 |
Església de Sant Romà de Sau. Observeu, al fons de la foto, al vessant
de la muntanya, el nivell máxim de les aigues i on son avui... |
UNA
PASSEJADA PEL VELL POBLE -ARA EMERGIT- DE SANT ROMÀ DE
SAU I UNA
VISITA AL SALT DE LA MINYONA
Va
ser en Carles el qui veien per la televisió, un dia si i un altre
també, les imatges del pantà de Sau deixant al descobert l'església
i les runes d’algunes de les cases del petit poble de Sant Romà,
proposà fer-hi -ara que s`’hi pot anar caminant- una visita.
Recordava,
ens explicava, quan a finals dels passats anys seixanta, amb el pantà
inaugurat de feia poc, aquella vall s’havia convertit en un immens
«llac» al cor de les Guilleries i, també -amb l’aigua envoltada
de boscos, cingles i nombroses masies abandonades de feia poc- en un
punt d’atracció i aventura per a moltes de les nostres excursions
«scouts». «Recordeu aquell cop que -acampats en una de les bores
del pantà- alguns de nosaltres vàrem anar, nedant, fins a tocar les
parets del campanar i que, un cop allà, decidirem continuar
travessant, d’una riba a l’altra, el pantà...?»; ens deia,
nostàlgic, amb un cert orgull.
Doncs,
ara, gairebé podríem fer el mateix però travessant «a peu», d’un
costat a l’altre, el braç d’aigua que en resta del pantà, tot
deixant el campanar i les runes de les cases de Sant Romà al mig....
No ho farem, clar, però si que hi hem donat una bona volta.
Procurarem
explicar-ho, tot acompanyant-ho amb algunes fotografies.
Camí
de Sau.-
Des dels llocs on venim, el Barcelonès i el Vallès Oriental, ens
cal voltar Vic, agafar la C-25 (l’Eix Transversal, direcció
Girona) i, a la sortida 187, prendre la carretera N-141d, direcció a
Folgueroles. A partir d’aquest poble cal anar direcció a Vilanova
de Sau -passarem per un petit túnel- i després, seguir els
indicadors: «Pantà de Sau» i «Àrea d’esplai del Pantà de
Sau».
Deixarem
el desviament que, per la dreta, porta al veïnat de «Sant Romà»
-l’antiga colònia dels directius i tècnics que feien la resclosa,
avui semi-deserta-; continuarem en direcció a la Presa del Pantà.
Cal travessar-la i seguir, passant per l’Hostal de la Riba, fins a
l’aparcament de l’«Àrea d’esplai del Pantà de Sau».
Ja
som a Sau.-
Els
uns des de Barcelona i una parella des de Mollet del Vallès, hem fet
cap, puntuals -i això que sense voler, tot seguint al cotxe que
anava de «cap de colla», hem fet un parell de voltes per dins de
Folgueroles- a 3/4 de 10, ja estàvem aparcant, els 5 cotxes, al
pàrquing de l’Àrea
d’esplai del Pantà de Sau.
Aquest pantà, de 17 km de llarg i una amplada variable que, en
alguns llocs, arriba fins als 3 km, ara ocupa l’antiga vall.
L’esmorzar.-
Una de les primeres feines que fem, clar, després d'haver matinat
una mica, és l’esmorzar. Quan hem arribat els termometres dels
cotxes marcaven una temperatura exterior de 0 i 1º. Tot i que en
aquest lloc hi ha alguns bancs, taules i una font, com que estan a
l’ombra d’alguns arbres, decidim fer-ho una mica més enllà,
damunt d’unes solellades roques -actualment fora de la zona
normalment inundada- que, com una península-mirador, estan encarades
vers la vall i la vella església.
L’esmorzar,
com sempre, ha estat el tradicional: entrepans, fruita, olives, vi,
aigua, bombons de xocolata... tot això acompanyat de les converses i
algun riure. Comencem molt bé.
 |
| "Cal estalviar l'aigüa..." |
Passejada
pel «redescobert» poble de Sau.-
Uns marcats viaranys fets per la gent que, des de fa setmanes sortint
de l’Àrea
d’esplai
visiten el que queda del poble de Sau i l'església de Sant Romà
-que ens fa de referència- ens assenyalen el camí. Ens condueixen,
primer, fins l’antiga parròquia amb el seu característic i
conegut campanar. El recinte està tancat, segurament per a estalviar
als ocasionals visitants el risc del despreniment d’algun bloc o
pedra de l’enrunat edifici.
El
recorregut, l’hem començat tots junts però, ben aviat, en funció
dels diferents ritmes, interessos i/o curiositats, la colla es va
partint i re-partint.
 |
| L'arrel, potser, d'un gros roure ens diu: "Aquí soc, encara...!" |
L'antic
poble
de Sau,
era un petit nucli rural centrat al voltant de l'església parroquial
de Sant Romà, es trobava a l’esquerra del riu Ter, al sector
dominat pels cingles de Tavertet.
 |
Sant Romà de Sau. Nucli al voltant de la parròquia.
(Postal antiga) |
L'església
romànica de Sant
Romà,
està documentada ja des del 1025. Aquest primitiu temple va ser
substituït, per un de nou, consagrat el 1062 pel bisbe de Vic -900
anys després, es construí el pantà que la inundaria-. A
conseqüència dels terratrèmols del 1425, l’edifici patí greus
desperfectes i, posteriorment, va ser restaurat i modificat.
Conserva, però, encara visibles en alguns murs, lesenes i arcuacions
llombardes i bona part del campanar romànic.
Ens
entretenim contemplant aquest emblemàtic
campanar
-la part sorprenentment més ben conservada de l’edifici-.
Consisteix en una torre, de planta quadrada, de tres pisos. Al
primer, les 4 obertures o finestres son -tipus espitllera- d’una
sola esqueixada; al segon, les 4 finestres son geminades, amb una
columneta de capitell mensuliforme, aquest pis està rematat per un
fris d’arcuacions llombardes. El tercer nivell, on es pot apreciar
un canvi en l’aparell constructiu, hi ha quatre grans finestres,
obertes amb un arc de mig punt. Culmina el campanar una coberta
piramidal, molt alta, possiblement obra del segle XVIII període on
-segurament pel creixement de població a la vall- es van fer grans
reformes a l’edifici (es canvià l’orientació del temple i
suprimí l’absis romànic). Aquest campanar, fins fa poc, emergia
per damunt de les aigües i era un bon indicador popular del nivell
del pantà.
Però
com
pot ser que, desprès de més de 60 anys sota les aigües, el
campanar encara s’aguanti dret ?.
La resposta la donà, el llavors alcalde de Vilanova de Sau el
desembre de 2021, responent aquesta pregunta a un periodista de El
Nacional.cat: “...
el 1996, des de l’Ajuntament de Vilanova de Sau amb la col·laboració
de l’ACA, es va consolidar emplenant-lo i revestint-lo de formigó
des de baix de tot de la torre, degut al mal estat en què es
trobava, deixant la part de dalt al descobert”. Ben
bé fins a la meitat, doncs, el campanar és -ple
de formigó- un ferm, rígid i sòlit bloc. Ja en sabem el secret.
Un
detall que poca gent, potser tampoc sap, és que la creu
i el penell que corona el campanar,
va retornat al seu lloc -després d’estar molts anys, fruit d’una
bretolada, sota les aigües- el juliol del 2021:
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/66414/campanar-panta-sau-recupera-seu-penell
En Josep F. n’ha fet una fotografia i, potser, per això ens havia
sorprès el seu bon estat.:
El
nucli
de
Sant Romà de Sau es degué formar cap al segle X. Comptà, amb el
pas dels anys, amb unes poques cases al costat de la parròquia,
algunes masies
(La Riba, la Rovira, el Munner, el Vilar, la Codina, el Grau, el
Cortils, el Molí de la Rovira -aigües amunt del poble-...), un
altre molí (el Molí de Sau) i un pont medieval.
 |
Sant Romà de Sau, sota els Cingles de Tavertet.
En primer terme el pont medieval sobre el Ter.
(La foto és de l'any 1963 poc abans d'inundar la vall.) |
Aquest
pont
sobre el Ter (actualment
encara soterrat dins les aigües) era el més notable dels que hi
havia en aquesta zona. Havia estat construït (fent-hi
jornals gratuïts, al llarg de forces anys, homes de Sau, Vilanova,
Tavertet, Querós, Susqueda i Sant Joan de Fàbregues)
entre finals del segle XIV i començament del XV i constava de 5
arcs, 4 pilastres amb la base en esperó i 3 arcons, damunt dels
pilars centrals, que actuaven com a arcs de descàrrega i
n'alleugerien el pes.
Com a pas estratègic –era l’únic pont de la època que creuava
el Ter, des de Roda fins a Querós- va ser fortament valorat, estimat
i custodiat en el decurs de les moltes trifulgues a la zona i,
destruït durant les guerres carlistes.
 |
El pont de Sau, amb el poble al fons, abans de ser
anegat per les aigües del pantà (Foto E. Pablo) |
El
poble,
poc abans de quedar inundat (1964), arribà a un màxim d’11
famílies i tenia velles cases com la del Fadrí
de Sau
o Jaume Malianta, que va ser lloctinent de la banda d’en
Serrallonga. Els
fogatges de 1553 informen de que hi havien 10 famílies («llars de foc»)
habitant el nucli de l’església vella, juntament amb el capellà
rector. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El
1689, en la visita del bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases,
9 d’elles a prop de la parròquia i la resta
pels entorns. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà.
El cens municipal de 1940, diu que al nucli hi havien 10 cases, 3
d'aquestes abandonades, mentre que a les altres -excepte a l’escola
i la rectoria que hi havia 1 i 2 persones- n’hi vivien 45. El
nombre màxim d'habitants ascendia, l’any 1857, a 1.138 persones i,
en el moment de l'abandonament del poble i la vall (1964), la xifra
s’havia reduït a unes 300 persones.
.jpeg) |
Nucli, al voltant de la parróquia, de Sant Romà de Sau
(Arxiu Manel Gausa) |
Proper
però, una mica apartat, del principal nucli de població hi veiem
les restes del cementiri.
És un tancat on encara es veuen clarament, mig enrunats, alguns
nínxols. Tot i els anys que ha passat sota les aigües, encara manté
una bona part de la seva inconfusible estructura. S’explica,
en relació amb aquest tema que, durant la forta sequera patida
l’estiu de 2005, aparegueren a prop de l’església tres
enterraments humans. Durant el mes de desembre d’aquell any
s’excavaren aquestes 3 tombes. S’establí la seva cronologia
entre els segles IX i X, vinculades al cementiri que -com era
tradició- hi havia a tocar de l’església en l’època medieval.
Aquests
dies, el continuat descens de les aigües del pantà ha deixat al
descobert l’anomenat Molí
de Sau,
que nosaltres en el decurs del recorregut -encara amb algunes zones
força enfangades i pantanoses- hem aprofitat per a visitar.
L’edifici, te una torre de planta quadrada rematada amb merlets.
Del treball «Sant
Romà de Sau. Crònica d’una inundació»
dels estudiants d’Arqueologia, Història Moderna i Contemporània,
Marc Garcia i Quim Morera (2017) n’hem tret aquesta informació:
«El
molí de Sau no només era usat per moldre cereals sinó que també
va fer la funció de fonda i de petit comerç a on els pagesos podien
anar a comprar alguns queviures i subministraments. L’edificació
va ser modificada i fins i tot es va construir un petit oratori
dedicat a Santa Tecla. El 1909, en una edificació apart es va
construir una petita central elèctrica amb la finalitat d’abastir
a la població de Vic. La resclosa feta per a aprofitar l’energia,
va començar essent de fusta però amb el temps es va canviar per una
de pedra. La petita presa del Molí de Sau havia format un llac on la
gent aprofitava per anar a pescar i fins i tot banyar-s’hi.
L’aiguat de 1940 va afectar en gran part al molí i això va
provocar que l’any 1949 amb l’inici de la construcció de la
pressa de Sau, s’instal·lés un subministrament d’electricitat a
la central de Sau, amb la intenció d’abastir-se amb l’energia
produïda per el Molí, però les turbines ja estaven molt malmeses
degut a l’aiguat i no va funcionar. Una dada a destacar és que el
Molí de Sau, va registrar dia a dia, des de l’any 1913 fins el
1930 les dades del cabal del riu Ter.»
 |
| El Molí de Sau (Fotografia de l'any 1911) |
Com
molts edificis antics i llocs emblemàtics el Molí de Sau també te
la seva llegenda, que recollí en Joan Amades:
«Heus
a quí que una vegada, de nit, se sentien passes per tota la casa, i
el moli s’engegava tot sol i volta que volta. Quan encenien el
llum
per veure que era, una ma invisible els l’apagava i se sentia un
gemec molt profund i llastimós. Espantats,
els estadants van explicar el cas al senyor rector que els va
recomanar que preguntessin que volia de la part de Déu, i el que
movia la fressa, que devia ser alguna ànima, els contestaria. Així
ho van fer. Feta la pregunta, va contestar una veu d’una persona
molt vella i tremolosa que els digué que era l’ànima d’un
dels antics moliners que feia molts anys que penava i que no podia
entrar al cel perquè no havia pogut pagar un deute que tenia.
Demanà que el paguessin i que fessin dir unes misses pel bé de la
seva ànima, que així podria viure en repòs. La bona gent del
molí van complir la voluntat de l’esperit i mai més no es van
sentir passes ni gemecs, ni es va engegar el molí tot sol.»
 |
Vista del poble de Sant Romà, al fons, des del Molí de Sau.
En primer terme la resclosa damunt del Ter. |
Feta la
passejada que -segons l’equip de mesura d’en Joan P. ha estat de
1,84 km i uns 29 m de desnivell- retornem al lloc on hem aparcat els
cotxes i, a les 12h 15’, ens disposem a anar fins el
mirador del Salt de la Minyona.
 |
| Foto de bona part del grup (els altres ja estaven a tocar dels cotxes) |
El
Salt de la Minyona.-
Desfem la ruta que, amb els cotxes, hem fet per arribar a Sau fins
que, uns quilometres més avall trobem -just abans de passar el Pont
del Vent-
un trencant, a la dreta, que per una pista -mig encimentada- ens
porta, en uns 8 km, fins el petit espai d’aparcament que hi ha al
Mirador
del Salt de la Minyona.
Aquest
singular indret, encavallat entre dos penya-segats de gres rogenc,
del Serrat dels Munts, domina els cingles de Vilanova de Sau.
Des
d'aquest punt, a 832 metres d'alçada, poden admirar gran part de les
Guilleries: les valls, masies, camps i boscos dels nostres peus; la
vall de Sau, amb un trosset del pantà -ara, com hem vist, gairebé
buit-; els cingles de Cabrera; el Pla d'Aiats, Tavertet, el Far i el
Montseny amb la silueta característica de les Agudes, el Turó de
l’Home i el Matagalls. Un panell panoràmic, ens ajuda a
identificar els diferents llocs.
 |
| Dalt del cingle del Salt de la Minyona. Al fons, els cims del Montseny |
Una
sòlida barana de ferro, de més de 80 cm d’alt, contorneja la
cinglera i ens separa del buit i el vertigen que origina
l'impressionant espadat, d’uns 150 m de caiguda vertical.
A
l’extrem del mirador hi ha el Pedró amb la Verge
dels Cingles.
Sembla que la imatge que hi havia, fa temps ha desaparegut del seu
lloc, però, hi ha una làmina metàl·lica on hi podem veure,
encunyada, la silueta de la Verge amb l’Infant, obra de la popular
artista osonenca Pilarin Vallés.
 |
| La Verge dels Cingles de Pilarin Vallés |
Fem
un bon grapat de fotografies, contemplem el panorama i els detalls
d’un petit «Pessebre», respirem i ens oxigenem profundament,
alguns aprofiten per a collir farigola, mentre d’altres -tot fent
temps- continuem petant la xerrada... Prenent el sol d’hivern, hi
estem bé, però son ja quarts de dues i hem de baixar fins a
Folgueroles per a dinar i, pel camí -diu el qui porta l’excursió-
hem d’aturar-nos, encara un moment, per a veure una singular
capelleta-oratori.
 |
| "Pessebre" al Salt de la Minyona |
La
singular capella de la Verge del Camí.-
Poc abans d’arribar al Pont del Vent -on hi ha, també, una Creu
a
la memòria d’unes víctimes executades als inicis de la Guerra
Civil- i a la carretera que ens portarà a Folgueroles, ens aturem
per a fer una ràpida visita als anomenats «Bolets
de Pedra»
i a l’Oratori-Capella
de la Verge del Camí.
Aquesta
capella, possiblement un «bolet de pedra» d’una gran llosa, va
ser construïda aixecant unes parets seguint el perímetre d’aquesta
i traient o buidant, després, la terra que hi havia sota la mateixa.
Aquí en teniu alguna foto.
 |
| Capella-Oratori de la Verge del Camí |
El
dinar.-
Puntuals, a les 14h, arribem a Can Pasqual, a la plaça de Mossèn
Cinto Verdaguer de Folgueroles. Ens diuen que ja tenim la taula
parada i el dinar a punt. En Jaume, el propietari, està encantat amb
la nostra puntualitat i organització (prèviament, ahir dimecres al
matí, li havíem enviat ja els plats del menú que haviem triat: Això,
siguen un grup gran és «estupendo», va be per vosaltres i per
nosaltres...,
diu).
Seiem
en una llarga taula i, diligents, unes noies ens comencen a portar,
el pa, l’aigua, el vi i pràcticament a continuació, els
«entrants» triats per cadascú. Fa estona que hem esmorzat i tenim
gana. Ens adonem, llavors, que avui no hem demanat les tradicionals
cerveses (deu ser que no fa tanta calor...).
El
anar portant i demanant per a qui son els altres plats -els
primers i els segons-, no destorba, tot al contrari, les animades
converses de la colla. L’esmorzar, les caminades, els llocs on
normalment anem a les sortides, les xerrades, anècdotes i riures,
estan molt bé... però el dinar -normalment- és el «sancta,
sanctorum»,
el moment i lloc «sagrat», de les nostres sortides i, només en poques
ocasions -que alguns encara recordem- no ho hem encertat... Avui
també, doncs, sembla que gaudirem de la trobada i, també, del dinar.
Us
mostrem algunes fotos d’alguns dels plats que ens han servit.
 |
Tastet de pa amb tomaquet amb pastís d'
escalivada i crema d'anxoves i cruixent de ceba |
 |
| Amanida de gambetes i bombons de formage de cabra |
 |
| Pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà amb crema de ceps |
 |
| Caneló de rostit de pollastre, foie i tòfona banyat de crema de ceps. |
 |
| Bacallà amb muselina d'allioli gratinat amb panses i pinyons |
 |
| Paella d'arròs a la marinera |
 |
| Trufes amb nata |
Després
dels postres i els cafès, arriba el moment en que la ma
privilegiada, agafi la papereta on hi ha indicat el mot «PREMI». La
ampolla de vi de la Terra Alta amb la etiqueta única i irrepetible
d’aquesta sortida: la «127ena XINO-XANO» de la nostra colla.
Avui, l’agraciat ha sigut en Carles Pérez. Enhorabona !!!. Una vegada més agraim a la Laia A., el disseny de l'etiqueta.
 |
| Etiqueta del vi de la 127ena Xino-Xano |
Comiat.-
Fem números, paguem i ens acomiadem de les persones que ens han
ates. Sortim fora i davant el monument modernista dedicat a Mossèn
Cinto Verdaguer, fill d’aquest poble, ens fem la fotografia del
grup (en dues versions):
Repartits
de nou en els cotxes, pràcticament de la mateixa manera que ho hem fet al matí,
ens acomiadem emparaulant-nos per a la propera sortida.
Propera sortida.-
Recordem que la propera XINO-XANO -si Déu i la Mare Natura volen- serà el dijous
7 de març
vinent. En Josep Mª està intentant lligar una excursió, si la
climatologia ens hi acompanya, a la Floració
dels arbres fruiters a les terres de Ponent.
Us mantindrem informats.
Una
abraçada i continuem en contacte.
Text.-
Pep
Fotografies:
Joan B., Ricard, Enric C., Joan S., Josep F., Joan Miquel, Carles P., Conxita i
Pep.
Ruta
Wikiloc.- Joan P.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mirador-del-campanar-i-esglesia-sant-roma-de-sau-des-de-sant-roma-de-sau-159811650?utm_medium=app&utm_campaign=share&utm_source=1996039
.jpeg)
