CRÒNICA DE LA 11ena SORTIDA XINO - XANO

UNA EXCURSIÓ, PELS VOLTANS DE CORBERA, PLENA DE SORPRESES (El camí fins la Roca Foradada)

Que Corbera de LLobregat és una bonica vila enfilada, entre serres i torrents i envoltada de boscos de pi i penyes roges, és un fet que alguns coneixen. El que segur, tothom pot afirmar, és que Corbera és un lloc voltat - infectat, podríem dir - d'urbanitzacions (trenta una, diuen al seu Ajuntament) que han suplantat, completament, el seu passat agrícola convertint Corbera en una vila residencial i, ara amb els problemes de vivenda a les grans ciutats, vila dormitori.

Per això, quan el company Llorenç ens proposà fer la sortida per aquest indret, tots vam témer que l'excursió sería una mena de ruta entre parcel·les i torretes... i aquesta ha estat la primera sorpresa.
Un cop travessat Corbera, per la carretera que va a Gelida, deixem els cotxes al lloc anomenat La Servera. A partir d'aquí, per un camí carreter - prohibit a cotxes i motos - abandonem les cases i l'asfalt i entrem de ple a la natura.

Primer un bonic bosc de pins, després els camps i horts de Can Planes, per a enfilar-nos tot seguit, per l'anomenat Camí dels Horts de Saulons, entre bosc i matolls fins la modernista

Torre d'enGuillermo (una mena de "casa d'indiano") a tocar de la carretera.Hem esmorzat una mica abans, en una clariana, per això amb renovades forces tresquem per l'anomenat Camí

Ral i, després per l'antic camí de Can Canals que puja suaument per sobre de la Cinglera del Calaix fins arribar al "Punt de trobada" (punt on hi tornarem de retorn de la Roca Foradada). El camí va pujant, tot girant cap a la dreta, guanyant alçada - i per tant, més vista sobre la vall i serres que l'envolten - fins arribar (miracle!!... sense entrar-hi) a una urbanització.
Un corriol, en forta pendent, ens porta a una pista i aquesta a la carretera que va a Gelida i que acaba de sortir d'un dels sectors de la Urbanització de la Creu de l'Aragall.

És l'únic tros del recorregut que fem per ferm, més o menys urbà - un mig quilòmetre de carretera i del "carrer Garbí" - que aviat deixem per tornar a un corriol i una pista que ens pujarà fins el Coll de Canals, una petita esplanada des d'on veiem Montserrat i al fons els Pirineus nevats.

Des d'aquí el camí fins al Mirador de la Roca Foradada és un passeig.
Un cop som dalt, a 585 m., una terrassa natural sobre el cingle (protegida per una baraneta de fusta) ens permet fruir d'un bon panorama. Davant nostre, Corbera i les seves urbanitzacions, les serres de l'Aragall, de l'Ordal i Garraf, les rieres de Corbera i de La Palma; més llunyla vall del Llobregat des de Molins de Rei fins al delta; el Collserola amb el Tibidabo i una part de l'àrea metropolitana que aquesta serra no amaga; al fons, la boirina no esn deixa veure el mar però , a la nostra esquerra, distingim Sant Llorenç de Munt i el Montseny amb l'industriós Vallès als seus peus. Tot un espectacle que ens te una estona ocupats: badant. Aquesta feina i el fet de no saber trobar cap "forat" a la roca, ni fenomen - natural o artificial - que pugui ser l'origen del tpònim "Roca Foradada", ha estat la segona sorpresa.

Reprenem el camí de baixada pel Coll d'Oller amb vistes, ara, sobre un bocí del Penedès. Primer una pista i desprès un corriol va baixant, tot girant vers l'esquerra, fins a passar gairebé a tocar de Can Canals, una gramasia encara amb vinyes. Ens sorprèn, també, la gran quantitat d'arbres caiguts (des de la nevada i ventada de fa més d'un any) i que, encara ara, esperen tombats per boscos i camins qui se'n ocupi. El camí ens porta a

una carretera que va a la Urbanització Safari, nosaltres tirem carretera avall fins a trobar, un cop més, la que va de Corbera a Gelida.
Uns 500 m. d'asfalt que abandonem per un corriol que, al poc, ens porta al "Punt de Trobada" de la pujada. A partir d'aquí desfem el camí que hem fat fa unes hores.

Arribem, ja gairebé a tocar al nucli urbà de Corbera, a la Font del Camí Ral (una misteriosa font amb aquest rètol fet en forja, però sense broc ni aigua) - fet que de nou ens sorpren - on decidim dinar.

Asseguts al voltant de la font, en unes còmodes pedres, no sentim el cant de l'aigua cristal·lina de la "muda" font, però si el xerricar de la bota i, a les postres, les rialles que ens han estimulat les galetes i - sobre tot - el vi ranci d'en Josep Maria, i el rom "cacique" d'en Llorenç...
La sobretaula, en aquesta ocasió, va ser de cine amb comentaris i recomanacions sobre pel·licules que, segons en Carles (el nostre "crític" particular), no podem deixar de veure.


Arribats als cotxes, després de poc més de 10 quilòmetres recorreguts a peu, decidim arribar-nos (en cotxe) fins a l'antic monestir benedictí de Sant Ponç - del segle XI - que, il·luminat amb el sol de mitja tarda i en un tranquil indret, ens omple de pau. És també, aquest lloc i en aquest moment del dia, una nova i sorprenent descoberta.

No abandonem, encara, Corbera sense visitar el seu nucli històric: l'església de Santa Maria, dels segles XIV al XVI, el Casal dels Barons de Corbera, també del segle XVI, amb el seu escut amb un corb (al·lusiu al llinatge dels Corbera) i els carrers, cases i penyes de roca rogenca que els envolten. Prenem uns refrescos al cafè del poble tot valorant la sortida com a molt satisfactòria i realment sorprenent (com heu vist hem anat de sorpresa en sorpresa); felicitem a en Llorenç per l'encert i ens acomiadem - cansats però ben contents - fins a la propera Xino - Xano.

Text : Pep Arisa
Fotos : Joan Simarro