TRES ANYS DE SORTIDES XINO-XANO

TRES ANYS DE SORTIDES XINO-XANO
(Balanç estadístic)

Amb  l’excursió Xino-Xano del passat 18 de novembre hem complert -i celebrat- el 3er aniversari d’aquestes sortides mensuals. Com ja vàrem fer en els dos anys anteriors (1), permeteu-nos que fem un petit balanç-resum del que ha donat de sí aquest curs, uns breus comentaris comparatius amb el realitzat en els dos anys anteriors i un sintètic anàlisi d’algunes qüestions relacionades amb les sortides.
 

CURS 2011-2012
 

·         Nombre de sortides: En tot el curs (de desembre de 2011 a novembre de 2012) hem fet 11 sortides. Els mes d’agost, a causa de les vacances de tots plegats, decidirem no fer cap excursió Xino-Xano. En els cursos anteriors (2009-2010 i 2010-2011), vàrem fer 10 sortides en cadascun d’ells.

·         Quilòmetres totals recorreguts: En el total de les 11 excursions hem recorregut -a peu- 121,4 km. La Xino-Xano més curta ha sigut de 5,5 km (al Sot de l’ Infern de Santa Fe del Montseny) i la més llarga de 19 km (des de Montgat a la Barceloneta). Els cursos anteriors els recorreguts totals varen ser de 113, 95 km el 2009-2010 i de 115,5 km el 2010-2011.

 

·         Desnivells superats: En aquest curs hem salvat, primer pujant i desprès baixant, un desnivell acumulat total de 2.368 m. El desnivell menys acusat de totes les sortides, ha estat de 40 m (de Montgat a la Barceloneta) i el més considerable, de 564 m (la pujada a La Mola de Sant Llorenç del Munt). El curs 2009-2010 el desnivell acumulat total va ser de 2.767 m i el 2010-2011 de 2.646 m.

·         Nombre d'assistents: Aquest curs el nombre mínim d’assistents a les sortides ha sigut de 9 persones i el màxim de 15. El promig (nombre total d’assistents/ nombre de sortides) ha estat de 11,55. El curs 2009-2010 el mínim va ser de 7 i el màxim de 10 i el promig de 8,6; el 2010-2011 el mínim continuà de 7 i el màxim pujà a 11, mentre que el promig ascendí a 9,3.

 

·         Lloc on hem dinat: En totes les sortides d’aquest curs el dinar l’hem fer de menú en un restaurant. El preu de cada menú, més o menys com en els anys anteriors, ha oscil·lat entre els 8,5 i els 15,5 euros (sense extres), excepte el de la sortida del mes de febrer que coincidia amb l’època dels calçots i –fent un extraordinari- ens costà 18 euros. El curs 2009-2010 vàrem fer un “dinar de motxilla” (a Corbera) i el 2010-2011, en van ser dos (un a Montserrat i l’altre, al Pla de la Calma, sota del Tagamanent) tots els demès varen ser, també, menús en restaurants locals dels pobles que visitarem.

·         Mitjà de transport (fins al lloc d’inici de l’excursió): L’aproximació fins al lloc on hem iniciat l’excursió a peu ha estat, en 7 sortides en cotxes particulars i en les altres 4 en transport públic (tren o bus). Els cursos anteriors la proporció va ser, el 2009-2010, de 4 sortides en transport públic i 6 en cotxes i el 2010-2011 de, justament al revés, 6 en transport públic i 4 en cotxes.

Cal puntualitzar que, en moltes excursions –per raons de tipus pràctic- els companys i la companya del Maresme han fet l’aproximació, fins al lloc on hem iniciat la caminada, en un mateix cotxe.

Podem concloure que el “nivell tècnic” (desnivells, recorregut, dificultat,...) de les sortides, en general i tenint en compte el nostre nivell d’entrenament, s’ha mantingut -hem fet més quilòmetres però, en total, amb un menor desnivell-: fent sortides una mica “canyeres” (amb uns recorreguts, en un matí, d’entre 14 i 19 km o amb uns desnivells de més de 550 m); alternant-les amb passejades més “suaus” (d’uns 6 o 7 km i amb molt pocs desnivells). Si hi afegim que, enguany, hem fet una sortida més... podríem dir que, tècnicament,  hem aprovat l’assignatura.

On si hem aconseguit una molt bona nota ha estat, creiem, en l’assistència. No sols hem anat augmentant el nombre de membres de la colla fins arribar a ser, en alguna sortida, 15 persones; sinó que també ha millorat el mínim d’assistents (passant de 7 a 9) i incrementant, de forma destacable, el promig dels participants (8,6 el 2009-2010, 9,3 el 2010-2011 i, aquest darrer curs, 11,55). En podem estar ben satisfets.

En el tema dels dinars, si que podem dir que hem tingut un cert “aburgesament”: tots el dinars, d’aquest curs, els hem fet entaulats en un restaurant. És cert que els dinars que, en ocasions anteriors, havíem fet “de motxilla” eren per imperatiu del recorregut o l’itinerari triat -normalment llarg- que no passava per un lloc on hi podíem dinar... i que, tot i que menjar assegut damunt d’un tronc o una pedra i envoltat de formigues és molt bucòlic... cal reconèixer que (mentre els preus dels menús ho permetin) també ens ho passem molt be xerrant, menjant i rient asseguts -tots plegats- al voltant d’una taula ben parada i assortida. Suposo que la cosa, en aquest sentit, seguirà doncs per aquest camí.

 

 

El transport és també una qüestió molt lligada amb l’itinerari o el lloc on hem decidit anar. Hi ha indrets prou interessants on el transport públic no hi porta o recorreguts que, a l’anada o a la tornada, no ofereixen possibilitat d’anar o tornar en tren o bus. Tots coincidim en el parer de que viatjar, especialment en tren, és –normalment- molt agradable i còmode però no sempre, aquest mitjà de transport, arriba a on volem anar. Pensem prioritzar aquest mitjà en les futures sortides Xino-Xano. Però ens temem que, sovint, caldrà continuant fent servir la flexibilitat que permeten els vehicles propis per a poder fer excursions, a llocs que considerem d’interès, però un pel llunyans o mal comunicats.

El balanç del curs, penso, no pot ser més positiu. Suposo que coincidirem al afirmar  que aquestes -esperades- sortides ens permeten, per un costat, fer cultura, esport i salut; però també, el  que crec és més important, poder seguir mantenint la nostra amistant i passar-ho -tots plegats- d’allò més be: caminant, gaudint de la natura o del nostre patrimoni històric/artístic, xerrant i debatent (a vegades apassionadament) els temes d’actualitat, rient, menjant (amb coneixement), bevent (amb més coneixement, encara),… tot això en un ambient de franca cordialitat, afecte i  companyonia.
Com molt be va dir en Carles, alçant les copes de cervesa, en la passada Xino-Xano: “Per a que en puguem efectuar, com a mínim, trenta Xino-Xano més !!!!”. Si  només de nosaltres depèn, segur que si.

Gràcies a tots i a totes. I que així sigui !!!.

 

NOTA.-

1.- Podeu veure l’entrada al Bloc “ESTADÍSTIQUES: II Aniversari Sortides Xino-Xano” publicada el 8/12/2011.