IMPROVISADA PASSEJADA MATINAL PEL POBLENOU

 

CRONIQUETA D’UNA IMPROVISADA PASSEJADA MATINAL PER AJUDAR A PAIR ELS ÀPATS DE NADAL...

No sempre anunciem les nostres trobades i -petites o grans- activitats al nostre Blog-Mural.

Podeu estar segurs que no ho fem amb cap mala intenció..., de debó.

Actualment el telèfon mòbil és una bona eina per a que, els «desvagats» (com ens anomena, sense cap malicia, la Maribel...) que vivim relativament a prop, ens fem -de tant en tant- alguna trucada. Normalment per a xerrar una estona, saber com estem -especialment si hem tingut o ens hem assabentat d’alguna «posta a punt» recent- o, també -de tant en tant- per a fer un (o dos) vermuts, amb unes olives, unes llesques de pa amb tomàquet i unes bones anxoves en algunes de les tavernes properes o equidistants dels nostres domicilis: La bodega «Quimet» o la «Bodega Pàdua»... per exemple.

Així ho varem fer, un parell de dies abans de Nadal, en Josep Fitó (que viu a tocar de «Can Quimet»), en Josep Mª, que caminador com és, fa quatre passes per la Travessera de Gràcia i arriba en un no rés a "Can Quimet" i en Pep que, Via Augusta avall, s’hi planta en uns deu minuts...

Varem fer un parell de rondes de vermut, en aquesta ocasió, només amb anxoves i pa amb tomàquet ("les olives porten molta sal... i aquests dies ja em prendrem prou..." va dir algú). Això si, com a bon catalans, per tal d’allargar la conversa (i la beguda) i que els gots no quedessin buits, demanarem «sifó»... afegint-ne, sense que el vermut no perdes gaire el color..., de tant en tant, un raig als respectius gots.

Alguns -des de la sortida de mitjans de novembre- feia dies que no ens veiem i ens hem anat posant al corrent sobre alguns dels temes, de tota mena (darrerament, un pel desenganyats, ja no parlem de política...). Fins que s’ha acostat l’hora de retornar a les respectives cases. 

Ja al carrer, en Josep Mª -que inquiet i caminador com és, para poc a casa seva...- ha dit: «Voleu, el dia 28, fer una passejada pel Passeig Olímpic i per la Rambla del Poblenou, per ajudar a pair els àpats de Nadal i Sant Esteve ?... 

Ens quedarem amb la proposta però, en aquell moment, no ens «mullàrem», ja ho aniríem pensant i parlant...

Així va anar fins que, en alguna de les trucades que ens varem anant fent per a desitjar-nos el «Bon Nadal», algun dels interlocutors, ens va dir que algú més s’havia afegit a la proposta de la matinal pel Passeig Olimpic, però «només per a fer una caminada curta».

Al final hem sigut vuit els improvisats i espontanis «passejadors»: En Josep Mª que, amb la Mª Rosa i en Jaume han baixat a peu, des de la Sagrada Família fins al Port Olímpic; en Carles i l’Elena que hi han arribat, des del seu barri, en bus i la Conxita, la Maribel i en Pep que -guiats per la Conxita -en un parell d’autobusos- han fet, des de la plaça de Lesseps, el mateix.

A les 10 en punt ja érem tots a la vorera d’accés al Port Olímpic, al final del carrer de la Marina, una mica més enllà de la Torre Mapfre.

Xerrant, xerrant, en mig de rialles i tot comentant les anècdotes, menús i àpats familiars d’aquests passats dies, enfilem pel Passeig Marítim -formalment, en aquest tros, anomenat Avinguda del Litoral- passant per la Platja de La Nova Icària, l’Espigó i la Platja del Bogatell –aquí ens asseiem una estona per a, tot prenent el sol matinal, contemplar com el "Astre Rei" es reflecteix d’amunt l’aigua i, amb el seu «caloret», ens va traspassant i omplint d’energia i vitamina D ...

Reprenem el passeig i abans d’arribar a la Platja de la Mar Bella, girem a l’esquerra per agafar la Rambla del Poblenou.

Un cop passat el Passeig de Callvell, en Josep Mª ens fa endinsar, girant per la dreta de la Rambla del Poblenou, per un bonic entramat de carrerons: El carrer de Fernando Poo, el carrer de Topete, la plaça Prim... Aquesta plaça i els carrers que l’envolten tenen tot l’aire de un «poble de la costa» de «barri mariner»... i això no es casual ni un decorat, doncs hem de recordar que el Poblenou va tenir la seva vida i tradició marinera fins i tot abans de que es convertís en una zona industrial. Per això algunes de les últimes cases de pescadors del barri les podem trobar per aquests carrers. Típics edificis de planta baixa o amb un pis, construïts al llarg del segle XIX, amb les parets emblanquinades amb calç.

Cases del carrer de Fernando Poo 

La recollida plaça de Prim està dedicada al general Prim, pel desig dels federalistes i republicans que el van voler honorar així per haver acabat amb l’absolutisme monàrquic de la corrupta i insaciable (en forces sentits) Isabel II. Ferit en un atemptat a Madrid i, pel que ara s’ha sabut, rematat fins acabar amb la seva vida, posteriorment. La plaça te una elegant font i tres espectaculars bellaombres, segurament portades per algun «indià», des de les Pampes argentina o uruguaiana, per al pati de la seva torre o fabrica.

Plaça Prim

A la plaça Prim, en Josep Mª -que va treballar al barri forces anys i que de llocs on menjar bé, en sap un munt...- ens indica que hi ha un restaurant que el nom no enganya: «Els Pescadors». És un dels llocs on es pot menjar bons plats de peix. Antigament el local havia sigut un bar o taverna on es reunien els pescadors de la zona (d’aquí el nom) i, encara avui manté l’essència, al barri, d’un lloc amb ambient i característiques marineres. Els seus plats forts son, naturalment -segons llegim a la carta que hi ha a la porta-, el peix i el marisc però també n’hi ha d’altres com el pernil, l’arròs i la carn.

Sortim de nou a la Rambla del Poblenou i anem pujant, entre les nombroses terrasses on la gent hi està esmorzant o prenent alguna beguda. tallats o cafès amb llet..., en direcció muntanya, cap a la Diagonal.

Quan som a l’alçada del Casino «L’Aliança del Poble Nou», entitat recreativa, cultural i social fundada el 1869, en Jaume i Mª Rosa deixen el grup perquè, al mig dia, tenen un compromís. Els demès, decidim entrar a «L’Aliança» per a seure una mica i descansar tot prenent unes cerveses. A fe de Déu que ho hem encertat. Ben asseguts en una de les taules de dins -molt millor i, segurament, més ben atesos que en les de fora, al mig de la rambla...- demanem, per acompanyar el beure, patates «braves», olives farcides i uns plats de calamars «a l’andalusa». Tot molt bo.

Detall de la Rambla del Poblenou; Monument a el Dr. Josep Trueta

Continuem Rambla amunt. Son quarts d’una i decidim, quan som a l’alçada de la Diagonal , donar per acabada la passejada. Aquí tenim la parada del bus número 7 que, Diagonal enllà ens permet, fent diferents parades i transbords, arribar fins a les respectives cases.

Ha estat un matí molt agradable i ben aprofitat.

Que passeu tots i totes plegades, una bona sortida d’Any Vell i una bona i profitosa entrada del Nou Any.

Petons, abraçades i continuem en contacte.

Text.- Pep

Fotografies.- Carles, Maribel i Internet.