CRÒNICA DE LA 60ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA PELS VOLTANTS DE TARADELL: LES CUINES D’EN ROCAGUINARDA, EL TURÓ DE L’ENCLUSA I EL CASTELL 

DE CAN BOIX O DE TARADELL

Tal i com ja ens havia anunciat en Joan Miquel en el seu pronòstic meteorològic, quan sortim de casa, a Barcelona, plovisqueja. Quan arribem al punt de trobada, al barri de la Sagrada Família, per tal de repartir-nos en els cotxes, ja no plou.

Els qui des de Barcelona anem avui a l’excursió som sis i fem el viatge fins a Taradell, en dos cotxes amb tres caminadors en cadascun d’ells. Des del Maresme, un altre vehicle  amb en Josep Lluís i l’Elena I., farà cap fins aquest poble. A l’hora de dinar, dos cotxes -el de l’Enric i el d’en Carles- hi portaran cinc comensals més. Tota una expedició, doncs, de 13 persones i 5 vehicles.

Mentre fem el viatge d’aproximació, amb animades converses, el temps va millorant fins a esdevenir un dia gairebé seré i solejat. Potser fins i tot passarem calor, diem.

Un cop a Taradell els qui hi hem anat per a caminar aparquem els cotxes en un dels carrers extrems d’ aquesta població, un lloc proper al punt on hem d’iniciar l’excursió a peu.

Comencen la caminada. El primer indret d’interès que trobem és l’ermita romànica de Sant Quirze de Subiradells situada en mig d’un bosquet de roures i alzines. Documentada des de l’any 898, l’actual església amb campanar d’espadanya, absis semicircular i porta ferrada es va aixecar el 1095. Va ser malmesa el 1936 i restaurada, l’any 1967, pels promotors de l’ urbanització que hi ha al costat. Com que només falta mitja hora per a les deu (i molts ja fa més de tres hores que ens hem aixecat) decidim esmorzar-hi. Fem l’àpat “tradicional”: entrepans, vi, aigua, olives i –alguns- “gotes”.

Reconfortats,  reprenem la ruta passant per la font del Ravató o del Drac. És un bonic, tranquil i ombrívol racó on l’aigua de la font raja per un artístic broc, fet de forja, que representa un d’aquests animals mitològics.

Després de vorejar alguns camps, el camí es va enfilant serrat amunt pel mig del bosc amb nombrosos cirerers d’arboç carregats amb els seus dolços fruits. Arribem, per damunt d’uns grans enllosats rocosos, dalt la cinglera. Les vistes que cap al nord tenim son espectaculars: les Guilleries, el Collsacabra, els cingles de Tavertet, Cabrera, el Puigsacalm, el Pla d’Aiats,... i en primer terme, damunt d’una gran extensió de boscos, una gegantina cadira de pedra feta de gresos vermells: La Trona.

"La Trona " en primer terme

Passen per una zona de matolls, el camí comença a separar-se de la cinglera tot girant vers ponent, fins que arribem a una poc transitada i malmesa pista. Amb l’ajut dels GPS, que en Joan Miquel i en Jaume porten i d’unes clàssiques fites, fetes amb pedres, arribem a un dels altres punts d’interès d’aquesta ruta: les cuines d’en Rocaguinarda. En una espècie de balconada o replà, al mig de l'espadat que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi ha tres cavitats fetes per l'erosió conegudes amb aquest nom. Aquest indret va servir sovint, entre els anys 1606 i 1610, de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda i els seus companys. També durant la Guerra Civil (1936-1939) es va utilitzar com a amagatall per a gent perseguida i algun “emboscat” (en aquest enllaç hi podeu veure un detallat estudi d’aquestes “cuines” http://www.geb.cat/les-cuines-den-rocaguinarda-taradell-osona). Per a visitar-les cal baixar per un petit grau o canal que hi mena, els més curiosos i atrevits de la nostra colla –gairebé tots-  així ho fan. Hi fem un bon nombre de fotografies.

Des d’aquest punt i des de dalt del cingle tenim un bon mirador sobre els boscos i vall de la Mansa, la masia del Vilar, el turó i el castell de Taradell, el terme de Viladrau i, al fons, el Montseny.

Continuem la ruta, per damunt dels cingles, vers el punt culminant de l’itinerari d’avui i del terme de Taradell: el Turó de l’Enclusa (868 m d’alçada) on hi ha un vèrtex geodèsic. En aquest lloc hi havia hagut una antiga torre de vigilància (de la que no en queda cap rastre) que tenia com a funció avisar al castell de Taradell dels possibles perills que vinguessin per aquest costat.  Uns metres més enllà arribem a una gran massa rocosa, encinglerada per gairebé tots els costats, una veritable balconada amb la forma de l’estri que dona nom al lloc i on hi oneja permanentment una gran senyera: l’Enclusa. És un mirador privilegiat amb panorames sobre tot el territori que l’envolta: la Plana de Vic, les Guilleries i el Montseny. Sota el pal de la bandera hi ha una placa, col•locada l’any 2004, en homenatge a mossèn Joan Vilacís amb un fragment d’un poema seu:

GEGANTS DE PEDRA VIVA

Cimals del nostre terme ! Gegants de pedra viva !

Titans que el pas dels segles el vostre cel abriva

mirant-nos cara a cara: l’”Enclusa” i “el Castell”.

Sou vida i sou guiatge del llibre de la història

forjada de proeses, amb rims d’amor i glòria,

per fills que antany vivien al nostre Taradell.

Després de gaudir de l’impressionant vista ens fem la fotografia del grup de caminadors.

Reculem, per a continuar l’itinerari, fins a trobar una estreta canal que ens obliga a fer una petita desgrimpada d’uns 10 m de desnivell. Potser caldria -com fem amb la farmaciola, el vi, les olives i les “gotes”...- portar sempre, a les sortides, alguna corda -d’uns 15 o 20 m- per a situacions com aquesta, diem.

El camí passa, arran de cingle, per sota mateix de l’Enclusa i baixa fins arribar al coll de la Mansa o Collada del Vilar. Travessem la carretera que va de Taradell a Viladrau (la B-520) per baixar, primer, fins al torrent de la Mansa i pujar, després, fins el Collet del castell (806 m d’altitud) des d’on ja tenim una bona visió del proper objectiu, el castell de Taradell.

El castell de Taradell o de can Boix (nom d’una masia propera) està situat sobre una gran i característica penya (que ens recorda la del castell de “la Popa” de Castellcir) a 803 m d’alçada. Com la majoria de castells te un emplaçament excepcional amb grans vistes sobre el seu entorn. Té restes del segle X de la paret perimetral de la capella de Santa Creu situada dins del recinte, una cisterna -excavada en la darrera restauració, feta entre 1984 i 1989- i una gran torre cilíndrica –que protegia l’entrada- de la qual se’n conserva un bon tros. La resta de muralles, que circumden bona part de la gran penya, es varen refer vers el 1398 i la part del portal el segle XVI, quan hi vivia una família de masovers.

Documentat des de l’any 893 va ser concebut amb funcions de guaita i defensa. Era un castell termenat, és a dir que protegia un gran terme per això calia tenir-lo ben fortificat i conservat, car perdre el castell representava perdre la possessió de tot el seu terme. Per això tenia una família de guardes, els castlans, que inicialment es cognominaven Taradell i després Riudeperes, que havien de cuidar de tenir-lo ben conservat. No obstant cal aclarir que el domini eminent del castell, és a dir, el dret de propietat superior al domini útil dels senyors, estava en mans dels comtes de Barcelona. Fins al segle XII hi ha constància de la presencia de castlans al castell però sembla que aviat renunciaren a fer-hi vida. Hi ha diverses notícies posteriors sobre els castlans fins al 1406 en que es perd el rastre dels posseïdors de la castlania. També hi havia una família o persona que el guardés i hi visqués permanentment, el bada, que en cassos de perill tocava un corn si era de dia o encenia una foguera si era de nit, que es repetia des de torres o guardioles, repartides en punts claus del terme. Aleshores hi acudien tots el homes del terme armats per defensar-lo i, en casos de perill de guerra o d’atacs de senyors veïns, havien de residir-hi dies i nits per torns ja fixats. A partir del segle XVI, aquest castell, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la “Torre de la plaça” (1550) a la vila de Taradell. A causa d’això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Des del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.

Interior del recinte del castell. El mur de la dreta correspon

 a una de les parets de la capella de la Santa Creu

Portal d'accès al recinte del castell amb la base

 de la torre cilíndrica que en protegía l'entrada 

Davant del castell també dalt la penya i en un pla rocós, hi ha diversos elements que ens criden l’atenció: un màstil amb dues banderes, una gran estelada i la bandera negra de combat amb la creu de Santa Eulàlia; un monòlit commemoratiu de l’ onzè centenari del castell (893-1993); la anomenada Creu del castell i una rosa dels vents que permet identificar alguns dels indrets més destacats que es poden veure des d’aquest lloc: el Matagalls, el Tagamanent, Montserrat, el Pedraforca, el Puigmal i el Canigó.

Ens hi estem una bona estona observant les restes, tots aquets elements i el panorama.

Passa un quart de la una del migdia quan decidim continuar el camí, ja de baixada, que ens porta fins a Taradell i al restaurant Nou Montseny on ja tenim la taula parada i ens hi esperen els companys que només han pogut venir a dinar.

Prenem, amb delit, les cerveses i un menú amb uns plats molt ben elaborats, gustosos i generosos. Als postres, l’Elena i en Carles ens donen una molt bona notícia relacionada amb la seva darrera operació i diagnòstic i, per a celebrar-ho, ens conviden a unes ampolles de cava. Certament, pel que respecta a la salut, hem passat una mala temporada... avui, en aquest sentit, ha estat un gran dia: alguns companys han pogut reprendre –com uns xavals- les caminades, molt bones notícies per part d’altres i el desig i la confiança d’una ràpida recuperació d’aquells i aquelles que encara estan en mans de metges... Segur, companys i amics, que serà així. No en tinguem cap dubte.

Tips i cofois ens fem, a la porta del restaurant, la fotografia de tots els qui avui han pogut venir a la sortida.

En Joan Miquel i els seus equips de mesura ens informen que el recorregut de la caminada d’avui ha estat de 12, 3 km, els desnivells acumulats de +/- 352 m i el temps emprat –amb l’esmorzar, pauses, aturades i visites incloses- de 4h 30’.

Recordeu que la propera sortida Xino-Xano –la número 61- serà el proper dijous dia 1 d’octubre. Tindrà cura de la seva organització en Llorenç i, segurament, anirem a un lloc on es puguin “caçar” bolets.

El diumenge 27 S, voteu i voteu el que s’ha de votar... no fotem, que ens hi juguem molt !!!

Una forta abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel, Josep Lluís, Elena I., Enric, Josep Mª i Pep.

Magnífic video de la sortida obra d'en Jaume.- https://youtu.be/jx7mX7G0xPE

11 DE SETEMBRE 2015

DIADA 2015: VIA LLIURE CAP A LA REPUBLICA CATALANA

Que orgullós estic del nostre poble !!!.

La Diada, un cop més, ha estat una jornada extraordinària. La Meridiana –aquesta gran avinguda que molts creien que seriem incapaços d’omplir- era plena a vessar. Els transports públics, especialment la L1, col·lapsats (el nostre grup tingué de sortir, amb feines i treballs de l’estació de plaça de Catalunya i anar a peu fins a la Meridiana/Valencia).... Tots els carrers que portaven cap a la Meridiana –on els balcons, plens d’estelades, també hi participaven- anaven plens de gent: famílies, infants, avis, colles de joves, gent d’arreu del país, nadius o nouvinguts,... tots en un ambient joiós i festiu però, alhora, reivindicatiu convençuts que ara sí -desprès de quatre anys de manifestacions massives- l’anhel de llibertat per a Catalunya és més proper que mai.

En Jaume –el nostre coordinador per aquest acte-  ens havia convocat a una hora concreta i en un punt determinat per acudir plegats a la concentració. Per a molts això resultà impossible, la gentada ens impedí arribar-hi però, tot i així, participarem activament de l’esdeveniment. Adjuntem les fotografies que ho acrediten i uns vídeos que –ja ho sabem, les imatges ho expliquen millor que mil paraules- mostren, en moviment, tot l’esperit i l’ambient que tinguérem l’oportunitat de viure-hi.

Ara cal confiar i treballar per a que les votacions del 27 S –una cosa son les manifestacions i una altra molt més determinant els resultats electorals- expressin clarament i, si pot ser, de forma rotunda aquesta voluntat majoritària.

No ens ho posaran fàcil. Els propers quinze dies, probablement, la fúria del Govern de l’Estat amb tot el seu potencial dialèctic, mediàtic, legal, jurídic, demogràfic, econòmic, etc.; jugades brutes i un cert “neolerrouxisme” –per la dreta i per l’esquerra- cauran sobre nosaltres. No en tinguem cap dubte. Cal tenir-ho en compte.

No diguem blat fins que sigui al sac i ben lligat... Siguem raonablement optimistes però, en la mesura de les nostres possibilitats, treballem, persona a persona, vot a vot, per a que siguin molts i molts els qui ens ajudin a aconseguir-ho.

Sort i una forta abraçada.

Vídeos:

D'en Jaume.-  https://youtu.be/dTA2kPE3GtI

De l' ANC.- https://www.youtube.com/watch?v=4xO5ulXs1do

Selecció d'imatges:



Convocatòria de la 60ena. XX

El Castell del Boix

TARADELL, LA CERCA D'UN CAMPAMENT

AL QUE NO ENS HAN CONVIDAT

El passat dia 2 ens vàrem reunir una versió reduïda del COMECLOG. La raó d’aquest quasi fiasco és perquè em vaig oblidar de que teníem una reunió convocada des de la darrera trobada i no vaig fer un recordatori de la reunió. Només un whatsapp d’última hora em va fer tornar a la realitat post-vacacional.

Vagin per davant les meves excuses més sinceres.

A la reunió vàrem assistir en Llorenç, l’Enric, en Josep Maria i jo.

La propera sortida XX tal com era previst serà el dijous 17 de setembre. Com que tampoc ho havia preparat i per acord anterior em tocava a mi d’organitzar, vàrem quedar que el proper dimarts 8 l’Enric i potser en Josep Maria m’ajudarien a trobar el lloc del campament de Taradell per fer la sortida del 17 relacionada amb aquest mític campament.

Bé doncs el fiasco no es va acabar el dia 2, el dia 8 vàrem sortir els comissionats per trobar el lloc munits de indicis, suposicions, fotografies telèfons espavilats i tauletes amb GPS sense poder trobar amb certesa l'emplaçament del campament.

De tots els possibles llocs del mític campament de Taradell el més probable, encara que no segur, és una finca privada probablement d'un urbanita i per tant encerclada per tanques.

Com que no és de rebut anar a invadir propietats privades, com a alternativa farem la sortida a Taradell amb cotxes, aparcarem al pàrquing municipal i pujarem a  l’Enclusa i al Castell del Boix, i en acabat baixarem a dinar al restaurant Nou Montseny.

L'Enclusa de Taradell

Data.- 17 de setembre del 2015

Tipus d’itinerari.- Recorregut circular de gaire bé 9 quilòmetres, de poca dificultat que parteix des dels 611 metres de Taradell fins els 864 metres de l'Enclusa, són per tant 253 de desnivell, però com que pel camí farem diverses pujades i baixades, ens trobarem amb 348 metres de desnivell acumulat (amunt i avall).

Recorregut.- Visitarem l'ermita de Sant Quirze de Subiradells, romànica del segles XI i molt restaurada. Tot seguit trobarem la Font de Ravató (ideal per esmorzar-hi), el camí no té pèrdua doncs correspon al sender de Taradell (PR-C 42) senyalitzat amb marca groga i blanca que seguirem fins al Castell d'En Boix.
Les marques ens duran fins al collet on podrem veure i admirar les vistes del Montseny, les Guilleries, Tavertet, Rupit, el Far, Cabrera i el Pla d'Aiats. Continuarem per visitar la cuina d'en Rocaguinarda, unes baumes i coves fumades pel foc diuen d'en Perot de Rocaguinarda quan s'hi amagava per allà el 1.610.
Pujarem fins dalt de la carena per veure unes fantàstiques vistes de la plana de Vic, amb Taradell en primer terme i Tona més enllà. Després anirem caranejant fins a trobar L'Enclusa, el punt més alt de la ruta on una gran estelada ens mostra un altre mirador; aquest cop sobre els 360º. Llavors cal recular una mica per trobar el camí de baixada que ens portarà al Castell d'en Boix.
El Castell d'en Boix o de Taradell està situat en una gran roca no és molt gran, però té restes significatives i ben restaurades. A partir d'aquí deixem el sender de Taradell i baixem directes fins l'Avinguda del Montseny de Taradell per dinar.

Dinar.- Ens esperen a dinar a les dues de la tarda a l'esmentat restaurant www.elnoumontseny.com El  preu del menú és de 13 euros(amb begudes –aigua i vi- i cafè inclòs). Les cerveses del ritual són a part.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional, que –si poden venir- en Llorenç, l’Antonio, en Zac i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu portar roba d’abric, guants, “bragues” per al coll, barretines i barrets per al fred. Cremes protectores per a la cara i els llavis i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, en funció dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i “repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos. Per tant, sisplau, confirmeu el més aviat possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per tal de que el coordinador organitzi la logística de transport, els “punts de concentració” a Barcelona i l'hora de trobada (per als qui sortim de Travessera/Llepant serà a les 7h 30’ del matí). El "repartiment" final en els diferents cotxes, l'anirem comunicant directament als assistents per correu electrònic.

Inscripcions.- Tots aquells que voleu confirmar la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 14 de setembre, contestant ("respondre a tots") al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Joan Miquel, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de poder confirmar al restaurant (dimarts al matí) el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.El tema cotxes, ja el tindrem d’haver resolt uns dies abans (anem, doncs, coordinant, aquests propers dies–per correu electrònic o per telèfon-, la logística del transport.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 60ena XXR

Amb totes les incerteses amb que es pot elucubrar el temps atmosfèric a una setmana vista, sembla ser que el dijous 17 és probable que tinguem una jornada de sol.

Cal no oblidar que estem a la tardor i que per tant correspon que el temps sigui molt variable. Això ho veiem en el mapa previst per les agències meteorològiques que ens mostra una situació de pantà baromètric entre un munt de zones de baixes pressions que ens envoltaran, el més fàcil sobre tot per un meteoròleg afeccionat, és dir la veritat: NO SÉ QUE PASSARÀ, però els indicis, la fe en els que saben més, i per descomptat les ganes de que passi em fan dir que:

A la plana de Vic el dijous 17 veurem el sol, la temperatura serà entorn dels 25º, el vent serà molt fluixet o inexistent fins el punt que serà molt difícil establir de quin cantó bufa i que en suma el temps serà força agradable.

Caldrà anar-ho actualitzant.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

Del dilluns 15 de setembre

No s'entreveuen grans variacions al pronòstic anterior, en tot cas, es possible que al hora d'encotxar a Barcelona caigui alguna gota mal comptada, però un cop allà tindrem clarianes. La temperatura anirà des dels 14º al arribar a Taradell fins els 24º a l'hora de dinar. El vent, encara que molt fluix serà principalment de ponent.

Temps agradable, però agafem les capalines per si tot fallés.

J.M.

ACTUALITZACIÓ

Del dimecres 16 de setembre a les 22:00

Definitivament demà gaudirem del sol. El vent però serà protagonista. Efectivament de ponent tal com havíem pronosticat, però més fort. Sembla ser que arribarà en algun moment fins força 4. Però no serà emprenyador.

J.M. 

Via Lliure 11 Setembre 2015

VIA LLIURE A LA REPÚBLICA CATALANA

El proper Onze de Setembre, l'avinguda Meridiana de Barcelona es convertirà en el "carrer major de la República Catalana". Milers de catalans omplirem de colors els 135 trams –tants com escons hi ha al Parlament-, que serviran per traslladar fins a la cambra catalana els 10 eixos de la República Catalana.

A la manifestació del 2012 ja vam ser més d’un milió de persones les que ens vàrem manifestar reivindicant el dret a decidir. Les xifres de participants han anat augmentant des d’aleshores. La cadena humana del 2013 va fer la volta al món per l’espectacular complexitat que tenia, i la V de l’any passat també va superar les expectatives, ja que, segons la Guàrdia Urbana, hi vàrem participar 1,8 milions de persones. Aquest any, amb la Via Lliure, 'Ara És l’Hora' es busca un nou impacte a ulls mundials i batre un nou rècord d’assistents.

La mobilització començarà a les 17.14 amb una multitud de color blanc. Tots els participants tindrem un punter del color de l'eix al qual pertanyem, mentre que un altre de gegant recorrerà la Meridiana per un carril central enmig de la multitud. La gent alçarà els seus punters per crear una onada de colors fins al Parlament, en un recorregut de 5,2 quilòmetres des del Parc de la Ciutadella fins al carrer Rosselló Porcel. 

Nosaltres, els de la colla Xino-Xano, hem quedat d'anar-hi i -ens hem inscrit-  al tram 78 de la Via. En transport públic tenim la sortida de Metro del "Clot" (L1 i L2), a la boca d'accés de Meridiana amb València.

Ja anirem quedant pels mitjans habituals (correu, telèfon i whatsapp). En Jaume, el coordinador d'aquesta acció, ens suggereix quedar a les 16h a la sortida del Metro que hem esmentat. Convé que tots/es hi anem -preferentment- amb samarretes de color blanc i el "punter" de color lila que trobarem dins del pack (els qui hagin comprat el que ha posat a la venda l'ANC). Si no teniu el "punter" us els donaran els voluntaris que trobareu al lloc de trobada.

Una forta abraçada i, fins aleshores, gaudiu de les vacances.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA DIADA

Els mapes que he consultat indiquen que a la hora de la "mani" s'obrirà una escletxa en la nuvolositat general i lluirà tímidament el sol.

LA METEO TAMBÉ ÉS INDEPE

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

Crònica de la 59ena Xino Xano

CLOENDA DEL CURS 2014-2015 

O LA CRÒNICA DE UNA XINO XANO POC CAMINADA  

Sabíem que aquesta seria una XINO-XANO diferent, -era la 59-, i no pel número, i va complir totes les expectatives… i més. Aquest cop la  va organitzar en Joan Miquel, que lluïa de territori (Llançà) i de gastronomia (Can Quim), i se li va demanar que ho demostrés. Era també la cloenda dels curs 2014-15 i especialment l’homenatge als tripulants dels Cirrus, (Carles-Charly Pérez, Carles Bach i Ramón Aregall) que com tots sabeu havien tornat victoriosos, feia pocs dies, de la seva expedició a Ítaca.

La calor havia aconsellat caminar poc, 3 quilòmetres d’anar i tornar, per no escalfar-nos  gaire el cap, que ja prou ho fem sense sortir de casa, prendre un banyet a la platja i desprès la birreta i  una bona paella, però tot va anar canviant.

Un dies abans vàrem conèixer que en Pep i la Maribel queien  de la convocatòria per qüestions familiars, que la Ma. Glòria sortia d’una intervenció d’apendicitis aguda, que en José Luis seguia  amb els coneguts problemes de salut, i que  la Maria Rosa havia tingut un pinçament de menisc.

A tot això hi havia de sumar les baixes de l’Enric i la Carme (a la que desitgem una ràpida i bona recuperació), i les d’en  Josep Fitó, José Surdé, Antonio Terrones, Gemma Cots, etc.

Però tot això no es res, quan es té ganes de gaudir de la companyia d’amics, com així va ésser. Bé, anem a la crònica. Abans em perdonareu la falta de pràctica, ja que es la primera que faig i no em puc comparar amb les que fan els cronistes oficials, en Joan Miquel, en Pep, en Carles-Charly o en Joan.

L’objectiu era Llançà, municipi de la Costa Brava, ciutat pubilla de la sardana, que es coneix que va estar habitat des de temps prehistòrics. Es un poble preciós, amb uns 5000 habitants i molts més ara a l’estiu i amb unes platges i banyistes meravelloses.

El primer canvi va venir en que cap membre de la colla va anar en tren, i això va estar d’agrair perquè vàrem arribar tots puntuals i bens frescos. El punt de trobada, en lloc de l’estació de tren, va estar l’estació de benzina, una mica menys romàntic però més pràctic.

Desprès d’aparcar gratuïtament tots els cotxes, gracies al guia oficial, vam fer la caminada del dia, uns 50 o 100 metres, (dificultat + - 0 metres) fins a la terrassa d’un bar on es va aplegar tota la colla (20 persones). No van faltar les canyes  i el bon rotllo.

Els que portàvem el vestit de bany o el bikini posat,  se’ns van tornar els ulls melancòlics  de veure com els víkings i les valquíries  d’aquelles platges es remullaven els cossos en aquella piscina que era el mar.  Un altra dia serà ! .

A l’hora prevista vam tornar a fer una altra caminada fins el Restaurant on en dues taules grans i sota paraigües de platja hawaiana, vam gaudir d’un bon dinar i be de preu.

Només vam trobar a faltar la paella de la que el Joan Miquel i en Joan en deien meravelles i que va ésser uns dels “leit motiv” d’aquesta escapada. 

El cert es que entre les dues taules hi havien bastants especialistes en la matèria, que haurien estat molt exigents, potser massa,   i que la seva opinió hagués enterbolit el sentiment generalitzat de que havíem menjar força bé. 

No descartem, donat la quantitat d’especialistes en paelles, de fer-vos un dia demostracions que, segur, trencarien esquemes gastronòmics.

En  Joan Miquel i la Ma. Glòria   van oferir casa seva, per fer més íntimament l’homenatge als homes de la mar. 

A la seva terrassa vam gaudir de cava ben fresc, galetes i d’una complerta projecció de fotos i música del viatge a Ítaca, preparat pel Carles Bachs, amb la infraestructura mediàtica del nostres cicerones, que van regalar als navegants dues banderes per que el vaixell les porti es futures expedicions. 

Una era la que exigeix la legalitat vigent, figurant explícitament   aquest extrem per que no hi hagi dubtes. L’altra es la que, esperem, sigui la que exigeixi, dins de molt pocs mesos, la legalitat vigent a Catalunya.

Un regal molt pràctic, que va fer molta il·lusió  als navegants, als futurs navegants i a tots el presents i segurament també als absents.  Amen !.

 L’homenatge de tots es va ampliar als que no van poder anar-hi per qüestions de salut però que van estar en cos i ànima diàriament amb les navegants.

Sobre quarts de set de la tarda, i desprès de desitjos d’unes estupendes vacances i de millora de salut de tots, vam donar por finalitzada la escapada.

Bé fins aquí la crònica de la 59e Xino-Xano i cloenda del curs. Encara que tots ho heu fet molt be, espero i desitjo que ens tornem a trobar al setembre.

Bon estiu. Salut.

Jaume Llobera

Noticiari Documental del Os Gris (NODOG)

Fotos: Montserrat Baig i Joan Miquel Cortés
Vídeo: Llobera Filmets 

Convocatòria de la 59ena Xino xano.

Ja vàreu llegir en la crònica de la passada xino xano que fruit de la calor que ens va fer, es va decidir en la sobretaula que la sortida del juliol hauria de ser de poc caminar, i que per parlar massa em va tocar d’organitzar-la a mi.

Tot va venir de que la paella que ens van preparar a ca la Consol, que estava boníssima, un servidor es va passar de llest, i tot reconeixent que era molt bona, va opinar que el Joan Simarro i jo teníem el llistó molt alt. Opinió que es recolza en el fet que tots dos ens hem acostumat a la gastronomia que es gasta en el nostre poble d’adopció, Llançà.

Llavors l’assemblea xinoxanera va dir: “Ah si espavil·lat!!, doncs ara ja estàs muntant-te una xino xano gastronòmica a Llançà, que estàs trigant massa.”

Ja és sabut que el peix mor per la boca, i com que sóc un bocas, doncs... això. I mira que amb les dificultats que tinc per parlar de manera intel·ligible hauria d’haver après a callar!!!

Bé. Punt.

La LIXena Xinoxano i cloenda del curs.

Seguint en la tradició de cercar excuses per trobar-nos al voltant de una taula, la Cinquanta novena sortida XX es consagra a la cloenda del curs 2014 – 2015 i també a la celebració del èxit del raid marítim Mataró - Ítaca i tornar (www.amilmilles.blogspot.com). Però aquesta vegada ens deixarem de subterfugis i reconeixem que el nostre gaudi és aplegar-nos, sense més.

Data.- Divendres 10 de juliol

Itinerari.- Serà el divendres en comptes del dijous 2 per donar temps a que els navegants hagin tornat. Anirem a Llançà, caminarem tot just el quilòmetre que separa l’estació del tren i el port de Llançà, passant pel nucli de la Vil·la. Per fer-nos passar la calor de la caminada, qui vulgui es podrà banyar a la platja del port, però en tot cas farem unes canyes al “Pacu-pacu”.

Dificultat.- El recorregut voreja la carretera i s’ubica al nivell del mar, la distància total d’anar i tornar serà de 3 quilòmetres i mig, el desnivell s’estima en +10 m i -10 m. La dificultat per tant és baixa.

Dinar.- Un cop assecats els banyadors i remullades les goles, anirem a dinar a “Can Quim” (www.restaurantcanquim.cat), restaurant de referència d’en Joan Simarro i meu, a on ens tindran parada taula per les dues de la tarda i on podrem brindar per la fita aconseguida per la tripulació del Cirrus. El preu del menú és de 19,- €

Equip necessari.- No cal portar botes ni bastons, però si barrets o gorres i sobretot crema protectora, preferiblement de factor 50. Es poden portar entrepans, però segurament ens els haurem de cruspir al tren, o potser abans de pujar.

Lloc i hora de trobada.- Ens proposem fer el viatge amb tren de Mitja Distància de la línia R-11 que prendrem a l’estació de Sants que és origen de la línia, per poder anar tots junts en el vagó. El tren surt de Sants a les 10:16 ens trobarem doncs a tres quarts de deu (9:45) al vestíbul de l’estació davant de les guixetes de rodalies.

Pressupost.- El pressupost per persona és com segueix:

19,-  € del Menu

 2,-  € de la cervesa (+ -)

18,96 € del tren si porteu la targeta de Renfe (si nó 31.6)

39,96 € (Cal que demaneu anar a Llançà en MD i tornar en rodalies)

Per aquells que vulguin anar en cotxe, cosa que no recomanem per allò de poder petar la xerrada, us faré unes consideracions.

En tren de Mitja Distància es triguen 2 hores i cinc minuts

En cotxe haureu de comptar:

25,72 € de l’autopista i

33.28 € de benzina

59,-- € A repartir entre els que viatgin en el cotxe.

En el cotxe es triga 1 hora i mitja (anant bé)

També us podeu estalviar l’autopista, però llavors es triguen dues hores i mitja (t’hi posis com t’hi posis).

Inscripcions.- Tot els que esteu interessats us demanem que contesteu al correu en el que es convocarà a la sortida, o bé truqueu a Joan Miquel que soc el que la coordina. La data límit d’inscripció és dilluns 6 de juliol.

Hora de tornada,- Pretenem prendre el tren que surt de Llançà a les 17:42 i que arriba a Barcelona Sants a les 20:09. Com veureu la tornada dura més perquè para a totes les estacions. I és que a la tarda no hi ha més que un MD però molt tard a la nit.