tindrem de buscar i fer més excursions per
aquí... hi
ha bones
rutes, bonics llocs i paisatges i bons llocs per dinar... diem.
 |
| Carxofes encurtides, all tendre, pernil i rovell curat |
 |
| Full d'escalibada gratinat amb allioli |
 |
| Bacallà gratinat amb allioli |
Quan
estem menjant els segons plats, entre queixalada i queixalada, veiem
que fa un bon xàfec amb una
mica de calamarsa...
Ens en hem escapat d’una de bona... pensem.
A
l’hora dels postres fem el habitual sorteig de l’ampolla de vi
«Xino.Xano» i l'afortunat d’avui ha estat en Pedro. Enhorabona
!!.
 |
| Sempre n'hi ha un que te sort... !! Enhorabona, Pedro !! |
Prenem
els cafès, tallats i carajillos. Demanem el compte, fem números,
paguem, agraïm l’atenció i el servei als
de l’hostal
i, com que
ara
ja no plou, ens acomiadem fins la propera sortida Xino-Xano -segons
el planing està prevista per al dijous 1 de juny- retornant
en
els cotxes, com al viatge d’anada, als respectius domicilis.
Gràcies
per la vostra participació. Una abraçada a tots/totes i continuem
en contacte.
Text.-
Pep
Fotografies.-
Carles P., Carles B., Enric S., Enric C., Josep F., Joan P., Conxita
i Pep.
Ruta Wikiloc.- Joan P.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santuari-de-cabrera-134419980
