 |
| Tines de les Tosques |
LES TINES ENMIG DE LES VINYES: PASSEJADA PEL PATRIMONI
ETNOLÒGIC I HISTÒRIC DE LA VALL DEL FLEQUER
Data.- Dijous 20 de setembre de
2018.
Tipus d’itinerari.- Les
tines enmig de les vinyes són unes singulars
construccions de pedra utilitzades en el passat per produir el vi en els
mateixos camps on el cultivaren. Van ser construïdes al bell mig de les vinyes
plantades en els llocs més aïllats i /o costeruts de les valls del Montcau, a
la comarca del Bages. Es troben repartides pel vessant nord-oest del Parc
Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la seva àrea d'influència, formant
un patrimoni etnològic i històric únic a tot Catalunya.
Quan fa cent
cinquanta anys la comarca del Bages estava pràcticament entapissada de vinyes,
els pagesos van excel·lir en la construcció d’elements que els ajudaven a
treballar més còmodament i a evitar que la collita es malmetés.
L’enginy agrari, va tenir molt clar que les característiques dels lloc on tenien les vinyes, feia impossible el trasllat del vi cap els masos, situats a una o dues hores de distància. La solució va ser construir tines a peu de vinya, tant grosses i tantes com calgués. A les tines, el vi només hi fermentava (entre 8 o 10 dies) i després es portava als masos on es guardava en botes. L’arribada de la fil·loxera a Europa, l’any 1863 (França, Àustria, Suïssa, Prússia...), va generar una gran demanda de vi i, conseqüentment, un espectacular augment de la producció. Els pagesos catalans s’espavilaren plantant vinya, primer, als plans i desprès construint marges i terrasses muntanya amunt (com va passar a la vall del Flequer). Foren els anys bons. Quan, cap l’any 1890, la fil·loxera arribà a la comarca provocà un daltabaix que suposà l’ abandonament d’aquest cultiu i la tradició agrícola i cultura ancestral que l’acompanya.
L’enginy agrari, va tenir molt clar que les característiques dels lloc on tenien les vinyes, feia impossible el trasllat del vi cap els masos, situats a una o dues hores de distància. La solució va ser construir tines a peu de vinya, tant grosses i tantes com calgués. A les tines, el vi només hi fermentava (entre 8 o 10 dies) i després es portava als masos on es guardava en botes. L’arribada de la fil·loxera a Europa, l’any 1863 (França, Àustria, Suïssa, Prússia...), va generar una gran demanda de vi i, conseqüentment, un espectacular augment de la producció. Els pagesos catalans s’espavilaren plantant vinya, primer, als plans i desprès construint marges i terrasses muntanya amunt (com va passar a la vall del Flequer). Foren els anys bons. Quan, cap l’any 1890, la fil·loxera arribà a la comarca provocà un daltabaix que suposà l’ abandonament d’aquest cultiu i la tradició agrícola i cultura ancestral que l’acompanya.
S'han catalogat, en
aquesta zona, 103 tines enmig de les
vinyes en diferents estats de conservació. Algunes es troben aïllades, amb
només la seva barraca adossada (13 en total) i d'altres formant conjunts (les 90
restants). Aquests conjunts són considerats com les construccions més
interessants: tres, quatre o més tines construïdes simultàniament (sortia més
barat) que, de vegades, posseïen en comú una premsa per la brisa residual.
Aquesta era l'única eina col·lectiva, ja que cadascuna de les tines eren usades
individualment pel seu propietari.
 |
| Tines d'en Bleda |
La major part són de
planta circular (81), tanmateix n’hi ha de rectangulars (12) i mixtes, amb
dipòsit circular i parets exteriors rectangulars (10). Les seves
capacitats són entre els 1.200 litres la més petita i 31.000 la més gran. No solien passar dels 2,5 m de diàmetre ni
dels 3 de fondària. Per a la seva construcció s'utilitzava pedra presa amb
morter de calç, folrant les parets interiors amb rajoles vidriades quadrades,
planes o lleugerament corbades. La part superior, amb la porta per accedir-hi,
es realitzava amb pedra seca i la coberta es construïa en falsa cúpula, amb una
capa atapeïda de terra per impermeabilitzar-la, alhora que feia d'aïllant
tèrmic. A la part inferior hi havia una obertura (la boixa, anomenada així pel tap del broc, fet de fusta de boix) per buidar el vi ja fermentat,
protegida normalment a dins d'una barraca de pedra seca adossada a la tina.
En aquesta excursió
us proposem una tranquil·la passejada per la Vall del Flequer, dins dels
municipis del Pont de Vilomara i de Rocafort, per a conèixer aquestes
interessants i enginyoses construccions agrícoles.
Recorregut i dificultat.-
L’itinerari transcorre majoritàriament per corriols i camins dins
del bosc i dona l’oportunitat de fer volar la imaginació per traslladar-se fins
a una època on el paisatge i la vida eren radicalment diferents.
L’extraordinari conjunts de tines que anirem veient en són una bona mostra
representativa, ja que, gràcies al seu bon estat de conservació, permet reconstruir el passat, no tant llunyà, de la comarca. Els marges, les rases, els
dipòsits de vinya i l’entorn natural són la resta d’elements definidors d’aquesta
ruta.
 |
| Al passar per El Pont de Vilomara, val la pena visitar-ne el pont gòtic. |
Aproximació.-
Anirem i tornarem en cotxes. Sortirem de Barcelona per l’autopista de Manresa
(C-16) fins a la Sortida 49 (Manresa Sud/Pont de Vilomara). Agafarem la carretera
BV-1224 que va al Pont de Vilomara i, passat aquest poble, continuarem cap a
Rocafort. Al Km. 4,2 trobarem a mà dreta un trencall, ben indicat, que seguint
una pista cimentada ens portarà, tot creuant una riera, a l’aparcament de Ca n’Oristrell on hi deixarem els cotxes.
 |
| Cliqueu damunt la imatge per ampliar-la |
Itinerari
a peu.-
0,00 km. 0h 0’.-
Sortim des de l’aparcament.
0h 3’.- Bifurcació.
Deixem la pista formigonada que marxa amunt i seguim per la pista de terra de
la dreta. Està indicat amb marques verdes i blanques (Sender Local SL-C 52).
0h 7’.- Cruïlla. Girem a la dreta. Per l’altra aniríem
a la pedrera Montjuic.
0h 12’.- Bifurcació. Agafem la que baixa a la dreta.
L’altra que fa pujada és per on tornarem. Veiem uns indicadors.
1’ 00 km. 0h 14’.-
Cruïlla. En un revolt que gira 180º a la dreta, surt un camí que porta a les Tines d’en Bleda, que són a tocar. És
un conjunt format per dues tines i les seves respectives barraques. Tant en
aquest com en els altres llocs hi ha uns plafons informatius.
0h 20’.- Som de
retorn a la pista principal. Seguim endavant.
0h 22’.- Cabana de
pedra. Al costat dret de la pista de terra.
0h 27’.- Bifurcació.
Agafem el camí de l’esquerra. Al cap d’uns 100 metres arribarem a les Tines del
Tosques.
1, 2km. 0h 31’.- Tines del Tosques. Conjunt de quatre tines amb
unes barraques de grans dimensions a la base i on hi podrem observar les
anomenades boixes o brocs que es feien servir per poder buidar el contingut de
les tines.
0h 48’.- Som de
retorn a la cruïlla. Seguim endavant en direcció a les Tines de l’Escudelleta.
El camí comença a pujar i es converteix en un corriol.
2’00 km. 1h 01’.- Dipòsit de Vinya. Enmig del corriol que
seguim. Un plafó ens explica perquè el feien servir. Era un petit dipòsit auxiliar, també anomenat xupet, que es feia servir per fer el brou bordelès, una barreja de
sulfat de coure i calç que empraven per pintar els ceps i guarir-los de
possibles malalties. Més endavant, desprès d'una petita pujada, el camí comença a baixar cap el torrent. Hem de passar per unes escales de roca força pronunciades.
2’55 km. 1h 17’.- Tines de l’Escudelleta. Primerament trobem una tina i la seva barraca
a la dreta i més endavant trobem dos conjunts de tres tines cadascun. A la part
inferior podem trobar les barraques que protegeixen les boixes. Més enllà
trobem el conjunt de Tines de l'Escudelleta-2 format per 4 tines i les seves
barraques.
 |
| Tines de l'Escudelleta |
1h 24’.- Continuem el
nostre camí. Creuem el torrent, sovint sec, del Flequer.
1h 31’.- Cruïlla.
Nosaltres continuem recte per veure unes tines que hi ha més endavant.
3,70 km. 1h 40’.- Tines del Ricardo. Un conjunt format
per sis tines i dues barraques al costat mateix del llit del torrent.
 |
| Tines d'en Ricardo |
A partir d’aquí podem
retornar fins l’aparcament, en una hora, desfent els camí (el recorregut total
és de 7,4 km i uns desnivells de +/- 80 m) o continuar una mica més amunt fins
arribar a la casa del Flequer,
situada a 466 m d’alt, en un bell indret. Passarem per les Tines del camí del Flequer i, una mica més amunt, les Tines de la casa del Flequer. En aquest
segon cas l’excursió s’allarga en 2 km més (entre anar i tornar) amb un
recorregut total de 9,4 km i un desnivell acumulat total de +/- 157 m.
El temps previst,
sense pauses ni aturades, per a fer tot el recorregut curt és de 2h 40’ i
arribant fins dalt la casa del Flequer, en el llarg, 3h 20’. La dificultat és baixa, en
l’excursió curta, i moderada-baixa en la que és una mica més llarga.
Dinar.- El dinar el farem, a
les 14h, al restaurant Cal Carter, plaça de Tomàs Viver 1, tel 938 317 036, MURA. http://www.calcarter.net
Els dies feiners fan
un menú (3 primers i 3 segons a escollir-ne un de cada), amb beguda i IVA
inclòs, a un preu de 13 euros. Podem encarregar-los, així mateix, un dels seus
famosos arrossos (com, per exemple, la paella de muntanya amb trompetes) i una
amanida però el preu, per cap, de l’arròs -m’han dit- ja és una mica superior
al del menú. Ho podem decidir, si és el cas, en el moment d’inscriure’ns.
 |
Equip necessari.- Cal
portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i
l’excursió. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al
temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala
pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els
bastons.
Lloc i hora de trobada.- Farem
el recorregut d'aproximació, fins al punt d’inici de l’excursió i després fins
el restaurant de Mura, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans
–per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi
anirem. El lloc de trobada a
Barcelona serà el mateix dijous 20 de setembre, a les 7h 45’ (puntuals), a
Travessera de Gràcia/ Llepant.
Inscripcions.-
Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer
abans de darrera hora del dilluns 17 de setembre, contestant al correu on
anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que
coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, al llarg del matí de dimarts,
al restaurant el nombre de comensals que serem el dijous a dinar.
Una abraçada.
EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL
El proper dijous 20 al Bages, en conjunt, ens
farà bo.
El dia es llevarà una mica cobert a les sis
del matí, s’esperen núvols alts i mitgencs en una cobertura del cel del 5% que
s’aniran esvaint i al migdia, segurament ja no hi seran. El sol lluirà tot el
dia i el vent, de Garbí molt fluix o gairebé inexistent, propiciarà que
l’ambient es vagi escalfant i si bé s’esperen temperatures de 16º al matí,
aconseguiran enlairar-se fins els 27º a migdia i només baixaran als 22º a la
tarda.
La mala notícia és que la humitat relativa,
que haurà aportat el Garbí durant tota la nit, serà del 70% a les sis i només
baixarà al 50% a migdia restant així per la resta del jorn. Amb aquestes
condicions, la temperatura que nosaltres notarem al cos serà de entre un i dos
graus més, que afegit a la absència de brisa ens farà suar de valent. *
Conclusió:
Aneu protegits amb barrets, gorres o pameles.
Ah! I no oblideu les capel·lines, no fos cas!
De moment la probabilitat d’aquest pronòstic és només del
70%
* Les hores reflectides en quest pronòstic son UTC, per tant correspondran a les nou del matí i a les dues de la tarda respectivament.
NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M
ACTUALITZACIÓ
Del dimarts 18 de setembre
L'única novetat que es pot afegir és que ja no s'esperen núvols ni tan sols al matí, pel que es veu al mapes gaudirem d'un dia totalment assolellat i en conseqüència si bé que la temperatura matinal serà dels 16º anunciats, a migdia assolirem els 29º i ja no baixarà a 25º fins el vespre quasi a posta.
Probabilitat del pronòstic del 85%
NI HORES D'ARA, S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada