dimarts, 7 de febrer del 2017

UNA "MANI" PER LA DIGNITAT


6 de febrer del 2017
El Clan del Ós Gris va voler ser-hi.

De bon matí, qual si fos una xino xano tant habitual que fins i tot l’hora de trobada era la de sempre, ens vàrem anar aplegant a sota del Arc de Triomf una nombrosa representació del nostre Clan. El lloc de trobada no va durar gaire perquè els organitzadors del acte l’havien reservat pels alcaldes que haurien de venir de tots els indrets del país. Així els que vàrem arribar una mica més justets de temps ja ens vàrem trobar el gruix de la colla fora del recinte acotat. De fet pocs metres més enllà, en comptes de sota l’Arc va ser al costat d’un dels pilars.
Com ja estem acostumats l’esdeveniment va ser festiu, tot i la serietat del motiu que ens aplegava, i sobre tot pacífic, tot i la importància del que en el fons es jutjava. I és que Catalunya i el nostre Clan ja se sap que “Som gent pacífica, i no es agrada cridar”.

Excelent vídeo d’en Jaume Llobera

Un cop els encausats (per la nostra culpa) van ser dins del Palau de Justícia, el Clan fidels al costum de les XX, ens vàrem retirar a esmorzar, que a manca de una bona font vàrem trobar una cerveseria que va fer el fet abastament.

J.M.

LA CONTRA PORTADA

Ja sabem que uns des d’un cantó de la península Ibèrica qualificaran d’acte de des obediència civil el fet de que el Clan acompanyés, juntament amb una munió de gent, al nostre president i les conselleres a declarar en el seu judici davant del Tribunal Superior de Justícia. I fins i tot podrà fonamentar-se com a jurídicament cert segons sigui la sentència, però el que des d’aquí veiem és que només ens volen com a súbdits i nosaltres volem ser ciutadans. Que ens volien veure agenollats i que nosaltres preferim estar dempeus.

I és només per això que vàrem fer costat als que no van impedir de posar les urnes. Perquè Catalunya, transversalment, vol que siguem comptats, no només els del SI, també els del NO. I com que nosaltres no ens vàrem auto impedir de votar, també en certa manera em desobeït al Constitucional.

Joan Miquel Cortés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada