CRÒNICA DE "LA PAELLA" 2016

UNA ESTIUENCA JORNADA, PLENA DE NOMBROSES “G” (GERRES de cervesa, GANA, GERMANOR, GOIG, GASTRONOMIA, GOLAFRERIA, GARLAR, GRESCA, GAUDIR, GRATITUD, …) A SANT POL DE MAR

Tot i que en alguns barris de Barcelona ha fet algun xàfec matiner, al llarg del recorregut en tren o en vehicle fins a Sant Pol i un cop allà, el sol ha lluït convidant a la gent a torrar-se damunt la sorra i als més valents (l’aigua encara és freda) a banyar-se a les platges del Maresme. 

Les aproximacions fins al lloc del ja tradicional àpat d’estiu han estat, en funció dels diferents compromisos (feina, guàrdies o cangurs de nets,...) o desitjos i necessitats personals, diversa: majoritàriament –el 58 %- hem fet el viatge en tren i la resta –el 42 %- en cotxes i una “amoto”.

Al cas és que, seguint les recomanacions de l’organitzador tothom ha sigut molt puntual, tots excepte els qui, com a necessaris cotitzants a la Seguretat Social, tenien de treballar fins a darrera hora del matí... aquests tenien una ben merescuda dispensa. Els pensionistes, que de moment anem cobrant, els ho agraïm de tot cor.

Parlant dels viatges d’anada i de la puntualitat, cal reconèixer també el mèrit d’un dels comensals (o, potser, comensala) que, tot i equivocar-se d’estació i de tren, ha arribat al restaurant fins i tot una mica abans de l’hora convinguda. És el que diem sempre, una de les màximes de la colla: “nosaltres no ens perdem mai...” (el que, habitualment, es perd és el camí, els senyals indicadors o el tren...). Complementem aquesta sentència amb l’afirmació de que “només està perdut aquell que no sap on és...” si, amb la marrada, no hem sortit de la zona o del país, tranquils... sabem on som !!. Cal conservar la calma i amb una mica de sort i, sovint, amb l’ajut de l’atzar o de les forces divines, sempre –fins i tot, algun cop, fent drecera-  hem retrobat la ruta o, tot i que això és una mica més difícil, el mitjà de transport perdut. 

Aquesta és la nostra provada experiència i la que, segur, li ha funcionat al company (o, potser, companya) que en aquesta ocasió s’ha “despistat”.

A 1/4 de tres, sense seguir cap toc de corneta, els qui hem acudit a la cita en tren i els maresmencs hem anat okupant les dues taules (per a 12 comensals cadascuna) que ja tenim parades en un bon lloc del menjador. En Enric i la Carme, punyeters i molt puntuals, ja hi son asseguts.  Gairebé a continuació, tots a l’hora establerta, s’hi va afegint la resta.

   

Seguint alguna oportuna ordre del líder dels okupes han aparegut  (exactament dues per taula) unes gran gerres –d’aquelles de més d’un litre- ben plenes de fresca cervesa i les corresponents copes. Durant uns segons s’ha fet el silenci, només trencat amb algun: glup, glup... ahhh, ahhh.... umm, umm... més, més...

Ens han dut les cartes (no les de jugar..., les del menú) i hem començat a llegir i triar. Els més experts i assidus al restaurant, ja ho tenen clar i decidit; els de l’“un dia és un dia”, aprofitem l’ocasió per a demanar tot allò que les respectives parelles o el “maleït” metge ens tenen prohibit i la majoria, trien, canvien, pregunten al del costat: “tu que has demanat ?..., tornen a triar,canvien de nou i, finalment, decideixen. 

Un dels “desbordats” cambrers (avui, el bon temps o potser l’hora, fa que el restaurant sigui ple i amb una cua de gent esperant...) marxa, cap a la cuina, amb les comandes. 

Comencen a fer saliveres i a encanyonar les goles, obrint el camí amb algun traguet més de cervesa, fins que comencen a servir-nos el dinar. “Us heu deixat el pa...!!” reclamen neguitosos, els qui tenen quelcom a sucar, a un dels atrafegats cambrers.

Pel que al cronista li ha semblat, han triomfat –entre els primers plats- les cloïsses, les navalles o canyuts, les gambes, els calamars, alguna amanida i juraria (o així m’ho ha semblat sentir) que algú ha demanat un plat de verdura... És així o la cervesa m’ha jugat una mala passada... ? (Podeu fer servir, per aclarir-ho, l’apartat “Comentaris”...)

Als segons plats, si que de manera gairebé unànime, hom a fet honor a la principal raó de la trobada: “la paella” de la casa. Tot i que ens ha semblat veure algun “dissident ” (no racista) que ha demanat un arròs negre o algun altre (que potser els darrers dies s’ha saturat d’arròs...) que ha triat un plat de peix, especialitat de la casa. Tothom coincideix que, al Banys Lluís, tenen “la mà trencada” fent les paelles de peix (i les d’arròs negre, també): sempre al seu punt, generoses i molt gustoses.

Ens serveixen les postres i els cafès (o els tallats, herbes i cigalons...) i el compte. Agraïm al personal de la casa la seva hospitalitat i sortim a fora a fer-nos la fotografia de grup per tal d’immortalitzar la trobada. El lloc triat, després de que el fotògraf oficial descarti diferents propostes, ha estat a la mateixa entrada del restaurant al peu d’unes florides i multicolors buguenvíl•lies.

L'organitzador de la trobada

Agraïm a l’organitzador de la trobada la bona feina i ens acomiadem d’alguns dels qui tenen més pressa per a retornar a les seves obligacions o be –com que ja son a mig camí- marxen, de cap de setmana, als seus respectius “castells”. La resta acordem fer una passejada, fins a dins del poble de Sant Pol, per ajudar a pair el dinar. El coordinador de la jornada, bon coneixedor de la zona, fa de guia. Passem pel carrer Nou, per davant del “Restaurant Sant Pol” de la Carme Ruscalleda, però com que ja anem tips..., avui, només ens el mirem per fora. En Josep Mª ens porta a un carrer amb un nom històric –Consolat de Mar- on hi ha un local, també del tot recomanable: el cafè “El Centre”. Travessem la gran sala, d’aspecte senyorial i plena de bonics i curiosos detalls, en un racó de la qual un grup de vilatans hi està fent la partida, fins a la terrassa enlairada que dona a la via del ferrocarril i a la platja. Tot i ser “el cafè”, potser per allò de poder fer el rotet..., la majoria demanem aigües tòniques. Asseguts a la fresca, fent “sordina” als gasos estomacals que desvergonyits i descarats, inevitablement, volen sortir... i airejats –tot i que no hi entenc de vents- per la marinada, continuem les animades converses. 

Detall del cafè "El Centre"

Detall de la terrassa del cafè "El Centre"

S’acosta l’hora de retornar, amb el tren, “cada ovella al seu corral” però, camí de l’estació, -com que les botigues ja han obert- decidim anar fins al xamfrà dels carrers de Tobella amb el Nou on hi ha el “Forn Grimal” per a comprar-hi pa i, especialment, coca (de forner).

Dalt del tren –parlo del grup que hem retornat en aquest mitjà de transport- les converses, la gresca i les rialles continuen: anècdotes i “batalletes” de la “mili”..., valoració dels darrers viatges i sortides..., on anirem a la propera xino-xano..., com s’ho farà el company (o, potser, companya) “despistat” per a passar el control de sortides a l’estació d’arribada (després de les peripècies del viatge d’anada -al validar el bitllet li ha sortit: “títol exhaurit”-), parlem dels nets, de com –amb el pas dels anys- anem encongint d’alçada i augmentant (ho sabíeu ?) el número de peu ..., de coses serioses i d’altres que no ho son tant, fins que arribem al nostre destí i al final de la trobada.

Aclareixo, per a tranquil•litat del personal, que el company (o, potser, companya) “despistat” ha pogut sortir del recinte de l’estació sense novetat (passant el “torniquet” de control enganxat –o, potser, enganxada-, com fan alguns “espavilats”, al company de davant). Ja ho veieu, ens en sortim gairebé de totes...

A aquesta trobada estiuenca hi hem acudit 24 companys/es. Tot un èxit.

Fins a la propera Xino-Xano que, podem avançar, serà cultural: al Castell-Monestir d’Escornalbou i a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp amb dinar (de menú) en aquest darrer lloc. Recordeu que aquesta excursió és el proper dijous dia 7 de juliol. Ho anunciarem al Blog i farem la crida per correu electrònic.

Fins llavors, si és que no ens veiem abans, una abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel i Jaume.

Crònica de la seixanta novena Xino Xano

Un viatge ecològic entre Can Rosal i Sant Quirze de Pedret amb bitllet d’anada i tornada

Aquesta vegada, extremadament puntuals, ens trobem a Cal Josep Maria i Can Llorenç, és a dir, a la cantonada de Travessera de Gràcia i Lepant a dos quarts de vuit.

A l’hora prevista estem quasi tots els expedicionaris barcelonins. Trobem a faltar la Isabel, en Llorenç ens informa que finalment no ha pogut aplegar-se a nosaltres perquè una guàrdia de nets imprevista li ho ha impedit. És el que té encarregar-se de nets. Isabel, brindarem per tu per recordar el teu sacrifici.

A les 07:32 arrenquen els cotxes. Obre la marxa en Pep Arisa que porta de copilot a en Josep Maria i com a tripulants de cabina la Conxita i la Montse. El Nissan nou pilotat pel Joan Simarro amb en Llorenç i jo com a càrrega protegeixen la zaga.

Se sap que en Josep Maria és el navegant perquè fidel al seu costum encamina la comitiva pel davant del Nou Hospital de Sant Pau per anar a trobar la Meridiana a l’alçada del Pont del Dragó. Bé,  també perquè acte seguit prenem l’autopista de peatge. (Els que juguen al Golf ja ho fan això).

A l’alçada del peatge de Montserrat i aprofitant l’avantatge de portar el “TeleTac” En Joan passa a ocupar la primera posició, lloc que mantindrà fins arribar a la sortida 92 (Can Rosal), moment en que cedeix el pas a en Pep que ens obsequia amb una volta turística a la antiga Colònia Rosal i un 360º a la rotonda d’entrada al poble. En honor a la veritat cal dir que amb aquesta minsa marrada vàrem acomplir amb el cup d’errades tradicional.

El component expedicionari Maresmenc, en Lirola, l’Elena i en Surdé que havien arribat amb el cotxe d’aquest últim, ja ens esperaven i van ser atònits espectadors de la nostra circumval·lació de la rotonda.

Després de les salutacions de rigor i de una assemblea exprés (per sort ningú era de la CUP) decidim de prendre l’esmorzar en la terrassa del Bar Restaurant “Sol i Cel”, el mateix que ens servirà el dinar. En aquesta ocasió no vàrem beure l’aigua de la muntanya sinó unes cerveses ben servides pel Llorenç que va haver de fer de cambrer per una invasió sobtada de Iaios (més grans que nosaltres) d’una excursió amb el seu corresponent autocar.
L’esmorzada urbana no va ser impediment perquè sortissin les olives de colors ni que, Oh meravella! La Montse ens oferís el seu ja tradicional pastís. Boníssim, us ho juro! I per a què tingui els efectes que convingui, sota signo aquesta crònica.

Sé que algú pot pensar que és per fer “la pilota” que ho dic això, però qui ho digui serà perquè no va veure que jo vaig repetir fins a sis vegades. I no varen ser més, per por a deixar sense als altres.

Després d’esmorzar començàrem el passeig pel traçat del antic tren de via estreta que en el temps de les colònies tèxtils les enllaçava amb el cap i casal, que ja era un autèntic centre logístic (tot i que llavors no en deien així). El tren circulava a la vora del Llobregat, al costat del riu van arribar a haver-hi fins a trenta quatre colònies tèxtils des de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló fins a la Colònia del Carme a Cercs.

El antic tram de tren avui convertit en via verda, que vàrem caminar el passat dijous és el que va de Olvan a Guardiola de Berguedà. Es va inaugurar el 1904 i va estar en servei fins el 1972. És a dir, que quan vàrem fer el mític campament d’estiu de Castellar de n’Hug encara ens va fer servei.

El recorregut presenta un suau pendent com corresponia als trens de l’època i transcorre quasi paral·lel al riu en mig de frondosos boscos que proporcionen la necessària obaga pel gaudi de la passejada.

Aquesta via verda, deslliurada dels antics fums i protegida dels vehicles a motor per una tanca que només permet el pas als agents forestals, s’ha convertit en un reducte ecològic no només per això sinó també per la instal·lació lumínica de “leds” que reben la seva energia de un muntatge de plaques solars en un dels tres túnels del recorregut.

Tots sabem que la distància de una caminada és sempre subjectiva, depèn sobre tot de si es puja o es baixa, però en el cas que ens ocupa també depèn del rètol d’inici, perquè des de Can Rosal ens diu que hi ha 5,6 quilòmetres i en canvi des de Sant Quirze diu 6,4 quilòmetres. Jo crec que és per animar als que pugen.

Al arribar al pont gòtic que permet enfilar-se a Sant Quirze de Pedret ens estaven esperant l’Enric i la Carme que havien vingut des de Sant Cugat amb el seu Land Rover. 

Llavors amb els expedicionaris al complet iniciem “l’ascensió” a l’església de Sant Quirze de Pedret. La pujada és curta i no es pot considerar dificultosa, però després del passeig que veníem de fer qualsevol pendent cansa. Hi ha dues vies, la directíssima i per la cara nord amb algun esglaó que altre i la rampa pels cotxes per la cara sud una mica més llarga. 

La majoria vàrem pujar per la directa tres ho van fer per la rampa i un, el més llest de tots va anar a buscar la guia que ens havia d’ensenyar l’església i va pujar en cotxe amb ella.

La visita a Sant Quirze de Pedret va estar interesantíssima. 

La guia sobradament informada, ens va transportar a l’època de la seva construcció, o potser hauria de dir a les seves èpoques perquè sembla ser que és esmentada per primer cop al any 983. Tanmateix, sembla que els estudiosos ja estan d’acord en que hi ha dues etapes de construcció, una pre-romànica del segle X i unes modificacions romàniques del segle XII. L’església en el seu aspecte actual va ser restaurada en els anys seixanta.

Al seu interior hi ha un vestigi dels frescos originals, una reconstrucció d’altres pintures de les quals els originals es guarden al Museu Nacional de Catalunya
















i una imitació en els vius colors de la època que permet jugar amb la llum per imaginar-se com ho devien veure la gent llavors.

Acabada la visita que va durar més d’una hora, el descens es va fer per la rampa per a no castigar excessivament els nostres turmells i davant del pont gòtic posàrem per la foto de grup.

A continuació vàrem començar el retorn i com que aquest cronista ja li apremiava la gana, es va constituir en la llebre del grup, estratègia que va donar fruit ja que aconseguí el triomf de l’etapa en 63 minuts traient només 5 d’avantatge al primer grup de seguidors i mitja hora a la resta del pilot. O sigui, tot el grup va baixar en una hora i mitja, el que equival a uns 4 quilòmetres per hora en front dels 2,5 que és la nostra marxa habitual. Com diuen els ciclistes la baixada va ser “a tomba oberta”.

Però va valdre la pena, cerveses per tothom mentre esperàvem que ens preparessin la taula ja reservada.

En els restaurants de menú encara que hagis reservat taula, cal sempre esperar que acabi el primer torn.

En total la caminada va ser de 12 quilòmetres i 150 metres, el temps total inclosa la visita, 4 hores i quart. Caminant, aproximadament 2 h menys 5 minuts per pujar i 1 h i mitja per baixar.

I el menú molt bé.

Joan Miquel Cortés i Carreras
(Us cal el DNI per la declaració jurada que he fet abans?)

Fotos: Elena, Pep, Enric i Joan Miquel

LA CONTRA

Avui me vist obligat per les circumstancies a escriure la crònica. No em venia gens de gust, perquè fa temps que havia renunciat a competir amb la precisió, la floritura i la mestria de qui ens té tant ben acostumats, però sobre tot per les circumstàncies que han propiciat que ho fes. Avui aquesta contra més que una contraportada és una creu. La creu de la cara que va ser la nostra joiosa sortida del passat dijous.

La mare de la Maribel va morir aquest diumenge després de una llarga malaltia. Desitgem que descansi en pau.

Com podeu comprendre, en Pep Arisa no estava en les millors condicions per escriure una alegre crònica tal com és habitual en ell i és per això que he pres el relleu. Espero que sigueu indulgents i teniu em compte les meves limitacions a l’hora de transcriure el poc que recordava de la sortida.

J.M.C.

CRIDA A "LA PAELLA" 2016

Una de les paelles de l'any passat...

CRIDA A “LA PAELLA” D’ESTIU 2016

En un dels darrers “vermuts de barri” (qualsevol excusa és bona per a convocar-ne un ...), en Josep Mª proposà repetir –abans de Sant Joan data en que el restaurant Banys Lluís obre la temporada de banys i elimina, durant els mesos de platja, el menú de migdia- la trobada de la nostra colla al voltant d’una “paella”.

Els Banys Lluís és un històric restaurant, situat a ran de mar en plena platja del Morer de Sant Pol, on ja hi hem efectuat (molt be) diverses trobades i àpats. 

Ràpidament triàrem una data i acordàrem fer la crida per que tothom, amb temps, pogués reservar (si hom vol, clar) aquest dia per afegir-se a la trobada.

Hem triat un dia “feiner” (tot i que, per a molts i moltes de nosaltres –sinó tenim metges o “cangur” amb els nets-, gairebé tots els dies son “festius”) per aprofitar el preu (15 euros) del “menú diari” al restaurant. 

Foto històrica dels Banys Lluís amb el "quiosc" per atendre els banyistes.
Segurament és dels anys 60 del segle passat

Data.-  Divendres 17 de juny del 2016.

Hora.-  Les 14h 30’ per a donar temps, als qui treballen pel matí, d’arribar a la Platja del Morer de Sant Pol de Mar.

Menjador dels Banys Lluís a la Platja del Morer de Sant Pol

Lloc.- Banys Lluís, Av. Doctor Furest s/n (Platja el Morer) tel. 937 600 697 SANT POL DE MAR http://www.banyslluis.cat/ca.

Pressupost.-  Tal i com ja vàrem fer l’any passat, proposem fer el dinar a base d’un primer plat a triar del menú (amanida, navalles, cloïsses, verdures a la brasa, peixet fregit,...) i de segon, la paella de peix “de la casa” que te un petit suplement sobre el preu del menú però, ja ho sabeu, val molt la pena. Si algú no vol “paella”, evidentment pot triar qualsevol altre plat que li vingui més de gust... faltaria més !!!. El preu que estimem, per l’experiència de l’any passat, amb cerveses “a la recepció”, primer plat, “paelles” de peix o d’arròs negre, vi, aigua, postres i cafè (amb l’IVA inclòs) és d’ entre 22 i 25 euros per persona.

Imatge d'una de les "paelles de peix" de l'any passat

I una de les d'"arròs negre"

Desplaçament fins a Sant Pol de Mar.- Una de les avantatges que te anar a dinar als Banys Lluís és que s’hi pot anar i tornar en tren. Aquesta serà l’opció que, ben segur, triarem la majoria. Agafar les Rodalies Renfe de la línia R1 amb trens des de les estacions de Sants, Plaça de Catalunya, Arc del Triomf i Clot-Aragó, pràcticament cada 20’. El temps del recorregut, des de Barcelona fins a Sant Pol, és d’aproximadament 1 hora. Penseu a utilitzar la Tarjeta Daurada de RENFE pel descompte. Evidentment, qui ho desitgi o li vagi més be pot anar-hi en cotxe mirant d’aparcar a la Nacional II, passat Sant Pol en direcció a Girona, a l’alçada del restaurant.

Inscripcions.- Aquell/es que no us ho vulgueu perdre podeu confirmar la vostra assistència, contestant al correu de la CRIDA  A “LA PAELLA” o contactant amb en Josep Mª que és l’organitzador de la trobada, fins el vespre de dilluns dia 13 de juny, per a poder confirmar al restaurant els qui finalment serem. 

CRIDA A LA 69ena SORTIDA XINO-XANO

Pont gòtic de Pedret

PER LA VIA VERDA DEL LLOBREGAT: DE CAL ROSAL AL PONT I L’ESGLESIA DE SANT QUIRZE DE PEDRET

Data.- Dijous 2 de juny del 2016.

Tipus d’itinerari.- Plàcid itinerari per la Via Verda del Llobregat entre la Colònia Rosal fins, gairebé el peu de la presa de l'embassament de la Baells. La ruta discorre pel traçat del "carrilet", antic ferrocarril de via estreta de finals del segle XIX, que transportava persones i mercaderies des de Barcelona-Manresa fins Guardiola de Berguedà resseguint el curs del riu Llobregat. L'antiga fàbrica de la Colònia Rosal i el Canal Industrial de Berga testimonien l'intens aprofitament que el Berguedà ha fet del Llobregat des de l'antiguitat fins als nostres dies. L' itinerari permet contemplar també un magnífic entorn natural, amb extensos boscos de pins, una frondosa vegetació de ribera i dues joies de l'arquitectura medieval catalana: el pont gòtic i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret.

Sant Quirze de Pedret

Recorregut i dificultat.- Accedirem al punt de partida, Cal (l'antiga Colònia) Rosal, per l'autovia C-16 en direcció a Berga  i, poc abans d’arribar a aquesta ciutat, agafarem la sortida que indica Cal Rosal. Un cop en aquest lloc, creuat el pont de l'entrada, girarem a la dreta pel carrer de Sant Lluís i, de nou per la dreta, agafarem una carretera que -passant per sota de la que veniem- porta, en pocs metres, a una esplanada, on estacionarem els cotxes. 

0,00 km (487 m d'alt). Iniciarem l'itinerari a peu prenent la pista de terra, l'antic pas del carrilet, que es dirigeix cap al N vorejant el riu Llobregat pel seu marge dret. Més endavant, passarem pel costat d'antics habitatges abandonats dels treballadors de la Colònia Rosal. A l'altra banda del riu, se'n veuen més, alguns d'ells habitats, així com també l'església i la fàbrica tèxtil, que va arribar a tenir 2000 treballadors als anys seixanta de la passada centúria repartits entre les seccions de filatura, teixit, tint i acabats. Coneguda pels berguedans com a la Fàbrica del Riu, va romandre oberta entre els anys 1858 i 1991 i acollí una de les colònies tèxtils més grans, pròsperes i emblemàtiques del país. 

Més enllà observarem a l'esquerra (O), també a l'altra banda del riu, l'antic Canal Industrial de Berga. Aquesta conducció, construïda entre 1885 i 1900, subministrava energia a d'altres colònies tèxtils instal•lades al llarg del curs descendent del Llobregat, que al segle XIX fou considerat el riu més productiu del món per l'intens aprofitament industrial que se'n feia. Actualment encara proveeix d'electricitat la fàbrica tèxtil del Canal de Berga, la de les Llums i la de Carburos Metálicos. 

Deixarem una pista a la dreta amb el pas barrat i  continuarem avançant vora el riu. Deixem enrere, a l'altre cantó del riu, la fàbrica abans esmentada de Carburos Metálicos. Seguirem per un tram ombrívol i emboscat fins a travessar un túnel de l'antic carrilet (2,53 km, 513 m), ferrocarril que va estar en funcionament entre 1860 i 1973. Es tractava d'un petit tren remolcat per una locomotora de vapor de velocitat reduïda -no passava dels 30 km per hora- nascut per satisfer l'intens tràfic comercial de la indústria minera de la comarca a la segona meitat del segle XIX. 

2,88 km (513 m). Després d'un curt tram a l'aire lliure, entrarem a un altre túnel, el més extens dels tres que creuarem (actualment tenen enllumenat elèctric però -si es vol- és pot dur una lot o un frontal). Continuarem endavant per un tram molt boscós i humit, creuarem un petit pont dissimulat per la vegetació i  deixarem a mà dreta un altre camí amb el pas barrat. Travessarem el Llobregat per l'antic pont del carrilet, aquest més llarg i ben visible, i tot seguit passarem per l'últim túnel de l'itinerari. A l'entrada es troba la font dels Pescadors (3,77 km, 521 m).

En sortir del túnel, prosseguirem ara per la riba esquerra del Llobregat. Deixarem a mà esquerra una pista que remunta i s'endinsa al bosc i continuarem tot recte planejant pel costat del riu. Des d’aquest lloc es tenen bones vistes, al N, dels Rasos de Peguera i la serra de la Figuerassa. Després de deixar un altre trencall a la dreta, que fa cap a una esplanada vora el riu, i de  passar pel costat d'un refugi de pescadors, arribarem al pont gòtic de Pedret. 

4,92 km (528 m). Pont de Pedret. Amb cinc esvelts arcs és obra dels segles XII i XIII, molt ben conservat. Cal travessar-lo, ara i de tornada, i seguir per la pista cimentada del davant fins a l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret. Són 0,65 km i 60 m de desnivell que s'afegeixen a la ruta. El temple, originari del segle IX, ha estat molt modificat al llarg dels segles. L'aspecte actual, fruit de diferents restauracions del segle passat, és força fidel a l'església existent als segles XII i XIII, quan ja comptava amb elements característics del romànic. Des de Pedret, es tenen unes amplíssimes vistes dels Rasos de Peguera, Queralt, la Figuerassa i les serres de Picancel, de Montsent i el Catllaràs. 

Per tornar desfarem el camí fins arribar de nou al punt de partida: Cal Rosal, on ben a prop hi tenim el restaurant on dinarem.

El recorregut total és d’uns 12 km. Els desnivells acumulats son de +/- 100 m. I el temps que calculem emprarem per a fer la caminada (sense pauses ni aturades) d’unes 2h 30’. La dificultat la valorem com mitjana-baixa.

Dinar.- Tenim encomanat lloc per a dinar, a les 14h 30’ , al restaurant “Sol i Cel” de la carretera de Berga 8, CAL ROSAL (Olvan), tel 938 221 501 http://www.solicel.com o http://rovicel.blogspot.com.es/p/sol-i-cel.html. El preu del menú és d’ 10,80 euros (aigua, vi o cervesa i l' IVA inclòs).

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Llorenç, l’Antonio i en Zac –si poden venir- portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola. 

Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol o el fred i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, aquells que els necessitin o desitgin, bastons.  

Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut d’aproximació, fins al punt d’inici de la caminada, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada a Barcelona serà a les 7h 30’ del matí a Travessera de Gràcia / Llepant. A partir d’aquí prendrem la C-58 (autovia cap a Sabadell/Terrassa) i després l’autopista de Montserrat la C-16, Llobregat amunt, fins a la sortida 92 “Cal Rosal”.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dimarts 31 de maig contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep o en Josep Mª -els companys que coordinen aquesta sortida- més que rés per tal de poder confirmar (el dimecres al matí) al restaurant  el nombre de comensals que serem, el dijous, a dinar.

Una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Dels mapes que he pogut consultar avui, es desprèn que el temps que cal esperar per aquest dijous dia 2 serà típicament anticiclònic. Per tant, gaudirem del sol segurament tot el dia, encara que una tamborinada fruit de núvols de desenvolupament vertical no seria tampoc estrany cap a la tarda-vespre.

El vent serà quasi inexistent i difícil d'apreciar de quina direcció bufarà.

La temperatura començarà en 15º a les vuit del mati i s'anirà enfilant fins els 22º cap les tres de la tarda i potser arribar als 24º si un ruixat de mitja tarda no ho refreda.

Recomanació: Gorres, barrets, capells i protecció solar pels qui tinguin la pell molt fina.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

Del dimecres 1 de juny

Es pot pràcticament descartar el risc de pluja que posava en condicional en el pronòstic anterior.

Els núvols que s'entreveien, finalment apareixeran si bé que cap les sis de la tarda. 

Els que pinten en el dibuix adjunt, demà al cel, seran esporàdics i com de dibuix naïf infantil.

Fins demà,
J.M.