 |
| Girl Guides angleses l'any 1912 |
Entre els mesos de febrer i maig
de l’any passat publicarem en aquest Blog un treball de tipus històric sobre
“Els Exploradores de España a Catalunya”. El nombre de visualitzacions (que s’acosten a les 200 i, en el darrer
capítol, les supera) ens ha animat a continuar aprofundint en aquest tema.
L’Eduard Candami (un veterà company dels Scouts de España) va comentar i hem pogut
constatar, que en els estudis sobre el passat escoltista, les noies guies
sovint apareixen tangencialment o, fins i tot, son gairebé oblidades. Ho podríem estudiar, varem dir. Això va
motivar a en Bernat Bertomeu (membre de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya), el nostre inquiet i sempre ben disposat estudiant d'història, a
liderar el repte d'anar esbrinant els origens d'aquest moviment femení a casa nostra.
Ell ha estat doncs, en aquesta
ocasió, el redactor en cap i "el director" de la recerca. L’ Eduard i un servidor hi hem contribuït com a fidels i amatents ajudants -fent alguna cerca als buscadors de vells diaris- i, en algunes
-poques- ocasions, davant d'alguna noticia o fet que ens ha sobtat, fent
d’”opinadors”.
Ha estat un treball en equip però, cal reconèixer i dir-ho, la principal feina l'ha fet en Bernat. Per a ell, doncs el mèrit i les critiques, si és que n’hi ha, les atribuirem a l’”equip”. No en va tots, en menor o major mesura, hi hem posat cullerada.
Ha estat un treball en equip però, cal reconèixer i dir-ho, la principal feina l'ha fet en Bernat. Per a ell, doncs el mèrit i les critiques, si és que n’hi ha, les atribuirem a l’”equip”. No en va tots, en menor o major mesura, hi hem posat cullerada.
Al nostre Clan, encara ben
actives, en tenim una molt bona representació de les “noies guies”: De les
Guies d’España, la Conxita, l’ Elena, la Maria José i -sempre en el nostre
record- la Montse,... i de les “Noies
Guies”, de les guies “catalanes”, l’Elena, la Montserrat, la Maria Rosa,...
A elles i, a totes les guies d’arreu, dediquem aquest treball.
L’hem fet amb molta il·lusió, cercant però el rigor i el contrast documental, confiem sigui del vostre interès i us agradi.
A elles i, a totes les guies d’arreu, dediquem aquest treball.
L’hem fet amb molta il·lusió, cercant però el rigor i el contrast documental, confiem sigui del vostre interès i us agradi.
PRIMERA ÈPOCA: 1913 - 1915
El
mètode d’anàlisi històrica-lògica és un concepte aplicable a l’estudi de
l’evolució de l’educació. En aquest sentit, i pel que ateny a l’escoltisme i el
guiatge, és lògic pensar que els mateixos processos i causes que van desembocar
en l’eclosió de l’escoltisme per als nois incidiren en el desenvolupament del
guiatge per a les noies, sinó de manera calcada, ja que malauradament el
reconeixement dels drets femenins distava del dels masculins a principis del s.
XX, sí similar. No obstant això, és lògic pensar que la renovació pedagògica
proposada per als nois despertés l’interès de les noies de la mateixa època i,
no només això, sinó que els mateixos promotors de l’escoltisme fossin els del
guiatge. I així va ser.
Baden
Powell ja es plantejava des d’un bon principi, el maig de 1908 a la revista The
Scout, el fet que les noies poguessin ser també scouts. Les nombroses
cartes de germanes o cosines de boy scouts que anà rebent durant aquell mateix
període també aplanà el terreny per el que havia de venir aviat. Pel 1908 ja hi
havia noies que, pel seu compte, es vestien com els seus germans exploradors i
assajaven les seves mateixes activitats, com ara Miss Elsi Lee a Newcastle Upon
Tyne. La desorganització inicial del Moviment, on hi havia gran quantitat de
tropes locals però encara no una oficina central que les controlés, va fer que
algunes noies formessin part de tropes sense que els quadres dirigents del
Moviment n’estiguessin assabentats.
Aquest va ser el cas també de Sybil
Cannadine, el mateix any, que demanà ser membre de la tropa de St. Mark’s
Camberwell de Londres i va ser acceptada sense reticències pel seu Scoutmaster [1].
El
4 de setembre de 1909, 6 noies, vestides amb uniforme de boy scouts, van
accedir d’amagatotis al Jamboree celebrat al Crystal Palace de Londres, amb una
concurrència d’11.000 boy scouts, van adreçar-se a en BP en persona i van
expressar-li la seva voluntat de ser exploradores com els nois. En BP va dir,
després de mostrar la seva sorpresa i un cert rebuig, que s’ho pensaria [2].
Només
2 mesos més tard, es va publicar un primer esquema del Guiatge a la revista The
Boy Scouts Head Quarters Gazette [3], amb un programa més suau que els dels nois
per no alarmar els detractors que veien un perill masculinitzador en el
Moviment. BP va proposar a la seva germana petita Agnes formar una organització
separada per a les noies adaptant el llibre Scouting for Boys i
el 1910 es va formar oficialment la Girl Guides Association (GB). Baden-Powell
va triar el nom de Girl Guides en honor al famós cos de guies de l'Índia que es
van distingir per la seva capacitat general i habilitat per trobar recursos amb
dificultats, per la seva agilitat i valor. El 1912 ja hi havia molts grups de
noies a molts països de la Commonwealth i en algun altre. Per exemple, Juliette “Daisy” Gordon
Low va ser la fundadora del guiatge als Estats Units aquell mateix any [4].
 |
| Juliette “Daisy” Gordon Low, al centre de la foto, introductora del guiatge als Estat Units. (Imatge de l'any 1925) |
A
Catalunya, després de les primeres passes d’en Ramon Soler Lluch el 1910 i dels
Exploradores Barceloneses el 1911, amb grups formats majoritàriament en
escoles, es volgué reproduir el mateix esquema per a les noies. És així com el
8 de febrer de 1913 apareix en diferents capçaleres de la premsa barcelonina la
notícia que s’acabava de constituir l’associació denominada Girl Guides, “amb
el fi d’organitzar a Espanya l’«Escola per mares», i el «Servei obligatori de
la dona i les noies exploradores.»” [5]. El seu Comitè Nacional era presidit pel
mestre Miquel Mallach Caula i comptava amb Andreu Cabré (professor i advocat)
com a tresorer, Josep Fernández Llobera (metge) i Artur Planas Creixell
(metge) com a vocals, i Antoni Vilalta i Roca (mestre) com a secretari. La seva
seu era al carrer Aribau, 48, principal. En Mallach era ni més ni menys que
l’instructor del Grupo “Comercio” dels Exploradores Barceloneses, constituït
just 1 any abans, i en Vilalta era l’instructor del Grupo “Industria”,
constituït 2 mesos després, és a dir, l’abril de 1912.
És
més que evident, doncs, l’estreta relació entre la formació i evolució dels
Exploradores Barceloneses amb les de les Girl Guides, que de seguida i en les
nombroses notícies en premsa posteriors serien conegudes com a Niñas
Exploradoras. La premsa estatal se’n va fer ressò el 12 de febrer de 1913 a
través de La Correspondencia de España, diari de Madrid, i el dia 13 a El
Globo i l'ABC (pag. 19).
Gràcies
principalment a les obres d’en Marcel Gabarró [6] [7], fruit
del buidatge d’algunes notes de premsa de l’època, i a d’altres notes de
premsa, que de vegades les complementen i de vegades les esmenen, podem
reconstruir com s’anaren desenvolupant els fets. El 28 de febrer apareix un article on
s’esmenta per primer cop l’Instituto Exploracionista Femenino, suposat ens que
engloba tots els grups de la geografia espanyola com a «escuela de madres». Ni
en Gabarró ni nosaltres hem estat capaços de trobar aquests altres grups
d’aquest Instituto. Serà comú en els mesos següents que les notes de premsa de
les activitats de les Niñas Exploradoras apareguin sota l’epígraf “Por la
cultura femenina”, per tal de subratllar la finalitat de formació femenina
ideal de l’època, física, cultural i intel·lectual, però només en certes
parcel·les auxiliars per fer-la millor mare i esposa, “para desempeñar las
funciones propias de su sexo y, en una palabra, perfectas mujeres” [8].
En
canvi el 22 de març de 1913 apareix una llarga carta titulada “La educación de
la mujer”, a La Correspondencia de España, diari madrileny, i signat per
Rosa de la Poza Saenz, alumna de 6è de batxillerat i germana d’un explorador
dels d’Iradier, on advoca per la implantació d’una branca femenina dels
Exploradores de España. El dia 1 d’abril, al mateix diari i la mateixa noia, en
una altra extensa carta, proposa anomenar aquesta nova branca com a
Exploradoras. La carta és contestada per Melchora Herrero, membre de la Escuela
del Hogar, que li fa saber que la idea que proposa és similar en les tasques de
formació del caràcter, instrucció i vida a l’aire lliure, duta a terme per
l’associació Camp Fire Girls of America, paral·lela a la de les Girl Scouts
als Estats Units [9].
Veiem
per tant que hi ha una inquietud per formar el caràcter de les noies tal i com
fa l’escoltisme amb els nois, però que s’ofereixen diferents propostes: una
branca de la Exploradoras de España, encara incipient, una sucursal d’una associació
americana, o una versió de les Girl Guides ja materialitzada a Barcelona. Per
altra banda es comença a albirar una competència pel monopoli de la
representativitat del Moviment en diferents associacions. La rapidesa en
l’aparició de las Niñas Exploradoras degué agafar amb el peu canviat als
Exploradores de España que fins el juliol de 1914 no feren cap comunicat al
respecte.
Tornant una mica enrere, el 25 d’abril de 1913 L’Esquella de la Torratxa,
periòdic humorístic, li dedicà tota una plana (p. 2) a la notícia i aportà més
informació. Els uniformes es podien adquirir a la segona planta dels Almacenes
El Siglo. El més rellevant però és que la notícia parla de la coeducació de
l’associació. Hem de fer notar aquí que el sentit del terme no és el que s’entendrà
a partir de la dècada dels anys 60, és a dir, educar nois i noies compartint
activitats, sinó que està parlant d’educar en les mateixes activitats tant a
nois com a noies, però separats, amb la qual cosa ens podem fer una idea del
què suposava en aquella època oferir certa educació a les noies. El 2 de maig
li dedica la il·lustració, satírica, de la portada.
El
10 d’abril La Academia Calasancia també es fa ressò de l’inici de la
Institució. La resta de l’any 1913 no trobem més informació en premsa, la qual
cosa ens fa suposar que s’estaven organitzant, i molt, ja que l’any 1914 va ser
frenètic.
Les
notes que apareixen el 1914 solen esmentar sempre el nombre i composició dels
Grups formats. La primera és del 7 de febrer [10] i s’esmenta l’inici del curs el següent dia
16. A través de les notes de premsa posteriors [11] es poden identificar els 3 primers grups de
l’institut i les seves instructores principals i auxiliars:
• Grup
1: col·legi de la Srta. Mercedes Musella, C/ Manso, 64.
Instructores adjuntes:
Teresa Farrús
Anita Panadés
Maria Blasco
Maria Ester
Josefa Prades
• Grup
2: col·legi de la Srta. Joaquima Masdeu: Ginebra, 47, a la Barceloneta.
Instructores adjuntes:
Gloria Marton
Rosita Pons
Instructores auxiliars:
Vicenta Corominas
Les activitats més recurrents foren:
• conferències separades per grups entre
setmana i cada setmana del 16 de febrer fins els juliol sobre: medicina,
anatomia (algunes amb demostracions d’autòpsies), dret usual, pedagogia
maternal i higiene impartides per professionals en cada matèria,
majoritàriament homes, amb un total de 166 conferències només el 1914 i 210 el 1915!
• exercicis
de gimnàstica sueca.
• excursions tots els grups junts,
preferiblement els dies festius, als voltants de Barcelona com ara:
8-3-1914: excursió al Camp de la Bota
21-3-1914: excursió a Montjuïc.
28-3-1914: acampada a la platja dels
estibadors de la Barceloneta.
5-4-1914: acampada al pantà de
Vallvidrera, jugant al Indian Tag i fent exercicis de bandera.
 |
| Niñas Exploradoras en un Festival Infantil al Turó Park el gener de 1914. (Hemeroteca diari ABC) |
Niñas Exploradoras del grup "Musella" a Vallvidrera. Revista Feminal abril 1914
12-4-1914: acampada a la muntanya del
Coll.
19-4-1914: acampada a la Font dels
Ocellets (Pedralbes) i visita a la Casa de la Maternitat.
26-4-1914: visionat d’una pel·lícula a
Vallvidrera.
30-4-1914: excursió a Can Tunis
10-5-1914:
col·lecta en pro del Comité Supremo de la Federación Femenina contra la
Tuberculosis. Recaptat: 481, 83 pessetes.
7-6-1914: acampada a Casa Baró.
14-6-1914: acampada a la Font dels
Tres Pins (Montjuïc)
24-5-1914: assistència a la festa dels nens
pobres al Parc Güell.
21-5-1914: excursió a la Font del Lleó
(Caldes de Montbui)
24-5-1914:
assistència al Festival infantil organitzat per la Federació contra la
Tuberculosi al Parc Güell.
25-10-1914: acampada a Casa Baró.
29-11-1914: excursió a Esplugues de
Llobregat.
8-12-1914:
excursió a Montjuïc i visita al vapor “Príncipe de Asturias” convidades per la
Secció de Ciències de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
13-12-1914: acampada a la Font dels
Ocellets (Pedralbes).
Les
nenes tenien com a mascota un ase anomenat “Perico” que també treien a passejar
en dates assenyalades. Pagaven 60 cèntims cada trimestre a no ser que no s'ho pugessin permetre, ja que llavors en quedaven exemptes. S'hi admetien nenes i noies de 8 a 20 anys.
En l’excursió del 5 d’abril van coincidir amb els nois del Grup “Patria” dels Exploradores Barceloneses els quals van formar al seu pas “prueba de respeto y de cariño que agradecieron las señoritas y que fue vista con agrado por el público” (La Publicidad, 9-4-1914, p. 3). En el mateix exemplar s’anuncia ja que s’està formant un nou grup i es vaticina que l’exemple de Barcelona serà seguit aviat per tota Espanya, senyal que en aquell moment encara no hi havia, allà, cap altre grup.
En l’excursió del 5 d’abril van coincidir amb els nois del Grup “Patria” dels Exploradores Barceloneses els quals van formar al seu pas “prueba de respeto y de cariño que agradecieron las señoritas y que fue vista con agrado por el público” (La Publicidad, 9-4-1914, p. 3). En el mateix exemplar s’anuncia ja que s’està formant un nou grup i es vaticina que l’exemple de Barcelona serà seguit aviat per tota Espanya, senyal que en aquell moment encara no hi havia, allà, cap altre grup.
Al
juliol la Diputació provincial denegà una subvenció per a les Girl Guides per
fer unes colònies al·legant manca de mitjans econòmics. El mateix mes s’encunyà
una medalla amb el lema Super hanc petram [12] a la
qual el Comitè Nacional de la Institució volia condecorar a les primeres nenes
i instructores que s’hi van inscriure. Quan? en una excursió-festival que se
celebrà a Sant Joan Despí els dies 25 i 26 de juliol. Aquest acte tingué ja
gran transcendència a la premsa abans i després de l’esdeveniment [13]. Hi
assistiren una setantena de nenes. El tinent d’alcalde (l’alcalde estava
malalt) els imposà les medalles Super hanc petram a les instructores i
les de la constància a les nenes que no havien faltat a cap excursió. Hi
assistí Álvaro de Castro,
instructor i Cap del Comitè Local de la Tropa d’Exploradores de Sant Feliu del Llobregat, amb la Junta de senyores protectores. En acabar el festival
dissabte a la nit tothom del poble es desvivia per hostatjar les nenes a casa
seva i fins i tot als seus pares. Diumenge les nenes feren la promesa juntament
amb 2 Exploradors del Grup "Cervantes", fent de mestres de cerimònia el senyor Âlvaro de Castro i en Josep Fernández Llobera, President de les Girl Guides, en
presència de bona part del poble. L’èxit
fou tal que allà mateix es constituí el Comitè Local de Sant Joan Despí tant de
nois com de noies, apuntant-s’hi uns quants nens i nenes en aquell mateix
moment i prenent la promesa als 2 primers. L’acte serví, suposadament, per agermanar les dues organitzacions, la de nois, Exploradores, i la de noies, Girl Guides, amb el beneplàcit dels senyors de Castro, Fernández i també d’en Vilalta, secretari del Instituto. Fins aquí la descripció dels fets. Caldria llegir entre línies però, per què a partir d’aquest moment la realitat institucional començà a torçar-se. El 31 de juliol apareix una nota en premsa on diu:
“Para evitar ciertas interpretaciones a que
pudiera prestarse alguna noticia referente a las «Girl Guides» o Niñas
Exploradoras, el Comité provincial de los Exploradores hace saber al público
que dichas niñas no pertenecen a la Asociación Nacional de «Los Exploradores de
España» ni tiene esta Institución la menor relación con la de los Exploradores.”
[14]
El dia 1 d’agost es publicava en una
altra nota la rèplica:
“Para evitar ciertas interpretaciones a que
pudiera prestarse alguna noticia referente a los Boy-Scouts, en nombre del
Comité nacional de la Institución Girl Guides (Niñas Exploradoras), el
secretario don Antonio Vilalta, hace saber al público, que verdaderamente,
dichas niñas, no pertenecen a la Asociación de los Exploradores de España, no
teniendo con dicha Institución más relaciones que las propias hijas de la
hidalguía y de la cultura que caracteriza ambas Instituciones.” [15]
Què
havia passat en tan sols 1 mes per a que l’agermanament es tornés desmentiment?
No ho sabem del cert, però és possible que els dirigents dels Exploradores de
España volguessin redreçar les noies de soca-rel formant una nova associació
pensant que, després de l’èxit clamorós de Sant Joan Despí, aquesta
aconseguiria fàcilment una gran filiació. La segona nota sembla més un
“conforme” per part de les Girl Guides, que una altra cosa. La malaurada
absència del carismàtic i traspassat Sr. Mallach és bastant probable que també
incidís en la manca d’entesa. Com diem, però, només són suposicions.
Mentrestant
les Girl Guides seguiren fent la seva vida i arribaren al punt culminant del
curs fent uns campaments a Berga del 22 al 31 d’agost convidades per
l’Ajuntament d’aquella localitat, amb burro inclós! Hem de pensar què suposava
anar de Barcelona a Berga en aquella època i què era passar 9 dies fora per a un grup de nenes.
Tota una fita que els seus camarades Exploradores, agermanats o enemistats, no
podien ni somniar! Com no podia ser d’una altra manera, aquest esdeveniment i
els detalls de cada dia també foren profusament seguits per la premsa,
destacant la visita al Pi de les Tres Branques, el dia 29 [16].
El
26 de setembre el diari El Diluvio informa que l’endemà se
celebrava una festa a Sant Feliu de Llobregat amb els Exploradores de
Barcelona. En el mateix article dona fe de la formació d’un nou grup de Girl
Guides, dirigit per la Srta. Magdalena Barber, al carrer Sant Miquel, 58, de la
Barceloneta. D’aleshores ençà aquest grup passa a tenir el número 3 que abans
tenia el de la Srta. Borràs, i en el repàs en premsa [17] de les
seves activitats no s’esmenta mai més ni al de la Srta. Borràs ni al de la
Srta. Masdeu (Grup número 2). L’ànima de les Girl Guides devia ser la Srta.
Mercedes Musella, ja que és ella qui signa la pràctica totalitat del resum
d’activitats en les notes de premsa.
El 20 de setembre trobem aquesta notícia:
“Nos ruegan las interessadas que hagamos
constar que el grupo de Niñas Exploradoras Masdeu y Borrás, se han separado de
la Asociación de Girl-Guides.”[18]
En
tombar l’any es produeix el gran impàs preàmbul del desastre. El 2 de gener de
1915 La Vanguardia informa:
“Ha quedado legalmente constituida la
Asociación de Exploradoras de España, cuya junta directiva la constituyen las
señoras siguientes: Presidenta, dona Joaquina Masdeu Bertrán; vicepresidenta,
doña Teresa Puig de Mas; tresorera, dona Manuela Gutiérrez de Casero;
secretaria, doña Carmen Fernández de Labiega; vicesecretaria, dona Trinidad
Moreno de Cincúnegui; vocales, las señoras Serra, Borrás, Puig y Argala. Se nos
ruega hagamos público que las niñas que deseen inscribirse como Exploradoras de
España, se dignen pasar por el domicilio social (Ginebra, 47, colegio).”
No
pot quedar doncs cap dubte que 2 dels 4 grups fins aleshores existents de les
Girl Guides (Niñas Exploradoras), el de la Srta. Masdeu i el de la Srta. Borràs, van decidir passar-se a la nova associació oficialista, la de les Exploradoras
de España, i que establiren la seva seu en el local del col·legi de la Srta.
Masdeu. Estem parlant doncs d’una escissió en tota regla.
El
17 de gener Les Niñas Eploradoras anaren a beneir el ruc “Perico” per la festa
de Sant Antoni Abad [19] . El dia 22 del mateix mes, una nova
nota alimentà la polèmica:
“Habiendo llegado la noticia del Comité Nacional de la
Asociación Girl Guides (Niñas Exploradoras) que existen unas señoritas que se
titulan Exploradoras de España, se hace público que las mismas nada tienen que
ver con la verdadera institución, y con tales exploradoras. — El presidente,
Doctor Fernández Llobera.” [20]
En
el mateix exemplar, però a la pàgina 20, las Exploradoras de España publiquen
els membres de la seva Junta Directiva. El següent dia 27, en el mateix diari El
Diluvio, s’anuncià que s’estava formant un nou grup de les Niñas
Exploradoras al col·legi de la Srta. Elvira Moreno, al carrer Rosselló, 180.
Estem parlant, doncs, d’un cinquè grup.
És
a dir i recapitulant, primerament hi hagueren 3 grups de les Niñas Exploradoras
(Musella, Masdeu i Borràs). Més tard n’obrí un de nou (Barber) i l’any 1915 es
constituí l’associació escindida, Exploradoras de España, a la qual hi anaren
de trànsfugues 2 grups (Masdeu i Borràs). Finalment un nou grup (Moreno)
s’incorporà a les Niñas Exploradoras, quedant aquestes amb 3 grups i les
Exploradoras de España amb 2.
El
dia 19 de març el Capità General convidà a les Exploradoras de España a la jura
de bandera de la guarnició [21]. El 13
d’abril apareix una altra notícia important al diari La Publicidad. Es
relata com l’Ajuntament de Premià convida el Comitè Provincial de las
Exploradoras de España amb efectius també dels Exploradores, sumant més de 400
nens i nenes i amb la presència d’en Josep Maria Ço de Triola, instructor del
Grup “Stadium” i substitut d’en Pere Rosselló al capdavant dels Exploradores
Barceloneses des del juny de 1913 fins que passaren a ser una secció local dels
Exploradores de España, el 1914, essent substituït per Mario Giménez Ruiz. Per
tant, queda clar com el sector oficialista dels Exploradores de España apostà
sense vacil·lacions per les Exploradoras de España deixant de banda les Girl
Guides.
El
dia 2 de maig apareix una nova nota polèmica on les escindides pretenen
declarar-se com les úniques legítimes:
“Habiendo llegado a manos de la Junta
directiva de «Las Exploradoras de España» una denuncia firmada por don E. Bosch
referente a una sección de niñas que se titulan Exploradoras y que acamparon el
día 25 próximo pasado en Santa Cruz de Olorde (sic), conviene a las mismas hacer
constar que nada tiene que ver dicho grupo con las «Exploradoras de España»,
única Asociación de esta clase legalmente constituida en esta capital.” [22]
Les
Niñas Exploradoras, però, seguien fent gala de la seva activitat, com ara la
segona participació en la Festa de la Flor en pro de la Federació Femenina
contra la Tuberculosi el 20 de juny de 1915, recaptant 838,31 pessetes [23]. L’última nota en premsa [24] d’ambdues associacions és la que es refereix
al resum d’activitats de les Niñas Exploradoras i dona fe del paper d’una i de
l’altra. Mentre les Girl Guides (Niñas Exploradoras) estaven ben implantades a
la ciutat i feien una feina efectiva d’educació en el guiatge, a les
Exploradoras de España no se’ls coneix cap activitat fora d’arrogar-se la
oficialitat de pertinença als Exploradores de España i contribuir, amb la seva
escissió, a la desaparició de les dues associacions. Una veritable pena de
deslleialtat i manca de fraternitat i un indicador de l'anhel d’autonomia que
també seguia latent en els Exploradores Barceloneses i que acabaria comportant
la seva emancipació dels Exploradores de España, el 1933, al formar els Boy
Scouts de Catalunya, hereus d’aquells.
Abans, però, el guiatge tornaria a
renéixer.
 |
| (Foto: Revista Stadium núm. 114, 31-7-1915, pàg. 493) |
 |
| Balanç del curs 1914-1915 de les Girl Guides (Niñas Exploradoras) a La Publicidad del 6 d'agost de 1915. |
[3]https://en.wikipedia.org/wiki/Scouting_magazine_(The_Scout_Association)#Headquarters_Gazette_(1909-1923)
[4]https://web.archive.org/web/20110211051839/http://www.wagggsworld.org/en/about/guiding/guidinghistory
[5]
8-2-1913, El Poble Català, p. 2. La mateixa notícia amb el text
equivalent castellà aparegué el mateix dia a El Diluvio, diario
político de avisos, noticies y decretos, p. 20 i a La Publicidad, p. 2.
[6]
Gabarró, Marcel (1978). «Noies Guies». Orígens Mundials de l’escoltisme.
Treball inèdit. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
[7] Gabarró, Marcel (1999). «L’escoltisme a Catalunya,
1912/1939». Barcelona d’excursió, excursionisme i escoltisme més enllà del
lleure ciutadà.. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. ISBN 84-7609-924-X.
[8] La
Tribuna, 2-4-1913.
[10] La
Vanguardia, 7-2-1914, p. 3.
[11]
La Publicidad, 16-3-1914, p. 3; La Publicidad, 24-3-1914, p. 2; El
Diluvio, 3-4-1914, p. 1; La Publicidad, 4-4-1914, p. 13; La
Publicidad, 9-4-1913, p. 3; El Diluvio, 11-4-1914, p. 2; El
Diluvio, 17-4-1914, p. 1; La Vanguardia, 17-4-1914, p. 4; La
Publicidad, 25-4-1914, p. 3; El Diluvio, 30-4-1914, p. 1; La
Publicidad, 3-5-1914, p. 3; La Publicidad, 9-5-1914, p. 3; La
Vanguardia 11-5-1914, p. 6; La Publcidad, 14-5-1914, p. 7; La
Publicidad, 20-5-1914, p. 1; La Publicidad, 24-5-1914, p. 3; La
Publicidad, 29-5-1914, p. 7; La Publicidad, 3-6-1914, p. 7; La
Publicidad, 11-6-1914, p. 3; La Publicidad 17-6-1914, p. 3; La
Publicidad, 19-6-1914, p. 8, La Publicidad, 11-7-1914, p. 3.
[12]
“Tu ets Pere i damunt d’aquesta pedra...” en al·lusió
a les paraules que Jesús dirigí al seu
deixeble Pere quan li encomanà la continuïtat de la seva obra.
[13] El
Diluvio 21-7-1914, p. 13; El Diluvio 24-7-1914, p. 2; La
Vanguardia, 24-7-1914, p. 4; La Publicidad 25-7-1914, p. 2; La
Publicidad, 30-7-1914, p.5.
[14] El
Diluvio, p. 2 i a La Publicidad, p. 4.
[15] La
Publicidad, 1-8-1914, p.4.
[16]
El Diluvio 1-8-1914, p. 17; La Publicidad, 18-8-1914, p. 1; La
Publicidad, 22-8-1914, p. 1; El Diluvio, 25-8-1914, p. 23; La Publicidad, 30-8-1914, p. 4; La
Publicidad, 31-8-1914, p. 2; La Publicidad, 1-9-1914, p. 4; La Publicidad,
3-9-1914, p. 4; La Publicidad, 4-9-1913, p. 3; La Publicidad,
16-12-1914, p. 3.
[17] La
Publicidad, 30-10-1914, p. 4; La Publicidad, 3-12-1914, p. 3; La
Publicidad 12-12-1914, p. 3.
[18] Las
Noticias, 20-9-1914.
[20] El Diluvio,
22-1-1915, p. 18.
[21] La
Publicidad, 19-3-1915, p. 3.
[22] La
Publicidad, 2-5-1915, p. 4.
[23] El
Poble Català, 22-6-1915, p. 1; La Publicidad 23-6-1915, p. 4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada