El Tagamanent des de Can Plans
El proppassat dia 12 varem fer la primera sortida del cicle XINO – XANO. Cal dir que per circumstàncies alienes als organitzadors, en Pep Arisa i en Joan Simarro, la sortida va ser més xino que xano.
M’explicaré, varem caminar com a xins (sobre tot a l’hora de baixar) i no va ser tot lo xano (poc a poc com el colomí del acudit d’en Eugeni) que fora d'esperar. Això si ens ho varem passar “pi
pa”. L’excursió sobre el paper era totalment assumible per cames de 60 en quant a la durada, però no així pel que fa al perfil altimètric. Si be és cert que no hi van haver “ports de primera categoria”, la baixada seguint el símil ciclista, va ser de “tomba oberta”.Les conseqüències van ser opressió als dits gros i petit de cada peu, àdhuc alguna petita ampolla, tibantor de bessons i “caldo” general. He exonerat abans als organitzadors i ho ratifico. La qualificació de dificultat Mitjana - baixa era induïda per l’autor del itinerari, excursionista experimentat de Centre, que els organitzadors van seguir fil per randa. Cal reconèixer que la precisió descriptiva de l’itinerari era exquisida.
M’explicaré, varem caminar com a xins (sobre tot a l’hora de baixar) i no va ser tot lo xano (poc a poc com el colomí del acudit d’en Eugeni) que fora d'esperar. Això si ens ho varem passar “pi
pa”. L’excursió sobre el paper era totalment assumible per cames de 60 en quant a la durada, però no així pel que fa al perfil altimètric. Si be és cert que no hi van haver “ports de primera categoria”, la baixada seguint el símil ciclista, va ser de “tomba oberta”.Les conseqüències van ser opressió als dits gros i petit de cada peu, àdhuc alguna petita ampolla, tibantor de bessons i “caldo” general. He exonerat abans als organitzadors i ho ratifico. La qualificació de dificultat Mitjana - baixa era induïda per l’autor del itinerari, excursionista experimentat de Centre, que els organitzadors van seguir fil per randa. Cal reconèixer que la precisió descriptiva de l’itinerari era exquisida.Els expedicionàris a Sant Cristòfol de Monteugues
Tal com vaig prometre, per si ens extraviàvem, vaig dur el GPS. No va caldre en absolut, tal era la fidelitat de la descripció del itinerari. També disposàvem d’un podòmetre que, aquí si, va demostrar que la distància recorreguda era superior al que s’havia previst.
Cap de les dificultats que us hem recontat ens va doblegar l’ànim i sobre tot l’arribada a Ca la Consol va representar el premi a la determinació. Tots nosaltres, sense excepció ni haver-nos-ho dit abans, varem optar per una cervesa ben freda. El menú de la Consol, molt bo, el tracte perfecte i a més ens va lliurar un val acreditant que havíem consumit set menús amb el que quan arribem als deu, tindrem un menú de franc. El val és sota la meva custòdia en qualitat de “secretari” i a disposició dels quatre que vulguin anar a dinar a Ca la Consol. Un d’ells dinarà “senfimer”, “poquinuqui”, gratis.
Cansats però amb un cert somrís als llavis davant de Ca la Consol
Com ja és habitual en les nostres sortides i trobades, la sobre taula va ser molt animada i el tema més debatut va ser que encara bo, que no havíem fet l’excursió al inrevés, dons les pujades de bon principi ens haguessin mort del tot.
"Jo estic magullat, la baixada va ser mortal, sort de la paella y de la cerveza que ens vam fotre a Ca la Consol.Pep, la próxima "Xino-xano race" una mica mes fluixeta, please."
-Ha manifestat en Joan Simarro, autor de les fotos.
En Pep, principal organitzador de l'excursió, ha contestat a en Joan: -
"ayyyyyyyyyy.... qui us ha vist i qui us veu !!!!!
Si aquesta excursió treta d'una guia per a la TERCERA EDAT on esta clasificada com de Dificultat: MITJANA-BAIXA !!!!!! en acavat així !!!!
Hayyyyyyyyy quin mal em fan encara, a mi, els turmells !!!!!!.... Potser si que, per a ser la primera, va ser un pel dura.....
Però a partir d'aquesta, segur que totes les altres seran "pan comido" !!!!!!.
A veure en Josep Maria si ens tindrà alguna consideració en la que ens prepara.... potser li tindrem de dir que per a fer "sortides de mariconada" no val la pena possar-si... je, je."
J.M.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCertament, ens va faltar una mica d'entrenament. Però cal dir que l'objectiu de la mateixa es va acomplir: arribar a El Figaró i fer un bon dinar a "Ca la Consol".
ResponEliminaAra seriosament, l'excursió, crec, va valer la pena.
La pujada, fent "ziga-zagues" fins a Sant Cristòfol. El prat voltat d’arbres, digne d'un aplec, davant l'ermita. La capella de Sant Cristòfol que, tot i estar tancada, te el seu encant: l’ábside, el petit campanar, l’espai clos davant la porta,...una soledat que acompanya. L'escapada fins a Can Valls, mas perfectament restaurat on la tradició diu que en Serralonga s'hi refugià en més d'una ocasió. La pujada a l'Alzina Centenària i la espectacular vista que des d'aquest lloc es te. La Creu de Can Plans erigida, diuen, en record d’un nen que, en aquest lloc, va matar un llop famèlic. Can Plans, habitada tot l'any, també en un emplaçament excepcional. I, després, la baixada fins a El Figaró envoltats de boscos de pins, alzines i roures... i, segur, que d’algun bolet que no es deixà veure....
Si, que la baixada és un pel forta.... però no hem d'oblidar que baixar -i més quan ja portes alguns quilometres a sobre- cansa, tant o més que pujar.
Sort que les animades converses i la bona companyonia ens van ajudar durant el camí. Aquest bon ambient es manifestà també, incrementat per la satisfacció compartida, durant el dinar i a la sobretaula.
Aquesta pot ser la primera lliçó que podríem treure d’aquesta primera Sortida Xino-Xano: per a les cames ens cal entrenament però, afortunadament, el nostre esperit continua sent el mateix –o molt semblant- al de quan érem més joves. Continuem així.
Jo ja estic esperant, amb anhel, la propera XINO-XANO. Encara que plogui, no hi faltaré..... “caçarem” cargols !.
Recordeu que és el proper dijous 3 de desembre. En aquesta ocasió, diuen, que serà més suau...ja en parlarem !.
Una forta abraçada.
No malpenseu. El fet que "un administrador" hagi suprimit el comentari d'un "anònim" no ha estat conseqüència de cap acte de censura. Ni molt menys. L’”anònim" vaig ser jo, en Pep, que em vaig equivocar a l'hora de incloure el meu comentari.... Aclarit queda. Disculpeu.
ResponElimina