ESMORZAR DE FORQUILLA

Un plat senzill, popular, lleuger i ... consistent !!!

FINALMENT S’HA FET 

L’ESMORZAR DE FORQUILLA

Gairebé sempre procurem acomplir el que prèviament hem programat. Com a mínim ho intentem. 

Cal aclarir, però, que a la reunió vermutera per a fer el calendari d’activitats d’ enguany, que vàrem fer el passat 18 de desembre -com podeu llegir en la crònica de la mateixa (veieu l’entrada del Blog publicada el 23 de desembre)-, l’assistència de “proposadors” més aviat va ser minsa. 

El cas és que, llavors, vàrem suggerir i programar, per al 25 de gener, un ESMORZAR DE FORQUILLA en un restaurant de mercat –que l’Enric coneix- de Sant Cugat del Vallès. Per circumstàncies que no recordo, el dia 25 de gener, no va poder ser i ho passarem al 1 de febrer. Ens adonarem, després, que el 1 de febrer era el dia anterior al de la sortida xino-xano i, a més, l’amfitrió tenia programada visita de metges... Acordarem doncs –via whatsapp- passar-ho al dimecres següent, el 8 de febrer.

Així que aquest matí, els qui han pogut i volgut, ens hem aplegat a Sant Cugat, disposats a fer servir les forquilles per a esmorzar.

No hem sigut molts, francament. Diverses obligacions –d’avis amb els nets, de controls mèdics i d’anàlisis programats- han xafat la guitarra d’alguns i d’algunes... Havíem parlat d’ajornar-ho, una altra vegada, i deixar-ho per a una nova data, en la qual l’assistència pogués ser major... Finalment, s’ha decidit fer el tantes vegades ajornat esmorzar i, si la cosa resultava, repetir-ho en una nova ocasió.

Aclariment fet i que ningú s’ho pregui malament o s’ofengui.

Els tres de Barcelona que hi hem anat, ho hem fet en el Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; per –en aquesta setmana tant patriòticament moguda-  "fer pàtria" i perquè era –no ens enganyem- la millor combinació que teníem.

A 3/4 de 9 del matí hem quedat, els barcelonins, en una de les parades dels FGC que ens anava be a tots (tot i que a uns més que a d’altres) i, en uns 20’, de còmode i puntual viatge (quan la xarxa de Rodalies, com ja passa amb els FGC, estarà gestionada per gent més competent... ???) hem arribat a Sant Cugat.

Després d’una molt agradable passejada per l’eixample santcugatí –ple de velles mansions burgeses de començaments del segle passat i “pijos” blocs de pisos- hem arribat al Mercat de Torre Blanca on, a la porta del seu restaurant “La Cassola del Mercat”, ja ens hi estaven esperant l’Enric i la Carme. 

Unes noies molt amables ens han situat en un agradable raconet: “Només sou cinc... ? l’Enric ens havia dit que, potser, serieu un grup de 10 o 12... !!!”. “Doncs, no, no som un grup però si, un grupet” hem justificat. “Cap problema...” afegeix mentre ens va cantant les viandes que tenim avui per a esmorzar. “I no patiu, que tenim el mercat aquí mateix...” ha afegit. 

Menys una de les nostres noies, que no és d’esmorzars contundents i s’ha conformat amb un croissant i un cafè amb llet, el demès hem fet un bon paper: ous ferrats amb guarnició –l’altra noia- i botifarrons de ceba, cansalada viada i doble ració d’ous... –per cadascun, clar- els altres tres.

Quan ja els plats brillaven desprès d’haver-hi passat, emportant-se el suquet, tants cops els trossets de pa... hem recordat un dels plats que la noia ens havia cantat: “morro de bacallà amb salsa de Cabrales”... hummm, això ha d’estar molt bo. “Porti, si us plau, un parell de racions d’aquest bacallà, que el volem tastar...”, li hem demanat. Ens les hem repartit i, francament, ha valgut la pena.

Morro de bacallà amb salsa de Cabrales

Fem algunes fotos, per a la història, dels plats i del grupet.

Ja no ens cab rés més al pap... però si uns cafès i tallats. 

Paguem –no ha resultat gens car- i després d’acomiadar-nos del personal de la casa, que tant amablement ens ha atès, decidim donar un tom –per a fer baixar l’esmorzar- fins al monestir.

La passejada ens ha anat molt be. El dia –aquesta nit a plogut força i de bon matí estava ennuvolat a l'extrem que, fins i tot al sortir de casa, hem agafat paraigües- s’ha anat tornant clar i amb un sol radiant. Camí del monestir, hem passat per la plaça de l’ajuntament i pel Celler modernista fet per en Cèsar Martinell. Hi fem més fotos.

Un cop al monestir, l' Enric –com a ciutadà empadronat a Sant Cugat- ens ha aconseguit una visita gratuïta per tot el recinte. Així hem pogut veure,  a plaer i amb detall, el clos emmurallat, els patis, l’església, el claustre i el museu. Continuem fent fotos i més fotos. Un audiovisual i les explicacions dels nostres amfitrions han complementat i afegit valor a la visita.

Sol·lidaris, al peu de l’estelada que hi ha davant del monestir -abans de que, per ordre judicial, la despengin- ens acomiadem. L’Enric i la Carme tornen a casa seva i nosaltres, pel comercial i popular carrer de Santa Maria, fins l’estació. 

Hem passat un matí molt agradable. A fe de Deu, com ja hem avançat a alguns companys que ens han anat enviat missatges durant el matí, la matinal ha valgut –en tots els sentits- molt la pena i, no cal patir, ho tornarem a repetir.

Amb aquest mateix aspecte hem sortit,
els nois, del lloc on hem esmorzat...

Gràcies, un cop més –no ens hem cansat d’anar-ho dient durant tot el matí- a la Carme i l' Enric per les seves atencions i acollida. Sou una parella estupenda !!.

Fins un altre dia !!!.


Text.- Pep

Fotografies.- Enric i Maribel.