Sortida de Primavera 2011

CRÒNICA DE LA SORTIDA DE PRIMAVERA 2011 AL MONTSEC

Ja havíem advertit que el Montsec és una terra on la natura es barreja amb la història; un territori on les muntanyes estan tallades pels rius formant impressionants congostos; un lloc fronterer –a l’edat mitjana- entre els comtats catalans i l’islam i, per tant, ple de torres i castells que moros i cristians feien servir per a vigilar i defensar allò que, uns i altres, consideraven seu. Aquesta barreja, de serres, valls, rius, embassaments (subtilment, allà, els anomenen “llacs”) i un important patrimoni històric i paisatgístic han estat, doncs, el marc de la Sortida de Primavera d’enguany.

Un seguit de dies amb pluges continuades feien preveure un cap de setmana passat per aigua. El mateix divendres al matí, un fort xàfec va fer que tots incorporéssim el paraigua i algun “cangur” a les bosses de viatge. A partir del migdia el temps anà millorant i, tal i com anunciaren els “homes del temps”, el sol ens ha acompanyat durant tots els dies de la sortida. L’aigua caiguda, però, ha fet que la natura –en aquest “mont-sec” i a aquestes alçades de l’any- ens mostres els seus millors colors primaverals i rius i “llacs” estiguessin plens a vessar.

Per tal de mantenir el pressupost acordat des de la primera sortida (un màxim de 150 euros per cap com a despesa total) hem decidit, en aquesta ocasió, prescindir dels dinars fets en “ruta” –sempre més costosos- i fer tots els àpats, en règim de “pensió complerta”, en el mateix lloc on teníem previst dormir. Potser no ha estat una sortida tant rica en oferta “gastronòmica”, però –la crisi mana- podem dir que hem menjat a plaer i satisfacció de tothom. Els esmorzars, dolços i salats, i els àpats principals –dinars i sopars- de “bufet lliure” els primers plats i a escollir, entre diferents opcions de carn i peix, els segons. Els postres, també, han estat prou variats i correctes. El “confort” de les habitacions i del conjunt de l’hotel –l’habitual a un “tres estels”- i la situació del complex, podem concloure, que han sigut molt adequats a l’objectiu de la sortida. Expliquem, una mica, el que hi hem fet:

Divendres 10 de juny.- Des de mitja tarda ens hem anat concentrant a l’hotel que serà, a partir d’aquest moment, el nostre camp base: l’Hotel Terradets al petit poble de Cellers. Alguns han fet ja, al matí, una excursió –sota la pluja- al Congost de Mont-rebei. D’altres, camí de l’hotel, han fet parada a l’anomenada “pastisseria de Camarasa”....lloc de visita obligada, diuen, (hi ha un gran aparcament) de gent de la comarca i forans. Tots però coincidim que el recorregut, des de Camarasa fins a l’hotel, que passa per l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, la riba del pantà de Camarassa i el Congost de Terradets és de gran bellesa.

Com que el sopar no es comença a servir fins a les 9 del vespre, decidim fer una primera escapada, fora de programa, per la Conca de Tremp tot remuntant la Noguera Pallaresa. Travessem la capital del Pallars Jussà, Tremp, i ens arribem fins a Salàs de Pallars un poble que conserva, encara, alguns carrers i places amb regust medieval. Ja amb gana per al sopar retornem a l’hotel, on donarem per acabada aquesta primera jornada.

Dissabte 11 de juny.- Desprès d’esmorzar travessem de nou el Congost de Terradets ara, amb més calma, podem contemplar les seves impressionants parets pràcticament verticals i nues d’uns 600 a 800 m d’alçada. Passem, sense aturar-nos, per la Font de les Bagasses -al seu aparcament la gent hi compra mel i d’altres productes del país- i ens arribem fins a Àger. A les 11 h hi tenim concertada la visita del conjunt monumental de Sant Pere situat en el seu punt més alt. Entrem a la vila vella per un dels antics portals –el del Pedró- i ens enfilem per un dels seus costeruts i empedrats carrerons fins arribar a la porta de la Canònica de Sant Pere on esperem, tot prenent el sol, l’arribada de la guia. Puntuals, poc abans de l’hora acordada, entrem dins. Es tracta d’un recinte fortificat d’estil romànic/gòtic promogut per Arnau Mir de Tost, un senyor de la frontera (i també mercenari) –el desconegut “Cid català”, segons la guia- que el 1034 reconquistà aquests territoris als musulmans. La guia ens fa una breu introducció històrica, des dels orígens remots fins a la destrucció del lloc en les guerres carlistes. Tot seguit passem a visitar les diferents restes: la primitiva torre circular, el castell-palau vescomtal, la sala capitular, el claustre, l’església de Sant Pere i l’espectacular cripta. Al sortir d’aquest recinte fortificat fem una ràpida estada a la plaça major d’Àger per reprendre, tot seguit, l’excursió cap a l’ermita de la Mare de Deu de la Pertusa. Per arribar-hi hem agafat la carretera que mena fins a Corçà i, des d’aquest petit poble, uns 2,5 km de pista ens permeten anar, en cotxe, fins a l’aparcament que hi ha prop de l’ermita. Un sender, el recorregut del qual ressegueix la carena rocosa on hi ha enfilada la capella, ens permet arribar fins el seu original i espectacular emplaçament.

Pel camí hem passat per sota de les restes –un tros de torre- del castell medieval de Sant Llorenç i un cop a la Pertusa, un veritable niu d’àligues, el panorama que es te sobre el pantà de Canelles i el Congost de Mont-rebei és impressionant. Ens hi estem una estoneta, fent fotografies, contemplant les vistes i meditant –potser- sobre la senzillesa i l’immensitat...

Tornem al “campament base”. Dinem, fem els cafès i la sobretaula al costat de la piscina de l’hotel fins que arriba l’hora de l’excursió de la tarda. A les 18 h. tenim concertada la visita al Castell i la Col·legiata de Santa Maria de Mur. Aquest castell, documentat ja al segle X, va ser reformat pel nostre heroi local, Arnau Mir de Tost, al segle XI i posteriorment el donà com a dot al matrimoni format per la seva filla Valença i el comte Ramon V de Pallars. La principal característica d’aquest castell roquer és que ha arribat als nostres dies mantenint pràcticament la seva estructura original (només ha perdut allò que el pas del temps ha anat malmetent). Actualment s’hi estan fent importants obres de restauració per tal de permetre una visita més complerta a la fortificació. L’església de Santa Maria va ser construïda, anys més tard, pel comte Ramon V i la seva esposa Valença i fou consagrada el 1069. S’hi pot visitar l’església (amb la tomba que conserva els suposats ossos d’en Ramon V, les pintures murals que hi havia son, ara, al Museu of Fine Arts de Boston); el claustre i algunes dependències annexes, proporcionats a la mida de l’església, fan el seu goig. Des del mirador que hi ha a tocar dels absis es pot veure un molt bon panorama de tot l’entorn, ens hi entretenim localitzant –amb l’ajut d’un panell- pobles i muntanyes.

Encara es d’hora per a tornar a l’hotel, es decideix fer una curta escapada per la vall situada a la cara nord del Montsec d’Ares. Prenem una pista asfaltada que des de La Guardia de Noguera passa pels petits pobles de Moror, l’Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga i ens porta, a les envistes del Congost de Mont-rebei, fins Alsamora. El recorregut ens permet apreciar els boscos del vessant nord del Montsec i els camps i pastures de les zones més planes i assolellades. Alsamora és un veritable racó de pau i tranquil·litat. Potser, fins i tot, massa. Hi destaca una alterosa torre medieval i, al seus peus, un carreró estret i empedrat on hi podem veure les cases i els obradors d’alguns artesans (“neo-rurals” ?). Potser obra d’algun d’ells, hi descobrim una original escultura-monument feta de diferents materials reciclats que porta el nom de: “La mosca collonera”. Ens hi fem la fotografia de grup, record de la sortida.

Satisfets per una jornada tant ben aprofitada i amb una etapa final tant inesperada retornem cap a l’hotel.

Diumenge 12 de juny.- Després d’esmorzar i de liquidar el compte de l’estada a l’hotel travessem, un cop més, el Congost de Terradets fins la capçalera del pantà de Camarasa on hi destaca la torre mestra i unes poques cases de la Baronia de Sant Oïsme. El nostre expert en aconseguir les claus de les esglésies, en Josep Maria, fa les gestions oportunes a l’hostal que hi ha en aquest lloc i comencem la visita per la petita església romànica de Sant Bartomeu, de capçalera trevolada i un petit campanar de torre. Entrem, tot seguit, al que era el castell. La visita d’ahir al castell de Mur ens ajuda a anar-hi descobrint la similitud de la seva estructura: la torre mestra, el clos emmurallat tot seguint el perfil de la gran penya on hi està assentat i les restes del recinte habitable. En aquest cas, una moderna escala de cargol ens permet pujar dalt la torre –d’uns 14 m. d’alçada- i veure-hi el panorama de la vall d’Ager, l’embassament, el curs de la Noguera Pallaresa i el Montsec.

Deixem la comarca de la Noguera i retornem a la del Pallars, passem per damunt la resclosa del pantà de Tarradets i ens enfilem per la carretera que va a Llimiana. Aquesta localitat (que hem estant veien il·luminada, per la nit, des de l’hotel), situada al capdamunt d’una penya rocosa a 800 m d’altitud, és un dels balcons més privilegiats de la comarca. Aparquem els cotxes, al costat d’una font, sota la capçalera de l’església romànica de Santa Maria. Aquest temple, anomenat la Catedral de la Conca, és del segle XI i en destaquem, precisament, els absis de la seva capçalera. Visitem l’interior (en Josep Maria, també n’ha aconseguit la clau...) molt modificat a conseqüència dels danys que, principalment les guerres civils, li han causat. Des del nou Mirador de l’Abat, contemplem l’amplia panoràmica sobre l’embassament de Tarradets, la Conca de Tremp, l’obaga del Montsec i, al fons, els Pirineus.

A la plaça, on hi havia el vell fossar, hi prenem unes cerveses tot fent temps per a retornar a l’hotel per a dinar.

Dinem i després de prendre els cafès, deixem l’hotel per a –tot aprofitant el camí de retorn a Barcelona- fer la darrera visita. Passem per Àger i ens enfilem cap el Port d’ Àger (912 m). A mesura que anem pujant fem una darrera mirada a la vall i el Montsec ara ben il·luminat pel sol de la tarda. Els camps, de tots colors, semblen una catifa. Poc abans d’arribar a Balaguer ens aturem al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Fem una curta visita al claustre, el refectori o menjador dels monjos, la sala capitular i l’església. A banda i banda de l’altar major, en uns senzills sepulcres, hi ha les restes dels comptes d’Urgell; abans en aquests llocs hi havia uns sumptuosos i artístics sepulcres, venuts el 1906, i exposats actualment al museu The Cloisters de Nova York. Sortim a l’exterior del monestir, on un gran espai enjardinat i amb uns gran arbres ens convida a seure, una estona, a la fresca. Alguns de nosaltres, ens arribem fins el polit cementiri del monestir, on recentment (gener de 2010) s’hi ha dignificat la fosa comú on estan enterrats 375 soldats –d’ambdós bàndols- morts a l’Hospital Militar en que va ser convertit el convent entre l’abril de 1938 i el gener de 1939.

Ens afegim als qui estan a la fresca i “la fem petar” una bona estona. Finalment hom proposa que la Sortida de Tardor d’enguany la podríem fer a Andorra i, fins i tot, algú hi recomana l’hotel. Quedem, doncs, que en Carles coordinarà la Sortida de Tardor i que aquesta es farà, en unes dates a confirmar, dels mesos de setembre o octubre.

Ben entrada la tarda ens acomiadem tot desitjant-nos –aquells que no puguin acudir al sopar d’estiu- unes bones vacances i reafirmant el compromís de repetir l’experiència en la propera Sortida de Tardor.

Text: Pep Arisa Fotos: Lydia Ferré i Joan Simarro

CRÒNICA DE LA XVIIena SORTIDA XXR

Caminada pels voltants de Mura dins del Parc Natural
de Sant Llorenç del Munt

Els del Telenotícies Vespre havien anunciat pluges, però un bon grapat de valents i una valenta han desafiat les prediccions, i de fet l’hem encertat (només ens ha plogut, una miqueta, després de dinar i mentre fèiem la ruta turística pel bonic poble de Mura).

L’inici de la sortida podríem dir que ha estat la primera benzinera de l’autopista que va a Sabadell, lloc on hem confluït els diferents cotxes des dels respectius punts d’origen. Des d’aquest lloc, passant per Terrassa i Matadepera, hem enfilat la riera de les Arenes tot endinsant-nos pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A estat tot un encert agafar aquesta ruta. La carretera (BV-1221) es va enfilant entre la Serra de l’Obac i el massís de Sant Llorenç del Munt. A la nostra dreta distingim la Mola, amb el monestir de Sant Llorenç i el solitari Cavall Bernat. Hem convingut que ens aturaríem al Coll d’Estenalles, on hi ha el Centre d’Informació del Parc, per tal recollir-hi informació. A les 10 h en punt, precisament quan obren, hi entrem per la porta. Davant nostre tenim el Montcau i convenim que aquest coll és un bon punt d’inici de moltes excursions. En prenem nota. Continuem la ruta motoritzada fins arribar al poble de Mura on aparcarem els vehicles al costat de l’edifici de les antigues escoles, avui Centre d’Informació Municipal i seu del Consorci de Promoció Turística de les Valls del Montcau. L’excursió, a peu, comença en aquest lloc.

El nom del itinerari triat és: Balmes, masies i molins i és un agradable recorregut de 4,5 km. pels voltants de Mura. Després de creuar la riera de les Nespres, un camí empedrat (l’antic camí de Mura a Montserrat) s’enfila serrat amunt, durant una estona podem anar gaudint de les vistes sobre el poble que va quedant als nostres peus. En el punt on hi ha la desviació que mena a les coves de Mura, sota un petit bosquet d’alzines, decidim aturar-nos per a esmorzar.

Queixalades, tragos de vi, cafè i “gotes”...ja reconfortats de cos i ànima reprenem el camí fins el coll de la Creu de La Vila. En Carles, el nostre coordinador en aquesta sortida, ens informa que -segons la tradició- aquesta creu va ser erigida com a senyal de prevenció i advertiment contra la pesta i que, posteriorment, els pelegrins que feien aquest camí a Montserrat, en passar per aquest punt, pregaven per algun parent malalt o per a conservar la pròpia salut. Ens hi fem una foto de grup.

A partir d’aquí el camí continua, en suau baixada, fins la imponent masia del Puig de laBalma, un dels principals al·licients de l’excursió. Aquesta casa encastada sota d’una balma gegantina inclou, a més, un petit museu, un allotjament rural, diverses dependències agrícoles, un bar-restaurant i l’ermita de Santa Margarida. El lloc i la mestressa que en te cura, son molt acollidors. Ens hi estem una bona estona contemplant-ne els detalls i fent un munt de fotografies.

Aprofitem per a prendre les preceptives cerveses tot i que, en aquesta ocasió, la excursió encara no ha acabat. La senyora que ens ha atès ens comenta que la casa és, com a mínim, del segle XII i al llarg dels anys –sempre la mateixa família, fidels al lloc- s’han anat adaptant a les necessitats i circumstàncies. Ens ensenya el menjador del restaurant, amb un cert encant, que ocupa el que havien sigut les antigues cavallerisses de les mules. Ens en acomiadem agraïts.

Reprenem el camí passant a tocar del gran edifici de la masia de La Vila, una imponent casa pairal que ja hem vist -abans d’arribar al Puig de la Balma- arrecerada al costat d’una gran penya. El camí va baixant fins arribar al torrent del Puig on el seu llit de roca ha estat fortament treballat per l’aigua formant uns petits gorgs i reguerons.
Travessem el torrent poc abans que aquest s’ajunti amb la riera de Mura. Passem pel costat del Molí del Mig que, encara no fa uns trenta anys, oferia els seus serveis a la pagesia de Mura i de les rodalies. Era un molí fariner però també allotjava un trull, una premsa de vi i una turbina per generar electricitat. Actualment es pot visitar com a museu. Caminem uns deu minuts pel costat de la carretera que va a Rocafort, tot passant pel Raval de Mura i l’Àrea d’Esplai de la riera de Nespres molt ben condicionada per a fer-hi costellades, fins arribar al punt de partida de l’excursió.

La taula per a dinar ja la tenim a punt a “Cal Carter”, on ens estan esperant per “tirar l’aigua a l’arròs”. Unes bones amanides i alguns “gaspatxos” precedeixen la paella, una paella molt gustosa que motiva fer arribar la nostra felicitació al cuiner. Aquest correspon a la nostra atenció confiant-nos algun del secrets del plat: un bon brou, carn de conill, de pollastre, galta desossada de porc, magret d’ànec i ceps... i la fem petar, una mica, parlant del poble, els seus voltants i sobre els problemes d’ahir i d’avui... “Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort...” diu que es deia com a conseqüència del daltabaix provocat per la fil·loxera. Gent molt cordials, també, a “Cal Carter”. A les postres, en “Big Josep” –com ja ha fet amb les cerveses que ens hem pres al Puig de la Balma- ens convida a cava... joiós d’haver arribat a l’esperada jubilació. I nosaltres de poder-ho celebrar.

Després de dinar, acompanyats per alguna gotejada, fem un tom pel poble de Mura visitant els seus carrers costeruts, les cases de pedra, l’església de Sant Martí: un interessant edifici romànic amb una nau del segle XI, una del XII -que és la principal- amb absis i una tercera afegida al segle XVII. D’aquesta parròquia hi destaquem el valuós portal on al timpà hi ha representat un relleu amb l’Adoració del Mags. Ens crida, també, l’atenció un airós comunidor –lloc des d’on es conjuraven les tempestes- situat dalt la teulada del temple.

Contents, tips i satisfets ens acomiadem: els xino-xaners fins a l’excursió del mes de setembre –passat l’estiu- i els qui anem a la Sortida de Primavera, fins d’aquí a uns pocs dies.

Cal felicitar, finalment, a en Carles per l’itinerari triat i la coordinació de la sortida i a tots els assistents pel seu acompanyament i bon fer. Gràcies a tots i a totes i fins la propera.

Text : Pep Arisa Fotos: Joan Simarro

CANVI DE DATA DEL SOPAR-TROBADA D'ESTIU 2011

PRENEU NOTA !!

Pel fet que el proper mes de juny tenim, amb pocs dies de diferència, un seguit d’activitats (el dia 2, Sortida Xino-Xano pel voltants de Sant Llorenç del Munt i els dies 10, 11 i 12, Sortida de Primavera al Montsec), en la Sortida Xino-Xano del passat 12 de maig, vàrem acordat canviar la data del Sopar-Trobada d’estiu d’enguany (previst inicialment per al 17 de juny) al divendres dia 8 de juliol.

Per tant us preguem, si us plau, prengueu nota del nou dia escollit i el lloc on aquest es farà.

SOPAR-TROBADA D’ESTIU 2011.

Dia: Divendres 8 de juliol 2011-05-29

Lloc: Restaurant SABORS de Sant Andreu de Llavaneres.

Preu: 25 euros . Caldrà triar, prèviament, un dels tres menús opcionals que ens oferiran. Ja enviarem més informació a aquells/es que ens confirmin la seva assistència o hi estiguin interessats.

No cal dir que ens plaurà poder comptar amb el màxim nombre d’assistents (antics membres del Clan i llurs companys/es).

Entenem que per diverses raons (familiars, laborals o personals) molts de vosaltres no podeu participar en les activitats –fonamentalment sortides xino-xano, de primavera o de tardor- que anem efectuant al llarg de l’any; és per això que, al seu dia, vàrem pensar en convocar –un cop l’any- un Sopar-Trobada pensant que una estona, al vespre -un dia a l’any- en el període de bon temps, seria una bona oportunitat per a poder retrobar-nos i fer-la “petar” una mica.

Enguany és el tercer any que convoquem aquesta Trobada-Sopar. La primera va ser, el juny del 2009, al barri de Gràcia de Barcelona; la segona, també el juny del 2010, a la platja de Premià de Mar i, aquesta del 2011, al -relativament proper- poble de Llavaneres.

No hi podeu faltar !!!.

Per tal d’organitzar la logística del sopar i, si és el cas, del transport preguem confirmeu l’assistència –abans del dia 4 de juliol- a en Josep Surdé, en Llorenç, en Carles, en Joan Miquel o en Pep.

CRIDA A LA 17ena SORTIDA XINO XANO

BALMES, MASIES I MOLINS DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Data.- Dijous 2 de juny de 2011

Tipus d’itinerari.- Caminada, planera i agradable, pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt amb inici i final al poble de Mura. La ruta segueix un tros de l’antic camí de Mura a Montserrat passant per La Creu de la Vila, una popular creu de ferro; la sorprenent construcció del Puig de la Balma, una casa de pagès construïda sota d’una balma. Veurem, també La Vila, un important mas envoltat de propietats agrícoles, i el Molí del Mig, un molí fariner en funcionament encara no fa trenta anys, que allotjava un trull, una premsa de vi i una turbina per a generar electricitat. Actualment es un museu. Acabarem aquesta excursió circular un altre cop a Mura.

Recorregut i dificultat.- El recorregut és de 3, 8 Km amb un desnivell de 70 m. El camí està senyalitzat i sense cap mena de dificultat. El temps estimat del recorregut, sense les aturades, és de 2h 45’.

Dinar.- El dinar el farem, un cop acabada l’excursió, al restaurant “Cal Carter” de Mura (www.calcarter.net ) on serveixen un menú a 12,50 euros.

Equip necessari.- L'esmorzar. La bota de vi estarà assegurada per en Pep. Confiem que en Pepe Lluís o en “Big Josep” portin el cafè ( ja es posaran d’acord) i les "gotes" (tal i com vàrem quedar en la passada sortida) aniran a càrrec d’en Llorenç. Cal portar l'aigua que hom cregui necessitar per a l’esmorzar i la caminada. Roba i calçat adequats al lloc i temps i bastons (qui en vulgui). No oblideu el barret, les ulleres de sol i la crema de protecció solar.

Lloc i hora de trobada.- El desplaçament fins a Mura, el farem amb cotxes que sortiran dels habituals llocs de trobada: parada del bus del nou Hospital de Sant Pau i Travessera de Gràcia/Lepant. De moment s’han ofert els cotxes d’en Pep i d’en Pepe Figueredo (continuarem quedant d’acord per internet). L’hora de trobada és les 8 h 30’. Sobre les 9 h coincidirem, els diferents cotxes, a la benzinera de l’autopista que va a Sabadell poc abans d’arribar a Ripollet per a fer el viatge plegats fins a Mura.

Inscripcions.- Tots aquells/es que ens hi vulgueu acompanyar podeu posar-vos en contacte, fins el dia anterior al de la sortida –dimecres dia 1 de juny-, amb en Carles que és qui coordina l’excursió, especialment per al tema del nombre total de persones que ens entaularem al dinar.

Us hi esperem a tots/es !!!!!!!!

CRÒNICA DEL 16è XINO-XANO RAID

De com tres quilòmetres es converteixen en una mentida llargament repetida.

12 de maig. Dos quarts de nou del matí. Parada origen i final del bus 192, davant dels consultoris del Hospital de Sant Pau. - Dons apa! ja estem tots els apuntats i confirmats - Som una colla d'onze, igualant el rècord vigent de participants de les XXR.– Quina pena, si no fos que l’Elena Soler i en “Pepeluí” no han pogut venir, haguéssim fet rècord absolut! – Calla, calla! Més pena és que el Lirola no ha pogut perquè te el seu germà aquí al hospital. –

Rebo una trucada del conductor del minibus de RG Autocars que ja està a la parada, però s’ha equivocat de parada, desfà el error i finalment pugem. Gaudim del privilegi burgès que representa anar a l’excursió en bus especialment noliejat per nosaltres però recordem, i fins i tot demanem al conductor si és permès de viatjar en la “baca”. – No. És prohibit i a més no n’hi de “baca”. – D’això fa tant de temps, ni ho recorda la tieta.

Arribem en poca estona a Collformic, hem anat per Tona i el Brull, per tal d’evitar els viratges que hi ha des de Sant Celoni que és per on anàvem abans. És clar però, que llavors hi havia un autocar de línia que feia cap des de l’estació del tren, i tenia “baca”, i ens deixaven pujar, i tot i així hem sobreviscut! I és que ara estem sobre protegits i fer les “aventuretes” de les nostres Xino-Xano son, pot ser, les úniques parcel·les de llibertat que ens queden.

Posem el podòmetre a zero, em penjo i engego el GPS, i comencem a caminar després que en Simarro es faci la foto per comparar la de fa exactament cinquanta anys. Pugem per una pista suau a l’est de la carena amb un sol matiner que ens acarona i tot seguit darrera del Coll de Puig Ventós (1200m) se'ns mostra esplèndid el Pla de la Calma. A partir d’aquí i d’acord amb els mapes topogràfics, els quals marquen curves de nivell cada vint metres d’alçària, tot fa baixada. Però no és més que una mentida topogràfica-piatosa, un miratge que ajuda a seguir endavant. Perquè tal com diu el Lirola ”el Pla de la Calma és una miqueta trenca cames pels seus suaus puja i baixa”. Resulta que és cert que va baixant, però baixa quinze metres i en puja deu, i tornem-hi, si es miren les curves de nivell tot és baixada.

Quan arribem a les Pedres Blanques, nou valents/es expedicionaris/es deixen les motxilles amb en Surdé i en “Juanmi”, el que us escriu, i se'n van a fer la primera excursió optativa de la sortida, es tracta de veure una peça excepcional, de fa més de cinc mil anys: Una estela neolítica encastada en una cabana de pastor. No és que en Surdé no fos un expedicionari valent, és que ni a ell ni a mi ens agrada sortir-nos del camí traçat. Havien de ser només dos quilòmetres de desviació, però van ser TRES. La lletania del tres no feia més que començar.

Un cop retornats els expedicionaris, reprenem la marxa vers la Masia de l’Agustí. – “Juanmi” fins les cerveses quan falta? – Calculo que uns tres quilòmetres. – Mentida, hi havia forces més. Visitàrem la Masia de l’Agustí, per fora, car el Museu Rural adjunt només obra els caps de setmana. Encara vàrem fer un altre quilòmetre fins el Bellver, i les cerveses? Mentida, si bé que de cerveses n’hi havia, eren calentes! Malgrat entendre les raons per no tenir servei en dies feiners, l’amabilitat i la diplomàcia no va ser la virtut destacada de la mestressa del Bellver. Si mes no, aquell dia.

Després del fracàs del Bellver, vàrem arribar al peu del Tagamanent. Aquí ens esperava la segona excursió optativa, pujar al cim del Tagamanent. També només 2 quilòmetres. Possiblement de veritat, però cent metres amunt per un corriol costerut que van semblar TRES. Aquí les motxilles es van quedar amb en Surdé, el J.M. i en Carles perquè, siguem sincers, les cames ja ens feien mal.

Acabat amb èxit la segona optativa i feta la tradicional foto oficial de la XXR, cercàrem a poques passes d’allà un lloc adient per dinar. La sorpresa ens la donar en “Big Josep” Surdé amb un bonissim cafè eficientment conservat calent amb el seu “Thermos” d’acer inoxidable, només varen faltar les “gotes” d'en “Pepeluí”.

Després del dinar, assemblea extraordinària de la colla xinoxanaire en la que es va acordar :

A) Mantenir la data del 2 de juny per la propera XXR, tot i la proximitat de la sortida de primavera, i que seria coordinada per en Carles.

B) També mantenir les dates previstes del 10, 11 i 12 per la sortida de primavera malgrat que el dilluns 13 és festiu (segona Pasqua de Pentecosta).

C) El sopar anual del Clan Os Gris programat al calendari pel 17 de juny passa al 1er. o 2òn divendres de juliol, tindrà lloc a Llavaneres i serà organitzat per en Surdé, que si no us havíeu assabentat encara, ja s’ha jubilat. Per últim, el juliol es farà una XXR i la coordinarà en Llorenç.

Tot el dia ha estat assolellat, però a “s’hora baixa” la humitat i la insolació han propiciat la formació de núvols de desenvolupament vertical, és a dir: És tard i vol ploure. – “Juanmi” quan falta fins el Figaró? – Calculo que uns tres quilòmetres. – Mentida, hi havia TRES fins a la Rectoria de Vallcàrquera.

En arribar al veïnat de Vallcàrquera, gaire be tothom estava tollit, però en Carles amb el seu genoll moto-accidentat, el que més. Només la seva força de voluntat i puntdonor el mantenia caminant. Sortosament, les noies expedicionàries, que com és sabut, poden pensar en dues coses a l’hora, van tenir la inspiració necessària per demanar a un conductor que portés a en Carles.

Aturat el Bon Samarità, pel potent mètode del autostop (potent en dits de dona), en Carles, la seva motxilla i els seus bastons van anar avall fins l’estació del Figaró.

Finalment ens va fer “xim xim marieta”, xirimiri (dirien a Euskadi), calabobos (ho dirien a Cantàbria). El just per treure la capalina i no estrenar-la. Llavors: - “Juanmi” quan falta fins el Figaró? – No se, abans al lloc de dinar creia que hi havia tres, però anava errat. Ara si que calculo que falten uns tres quilòmetres. – I AQUESTA VEGADA ERA VERITAT

El meu GPS, que com el seu propietari, no havia fet cap de les excursions optatives, indicava 15,3 quilòmetres de recorregut, 4 hores, 3 minuts i 4 segons en marxa i per tant 3,6 Km/h de velocitat mitjana. D’altra banda, el podòmetre que havia cavalcat en el meu maluc i en el d’en Josep Maria, que si que havia fet les dues excursions extres, marcava 23,7 quilòmetres. Cal dir que aquest aparell mesura el recorregut pel número de passes i que per tant és més imprecís, sobre tot en les baixades que hi ha tendència a escurçar el pas. És a dir, que probablement el recorregut final va ser menor, possiblement 21 o 22 quilòmetres.

Al tren vàrem haver de cercar a l’interventor, dons al Figaró no hi ha guixetes ni màquines per comprar els bitllets del ferrocarril. Les retallades ja son aquí, bé de fet, en aquesta línia ja van començar fa molt i molt de temps, el cas és que un cop acomplert el deure de no viatjar pel morro, alguns de la colla van fer una segona assemblea. Assemblea, totalment impugnable per de omissió de convocatòria i manca de quòrum, que va arribar a aquestes conclusions:

1. No es permetrà en el futur que en J.M. coordini cap més sortida XXR pel fet comprovat que en les ha organitzat fins ara, sempre acaba plovent.
2. Es procurarà d’ara en endavant que les sortides no tinguin una extensió de més de 15 quilòmetres per tal de assegurar que no es perdi la filosofia Xino-xano.

I això va ser tot amics.

Joan Miquel

Fotos Joan Simarro i J.M. Cortés

DARRERA CRIDA A LA SORTIDA DE PRIMAVERA

SORTIDA DE PRIMAVERA 2011 AL MONTSEC

Benvolguts companys i companyes,

S’acosten les dates de la SORTIDA DE PRIMAVERA d’enguany, recordeu que la fem el divendres 10, el dissabte 11 i el diumenge 12 de juny. Quan ja teníem emparaulat l’hotel ens hem adonat que el dilluns 13 és festiu a Catalunya (Dilluns de Pentecosta o de la Segona Pasqua). No sabem si això pot ajudar o dificultar que algú més s’hi vulgui afegir.

Com a recordatori fem una síntesi del PROGRAMA previst per aquesta SORTIDA:

· El lloc triat, en aquesta ocasió, ha estat EL MONTSEC. Recordem que el Montsec va ser, a començament del segle IX, la frontera –més o menys estable- entre els comtats catalans i l’Islam; per això moros i cristians van omplir turons i serres de torres i castells per a vigilar i defensar allò que consideraven seu. Es terra, també, de pagesos i ramaders –tot i que molts camps i, fins i tot, pobles sencers son avui sota les aigües d’algun pantà-. El Montsec és, potser fruit de tot això, terra de panorames, de paisatges barreja de pedra, aigua i vegetació, d’històric patrimoni, de bona gent i de bones viandes. Confiem gaudir-ne força, que siguem una bona colla els qui hi anem i que ens ho passem –com sempre- d’allò més be.

· La SORTIDA és fa amb cotxes, intentant aprofitar-los al màxim per tal d’anar acompanyats en el viatge i compartir les despeses de transport.

· La pernoctació, esmorzars, dinars i sopars –des de la nit de divendres fins el diumenge a la tarda- es faran, en règim de pensió complerta, a l’HOTEL TERRADETS de Cellers ( www.hotelterradets.com ) que serà el nostre campament base.

· Divendres 10.- Sortim a les 17 h del lateral de la Diagonal, davant la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Passem per Camarasa i el Congost de Tarradets fins arribar a l’Hotel. Sopar i dormir.

· Dissabte 11.- Esmorzar. Al matí, 1ª excursió, amb cotxe, fins a la vila d’Àger (visitant la població i el conjunt monumental de Sant Pere) i a la pintoresca ermita de la Pertusa (hi cal arribar a peu desprès de fer en total 0,5 km). Retorn a l’Hotel per a dinar. Per la tarda, 2ª excursió, amb cotxe, a la col·legiata i el castell de Mur amb retorn a l’hotel per a sopar.

· Diumenge 12.- Esmorzar. Al matí 3ª excursió, amb cotxe, fins la Baronia de Sant Oïsme i a la vila de Llimiana. Retornant a l’Hotel per a dinar. Per la tarda, ja de retorn cap a Barcelona farem una aturada al port d’Àger i al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes on hi farem una breu visita. Tenim previst arribar a Barcelona sobre les 20 h.

· El cost de la Sortida (Hotel amb pensió complerta i guies per a les visites d’Àger i Mur) és de 150 euros per persona.

· Tenim feta la pre-reserva a l’hotel, però ens cal confirmar el nombre exacte de persones que hi anirem, és per això que fem aquesta DARRERA CRIDA per si algú més s’hi vol afegir. Podeu comunicar-ho, el més aviat possible, a en Carles, en Llorenç o en Pep.

Convocatòria de la Setzena edició dels Xino Xano Raids

Pel Pla de la Calma, el llarg altiplà on dominen els prats i les landes amb unes boniques panoràmiques. Excursió llarga però fàcil que transcorre per una pista forestal en la seva totalitat.

Data: dijous 12 de maig de 2011

Tipus d’itinerari: Travessa pel Parc Natural del Montseny amb inici a Collformic Km 26,4 (BV-5301) dinar al Collet de Sant Martí i final a l’estació d’Adif del Figaró.

Dificultat: Escassíssima dificultat, amb una pujada molt suau al principi, pràcticament en suau descens per tot el recorregut del Pla de la Calma, pujada opcional al Tagamanent abans o desprès de dinar, i baixada assumible per genolls “tocadets” fins al Figaró. Recorregut estimat en uns 15 quilòmetres de bon portar.

Dinar i logística: Les cerveses les tenim garantides a la Masia El Bellver però no així el dinar, car el menú era de 25 €, sens dubte car. Caldrà per tant portar-se l’esmorzar i el dinar, d’altra banda sembla ser que en Pep ens fornirà del seu bon vi i en “Pepeluí” si pot venir, subministrarà el cafè i les tradicionals gotes.

Equip: L'aigua que hom cregui necessitar per als menjars i la caminada. Roba i calçat adequats al lloc i temps. No oblideu els 2 bastons. En funció del dia, "capelina" o barret i crema de protecció solar (penseu que som a la Primavera i, potser, ho necessitarem tot plegat !).

A més; Farmaciola per si ens atropella un quad. Equip de supervivència per si en “Juanmi” s’oblida el GPS i ens perdem. I el A.R.V.A. per si els allaus. ES BROMA.

Lloc i hora de trobada: Davant de l’Hospital de Sant Pau Metro línia 4 estació Hospital de Sant Pau – Guinardó a dos quarts de nou del matí. El desplaçament d’anada el farem amb miniBus especialment noilejat per nosaltres. El bus no sortirà puntual si no estem tots, per tant es prega la màxima puntualitat. El viatge de tornada serà amb Rodalies.

Pressupost i inscripcions: Entre 16,33 i 21,27 € pel desplaçament, depenent de quants ens apleguem. Es prega encaridament d’enrolar-se massivament a fi de no perjudicar a la colla. Les cerveses no estan pressupostades. La data límit per reservar és el dijous 4 de maig, cal dir-vos que si no ens apleguem 8 “xinoxanaires” pel cap baix, la sortida no es farà. Qui estigui interessat que truqui a en Pep o a en J.M.