 |
"Noies Exploradoras (Girl Guides)” de Barcelona, possiblement l’any 1932.
Al mig de la darrera fila la cap, Carme Esquiroz de Pastor.
(Foto Arxiu Mariluz Cifuentes, gentilesa d’en Jordi Bernet)
|
El Guiatge a Catalunya (i 2)
SEGONA ÈPOCA: 1928 – 1938
SEGONA ÈPOCA: 1928 – 1938
L’any 1912, en el decurs d’una
gira mundial, Baden-Powell va conèixer a Olave Saint Claire Soames, la que
seria la seva futura esposa. Després d'un breu festeig van contreure matrimoni,
el 30 d’octubre, d’aquell mateix any.
Des d’aleshores, Olave
acompanyà a B.P. en les visites i les gires a que l’escoltisme l’obligava i
aviat es va involucrar en el moviment scout i guia.
Continuant la feina iniciada
l’any 1910, per la germana de B.P. Agnes Baden-Powell, en la fundació de la Girl
Guides Association a la Gran Bretanya (veieu el capítol 1 d’aquest treball [1]);
el 1917 -després del naixement del tercer fill de la parella- Olave que,
l’octubre d’aquell any ja havia estat nomenada a Sussex Comissionada de
l’organització, oferí la seva col·laboració a Agnes Baden-Powell i al seu
Comitè. Per
a complementar l'obra del seu espòs, “Girl Guiding” (“Guiatge per a noies”), Olave
havia escrit “Training Girl as Guides” (“Entrenant
a les noies com a Guies”). L’any 1918 va ser nomenada Cap Guia del Regne Unit i
el 1930 Cap Guia Mundial.
 |
| A l’esquerra Agnes Baden-Powell i, a la dreta, Olave Saint Claire Soames |
Cal recordar que, fins i tot abans de la fundació de l’Associació de Girl Guides l’any 1910, ja existien grups de noies guies a Austràlia, el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Nova Zelanda i Sud-àfrica i que, el 1912, també n’hi havia a Irlanda, Portugal, Noruega i els Estats Units d'Amèrica.
Però tornem, si us sembla,
on ho havíem deixat -pel que fa a Catalunya- en el capítol anterior.
Si en alguna cosa
coincideixen els estudiosos de l’escoltisme a casa nostra [2]
és en el reconeixement que, al llarg de la seva història, “...l’escoltisme
femení -el guiatge- va aconseguir poca mobilització, amb un balanç més aviat
migrat...” [3], “...La
penetració de l’escoltisme femení en el si de la societat catalana ha estat
lenta...” [4].”Resulta
evident la resistència social al guiatge i la necessitat de justificació sense
superar els límits estrictes de la concepció tradicional de la posició
subordinada de la dona dins la societat...” [5].
Les diferents
etapes -plenes d’intents organitzatius, desavinences i polèmiques però, també,
d’encerts i realitats- i els períodes de poca o gens activitat, per on ha
passat aquest moviment femení a Catalunya, ho confirmen.
Recapitulem.-
1913.- Recordem
que la primera associació de girls-guides que es formà a Espanya va ser
a Barcelona: Les “Niñas Exploradoras” de l’Instituto Exploracionista
Femenino, fundat el febrer d’aquest any, amb voluntat d’àmbit estatal. A la
ciutat de Barcelona arribaren a tenir 5 grups, creats a escoles: “Musella”, “Masdeu”,
“Borrás” i “Barber” -incorporat al Instituto el setembre de 1914- i “Moreno”
-format el gener de 1915- (noms tots ells de les instructores/directores dels
respectius col·legis).
També a Barcelona,
possiblement, per a contrarestar aquesta creixent associació, el 2 de gener de
1915, els “Exploradores de España” organitzen -a partir de l’escissió dels
grups “Masdeu” i “Borrás” de las “Niñas Exploradoras”- la “Asociación de las
Exploradoras de España”, com una branca o “cuerpo” més d’aquella Institució
fonamentalment masculina.
Aquesta dualitat d’associacions
(i una incomprensible rivalitat i competència entre entitats que cercaven un
similar objectiu), a la pràctica les va fer desaparèixer. A partir de l’agost
de 1915 no hem trobat cap referència bibliogràfica o en les hemeroteques, sobre
les activitats o l’existència, de cap d’aquestes dues associacions
d’”exploradoras”.
1914.-
El
8 de desembre a partir d’un petit grup de noies, es creà a la ciutat murciana
d'Águilas, la patrulla “Rosa” formada per Catalina Santamaria, Rosario Moreno,
Ángeles Santamaria, Maria Moreno i Caridad Dimas Ruiz [6].
 |
| La patrulla “Rosa” d’Águilas, l’any 1914. (Imatge reproduïda del llibre “Pinceladas históricas del escultismo” de Felipe López López) |
Una fotografia a El Explorador [7] ens confirma que, el mes de febrer de 1915, aquestes “noies exploradoras” continuaven ben actives.
 |
| (Imatge reproduïda de El Explorador) |
1917.- Un
comentari de l’estudiós de l’escoltisme català Antoni Serra indica que, en
aquesta mateixa localitat d' Águilas, aquell any hi havia (o hi continuava
existint) una “patrulla de Niñas Exploradoras” vinculada als “Exploradores de
España” [8].
1921.- El
mateix podem dir, per una imatge també de El Explorador [9]
on, a la ciutat de València, hi apareixen unes “exploradoras” el dia de la seva
promesa.
 |
| (Imatge reproduïda de El Explorador) |
Nous intents i iniciatives.-
1927.- El
8 de juliol, en una conferència al Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.)
que duia per títol: “Les organitzacions per a l’educació de la joventut a
l’estranger”, Josep Mª Batista i Roca argumentà que l’escoltisme lligava
perfectament amb l’excursionisme i a partir d’aquí, plegats, podien contribuir
a formar -a partir dels joves- ciutadans ferms, disciplinats, convençuts i
organitzats i també uns dirigents capaços, al servei del País. Aquella
conferència va ser el punt de partida d’un pelegrinatge, de Batista i Roca, per
nombroses entitats excursionistes d’arreu de Catalunya, proposant-los que hi
organitzessin grups infantils i juvenils aplicant la metodologia escolta.
1928.- Hauran
de passar quasi 13 anys d’inactivitat de l'escoltisme femení –des del 1915, en
que a Catalunya hi havia una organització de “Noies Exploradores”-, fins que el
16 de desembre el diari La Vanguardia publiqui la següent nota:
LAS
EXPLORADORAS DE ESPAÑA
El primer domingo del
año nuevo efectuará su primera salida el cuerpo de Exploradoras, dirigiéndose a
su campamento de Horta en Can Catá, cedido por la señora viuda de Leopoldo Gil.
Forman agrupaciones el
Colegio Inglés, calle Carril, 144 y la Escuela Suiza, calle Alfonso XII, 91;
como la Casa Italiana, pasaje Méndez Vigo, 8 (sección de niñas de nacionalidad
española).
El ropero de
Exploradoras se halla, en casa Segura, paseo de Gracia, 37 y toda clase de
detalles e inscripciones a la señora Mestres, calle Gomis 37, tercero, primera.
La Institución de las
Exploradoras es nueva en España y sirve para alejar a las niñas de las grandes
urbes, reintegrándolas a la naturaleza. Por todos los gobiernos de las cinco
partes del mundo se consideran las Instituciones de los Exploradores como las de
las Exploradoras, como una verdadera necesidad, pues conviene que la juventud
se halle entre niños y niñas de su edad y que piensen de la misma manera. Es
este movimiento completamente femenino y son muchas las personalidades que han
producido su eficaz apoyo.” [10]
Observem que els grups
d’”exploradoras”, d’aquesta associació, estaven creats en col·legis que, si bé
admetien alumnes de nacionalitat espanyola, eren dirigits especialment a
residents estrangers: anglesos, suïssos-alemanys o italians, principalment. Havia
sorgit la iniciativa -canalitzada pels Exploradores de España- directament de
les direccions o pares de les alumnes d’aquestes escoles o, estranyament, varen
ser els dirigents dels Exploradores el qui es van adreçar, per a formar els
grups, a aquests col·legis estrangers...?.
En
qualsevol cas, l’intent o experiència no reeixí, doncs tampoc -en hemeroteques,
ni bibliografia- hem trobat, tret d’aquesta primera i única nota, cap
referència més a aquestes “Exploradoras de España”.
Sembla
que la cosa, ara, començava a anar de debò...
1929.- A
Donostia/San Sebastian (Euskadi) una noia de 18 anys, Maria Abrisqueta Delgado -Loba
de mar- creà la primera companyia (agrupant quatre equips de
preadolescentes d’entre 12 i 14 anys) de la futura “Asociación Guias de
España”. Sembla que, aquesta si, tingué una certa continuïtat doncs l’any
següent, la Comissaria de països aspirants de l’Oficina Mundial en una visita a
Donostia, recomanà a Maria Abrisqueta que, estimulant la creació d’altres grups
de guies en d’altres poblacions i províncies, organitzés una “Federación de
Muchachas Guias de España” que sembla funcionà, des de Donostia/San Sebastian, durant
uns anys [11].
 |
Patrulla del Petirrojo, Maria Abrisqueta n’era la cap, el primer nucli que es formà
de les guies donostiarres (Foto Arxiu Mariluz Cifuentes, gentilesa d’en Jordi Bernet)
|
1930.- Aquest any, al “Grup Excursionista Joventut Catalana” es crearen -centrant-nos en el tema que ens ocupa- unes seccions de daines i pubilles (denominades,
l’any següent, englantines) per a nenes de 7 a 12 anys i de 12 a 17,
respectivament. Aquest nucli de noies prendria, mesos després, el nom d’”Agrupament
-de noies guies- Joan Maragall” [12].
Inicialment les daines, les nenes de menor edat, combinaven les
excursions fora de la ciutat amb els follets (els nois més petits, ara
els anomenaríem llobatons) del mateix Grup Excursionista. Aquest nucli
prendrà, desprès, el nom d’ Agrupament “Joan Maragall” [13].
Sota la inspiració de Josep
Maria Batista i Roca es va constituir la “Germanor de Noies Escoltistes” que
més endavant prengueren el nom de “Germanor de Noies Guies” paral·lela a la
“Germanor de Minyons de Muntanya”. Es creà també, a “Palestra” (entitat
catalanista amb un tarannà educatiu i patriòtic), l’agrupament de noies guies
“Canigó”.
El setembre, l’actiu “Club
Femení d’Esports de Barcelona” [14]
formà al seu si una Secció Infantil, les daines, fent aquell
mateix mes la primera excursió -una matinal- a Vallvidrera i el Tibidabo [15].
Aquest Club tindrà una gran acceptació (hom parla de fins a 2000 sòcies) i
perdurà fins al començament de la guerra civil. Si be aquestes daines
feien, com les girl guides, excursions, tables gimnàstiques, xerrades,
cant, dansa, festivals, pràctiques de Morse i socorrisme..., no hi hem
constatat cap vincle o relació amb l’ escoltisme femení de l’època. Com a
destacat moviment cultural i esportiu dirigit a la formació i desenvolupament
de les noies i dones en volem, no obstant, deixar constància de la seva
existència.
 |
Daines del “Club Femení i d’Esports de Barcelona” en un festival de dansa.
(Imatge reproduïda de “Setmanari Gràfic d’Actualitats” del 25 novembre 1930)
|
L’octubre,
la revista dels “Exploradores de España” a Catalunya, Cataluña Escultista,
sota el títol de “Escultismo Femenino”, donà la primícia de que s’havia format
a Saragossa un primer grup d’exploradoras: “Por fin, después de muchos
tanteos y peripecias, se han formado en nuestro país exploradoras...” [16].
 |
| (Reproduït de Catalunya Escultista nº 15, octubre 1930) |
Al següent número d’aquesta
revista, en la crònica d’una marxa escoltista -de 70 km al voltant de
Saragossa-, reafirmen que en la “meta de llegada”, amb els caps dels “Exploradores”
i les autoritats locals, hi havia “...las exploradoras que vestian por
primera vez el uniforme...” [17].
Amb tot, el crèdit en
l’organització de les girl-guides o escoltisme femení, com a mínim des
del punt de vista d’algun redactor de El Explorador, era “...que en
España va para largo...” [18].
Tot
i aquesta poca confiança, la Junta del “Consejo General de los Exploradores de
España”, celebrada a Madrid el 27 de maig, acordà nomenar “...a doña Cándida
Cadenas para llevar a cabo la creación y organización de la Guias de España.”
[19]
Amb
l’adveniment de la República l’escoltisme femení tingué un cert increment i
continuïtat.
1931.-
La
proclamació de la II República, el 14 d’abril, introduí alguns canvis legals
-com la declaració d’igualtat entre sexes i el dret de vot de les dones- així
com una certa expectativa i l’esperança de canvi en algunes regles morals i
socials vers les dones.
Això que ja s’havia anat
manifestant, durant el primer terç del segle XX -com acabem de veure amb
l’exemple del “Club Femení i d’Esports”- mostrant l’interès i la presencia
creixent de les dones i noies en la vida esportiva, cultural, política, social
i laboral, s’anà fent cada cop més manifest. En el cas de l’escoltisme femení, en
certa mesura, també es va fer notar.
Van ser molts els centres i
grups excursionistes, entitats culturals o patriòtiques i, fins i tot, partits
polítics que crearen al seu si nuclis o agrupaments escoltes, alguns d’ells
-com els que destaquem aquí- de nenes i noies.
El pedagog i excursionista Narcís
Masó i Valentí parlà ja de l’escoltisme femení al curs d’”Educació física i
principis generals de l’educació escolta” que, juntament amb Batista
i Roca, donà al Curs d’Estiu que el Govern de la Generalitat organitzà per als
mestres de Catalunya.
Com ja havien fet algunes
escoles als orígens de l’escoltisme, en aquest període, a Catalunya son forces
els centres o grups excursionistes que miren amb interès l’escoltisme i el
guiatge com a mètode formatiu per a les seves seccions infantils i juvenils [20].
D’una manera autònoma, amb
vida pròpia, l’escoltisme es va anar estenent lentament (seguint en bona part
la proposta excursionista-escoltista de Batista i Roca) entre nombrosos clubs i
centres excursionistes barcelonins i d’altres poblacions catalanes: El “Club
Esportiu Catalunya”, la “Secció Excursionista de l’Ateneu J. Segura Bayarri”,
el “Centre Excursionista Rafael Casanova” [21],
el “Centre Excursionista Rodamon” l’ “Agrupació Excursionista Júpiter”, el
“Club Excursionista Perla”, l’ “Associació Excursionista Avant”, la “Secció
Excursionista Penya Irònics”, el “Centre Excursionista del Vallès” de Sabadell
i el “Centre Excursionista Sabadell” també d’aquesta ciutat, l’ “Agrupació
Excursionista Germanor” d’Esplugues de Llobregat, el “Centre Excursionista de
Vic”, “Secció Excursionista de l’Orfeó Bergadà” i diverses delegacions, a més
de la de Barcelona, de “Palestra” (Badalona, Igualada...) [22].
 |
Grup de daines del Centre Excursionista Rafael Casanova, cap a l’any 1934.
(Foto Arxiu Riba)
|
Cal reconèixer que l’escoltisme
femení, però, no ho tingué gens fàcil. Anar d’excursió noies soles o (quin
perill...!!!) amb nois i sobretot el fet d’acampar, no entrava en els càlculs
de moltes famílies -ni tant sols les més predisposades- ni en els prejudicis
socials de la època. Va ser un procés lent i progressiu. Per això la propaganda
escolta, més que centrar-se en el desenvolupament de la personalitat i en
l’emancipació de la dona, feia referència al seu rol tradicional i subordinat
de mare educadora. No ens ha d’estranyar, doncs, que el creixement dels grups
de noies, fos notablement menor que el dels nois. No creiem que el nombre de
grups escoltes femenins superes, en aquesta llarga llista, la dotzena. Els que s’arribaren
a formar, alguns amb força continuïtat eren, doncs, molt meritoris.
 |
| (Fotografia reproduïda de la revista ESPLAI del 7 gener 1934) |
El mes d’octubre, l’òrgan
oficial dels “Exploradores de España” a Catalunya, Cataluña Escultista,
donava -en l’editorial- la benvinguda a les “Exploradoras Barcelonesas”
acabades de formar [23].
Certament, setmanes abans,
per iniciativa d’un grup de pares i mares, s’havia proposat crear dins dels “Exploradores
de España” de Barcelona una secció autònoma de noies exploradores (Muchachas
Exploradoras) que inicialment estaria formada per germanes dels nois que ja
eren membres de l’organització.
El 15 de novembre efectuaren
la primera sortida [24]
a la Font del Llavallol de Vallvidrera, acompanyades per la cap, les
instructores i les senyores de la Junta. El grup, a partir d’aquesta excursió,
es repartí en sisenes.
 |
| Sortida de les Muchachas Exploradoras de Barcelona a la Rabassada. (Foto Brangulí. Reproduida del diari ABC de Sevilla del 13-1-1932) |
Organitzaren també alguna festa
on convidaren a amics, familiars i als exploradores que, segons el Cataluña
Escultista, “va ser un gran èxit” [25].
A finals d’any, aquest Grup
d’Exploradoras –una trentena de girls guides- ja estava format, com els dels
nois, per tres categories: 1ª, 2ª i 3ª (més endavant hi afegiren, per a les més
grans, una 4ª categoria i acceptaren nenes més petites, les haditas
-l’equivalent als llobatons dels nens-).
La senyora Carme Esquiroz de
Pastor en va ser la cap amb el suport i la col·laboració de diverses
instructores: Perarnau, García, Solanas, Castells i Belza.
 |
Al mig del grup amb camisa blanca, la Sra. Carme Esquiroz, la Cap.
(Fotografia reproduïda de Cataluña Escultista)
|
 |
“Exploradoras” en una de les seves sortides. (Fotografia de Cataluña Escultista)
|
1932.- Les
noies Exploradores participaven, de la mateixa manera que ja ho feien els nois,
en les campanyes benefiques de la Diada de Reis, portant presents -joguines o
roba prèviament feta per elles- a hospicis i hospitals infantils.
 |
Muchachas Exploradoras, amb el president Macià, la Diada de Reis de 1932. Davant d'en
Francesc Macià, al mig del grup, Carme Esquiroz, aquí ja amb l’uniforme d’instructora.
|
Les “Noies Escoltistes” assistiren
als IV Curset d’escoltisme per a Caps de Minyons de Muntanya, que tingué lloc
el mes de gener.
Mossèn Antoni Batlle fundà -en
col·laboració amb la germana Mª Teresa- al col·legi de les Carmelites del
carrer Montseny de Gràcia, al marge de la “Germanor de Noies Guies”, l'agrupament
femení “Congesta” -catòlic, doncs fa constar que l’objectiu primordial del seu guiatge
era la formació religiosa- com el masculí de la “Mare de Déu de Montserrat”
orientat també per ell.
Aquest any van fer la promesa,
a Can Bosquets de les Planes, les set primeres “Noies Guies”: Concepció Tió i
Carme Serra del “Joan Maragall” (G.E. Joventut Catalana); Mª Rosa Busqué,
Angelina, Montserrat i Concepció Jaques i Montserrat Arqué del “Canigó” (
Palestra).
Els “Exploradores”
i les Girl Guides tenien, el mes de març, formada una coral mixta efectuant els
assajos en els estudis de la Casa Parlophone del carrer de Verntallat 27 del
barri de Gràcia [26].
 |
| (Portada reproduïda de Catalunya Escultista) |
La Festa de Sant Jordi dels
Exploradores d’aquell any la celebraren, també de forma conjunta noies i nois, al
Turo Park de Barcelona on ambdues sectorials, “Exploradores” i Girl Guides, hi
efectuaren algunes promeses i varen ser nomenades quatre noves Instructores [27].
 |
(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)
Noies Exploradoras en una trobada al Turó Park de Barcelona, l’any 1932
(Foto Arxiu de Mariluz Cifuentes, gentilesa d’en Jordi Bernet)
|
 |
| Exploradores Barceloneses al Turó Park, l'abril de 1932 |
Havent estat constituïdes
moltes de les unitats de noies als diferents agrupaments i, en alguns d’ells, amb una
“veteranía” consolidada, s’efectuaven ja
sortides amb total autonomia. Per exemple el mes d’agost, quatre de les noies
que componien el grup “Canigó” de Palestra van fer un campament de diversos
dies al Berguedà.
Les “Muchachas
Exploradoras”, en dates diferents a les dels nois, participaren així mateix al campament
que els “Exploradores” havien fet -aquell estiu- a Gualba, als peus del
Montseny [28].
 |
Noies Exploradores al III Campament del Montseny, celebrat a Gualba, l’agost de 1932.
(Foto Arxiu Mariluz Cifuentes gentilesa d’en Jordi Bernet)
|
També "es va permetre
la participació (!!!)" d’un grup de noies, al V Campament de Tardor de les
Germanors de Guies Excursionistes i de Minyons de Muntanya [29].
Tot i que es feien alguns
actes i trobades puntuals, nois i noies, junts; les sortides habituals i
periòdiques es feien per separat.
Els nois “Exploradores”
tenien la seva seu o local social al carrer del Carme 56 principal, mentre que el
de les “Exploradoras” o girl guides era al carrer d’Aragó 217, 1er, 1ª
(el domicili de la presidenta de la Junta), ambdós de Barcelona (el gener de
1933 les noies es traslladaren a la Plaça de la Sagrada Família [30]
nº 3, 4art, 4ª).
Els
“Boy Scouts de Catalunya”, amb les girl guides d’aquesta
organització, el tenien a la Via Laietana 61.
El
13 de novembre les noies de les Girls Guides (de les “Exploradoras”) efectuen
una trobada a Terrassa amb el grup promotor d’aquesta mateixa organització en
aquella ciutat: “...Por la tarde, visita a Tarrasa y al final, reunión en el
local de los Exploradores donde serán presentadas a las futuras Girl-Guides de
dicha población donde reina gran entusiasmo por incorporarse, a este movimiento
internacional.”, diu la crònica periodística [31].
Sembla, però, que aquesta iniciativa no arribà a arrelar.
 |
Acte al Turó Park de Barcelona. Carlos Cifuentes, darrera de les guies (on hi ha les seves dues filles)
(Foto Arxiu Mariluz Cifuentes, gentilesa d’en Jordi Bernet)
|
1933.- La
Diada de Reis, les Girl Guides efectuaren l’habitual lliurament de regals als
nens hospitalitzats més necessitats; les vinculades als “Exploradores”, per
exemple, ho efectuaren a l’Hospital Clínic de Barcelona [32].
El 12 de febrer, seran 16
noies del confessional “Congesta” les que, a Sant Jeroni de la Murtra, faran
les primeres promeses amb la presidència de Batista i Roca i la participació,
com a consiliari de l’agrupament, de Mossèn Batlle.
Escissió a l’escoltisme i el
guiatge català: Creació dels “Boy i Girl Scouts de Catalunya”. Els
mesos de febrer-març, en mig d’un procés d’unificació de les organitzacions
escoltes catalanes i un fort sentiment popular a favor de l’autonomia de
Catalunya, es consumà l’escissió d’una bona part dels “Exploradores de España”
per a crear els “Boy i Girls Scouts de Catalunya” [33].
Aquests es consideraven continuadors d’aquells primers “Exploradores
Barceloneses” fundats, el 1911 per Pere Rosselló i Ramón Soler [34].
S’escindeixen també, dels
“Exploradores de España”, bona part de les “Muchachas Exploradoras” amb la seva
cap, Carme Esquiroz de Pastor -la “senyora Pastor”- al capdavant, que va ser
anomenada Comissaria de les “Girls Scouts de Catalunya”. El nombre d’aquestes
Girl Guides degué ser petit -al voltant de la trentena- i tot sembla indicar
que només existia un agrupament, el de Barcelona [35].
No arribaren a formar una
associació femenina autònoma com era el cas de la “Germanor de Noies Guies” i
aspiraven a fundar un guiatge confessional a l’estil de les “Guides de France”,
és a dir, un guiatge reconegut oficialment per la jerarquia eclesiàstica.
 |
Sivella de cinturó de les Girl Guides adherides a “Boy i Girl Scouts de Catalunya”
(Imatge gentilesa d’en Jordi Bernet)
|
Les Girl Guides que
continuaren dins la “Federació de Boy Scouts de Catalunya” dels “Exploradores
de España”, obriren una nova seu al carrer Girona 91 (a partir del mes de maig
es traslladaren al número 94 d’aquest mateix carrer anomenant-ho “Casa de la
Guia”), mentre que els nois continuaren al carrer del Carme 56, principal. Les
Girl Guides escindides cap els Boy Scouts de Catalunya, conservaren la seu de la Plaça de la Sagrada Família 3,
4art, 4ª.
El mes de juny les “Noies
Escoltistes” participaren al V Curset d’escoltisme per a Caps de Minyons de
Muntanya, on es constituí -amb l’excepció del grup “Congesta”- la “Germanor de
Guies Escoltistes” que prendria forma definitiva, poc després, amb el nom de
“Germanor de Noies Guies”. De llavors és la denominació catalana guiatge per
a referir-se al guidismo, en castellà; és redactà la llei guia, on la noia
guia, a l’article cinquè és educada i generosa, en lloc de cavallerós
com ha de ser el noi escolta i a l’article vuitè, davant les
dificultats, canta, en lloc de xiular, com ha de fer el minyó de muntanya,
l’ explorador o el scout.
 |
| (Foto reproduïda de la revista ESPLAI del 7 de gener 1934) |
L’agost es celebrà
l’anomenat “Campamento de Muchachas Guias de Óyarzún (San Sebastián)”, amb
assistència de grups de “Guies de España” de Donostia/San Sebastian, Saragossa,
Barcelona i una delegació de guies belgues, “esperándose sea de grandes
resultados para encauzar el movimiento feminista del escultismo en España”
deia un breu a la premsa [36].
Les
tres associacions que havien nascut sota l'impuls de Batista i Roca (la “Germanor
de Noies Guies”, la “Germanor de Minyons de Muntanya” i la “Germanor de Guies
Excursionistes”) constituïren, el mes d’octubre, una primera [37]
“Institució Catalana d’Escoltisme”, per tal de coordinar les seves activitats.
1934.- A la
revista dels “Girl i Boy Scouts de Catalunya”, Redreçament (en
publicaren, des del gener-febrer fins a l’abril de 1934, 3 números), hi van aparèixer
només dos articles sobre les Girl Scouts. Un de Carme Esquiroz de Pastor, “La
Girl Catalana”, que finalitzava dient: “L’amor i la confiança de la
Naturalesa ens demostren la bellesa del pla diví” [38]
i un altre de Maria Teresa Martino, “La Girl Scout i la família”, on
després de respondre a les crítiques dient que les Girl Scouts també sabien
cosir, cuinar i “fer robeta per als pobres malalts de l’hospital”,
afegia: “ La família d’avui té necessitat de noies de casa que
sàpiguen estar a casa quan convingui i estiguin contentes, però no necessita
noies que no sàpiguen fer altra cosa que estar-se a casa cosint tot el dia:
necessita noies que tinguin salat, que siguin amables, afectuoses, comprensives,
obedients, treballadores, manyoses... en resum, que compleixin tots els
articles del Codi Scout...” [39].
Resulta evident la resistència social al guiatge i la necessitat de
justificació sense superar els límits estrictes de la concepció tradicional de
la posició subordinada de la dona dins la societat. Que la submissió femenina
trobés en el guiatge un canal d’expressió és una altra qüestió i això no vol
dir que el guiatge en si, fos feminista [40].
La Festa de Sant Jordi
d’aquest any, la “Federació de Boy Scouts de Catalunya (Exploradores de
España)” amb les noies guies incloses, la celebraren a Torre Baró. S’aprofità
aquesta Festa Patronal per a lliurar la nova bandera al grup de les Girl
Guides, donació d’un col·lectiu de senyoretes de Barcelona [41].
A partir del mes de juny les
Girl Guides vinculades als “Exploradores de España” (la anomenada Federació de
Muchachas Guias) canviaren la seu a la Ronda de Sant Pere 5, 2º. Mentre que les
dels “Boy Scouts de Catalunya” en tenien dues, la de la Plaça de la Sagrada
Família 3, 4art, 4ª i una altra al carrer de la Canuda 13, pral. Les dues
organitzacions, segons els comunicats i anuncis a la premsa van fent activitats, com a norma general, de
forma separada dels nois. Els “Boy Scouts de Catalunya” inauguraren una nova
seu a la Via Laietana 32- 34. Les guies pertanyents a la Federació de Boy
Scouts de Catalunya (Exploradores de España) dividien les diferents unitats
dels seus grups en haditas (les mes petites, l’equivalent als llobatons
dels nens), girl guides (les mitjanes, l’equivalent als scouts o exploradores)
i les rangers (les més grans, comparables als rovers dels nois).
Entre els mesos de juliol i
agost, les “Guies de España” organitzaren, segons El Explorador [42],
nous campaments: Un a Donostia/San Sebastian sota els auspicis de la Comissaria
Nacional Sra. Abrisqueta , un altre a Jaca a càrrec de les guies de Saragossa i
un darrer a Palma de Mallorca "por las veteranas guias de Barcelona".
 |
Guies de España, grup i lloc no identificats.
(Foto Arxiu Mariluz Cifuentes, gentilesa d’en Jordi Bernet)
|
El 9
d’agost, la Generalitat publicà un decret [43]
posant sota el seu patronatge els “Boy Scouts de Catalunya” i atorgant-los una
subvenció de mil pessetes per al segon semestre d’aquell any. La “Germanor de
Minyons de Muntanya” protestà i va obtenir també el patronatge del Govern de
Catalunya -juntament amb la “Germanor de Noies Guies” i la “Germanor de Guies
Excursionistes”- mitjançant un nou decret del 18 de setembre, poques setmanes
després.
Un
any més, els “Boy i Girl Scouts de Catalunya” acudiren als actes de l’Onze de
Setembre celebrats a Barcelona. Els nois més grans- els sèniors- es van fer
càrrec, en diversos torns, del servei d’ordre en el lliurament d’ofrenes al
monument de Rafael Casanova. Tots els diaris, l’endemà, ressenyaven l’excel·lent
organització i la cura amb que les 18 girls i el 30 scouts efectuaren la
guàrdia d’honor, en col·laboració amb la Guardia Urbana [44].
 |
| Representació de Girl Scouts de Catalunya, l'Onze de Setembre de 1934, davant del monument a Rafael de Casanova a la Ronda de Barcelona. (Foto Carles Pérez de Rozas). |
A la
revista El Explorador del mes d’octubre, pel que respecta a les “Guies
de España” es donen diverses notícies: Maria Abrisqueta, la fundadora de les
guies de Donostia/San Sebastian (que diuen acaba de ser mare), llegim que és
-en aquesta data- la Comissaria Nacional de les Guies. Diuen, així
mateix, que han rebut el número 4 de la revista El Trebol “Boletín Oficial de la
Asociación de Muchachas Guias (Girl Guides españolas)” [45].
 |
| (Imatge reproduïda de la revista ESPLAI del 7 gener 1934) |
1935.-
El
30 de març, les Noies Guies vinculades als “Exploradores de España”, celebraren
la Festa de la seva Patrona, la Mare de Déu de la Guia [46],
amb diversos actes (una missa a la Capella Francesa, després de la qual s’oferí
un bon esmorzar per a traslladar-se, tot seguit, al campament “estable” de
Torre Baró on van continuar desenvolupant diferents activitats [47]).
 |
Cerimònia d’una “Promesa guia” a Torre Baró.
(Foto Arxiu Mariluz Cifuentes, gentilesa d’en Jordi Bernet)
|
El més d’abril, per la
Setmana Santa, les Guies acamparen, durant tres dies, al “refugi” que els
“Exploradores” tenien a la Vall de Santa Fe del Montseny [48].
El nombre de membres de
l’escoltisme femení a Catalunya, en aquest període, estimem que devia ser
d’unes 250 nenes i noies; repartides entre nou o deu agrupaments [49]
majoritàriament de Barcelona ciutat.
Els “fets d’octubre” havien
enrarit (més dels que ja ho estaven) les relacions entre les dues grans
organitzacions escoltes-guies de Catalunya [50].
Una certa tibantor -que es veu clarament en la guerra de comunicats a la premsa-
es notava entre les dues organitzacions que, per un altre costat, ignorant-se
l’una a l’altra, anaven fent les seves sortides, actes benèfics, festes (com el
Sant Jordi) i activitats. Les noies -dels “Girl i Boy Scouts de Catalunya” o
vinculades als “Exploradores”- acudien, feien també la seva via acudint amb els
nois i caps de les seves respectives associacions a alguns d’aquests actes més
“institucionals”.
El mes de juliol les Girl
Guides de Barcelona (les dels “Exploradores”) convidant a les girl guides del
Grup Angles d’aquesta mateixa ciutat, van fer un campament -de 15 dies- a Can
Valls d’Olzinelles al massís del Montnegre [51].
Les guies de Saragossa el van realitzar, el mes d’agost, a la Vall de Pineta del Pirineu aragonès. En els dos casos s’especifica que “...el campamento se ha llevado a cabo en período distinto al de los Exploradores”, en el primer cas i “...después de terminar el de los Exploradores”, en el segon [52].
Les guies de Saragossa el van realitzar, el mes d’agost, a la Vall de Pineta del Pirineu aragonès. En els dos casos s’especifica que “...el campamento se ha llevado a cabo en período distinto al de los Exploradores”, en el primer cas i “...después de terminar el de los Exploradores”, en el segon [52].
 |
| Guies d’acampada (Foto Arxiu Mariluz Cifuentes, gentilesa d’en Jordi Bernet) |
El setembre,
la Comissaria Nacional de les Guies de España Maria Abrisqueta -pràcticament un
any després del seu nomenament- renuncià al càrrec i va ser substituïda, des de
Barcelona, per en Carlos Cifuentes, Comisario
General Delegado de Muchachas Guias. Informa, el mateix número de El
Explorador, que a Madrid -una guia que havia estat a la Tropa de Saragossa,
Maria de la Caridad Santos- hi estava organitzant un grup de guies; a Melilla una
mestra, Esther Arnaiz, hi estava treballant en la formació d’un altre i a Málaga,“...
bajo la dirección de su competentísima Comisaria Local i de su digno Consejo de
Señoras se está efectuando una importante labor instructiva...” [53].
Però
esclatà la Guerra Civil...
1936.- Tant
les noies dels “Girl i Boy Scouts de Catalunya” com les guies federades als
“Exploradores”, un any més per la Diada de Reis, acudiren a hospicis i
hospitals per a obsequiar els nens i les nenes amb roba i joguines fetes per
elles mateixes [54].
 |
| Noies Guies, el dia de Reis de 1936, a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. (Foto Carlos Pérez de Rozas A.F.B) |
Participació de les Guies a
la Festa de Sant Jordi que organitzaren els “Exploradores de España” al
campament “fix” que tenien a Torre Baró [55].
 |
Girl Guides de la Federació de Boy Scouts de Catalunya (Exploradores de España),
fent pràctiques de tir amb arc, a la Festa de Sant Jordi 1936 a Torre Baró.
|
També
els “Boy i Girl Scouts de Catalunya”, celebraren la Festa de Sant Jordi -el
diumenge dia 22 d’abril-, a les Fonts de Terrassa, conjuntament amb les
agrupacions de Terrassa i de Badalona. A més d’aquest acte en honor del Patró acudiren,
amb moltes altres entitats, a depositar uns rams de flors a la tomba del
president Macià [56].
Després al Palau de la Generalitat, com ja havien fet en anys anteriors,
visitaren la capella de Sant Jordi i dipositaren flors al bust d’en Prat de la
Riba. Per la tarda, a la seu de Via Laietana, inauguraren la biblioteca i la
sala d’actes i es pogué visitar una exposició fotogràfica. Al vespre, com també
era costum, es va fer el sopar de germanor. Al llarg de tot el dia, els “Boy i
Girl Scouts de Catalunya” col·laboraren -amb finalitats benefiques- en la
“Diada del Llibre” [57].
 |
Capçalera d’una de les pàgines dedicades a noticies sobre les noies guies.
(Imatge reproduïda de El Explorador, nº 186, març 1936)
|
El 17, 18 i 19 de juliol es
produeix l’ “Alzamiento” i el cop d’estat contra el govern republicà que
provocà, al llarg de més de tres anys, la guerra civil.
Els “Boy Scouts de
Catalunya” es veieren expulsats de la seva seu de Via Laietana però, gràcies a
les gestions de la Generalitat, pogueren
prendre possessió de l’edifici de les Germanes Carmelites de la Caritat
(que com a conseqüència del fets revolucionaris l’havien abandonat) al carrer
de Lledó 11, prop de la plaça de Sant Jaume. Els “Exploradores” pogueren
continuar fent una “vida” discreta al mateix local que tenien, al carrer
d’Avinyó 52.
L’agrupament “Congesta”, a
rel dels fets revolucionaris que es produïren com a reacció a l’aixecament
militar, va ser foragitat del col·legi de les carmelites de Gràcia acceptant, inicialment,
d’entrar a la “Germanor de Noies Guies” i utilitzar el local de la Germanor del
carrer de Rivadeneira. L’agrupament “Congesta” tenia, aquest any, 30 noies
guies i 35 eulalietes, peculiar nom que donaven a les mes petites o daines
[58].
Al cap d’un any les noies
del “Congesta” es donaren de baixa de la Germanor de Noies Guies.
A proposta de Batista i Roca
i presidit per ell mateix, es constituí el primer Consell General de la “Germanor
de Noies Guies”, compost per tres membres dels tres agrupaments existents: “Joan
Maragall”, “Canigó” i “Congesta” (fins a aquest moment, aquest darrer
agrupament, només havia mantingut relacions amb els altres dos de la Germanor a
nivell de caps).
Els
primers mesos de la guerra, les Noies Guies col·laboraren -de forma solidaria
amb la situació- obrint i tenint cura d’una Guarderia per als fills dels
milicians que havien marxat voluntaris al front [59].
Destaquem, en aquest sentit, la noticia-anunci publicada a la premsa el dia 23
d’agost [60]:
ORGANIZACIÓ DE SERVICIOS DE AUXILIO POR EL «NUCLI ESCOLTA
NUS»
El
«Nucli Escolta NUS» vive intensamente la epopeya del pueblo alzado en armas en
defensa de su libertad. Significados elementos de esta entidad genuinamente
escultista militan ya en las milicias liberadoras y su infatigable elemento
femenino, las «Noies Guies» emprende con todo coraje y abnegación la faena
humanitaria de procurar remediar en lo posible, el estrago moral y material que
esta guerra significa para los familiares de los combatientes.
Está
a punto de ser inaugurada la primera «Guardería» para hijos de milicianos en
campaña, habiendo obtenido una nutrida inscripción de muchachas de más de 18
años para cubrir las plazas de guardianes de este tesoro que es la infancia que
falto del calor del hogar, peligra de estropearse.
Otra
actividad importante se está organizando. Dentro de pocos días se inaugurará un
cursillo de enfermera a cargo de prestigiosas figuras médicas.
La
apertura de matrícula será anunciada, oportunamente a la prensa ya que se
ofrecerá esta oportunidad no tan sólo a las asociadas, sino también a las que
no siéndolo pero teniendo vocación, aptitud y estén dispuestas a ejercer,
quieran hacer este servicio tan importante mayormente en los momentos actuales,
advirtiendo qué las inscritas habrán de someterse al lema del escultismo «Sempre
a punt», de «Fer servei» i «Tant com puc», que en este caso
lo aplicamos en el sentido de que al inscribirse se toma el compromiso de estar
dispuesta a actuar tan pronto sea solicitado el servicio después de aprobadas…”
1937.- L’esclat
de la guerra afectà i impedí, lògicament, la normal realització de les
activitats habituals dels scouts i les noies guies. Moltes unitats i
agrupaments es van veure afectats, així mateix, per la falta de locals i per un
entorn on, comprensiblement, les famílies davant una situació social
d’incertesa, preferien tenir els nens/nenes i els nois/noies a prop i allunyats
dels possibles riscos i perills.
El
25 de gener, una delegació del Consell General de Minyons de Muntanya – BOY
SCOUTS DE CATALUNYA, de la que també en formaven part les Girl Guides, encapçalada
per Batista i Roca i Alexandre Pinyol, va ser rebuda pel president Companys
-president d’honor de l’Escoltisme Català- al patí dels tarongers del Palau de
la Generalitat [61].
 |
Delegació del Consell General dels Minyons de Muntanya - “Girl i Boy Scouts de Catalunya”
amb el president Companys, al Palau de la Generalitat el 25-01-1937.
|
L’onze de febrer, les Noies
Guies col·laboraren en un Festival Infantil i de Folklore (amb titelles, jocs i
danses) a la Casa de Maternitat [62].
El
més de maig, com a conseqüència dels bombardejos sobre Barcelona, els Boy
Scouts i les Noies Guies participaren en les ajudes, col·lectes i diferents
serveis als ferits i damnificats. Les guies, a més d’altres activitats, s’ocuparen
de la classificació de les peces de roba destinades als hospitals [63].
Les
noies de la “Germanor de Noies Guies” prestaren servei a les residències
d’infants refugiats del carrer de Ganduxer i de la plaça de Sant Felip Neri de
Barcelona i a La Molina, per a l’Ajut Infantil de Rereguarda, amb la
col·laboració dels Boy Scouts belgues. Entre els dirigents de l’escoltisme que
ocuparen llocs de responsabilitat civil, podem citar la cap de les Girl Guides,
Carme Esquiroz de Pastor que durant la guerra treballà per al Socors Roig
Internacional de Barcelona [64].
Tot
i molt més discret i, lògicament, sense haver trobat cap constància documental,
podem afirmar –donant prova de desinteressada humanitat i civisme- que, tant
els nois com les noies escoltes, participaren oferint “refugis segurs” o efectuant
“serveis de pas” a l’estranger de ciutadans sobre els quals, pels seus antecedents
polítics o religiosos, perillava la vida [65].
En
un terreny més personal, d’amistat, companyonia i ciutadania, entre els scouts,
les girl guides i el seu entorn, es creà una mena de “grups d’ajuda mútua”,
procurant portar el consol moral i material a tants i tants que, en aquells
moments, anys i circumstancies, el necessitaven.
1938.- Amb
tot, el 9 de gener, en motiu de la Diada dels Infants, la “Germanor de Noies
Guies” participà activament (interpretant danses, cançons i representant el
conte d’Hans C. Andersen “El porquerol”), en el Festival Infantil organitzat
pel Comitè d’Ajut als Infants del CADCI [66].
A
mesura que la revolució i la guerra van anar avançant i la situació es va anar
fent més crua, les activitats lògicament minvaren fins arribar, especialment en
el cas de les noies guies, a pràcticament desaparèixer.
El
final de la guerra -l’abril de 1939- i la posterior repressió tancava aquesta
etapa de l’escoltisme i el guiatge a Catalunya i obria un interrogant
d’incertesa sobre el seu futur.
El
1940 el nou règim va emetre una Ordre Ministerial, impulsada pels sectors més
proclius als moviments juvenils que es van crear a Itàlia i Alemanya, que va arraconar l’Escoltisme i el Guiatge
convertint-los en il·legals.
Poc
a poc però, gracies a la feina discreta i callada de gent que estimava aquests
moviments, la cosa -a Catalunya ja des de ben aviat- es va anar revifant.
No
va ser una feina fàcil i, com en totes les històries, hi hagué de tot. Exili de
dirigents, repressió, noves organitzacions, complicitats i -també- desercions,
divisions, les crisis habituals i periòdiques, nous conceptes com la
coeducació, l’Escoltisme va admetre noies i el Guiatge nois, experiències
unitàries, personalismes, ...
Al
llarg del franquisme “oficial” (1939 -1975) s’obria una nova etapa que, des del
punt de vista històric -com a testimonis vius de bona part d’aquest període
(amb els avantatges i inconvenients que això suposa)- ha despertat el nostre
interès en aprofundir-hi i analitzar-lo.
Fer-ne
un treball de síntesi, rigorós i objectiu, veritablement pensem que no és una
feina fàcil. Per això, a hores d’ara, no tenim clar el mètode, el temps, les
fonts d’informació veraces i no interessades d’associacions i d’altres
tendències.
Si
finalment ho fem, no en tingueu cap dubte que –per aquest mateix mitjà o per
algun altre- us ho donarem a conèixer.
Gràcies
a tots i a totes per la vostra confiança.
 |
Noies Guies, els passats anys seixanta, fent ruta.
(Foto fons documental del Clan Ós Gris)
|
Agraïments.-
Volem
agrair la col·laboració, facilitant-nos força documentació gràfica de l’”Arxiu
Mariluz Cifuentes”, d’en Jordi Bernet Manrubia (antic membre del Grup 195
“Baden Powell” dels “Scouts de España” i actual dirigent de l’”Associació
Catalana de Scouts-WFIS Catalunya”). A ell i a tots els companys i companyes
que ens aneu seguit, moltes gràcies !!.
[3] Marcel Gabarró (1999). «L’escoltisme a
Catalunya, 1912/1939». Barcelona d’excursió, excursionisme i escoltisme més
enllà del lleure ciutadà. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. ISBN
84-7609-924-X., pàg. 130 i 131.
[4]
Antoni Serra i Garcia (1968). “Història de l’escoltisme català”.
Barcelona: Editorial Bruguera, pàg. 25.
[5]
Albert Balcells i Genís Samper (1993). “L’escoltisme català (1911-1978)”.
Barcelona: Editorial Barcanova, pàg. 113.
[6]
Felipe López Lopez (2009). “Pinceladas históricas del escultismo”,
Murcia: Edició de l’autor, pàgs. 44 i 45.
[7] El
Explorador nº 29, febrer 1915.
[8]
Antoni Serra i Garcia, en l’obra citada pàg. 19, diu “Tenim coneixement que,
més endavant, vers l’any 1917, existeix una patrulla de “Niñas Exploradoras” a Águilas
(Murcia), nascuda a l’escalf de l’organització masculina de “Los Exploradores
de España””.
[9] El
Explorador nº 138-139, setembre 1921.
[10] La
Vanguardia del 16 desembre 1928, pàg. 21.
[11]
Mª Luisa Garcia Rodríguez i Valeria Vittoria Aurora Bosna (2009). “Notas
históricas del guidismo en España (1929-2009)”. Ediciones Universidad de
Salamanca. ISSN: 0212-0267, pàg. 203.
[12]
Albert Balcells i Genís Samper (1993). Obra citada, pàg. 111. Contrastant les
fonts, hem trobat que algunes citen l’any 1931 com el de formació del grup
“Joan Maragall” al G.E. Joventut Catalana. Hem arribat a la conclusió que
aquest es formà -complementant una secció infantil on ja hi havia follets
(nens)- l’any 1930, amb algunes nenes daines i pubilles . L’any
1931 (citat per moltes altres fonts) va ser quan “la branca mitjana (nenes de
12 a 17 anys) anomenada llavors englantines comencen les activitats
preparatòries assessorades ja pels caps dels Guies Excursionistes, ja pels caps
de Minyons de Muntanya, els quals al mateix temps actuaven d’instructors. D’una
manera similar es feia amb el grup “Canigó” de Palestra (A. Serra a Història
de l’escoltisme català, pàgs. 25 i 26).
[13]
L’agrupament de noies guies “Joan Maragall” juntament amb l’”Agrupament Escolta
Ramon Llull” (de nois), degà de l’escoltisme català, formaren el 1931 el “Nucli
Nus”.
[14]
El Club Femení d'Esports de Barcelona va ser l’entitat esportiva i feminista
més importants de la Barcelona de la preguerra, vinculada a propostes
polítiques progressistes i catalanistes. L'augment de la pràctica de l'esport
per part de les dones —i la seva visualització— va ser, des de principis del
segle passat, un fenomen que s'ha d'analitzar tenint en compte aspectes
diferents i complexos: Per un costat, donava una imatge de “modernitat” (la
publicitat de l’època n’és una mostra) i d’”alliberament” i per l’altra, la pràctica esportiva i social era un espai
que afavoria la relació i una possibilitat de situar-se en l'espai públic. A
més, hem de tenir en compte que la pràctica esportiva recollia les
preocupacions i l'interès per la salut i la cura del cos, que en el cas de les
dones es vinculava a la idea d'una maternitat sana que incidia en la millora
general de la població o de tot un “poble”. Un
altre aspecte destacable i particular d'aquesta associació esportiva va ser la
importància que donaven al desenvolupament intel·lectual, cultural i formatiu
de la dona. El seu lema, ben explícit dels seus objectius, era: “Feminitat,
esport i cultura”.
[15] La
Veu de Catalunya, 12 setembre 1930, pàg. 6.
[16] Cataluña
Escultista nº 15, octubre 1930, pàg. 143.
[17] Cataluña
Escultista nº 16, novembre 1930, pàgs. 154 a 156.
[18] El
Explorador, nº 253, abril 1930.
[19] El
Explorador nº 255, juny 1930.
[20]
Enric Sabadell (1979). “Escoltisme i excursionisme”, Butlletí de
la Unió Excursionista de Catalunya, febrer, pàgs. 6 i 7:“La vinculació dels
centres excursionistes amb l’escoltisme és absoluta des de l’inici, (...)
Batista i Roca va ser requerit per
moltes entitats excursionistes per a glossar amb detall les excel·lències del
moviment, ja que els responsables de les entitats hi veien una bona manera de
nodrir les seves associacions amb jovent, amb l’avantatge que venien amb una
formació gradual que enfortia els seus clubs.”
[21]
Francesc Roma i Casanovas (2009), “L’excursionisme a Catalunya 1876-1929” pàg. 256,
Nota 624: Aquesta entitat, el 1924, va fer una crida als pares
del barri de Gràcia perquè deixessin assistir els seus fills a unes sortides
que havien programat per educar-los excursionistament: l’excursionisme era un
esport que els enfortiria el cos, i els infondria l’amor als consemblants i la
civilitat, segons ells. En aquest cas, el Centre corria amb totes les despeses.
Segons que diuen els membres d’aquesta entitat, la seva idea era fruit del lamentable
espectacle d’uns cinemes plens de nois i que aquests només eren vistos com
escoles de males idees, quan no de pornografia. Endemés, els carrers eren plens
d’infants que els pares no podien vigilar. Per això els oferiren un esport
noble que els ajudava a solventar aquests problemes. El 1928, quan Batista i
Roca creà el Secretariat de Coordinació Excursionista, la secció infantil del
Rafael Casanova passà a dir-se Minyons de Muntanya i seguint les indicacions de
Mossèn Batlle s’inicià en l’exercici del càmping. Es varen dividir els Minyons
en dos grups: Plançons (nois) i Daines (noies).
[22]
Elaboració pròpia i a partir de la relació publicada al fulletó de presentació:
“Què són els Guies Excursionistes ?” editat el 1931.
[23] Cataluña
Escultista, nº 23, octubre 1931, pàgs.
[24] Cataluña
Escultista nº 24, novembre-desembre 1931, pàg. 100.
[26] La
Vanguardia 27 març 1932, pàg. 13.
[27] La
Vanguardia 27 abril 1932, pàgs. 1 i 2.
[28] Cataluña Escultista nº 31, juliol-agost-setembre 1932, pàgs. 106 i 107.
[28] Cataluña Escultista nº 31, juliol-agost-setembre 1932, pàgs. 106 i 107.
[29] Albert
Balcells i Genís Samper, obra citada, pàg. 111.
[30]
Durant els primers anys de la República aquesta plaça s’anomenà “14 d’abril”
-data de proclamació de la II República- encara que aquesta dada no consta
oficialment en el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona. Com a “Plaça 14
d’abril” nº 3, s’anomena l’adreça de la seu de les Exploradores a les notes de
premsa, anunciant les activitats i el
lloc on inscriure’s a l’associació, fins el juliol de 1933. Més endavant,
suposem després dels “fets d’octubre” del 1934, el nom de la plaça recuperà el
que ja tenia: “Plaça de la Sagrada Família” pel temple modernista que s’hi
estava (i s’hi està encara) construint.
[31] La
Vanguardia, 12 novembre 1932, pàg. 16.
[32] La
Vanguardia 7 gener 1933, pàg. 10.
[33] Podeu
veure https://clanosgris.blogspot.com/2019/03/els-exploradores-de-espana-catalunya-2.html
[37]
El nom d’aquesta Institució -la Institució Catalana d’Escoltisme- es repetirà
el 1936, amb la unificació de les organitzacions escoltistes a Catalunya i de
forma clandestina durant el primer franquisme, el 1945.
[38] Carme
Esquiroz de Pastor: “La Girl Catalana”, Redreçament nº 2, març 1934,
pàgs. 5 i 6.
[40] Albert
Balcells i Genís Samper, obra citada, pàg. 113.
[41] La
Vanguardia 21 abril 1934, pàg. 13.
[42] El
Explorador nº 269, octubre 1934.
[43]
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 6 de setembre 1934 i La
Humanitat del 18 d’agost 1934, pàg. 1.
[44] La
Humanitat del 12 setembre 1934, pàgs.1 i 5. La Vanguardia 12
setembre 1934, pàg. 4. El Diluvio 12 setembre 1934, pàg. 11.
[45] El
Explorador, nº 269, octubre de 1934.
[46]
No hem sabut trobar unanimitat pel que respecta a la patrona del guiatge
(catòlic). Mentre unes commemoren Sant Jordi (23 d’abril) -com fan els nois
escoltes- com a Patró únic de l’escoltisme, d’altres celebren la Mare de Déu de
la Guia (2 de febrer) algunes, la Mare de Déu del Camí (8 de setembre) i encara
hem vist que n’hi ha, que tenen com a Patrona, a Santa Joana d’Arc (30 de maig).
Tampoc entenem el perquè, en aquest cas, les Guies de Barcelona celebraren la
Mare de Déu de la Guia el 30 de març.
[47] La
Vanguardia 30 març 1935, pàg. 14
[48] La
Vanguardia 20 abril 1935, pàg. 17 i, sobre el refugi de Santa Fe del
Montseny, podeu veure:
[49]
De la “Germanor de Noies Guies” dos (el “Joan Maragall” i el “Canigó”); el
confessional “Congesta”; el grup de les “Girl Scouts de Catalunya”, liderat per
Carme Esquiroz, escindit de la Federació Catalano-Balear dels Exploradores de
España; dos de les “Exploradores de
España” el de la pròpia associació, més una petita secció de noies del “Grupo Ingles” (format a una escola
de l’actual Via Augusta de Barcelona) que, de tant en tant, participava en les
activitats i campaments de les “Exploradores” i tres o quatre agrupacions més
repartides entre alguna entitat sociocultural o centre excursionista de
Catalunya.
[50] Podeu
veure https://clanosgris.blogspot.com/2019/04/els-exploradores-de-espana-catalunya-3.html
[51] La
Vanguardia 22 juny 1935, pàg. 13 i La Vanguardia 29 juny 1935, pàg.
13.
[52] El
Explorador nº 279-280, agost-setembre 1935. Pàg.
[53] El
Explorador nº 279-280, agost-setembre 1935. Pàg.
[54]
La Vanguardia 28 desembre 1935, pàg. 12 i La Vanguardia 4 gener
1936, pàg. 14, El Explorador nº 284, gener 1936.
[55] La
Vanguardia 18 d’abril 1936, pàg. 13.
[56] La
Humanitat 25 d’abril 1936, pàg. 12.
[58] Albert
Balcells i Genís Samper, obra citada, pàg. 112.
[59] La
Veu de Catalunya 19 agost 1936, pàg. 4.
[60] La
Vanguardia 23 agost 1936, pàg, 2.
[62] La
Humanitat 10 febrer 1937, pàg. 2.
[63] La
Publicitat 9 maig 1937, pàg. 4. La Vanguardia 11 maig 1937, pàg. 3.
[64] Albert
Balcells i Genís Samper, obra citada, pàgs. 131 i 133.
[65] Antoni
Serra, obra citada, pàgs. 66 i 67.
[66] La
Publicitat 9 gener 1938, pàg. 2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada