CRÒNICA D'UNA PASSEJADA MATINAL PER LA BARCELONETA

 

PETITA CRÒNICA D’UNA PASSEJADA MATINAL DES DEL

 PORT OLÍMPIC A LA BARCELONETA

Tot i que els pronòstics meteorològics ens han advertit de que avui, dimarts, les baixes temperatures i les pluges podien provocar nevades a la mateixa línia de la costa, una colla de valents i valentes ens hem citat -ben abrigats i amb les piles carregades-, a primera hora del matí, al Port Olímpic.

Feia fred, molt fred. A la matinada, a Barcelona, ha plogut; però, malgrat el que «l’home del temps» va dir ahir a la nit, la neu -al menys al carrers de Barcelona- no hi ha quallat. Algú a dit que dalt de Tibidabo i en algun indret de Pedralbes si que estaven una mica enfarinats....

L’hora de la trobada -sota de «El Peix» del final del carrer de la Marina- era a les 10h 30’ del matí. Ens hi hem aplegat -força puntuals- una bona colla. Passem llista: En Carles, en Llorenç i la Isabel, en Josep Lluís, en Josep Maria, la Maribel i en Pep, en Josep F., l’Enric, en Joan Miquel, la Lydia i en Joan, 12.

Tot i que algú a fotut conya en com teníem d’anar al punt de trobada... feia -com dèiem- fred però, afortunadament, ni ens plovia, ni nevava.

En Josep Lluís, bon coneixedor a rel de les seves activitats nàutiques d’aquests indrets, ha vingut preparat amb un dossier per anar explicant-nos els aspectes més interessants dels diferents llocs per on passarem. Un detall molt d'agraïr.

Enfilem Passeig Marítim enllà per la Platja del Somorrostro, l’Hospital del Mar, el Parc de la Barceloneta (on hi havia la «fabrica» de gas de la qual només en queda l’estructura d’un dels grans dipòsits). A la platja, molt poca gent banyant-se, clar, però hi veiem les restes d’alguns «monuments», força artístics, fets amb sorra.

El drac, fins i tot amb foc real...

Els descarats Simpson... 

Entrem, així oficialment l’anomenen, al Passeig Marítim de la Barceloneta. En Josep Lluís ens recorda que per on ara som hi havien els coneguts, concorreguts i reconeguts Xiringuitos o Restaurants de la Platja de la Barceloneta: Can Pinxo, Can Costa-El Deporte, Costa Azul, Catalunya, Can Costa, El Merendero de la Mari, Mar y Playa, Salmonete, L'Escamarlà, Aurora, Sol y Sombra, Casa Paulino, Rancho Grande, Miramar, La Gaviota, La Marina, Terramar i El Avión van ser els noms del 18 últims supervivents abans de la desaparició definitiva (el 1994) d'aquell espai únic i irrepetible per l’estricta aplicació de la Llei de Costes. Ara, en aquell lloc, només hi ha sorra, alguna dutxa i un «monument» que més aviat sembla les restes d’un naufragi...

Can Costa i Cal Pinxo. Dos locals mitics.

A l’alçada d’una plaça -on hi ha el Restaurant Salamanca- i d’on surt, en direcció al nucli urbà de la Barceloneta, el carrer d’en Pepe Rubianes, vial on hi havia viscut aquest popular artista. Aquest nom substituí, l’any 2018, el de l’Almirall Cervera (1839-1909), de mala memòria al barri i a Barcelona, no per vell almirall que va arribar a ser un relatiu heroi enfrontant-se al americans durant la Guerra de Cuba, sinó perquè aquest era, també, el nom del creuer dels nacionals que, en repetides ocasions, bombardejà Barcelona i molts altres indrets de la costa, llavors, republicana.

Passem per la Platja de Sant Miquel, on veiem l’escultura de quatre cubs d’acer desencaixats i apilats, L’estel ferit obra, de l’any 1992, de l’artista visual alemanya Rebecca Horn.

Quan, poc abans d’arribar a la Platja de Sant Sebastià, som a l'alçada de la torre del telefèric, que travessant el port uneix la Barceloneta amb Montjuïc, donem la volta cap el Passeig Joan de Borbó fins el Carrer de Sant Carles per on ens endinsem al vell barri mariner per anar a entaular-nos una estona i prendre unes cerveses, cafès amb llet, Cacaolat o tallats, al bar del Mercat que hi ha a la plaça del Poeta Boscà.

És aquí on, còmodament asseguts i una mica a recer del fred, ampliem detalls de les xerrades que, uns davant i d’altres darrera, hem anat encetant durant i al llarg de la passejada.

Domen fe del moment i l’acte amb algunes fotografies.

Una gran i bonica colla de xavalets i xavaletes...  o no ?
(En Carles, a la foto, "eclipsa" a la Isabel... però donem fe que hi és.)

I fins aquí, la Croniqueta d’aquesta entranyable passejada matinal.

Ho anirem repetint, en podeu estar segurs.

Text.- Pep

Fotografies: Maribel, Josep F., Josep Lluís i Pep