CRIDA A LA 120ena SORTIDA XINO - XANO

 

Els cingles de Cabrera amb el Santuari i el camí d'accès 

CAMINADA AL SANTUARI DE CABRERA I PASSEJADES

 PER O DES DE CANTONIGRÒS

Data.- Dijous 11 de maig del 2023.

Mentre ens anirem acostant, des de la Plana de Vic al nostre objectiu, als cingles de Cabrera i d’Aiats, aquests son ja visibles -des dels voltants de Balenyà i Tona- com si fossin dos grans «flams».

El Santuari de Cabrera (1.295 m d’alt), la fita de la caminada Xino-Xano d’aquesta ocasió, situat dalt dels cingles que porten el seu nom ofereix, en mig de boniques fagedes i rouredes, un panorama corprenedor: la Plana de Vic, el Collsacabra, la Garrotxa, el Puigsacalm, les muntanyes berguedanes i els Pirineus orientals.

Sant Julià de Cabrera.- És un veïnat molt disseminat, del terme municipal de l’Esquirol, situat al peu de la serra de Cabrera, format per masies aïllades, agrupades al voltant del que és la seva parròquia: l’església de St. Julià de Cabrera.

L’església de St. Julià data del 1.050, va haver de ser modificada després dels terratrèmols dels 1.425-1.427. De l'obra primitiva en queden tan sols els dos absis, ja que el portal fou reconstruït el 1567. La capçalera degué estar formada per tres absis: un de central (del que en queden restes de lesenes), a la dreta hi podem identificar un dels dos absis laterals amb la tipologia habitual del segle XI, decorat amb lesenes, arcs cecs i una finestra central. El campanar , molt massís i de dos ulls, és d’espadanya.

Des de segles enrere és parròquia independent amb terme eclesiàstic propi, i per tant, no és sufragània de cap altra.

El veïnat és format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscos de faigs i roures. El 1.687 tenia 13 masos, 142 h el 1.782 i 210 h el 1.855.

Sant Julià de Cabrera

Detall de la capçalera de Sant Julià de Cabrera. A la
dreta s'hi pot apreciar un dels primitius absis laterals.

Com anar-hi.- Per arribar-hi des de Barcelona, anirem per la C-17 cap a Vic. Un cop superada aquesta ciutat, prendrem l’Eix Transversal (C-25) direcció Girona, fins a la sortida 183 cap a Roda de Ter (C-153). Continuarem per aquesta pintoresca carretera que travessa el Collsacabra fins que, passat L’Esquirol, al punt quilomètric 21,3 (superat i a tocar del pont de les Perxes), abans d’arribar a Cantonigròs, agafarem -a l’esquerra- una pista asfaltada (hi ha un indicador que diu:«Sant Julià de Cabrera») que, en 3 km, ens portarà a Sant Julià de Cabrera. Estimem que des de Barcelona fins a aquesta parròquia (uns 114 km), amb transit normal, hi podem trigar en arribar unes 2h. Un cop al lloc, mirarem d’aparcar-hi els cotxes en algun espai que no molestin, ni dificultin el pas d’altres vehicles.

Esmorzar.- Proposem esmorzar, poc abans (uns 200 m) d'arribar a Sant Julià de Cabrera. Si sortim puntuals de Barcelona (o dels altres llocs d’origen), sobre les 7h 45’, a les 9h 45’ podem ser a Sant Julià de Cabrera, el punt d’inici de la caminada. Poc abans d'arribar-hi i abans de passar per la Granja de la Masellera, veurem -a la dreta- un trencant amb un petit rètol indicatiu de la Font de Sant Julià. Mirarem d'aparcar els cotxes. A tocar de la font hi ha una gran taula i uns bancs de pedra. Com a molts llocs, l’aigua no és recomanable per a beure.

Desprès d'esmorzar continuarem fins a Sant Julià de Cabrera on començarem, els més valents, la caminada.

Font de Sant Julià de Cabrera

Tipus d’itinerari.-

Pujar fins al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, des de Sant Julià de Cabrera (hem fet servir un itinerari de la guia excursionista El Collsacabra d’en Rafael Sevilla, Editorial Pòrtic-Enciclopèdia Catalana) és una excursió d’uns 4,2 km i uns desnivells acumulats de +/- 355 m. Segons aquesta guia, es pot fer -sense pauses ni aturades- en 2h 30’ però nosaltres XINO-XANO hi podrem emprar, amb alguna aturada, una mica més de 3h.

Cal destacar, també, que farem la pujada al Santuari, des del Coll del Bram (1.174 m d’alt) per la ruta de les escales (280 graons) o del Grau Nou, que puja -amb l’ajuda d’una barana- per l’aresta de la muntanya i baixarem per l’anomenat camí de les Marrades, l’antic camí enllosat que baixa -fent ziga-zagues- tot superant el cingle, per un indret més obac. Per tot això, qualificaríem la dificultat de l’excursió com a mitjana (i gens recomanable a aquells que tinguin pànic a les alçades).

La mola de Cabrera des del Coll del Bram
a la pared s'endevinen les escales.

Detall de les escales, a baix el Coll del Bram.

Recorreguts i propostes de caminades/passejades.-

Caminada per als «canyers/eres».

(0,0 km, 0h 00’, 949 m d’alt).- Sant Julià de Cabrera. Agafarem el camí que s’inicia un cop passada l'església, travessant un filat pel bestiar. Hem de seguir unes marques de pintura que pugen pels prats en direcció nord, que no sembla la direcció que tindríem de dur. El camí avança inicialment en suaus pendents, per bonics prats flanquejats per roures de gran envergadura. Més endavant, es fa més costerut i els arbres son més aviat faigs, igualment fenomenals. Sense cap altre problema que el fort pendent arribarem, seguint les marques, al

- (1,4 km, 0h 30’, 1.174 m d’alt). Coll del Bram.

Important !!.- La pista asfaltada que ens ha portat fins a Sant Julià de Cabrera, continua, transformant-se al cap de poc en una pista de terra, i arriba -en 4 quilometres més- fins al Coll del Bram. Un cop allà, hi ha un petit aparcament per estacionar-hi alguns vehicles. Podem, doncs, estalviar-nos aquests 1,4 km (+ 1,4 Km de tornada) de caminada, si hi anem amb un o més cotxes que portin i recullin als excursionistes que volen fer el cim.

Per a continuar fins al Santuari de Cabrera tenim dues opcions: podem pujar-hi per les escales del Grau Nou, que ascendeixen per l’aresta de la muntanya o be triar el vell i enllosat camí de les Marrades (per on abans d'instal·lar-hi el montacàrregues que hi puja els queviures, begudes i materials al Santuari, ho feien amb animals de bast) però que, en temps de pluja, pot ser un xic relliscós per la humitat de la ombrívola fageda. Nosaltres, com ja s’ha dit, hi pujarem per les escales i, de tornada, baixarem pel camí de les Marrades.

Indicador al Coll del Bram

Un altre detall de les escales de Cabrera

- (1,8 km, 1h 00’, 1.301 m d’alt). Pla de Cabrera. Un cop al cim de la muntanya, cal visitar indefugiblement el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, lloc de gran devoció a la comarca. Les vistes des de qualsevol punt del cim son espectaculars. El Santuari substitueix l’antiga capella del castell de Cabrera, de la que ja es parlava l’any 1.144. El 1.427, aquell vell edifici, va ser enderrocat pels forts terratrèmols de l’època i el que avui podem veure va ser construït (o reconstruït) entre els anys 1.622 i el 1.641. El campanar és posterior.

Santuari de la Mare de Déu de Cabrera

- (2,2 km, 1h 20’, 1.297 m d’alt). Pas de l’Osca. La visita s’allarga una mica més pel Pla de Cabrera; per un enllosat i estret passadís, tot vorejant la cinglera a banda i banda es camina en direcció al vèrtex geodèsic o Cap del Plà del Prat (1.308 m d’altitud). Entre el vèrtex geodèsic i el Pas de l’Osca hi veurem les restes (d’una torre i algun mur) del Castell de Cabrera. Una magnifica vista (si el dia ens hi acompanya) de 360 graus que abraça des del proper Puigsacalm i la ciutat d'Olot fins als cims del Pirineu Oriental i de l’Alta Garrotxa, amb el Bassegoda i, més lluny, el Pedraforca i les muntanyes berguedanes o els cims del Montseny i la Plana de Vic per l’altre extrem. Una taula d’orientació ens ajudarà a anar situant el que hi veiem.

Pas de l'Osca, al fons el Santuari

Vèrtex geodèsic o Cap del Plà del Prat

Detall de la Taula d'orientació que ajuda a identificar el panorama

- (2,4 km, 1h 40’, 1.301 m d’alt). Retornats al Santuari de Cabrera, agafarem el «camí de les Marrades» que surt dels freixes que te davant i que ens portarà, fent alguna ziga-zaga, al Coll del Bram (també podem desfer el camí baixant per les escales).

Detall del "camí de les Marrades"

- (2,8 km, 2h 30’, 1.174 m d’alt). Coll del Bram. Desfent el camí per la pista retornarem a

- (4,2 km, 3h 00’, 949 m d’alt). Sant Julià de Cabrera.

Passejades per als qui vulguin fer una XINO-XANO menys «canyera»

Per als qui, menys "canyers", vulguin fer una mica d’exercici -abans de dinar- amb una passejada més suau o turística apuntem les següents opcions:

Cantonigròs.- Els orígens de Cantonigròs cal situar-lo en un petit nucli de pobladors i cases que s’establiren en aquest lloc de pas del «camí ral» que anava de Vic a Olot. Concretament quan, el 1.565, el pagès gastó Antoni Prat, conegut com «Toni Gros», va fundar un hostal on actualment i ha el poble, popularitzant el lloc i el nom. Històricament, però, l’origen d’aquesta població -com indiquen els anys gravats en les llindes d’algunes antigues portes- va ser al segle XVIII.

Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc cada mes d’agost el Concurs Literari de Cantonigròs. Del 1983 al 2011, a l’estiu, s’hi celebrà el Festival Internacional de Música amb grups de música coral i de danses populars, una població doncs, amb fortes arrels culturals.

Als carrers Major i del Camí Ral, per aquells/es que vulguin «menjar-se» un tros de país, hi ha supermercats on venent embotits i formatges del Collsacabra.

Detall d'una de les llindes de Cantonigròs: 1711

A) Si han triat l’alternativa d’anar -desprès d’esmorzar-, en algun cotxe, fins al Coll del Bram, poden retornar caminant per la pista fins a Sant Julià de Cabrera (4 km i 1 hora de passejada). Poden, després, afegir-se a alguna altra alternativa o anar a Cantonigròs, deixar el cotxe a l’ aparcament de Can Puntí (on a les 14h hi dinarem) i visitar el poble comprant, si ho desitgen, alguns dels productes locals (embotits i/o formatges del «Molí de l’Alzina»).

B) Els qui no hagin anat o acompanyat als qui han pujat al Santuari de Cabrera, poden anar -amb algun cotxe-, per aprofitar aquestes 3h que els queden fins l’hora de dinar, fins a Cantonigròs i afegir-se a l’opció que acabem de dir o a la tot seguit proposem.

C) Arribar-se amb cotxe fins a Tavertet i visitar-ne l'església de Sant Cristòfol, el Carrer del Mig (antigament, com en molts altres pobles, només hi havia tres carrers: «el de dalt», «el del mig» i «el de baix»), el Mirador que hi ha al final del carrer del Mig i les cases de pedra. De Sant Julià a Tavertet hi ha uns 18 km (28 minuts) i de Tavertet a Cantonigròs, en cotxe, per la BV-5207 i travessant el poble, uns 12 km (20 minuts).

Panorama des del Mirador de Tavertet

Dinar.- El dinar el farem, desprès de la caminada i/o passejades al Restaurant Can Puntí de CANTONIGRÒS, carretera de Vic a Olot (C-153), km 24. Telèfon 938 52 50 69, https://canpunti.cat/?lang=ca_ES#about . És a l’entrada del poble i te un gran aparcament. Ens han comentat que fan un menú «gourmet»: un primer plat, un segon i postres a triar d’un menú que ens faran arribar, amb aigua, vi i IVA inclosos a 22 euros.

Tenim previst fer el dinar a les 14 h. (Ja hem compromès el dinar i només ens cal, un parell de dies abans, confirmar els que serem i fer-los saber els plats triats per cadascú)

Restaurant Can Puntí de Cantonigròs

Can Puntí. Detall del menjador.

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per l’esmorzar i el recorregut i, qui ho desitgi, gel hidró-alcohòlic i mascareta protectora.

Lloc i hora de trobada.- Farem el viatge fins Sant Julià de Cabrera en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi anem en el propi cotxe i els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que acudiran a Sant Julià de Cabrera directament, des dels seus domicilis.

El lloc i hora de trobada, per als qui sortim de Barcelona, serà el tradicional de Travessera de Gràcia/Lepant, a les 7h 45’ del matí per a mirar de sortir -puntuals- a aquesta hora.

Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del migdia del divendres 5 de maig els que serem, per a dir-ho com més aviat millor- als del restaurant (els dilluns i dimarts fan festa) i d’aquesta manera ens enviaran -amb temps- els plats del menú que tenen previst per al dijous 11 per tal de que en triem (i els diguem) els que cadascun de nosaltres voldrem.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Pep.

Continuem en contacte i gràcies per la vostra col·laboració.