CINQUANTENARI DEL CLAN

 

50 ANYS DEL CLAN “ÓS GRIS”
(1963 - 2013)

FUNDACIÓ.- Va ser l’octubre de 1963 quan, formalment, es creà el Clan. L’Agrupament Santíssim Redemptor s’havia format deu anys abans -el 1953- i alguns dels nens que, des de feia anys, en formaven part eren ja uns joves adolescents amb el dinamisme i inquietuds pròpies d’aquesta edat. Era necessari, doncs,  formar una nova unitat per tal de recollir i mantenir, dins l’Agrupament,  tot aquest potencial.

El Clan quasi al complert. 1963.

Onze van ser els primers membres del Clan: L’Oscar –el Cap-, en Ramón, en Josep Lluís Solanas, en Juan Antonio, en Llorenç, en Juanjo, en Josep, en Jordi, en Jesús, en Joan i en Josep Lluís Lirola.

 

El principal objectiu del recent creat Clan era el servei dins l’Agrupament: com a caps en les diferents unitats, tasques internes o participant en les activitats i campaments que el Santíssim Redemptor organitzava. El Clan tenia, també, un programa d’activitats propi, fonamentalment reunions setmanals i sortides o trobades, principalment, de caràcter formatiu, lúdic o d’esbarjo.

ELS PRIMERS ANYS.- Amb els anys noves generacions de joves s’ hi anaren incorporant, contribuint a la consolidació i enriquiment –en la diversitat- del Clan.

 

La personalitat dels seus membres, lògicament –superada l’etapa de l’adolescència - es va anar marcant. L’escoltisme i les activitats a l’aire lliure i a la muntanya havien despertat, en molts d’ells, motivacions com el servei a les unitats (escultes, scouts o llobatons), i aficions com l’espeleologia, l’alpinisme, l’escalada, l’excursionisme, activitats culturals, etc. Això va fer, també, que alguns membres del Clan s’haguessin associat a clubs excursionistes o d’altres entitats culturals o de lleure on hi havia seccions específiques o un ambient més propici per a desenvolupar aquestes activitats. El sentiment d’amistat i companyonia era creixent i, cada dia, mes fort. S’intentà, en aquest període, sintetitzar un munt d’interessos de tipus personal i individual i fer-los compatibles amb els del Clan més col·lectius i de servei. En un intent d’oferir, dins del Clan, allò que –potser alguns començaven a buscar fora- s’acordà estructurar-lo complementant, el prioritari servei a les unitats, amb equips de treball o d’afinitat. Així, el febrer de 1965 es creà el GESE –Grup Espeleològic Scouts de España-; l’octubre de 1968, l’ESAM -Equip Scout d’Alta Muntanya-; el desembre de 1969, l’ETES –Equip de Treballs i Estudis Socials- i el maig de 1970, ELS VELLS OSSOS que procuraran mantenir el contacte, principalment, entre els membres més antics del Clan.

 

CLAN MIXT.- El Clan va ser també, al llarg de molts anys, una “cantera” de caps per a d’altres Agrupaments scouts que havien anat sorgint a Barcelona: Santa Maria del Mar, Sant Miquel, Sant Ot, Gandhi,... .

 

En aquella època, al menys dins la nostra organització, els agrupaments no eren mixtos (els nois scouts i les noies guies, cadascun d’ells, tenien els seus respectius agrupaments). El Clan, però,  tingué cura d’organitzar moltes de les activitats del seu programa –les que no eren estrictament scouts- possibilitant la participació de nois i noies (debats, sortides, festes...) d’una forma  gairebé natural, fins que a l’octubre de 1969, creant una situació que podríem definir de “fet consumat”, esdevingué mixt; ocupant, nois i noies, diferents responsabilitats dins del Clan.

 

Pensem, malgrat tot i vist amb la perspectiva d’avui, que ens en vam sortir prou be.

A PARTIR DELS SETANTA.- L’activitat del Clan es mantingué, com una unitat estructurada dins l’Agrupament Santíssim Redemptor, fins a començament de l’estiu de 1970. A partir d’aquell moment, per una sèrie de factors, interns i externs,  el Clan -com a tal- deixà de funcionar. Mantingueren una certa activitat el GESE, l’ESAM i ELS VELLS OSSOS molt centrada, però, en l’aspecte esportiu –espeleologia, alta muntanya i escalada- els dos primers i amb una ferma voluntat d’anar mantenint el contacte, especialment entre els membres més antics, els tercers.

 

 

Es en aquest moment –sense una seu o “cau” físic on poder-se trobar-  que es portà a la pràctica una vella iniciativa, madurada al seu dia per l’ ETES: editar una revista del Clan –una mena de “mural”, periòdic, en paper-. Així, el juliol de 1971, surt el primer exemplar de Nostra Tasca (Mural del Clan Ós Gris). La revista edità, fins el desembre de 1974, nou números i  era distribuïda –per correu postal o a mà- entre tots els membres del Clan. Nostra Tasca organitzà, també, en aquest període de temps, un seguit de trobades, sortides i sopars del grup.

 

 

Entrem, a partir del 1975, en un període en el qual el contacte entre la gent del Clan serà més esporàdic i puntual  –arribant a l’extrem que, alguns i algunes dels seus membres, per raons de tipus generacional, familiar, professional, de residència, etc, quedaran “despenjats”-. Entre els nuclis que es mantingueren en contacte, els casaments, aniversaris, celebracions, “calçotades”, alguna sortida “motoritzada”.... ajudaven al retrobament i, també, en els moments difícils, de dificultat o de dol per la mort d’algun familiar, company o amic..., amb la pena i ràbia que això suposà, la gent del Clan també hi va estar present.

 

EL CLAN AVUI.- A finals de l’any 2008  amb una bona colla de membres del Clan amb una situació de “més temps lliure” (pel fet de quedar “alliberats” de moltes de les seves obligacions laborals o professionals) es creà la COMECLOG (Comissió per a la -recuperació- de la Memòria del Clan Ós Gris) i obrim una nova etapa.

 

Les primeres accions van consistir en  la localització i el contacte amb el màxim nombre possible de membres del Clan; la recollida de records, documents i fotografies per al nostre Fons Documental i la redacció d’una Petita Història del Clan que, actualitzada anualment (ja anem per la cinquena edició), enviem –en format PDF- a tots els membres localitzats.

 

Paral·lelament efectuem, periòdicament, un seguit d’iniciatives i activitats. Editem un Bloc a la xarxa d’Internet http://clanosgris.blogspot.com.es una mena de revista-mural on hi publiquem articles, convocatòries, opinions i cròniques de les nostres activitats. Fem una sortida o excursió mensual –la Xino-Xano- i dues “escapades” de cap de setmana, una a la primavera i una altra a la tardor. Així com un sopar-trobada anual, a començament de l’estiu. Totes aquestes activitats son obertes a aquells membres que hi vulguin participar o hi puguin i desitgin venir.

 

La vida i el món que ens envolta, pensem, ens pot donar encara moltes oportunitats de servei i satisfaccions i volem –mentre la salut i l’estat d’ànim ens ho permetin-, també, prendre-hi part.  L’objectiu final és passar-nos-ho be, tot  i mantenint viu l’esperit i els forts vincles d'amistat i de companyonia que iniciarem ara fa, exactament, 50 anys.

 

 

50 ANYS.- I en això estem. Commemorem, doncs, aquests 50 anys de la fundació de la nostra colla amb el desig de poder-ne complir –amb salut i bon rotllo- molts més.

 

És el moment, també de recordar a tots aquells companys i companya que han emprés ja el camí ver l’Alt Cim: en Carles Pérez, en Ferran, en Joanjo, en Ginés, en Josep, la Mª Teresa, en Joan, en Andreu, en Ramón i en Vicenç.

 

Companys i amics, no us oblidem, ni us oblidarem.