CRÒNICA DE LA 112 SORTIDA XINO-XANO

 

CAMINADA PER UN TRAM DEL CAMÍ DE RONDA DE LA COSTA BRAVA: DESDE TORRE VALENTINA (SANT ANTONI DE CALONGE) FINS A LA PUNTA D’EN RAMIS (PLATJA D’ARO)

La d’avui ha estat una sortida esplèndida: Molt bon dia -ni fred, ni calor-; bons racons, panorames i paisatges -d’aquells que agermanen el blau intents i transparent del mar, amb la variada paleta de colors que ens ofereix la primavera en els terrers, les flors, les roques, les platges i els pins,...-, la carícia del vent (que a primera hora bufava atramuntanat, però que després ha encalmat) oferint-nos un dia clar i temperat i, sobretot, la companyia de companys i companyes: quina colla més maca !!!

Puntuals, a 2/4 de 10, hem coincidit tots i totes a Torre Valentina, la vella torre de guaita i defensa vestigi d’una antiga masia del segle XVI, lloc d’inici de la caminada. Després de les salutacions i les primeres abraçades, prenem el camí de ronda que, al final del passeig, es dirigeix vers el sud, cap a Platja d’Aro.

Preparatius, a la sortida de Torre Valentina.

Torre Valentina

L’esmorzar.- Tot just començar, passem prop d’un dels búnquers construït a la costa durant la guerra civil. Deixem el camí de ronda i prenem unes escales que baixen a una cala, protegida per unes roques amb una petita platja de còdols, és l’anomenat Racó dels Homes. Pensem que és el lloc ideal, discret i protegit del vent, per a esmorzar. Tot just començar ja fem la primera i important parada. “Com els de Paüls que primer obren la boca que els ulls...” com sempre ens recorda en Josep Maria. Improvisant la taula damunt d’una grossa pedra, muntem “la parada” amb les olives, les galetes i els bombons de xocolata. Regant-ho amb vi i aigua -segons els gustos- anem fent desaparèixer, al mig d’animada conversa i riures, els entrepans, les peces de fruita i els ganyips ...

Esmorzant a la Cala dels Homes

La caminada.- Una mica més satisfets i ja amb alguna cosa "al pap", reprenem la caminada.

Anem passant, una darrera l’altre, per noves i petites cales: la del Racó de les Dones i la dels Capellans [1]. El “racó de les dones”, el “ racó dels homes”, “el dels capellans”... amb aquesta estricta moral que, especialment a l’hora del bany -en una època en que les dones es banyaven gairebé vestides, els homes (marcant “paquet”) amb negres banyadors de tirants i els capellans segur que arremangant-se la sotana...- obligava a mantenir, públicament, “les distàncies”... no ens ha d’estranyar que d’amagatotis fossin molts els qui -d’amagat de les “carabines”- i sempre que l’ocasió ho permetia, fessin el que podien...

Deixant a banda les pervivències toponímiques i les disquisicions morals, continuem el camí per un tram rocós anomenat de les Roques Vermelles on, davant la Roca dels Musclos hi trobem la Cala dels Musclos. Tots deduïm quin era (diem era perquè ara de musclos, autènticament “de roca”, pocs n’hi ha...) la raó i origen d’aquests noms.

Davant, enfilada damunt una “punta” envoltada de pins, veiem la Torre dels Perpinyà o Colomina, una construcció que malgrat l’aparença d’una vella torre de guaita, és moderna.

Vista de lluny i detall de la Torre dels Perpinyà o Colomina

Pràcticament sota la torre, hi ha la Cala de l’embarcador (o dels corbs) amb el seu moll particular.

Cala de l'embarcador que podem veure a baix a l'esquerra 

Passada aquesta cala transitem per sobre de la Cala Rocosa (o cala del Rondo o, també, de la Roca Vermella) quants noms -tants caps, tants barrets...- per a una mateixa cala !.

Desprès de travessar un túnel i un curt tram d'escales, accedim al Mirador i a la Punta i Cala de Roques Planes amb unes formacions rocalloses que el vent i l'aigua han anat modelant en unes formes planes poc habituals. La salvem trepitjant la sorra i a l'altre costat, per unes escales, accedim a la Punta del Mal Pas.

Cala de Roques Planes

Superada aquesta “punta rocosa” de grans parets granítiques, entrem a la cala de la Roca del Paller [2] i, després la Cala dels Esculls. Un bon nombre de roques mig submergides i esculls voregen la costa i ofereixen una abundosa vida submarina.

Cala de la Roca del Paller

Cala dels Esculls

La següent cala és la Cala del Forn -anomenada així perquè hi havia un antic forn romà, avui desaparegut-. Al final de la platja, que hem de travessar per damunt de la sorra, hi ha la Punta Piferrer i, a la vista, l' Illa Roja. El camí és encisador.

Passem un túnel i arribem, clarament diferenciades per una formació rocosa -el Putxet de la Cadira-, a la Platja de Can Cristus -de 180 m de longitud- i a la Platja de Ses Torretes unes platges amb una sorra més fina que la que hem anat trobant fins ara i que hem de travessar, passant a tocar del trencar de les onades, per damunt de la sorra. A Ses Torretes hi ha una massa rocosa -una mena d’illa- al mig.

Els principals càmpings de d'aquesta zona (el “Treumal” i el “Cala Gogo”)  tenen sortides directes sobre aquestes platges i aigües.

Al final d’aquestes platges, hi ha un nou tram d’escales que pugen a les Penyes Blanques. Davant nostre tenim, magnífic, l’ illot de Cap Roig [3], una formació de roques vermelloses coronada amb alguns pins. Hi ha, també, una petita caleta a l'esquerra i la platja. Travessarem la platja i per un nou tram d'escales accedim a la cala o Platja Belladona.

Penyes Blanques i l'Illot de Cap Roig

Al bell mig d'aquesta platja, d’ uns 110 m de llarg, hi passa la línia imaginaria que divideix els termes municipals de Sant Antoni de Calonge i Platja d'Aro. Al sud, es veuen els illots de la Belladona Petita i la Belladona Grossa.

Continuem passant per algunes cales i platges més com les platges dels Canyers i la Platja d’en Ros -on diuen que es practica el nudisme-. Davant de la Punta dels Escuits, separats de la línia de la costa, hi tenim dos illots més: la Rodona de fora i la Rodona de dintre.

Estem arribant al final de la caminada. Alguns -tips de pujar i baixar graonades i de travessar platges de sorra- s’han “plantat” en algun punt del camí  i han decidit retornar fins a Torre Valentina. Els més “canyers” ja van un tros endavant,... Girar cua ara, ens suposa repetir el “calvari”, de pujar i baixar graons -però al revés-, que ja hem fet... Decidim  -comentant-ho entre tots plegats- arribar fins al final però demanar que alguns dels companys que ja son a Torre Valentina ens vinguin a buscar, a Platja d’Aro, amb un parell de cotxes. Sort dels telèfons mòbils... !!.

Continuem doncs. En sortir d'un nou túnel arribem a la Cala del Pi (Pitxol o Vilaret) que, amb 65 metres de llargada, és una de les poques platges de la Costa Brava en que es pot trobar una font d'aigua potable. Sens dubte per compensar el servei, a la sortida, el camí ens obsequia amb un bon tram de graons.

Al final d’aquesta cala ens troben, sota l’ombra d’un pi -potser és el que dona nom a la platja- amb els companys i la companya que ja han arribat al final de la ruta prevista i retornen cap a Torre Valentina. Ens aconsellen que arribem fins al final de la ruta, fins al “Hotel Costa Brava” situat a la Punta d’en Ramis on, fàcilment, ens podran recollir els companys amb els cotxes.

La foto no és molt bona però te un fort valor documental. És el punt on ens hem trobat,
a la Cala del Pi, els/les que anàvem i els/les que ja tornaven i on hem establert el punt
(L'Hotel Costa Brava) on ens recollirien els cotxes que ens retornarien a Torre Valentina. 

Els uns cap el nord -fins a Platja d’Aro- i els altres cap el sud -de retorn a Torre Valentina-, ens acomiadem momentàniament i continuem la caminada.

Als qui anem cap a Platja d’Aro, encara ens queden més túnels i galeries, alguns d'ells amb forats de llum, oberts de cara a mar.

"Finestres" al túnel..., al fons, Platja d'Aro.

La següent cala que trobem és la preciosa caleta de Sa Cova separada de la de Can Artigas (o cala Rovira) per un escull rocallós anomenat El Xuclador que superem travessant el túnel que trobem al final de la platja.

La Cala Rovira o de Can Artigas, és una platja llarga i ample, amb sorra de gra gros. Una riera, gairebé sempre seca hi desemboca al seu costat sud.

Ara som ja en un entorn semi urbà a poc més de cinc-cents metres de Platja d'Aro. Cal destacar les zones rocalloses de l'entorn. Al sud de Cala Rovira, arribem a la Punta d'en Ramis on hi ha l’ ”Hotel Costa Brava” que és també la porta d'entrada, per la costa, a Platja d'Aro.

La Punta d'en Ramis i l'Hotel Costa Brava

Voregem les instal·lacions de l’hotel i fem cap a l’entrada principal, al carrer de la Punta d’en Ramis, d’ on al cap de poc ens recullen els companys en els cotxes.

En la caminada d’avui, els qui només han fet el camí d’anada han recorregut uns 7 km, superant una veritable “dent de serra” o “trenca cames” de pujades i baixades graonades, d’ uns +/- 150 m de desnivell acumulat. Els qui han anat i tornat, evidentment han doblat aquestes mesures (uns 14 km. i els doble del “trencacames”. En qualsevol cas, tots -cadascú al seu gust, ritme i mesura- hem fet una molt bona i saludable excursió. Enhorabona. 

 

Observeu, el perfil amb els desnivells del recorregut... un veritable "dent de serra"

Les cares d' alegria quan ens anem retrobant al punt d'origen i final de la caminada no tenen preu: Objectiu assolit !!!

D'esquena a la Platja de Torre Valentina, ens fem -ben satisfets- la foto de grup dels caminadors i caminadores.

El dinar.-

Un cop tots –els qui han anat i tornat a peu, fins a Platja d’Aro, els qui han fer un recorregut més curt i els qui hi hem anat a peu però hem tornat en cotxe- ens retrobem a Torre Valentina, ens dirigim a Can Ramón per a dinar.

A Can Ramón, ja amb la taula a punt, ens esperen els dos companys que només ens acompanyaran a dinar. Ens entaulem i com ja tenim el menú triat, esperem, impacients, que ens portin les cerveses.

El dinar, tenim en compte que es tractava d’un menú diari a un preu molt raonable, ha estat molt correcte i els postres -especialment el recuit de Fonteta- molt bons.

Recuit de Fonteta... fabulós !!!

En el sorteig de l’ampolla de bon vi XINO-XANO, l’afortunat a estat en Joan Simarro. Enhorabona.

Apa, avi Joan, quina cara de satisfacció... afortunat !!!

Satisfets per l'èxit -en tots sentis- de la sortida, ens acomiadem emparaulant-nos per a la propera sortida que serà, si res no ho esguerra, el dijous 2 de juny.

En principi tenim pensada una petita caminada per un dels racons del Delta de l’Ebre, com pot ser “La Faroleta” de la Punta del Fangar i el dinar (arròs o algun altre plat mariner) en un restaurant de la zona.

Us mantindrem informats.

Gràcies pel vostre seguiment i participació.

Una abraçada.

 

Text.- Pep.

Fotografies.- Enric, Carles B., Josep Lluís, Josep F., Conxita, Joan Blanc i Pep.

Ruta Wikiloc.-  Joan P.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-antoni-de-calonge-101874535

 

---

[1] Sembla que aquesta diferenciació de sexes a l’hora del bany i l’espai dedicat exclusivament al clergat, venia imposada per un decret municipal.

[2] Aquest nom li ve donat perquè les roques situades al sud de la cala, pròximes a la riba, formen una mena de tancat, corral o paller obert al mar.

[3] No confondre´l amb el que porta aquest mateix nom, però de Calella de Palafrugell).

CRIDA A LA 112 SORTIDA XINO-XANO

PEL CAMÍ DE RONDA DE LA COSTA BRAVA: DESDE TORRE VALENTINA (SANT ANTONI DE CALONGE) A LA PLATJA DEL CAVALL BERNAT (PLATJA D’ARO)

 

Data.- Dijous 5 de maig 2022.

 

Tipus d’itinerari.- Han sigut molts els companys (especialment aquells que gaudeixen de segones residències, “torres” o “castells” per aquesta privilegiada zona) que, insistentment, ens han proposat fer una caminada, aprofitant l’anomenat “Camí de Ronda”, per la Costa Brava.

Si volem ser estrictes, ja hi havíem anat en una ocasió (el novembre del 2018, a la 91ena Xino-Xano)... Bueno, de fet, hi havíem anar -només- “a fer gana”, fent uns trossets del camí -entre Blanes i Tossa de Mar- per la Cala Sant Francesc, la Punta de S’Agulla i la Roca d’es Viver. Diem “a fer gana” perquè, afirmaria (sense por d’equivocar-me), que l’objectiu principal de la sortida era “anar a menjar cargols” -terra endins- al poble de Campllong...

En Josep Maria, el nostre assessor gastronòmic i “explorador” d’indrets sorprenents, des que hem reprès les caminades, ha insistit -un i altre cop- en que teníem de tornar a la Costa Brava i que no ens podíem perdre -especialment fora de la temporada d’estiu, quan no hi ha gent- el bonic i impressionant tros del camí de ronda que va de Sant Antoni de Calonge fins a Platja d’Aro. Li hem fet cas. Per això, en aquesta ocasió, hi anirem.

Es tracta d'un recorregut d'una mica més de 5 quilòmetres (nosaltres com que hi anirem i tornarem pel mateix camí, en farem 10 en total) que transcorren per uns paratges naturals únics. Un passeig per camins de terra, graons, roques, curts túnels, braços de mar, platges,... que ens permetrà gaudir d'unes vistes meravelloses  -allà on el mar s’abraça i “rossega” les roques de la costa- formant algunes de les cales, racons i indrets més interessants de la costa.

Ja hem dit que sortirem de Sant Antoni de Calonge (on hi aparcarem els cotxes), arribarem fins a Platja d’Aro i retornarem de nou, desfent el camí, a Sant Antoni de Calonge, on ja hi tindrem encarregat el dinar. Per tant, aquells que no vulguin fer els 10 km del recorregut, poden “plantar-se” on vulguin i retornar, des d’allà, al punt de sortida, fent la llargada de l’excursió “a mida”. Millor no ho podem tenir.

 

Recorregut de la caminada.-  Aparcarem els vehicles a la zona sud de la platja de Sant Antoni de Calonge, en alguns dels carrers o al mateix passeig de la urbanització que envolta l'emblemàtica Torre Valentina, l’antiga torre de guaita i defensa del segle XVI.

Torre Valentina

Comença aquí el camí de ronda que voreja en tot moment el mar, enllaçant unes cales amb les altres, unes vegades a través de la mateixa sorra, unes altres sota el recer dels pins o salvant, amb graonades i túnels, les “puntes” o sortints rocosos.

La nostra primera visita serà a tres cales petites, amb poca sorra, són la Cala del Racó dels Homes, la Cala del Racó de les Dones i la Cala dels Capellans, una pervivència en la toponímia de l'estricta moral, de fa anys, en el control i prohibició de compartir els banys de mar entre persones de diferent sexe i la “distància” que, aparentment, mantenien els representants de l’Església amb els seus feligresos.

Prosseguim el nostre camí fins a la Cala dels Musclos, situada just davant de la anomenada Roca dels Musclos, on anys enrere s’hi criaven molts d’aquests apreciats i populars mol·luscos. Sota la Torre dels Perpinyà  (una replica contemporània d’una torre de guaita i protecció contra la pirateria) hi trobarem la Cala de l’Embarcador, amb el seu moll particular.

Per a continuar el nostre trajecte, hem de superar un tram d'escales que voreja una edificació privada, després del qual, tornarem a sortir a la línia de la costa, en concret a la Cala de Roques Planes, un solàrium natural confeccionat amb roques -algunes de gran grandària- capritxoses, planes, en la qual els amants del nudisme hi tenen el seu estatge.

Cala de Roques Planes

Continuarem en direcció a Platja d’Aro fins a trobar-nos amb la següent cala, la preciosa platja de la Roca del Paller, el seu nom li ve donat perquè les roques situades al sud de la cala, pròximes a la riba que formen una espècie de corral, paller o cleda oberta a la mar. Prosseguim fins a la Cala dels Esculls, els rompents de la qual ofereixen molta vida submarina.

Platja de la Roca del Paller

La següent cala és la Cala del Forn, que depenent de la quantitat de sorra que hi hagi arrossegat la mar en els darrers temporals, ens permetrà seguir el trajecte caminant per la sorra fins a la Platja de Can Cristus o ens obligarà a travessar-la a través del túnel que hi ha perforat en la roca i que divideix les dues platges.

Platja de Can Cristus

Els següents 400 m de platja es reparteixen entre la Platja de Can Cristus i la Platja de Ses Torretes, clarament diferenciades per una formació rocosa. Ambdues són platges de sorra gruixuda, més extenses que les anteriors i amb una alta ocupació de turistes en els mesos d'estiu degut a la diversa oferta de càmpings que se situen molt pròxims, com són el Càmping Treumal i el Càmping Cala Gogo. Passem a tocar del Cap de les Penyes Blanques.

Ja ens queda poc per a completar la nostra ruta d'avui, iniciem ara un tram de passarel·les metàl·liques, vorejant el salvatge, capritxós i pintoresc litoral, des d'on apreciem una formació de roques vermelloses, coronada amb alguns pins, coneguda com el Cap Roig (no confondre’l amb el de Calella de Palafrugell) que roman unit a la costa gràcies als moviments de sorra.

Molt prop d'ell, se situen també els Illots de Sant Jordi. Després de deixar enrere el Cap Roig, arribem a la Cala Belladona, la primera cala que pertany al municipi de Platja d’Aro, amb uns 115 m. de sorra gruixuda.

Passarel·les al Camí de Ronda a l'alçada del Cap Roig i de la platja Belladona

Continuem passant per diverses cales i platges més, com la Cala dels Canyers, la Cala del Pi, la Cala Sa Cova i la Cala Rovira fins que arribem al punt final de la nostra caminada, la Platja del Cavall Bernat on hi podem veure, com si d’un monument es tractes, aquesta curiosa roca al mig de la sorra.

Platja del Cavall Bernat a Platja d'Aro

Un cop aquí desfarem el camí, contemplant els mateixos panorames però des d’un altre angle, fins arribar al punt d’inici de l’excursió, a Torre Valentina.

 

Esmorzar.-  Esmorzarem, al poc de començar la caminada, en algun indret arrecerat, solejat o ombrejat (en funció del dia) del camí de ronda.

Cal portar l'entrepà, la fruita o els ganyips i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Com ja comença a ser habitual (tot i que no en tenen, clar, cap obligació) alguns companys/es segurament portaran la bota amb vi, olives, xocolate, “ulleres” o llacets de pasta de full,... per a complementar i endolcir l’àpat matiner.

No oblideu, per a desinfectar-nos abans de menjar, el gel hidro-alcohòlic. 

Dinar.- El dinar el farem, a les 14h. al Restaurant Can Ramon del carrer Balmes 21, tel. 654 69 49 24  de CALONGE.  

http://www.buscorestaurantes.com/restaurante/Can-Ramon-5145-0

Tenen un menú diari a 12 euros. Uns dies abans ens el facilitaran, per email, per a que en triem els primers i segons plats i els postres.

A les postres es sortejarà entre els assistents a la sortida, seguint la proposta d’en Enric Cots, la tradicional ampolla de bon vi del Penedès de la marca XINO-XANO. 

 

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets, “boes”, bufandes, guants, passamuntanyes i crema protectora per al sol o el fred i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. 

Ah i no oblideu -si així o preferiu- les mascaretes ni el gel hidro-alcohòlic !!!

 

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins a Sant Antoni de Calonge, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi van en el seu propi vehicle i els qui compartirem el cotxe. També ens aniria be saber aquells que acudiran directament, al punt d'inici de l'excursió (Torre Valentina), des dels seus domicilis.

El lloc i hora de trobada, per als qui sortim de Barcelona, serà el tradicional de la Travessera/Lepant, a les 7h 45’ del matí (una mica abans de les 8, que és quan -puntual- ve l’agent municipal a fotre multes...) del dia de la sortida. 

Estimem, per als que vagin directament a Sant Antoni de Calonge, que sobre les 9h 30’ podem estar aparcats en algun dels carrers o el mateix passeig de la urbanització de Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge. Prop d’aquesta torre comença el Camí de Ronda cap a Platja d’Aro que hem d’agafar per a fer la caminada.

Proposta de ruta, en cotxe, des de Barcelona fins a Torre Valentina (Sant Antoni de Calonge).- Des de Barcelona, agafarem la C-33, AP-7, C-35 i C-65 cap a Aquadiver/GI-665 a Platja d'Aro. Agafeu la sortida 316 des de C-31. Continueu per GI-665. Agafeu C-253 cap a Av. Torre Valentina. Mireu d’aparcar, al passeig o algun dels carrers de la urbanització propers a la Torre.

 

Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 2 de maig, -per a poder dir, el dimarts 3,  als del restaurant- el nombre de comensals que serem dijous a dinar. Ho podeu fer contestant el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o per qualsevol altre mitjà a en Josep Mª o en Pep. 

 

Gràcies i una abraçada.

 

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

De tots és sabut que als afeccionats a la meteo, i encara més als professionals d’aquesta ciència, ens agrada descriure els fenòmens atmosfèrics extrems (quan més extrems millor), però que el temps anomenat “bon temps” sigui avorrit no vol dir que us desitgem trons, llamps i malastruga en general.

Dit això, he de pronosticar que els mapes pinten malament per aquest dijous 5 de maig. I és que no hem de oblidar que estem en primavera, que no només altera la sang com diuen, sinó que altera i molt l’atmosfera. És per això que la saviesa popular ens adverteix que “al maig cada dia un raig”, i és el que farà probablement gairebé tota la setmana.

El mapa que us presento és el de precipitació que s’espera acumulada des de les 8 a les 11 hora local, però a més la cosa no pararà aquí. No és un diluvi, però mulla. Els colors representen les intensitats i els números sobre el mapa els litres a cada lloc.

Alguns mapes presenten intervals de núvols, però la majoria aposten per la nuvolositat total en totes les alçades. La temperatura oscil·larà entre els 16º al matí fins els 20º a migdia i la tarda, el vent serà de gregal moderat.

En qualsevol cas, dels pronòstics el de la pluja és el més difícil, i per tant a sis dies vista poden canviar molts paràmetres. Us prometo una actualització quaranta vuit hores abans.

Conclusió: Anoracs i capelines.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ del dimarts 3 de maig

Avuí, 45 hores abans de la trobada puc donar-vos la bona notícia de que ja no s'espera pluja. A l'inrevès del que vaig pronosticar, el proper dijous 5, Gairebé es pot assegurar que no n'hi haurà de pluja.

Hi han coses que han canviat, i força, als mapes que disposem a hores d'ara. La primera és que ja no fa tant de fred en alçada com era esperat en els mapes de la setmana passada, i la segona és que el vent que hi haurà en superfície serà de mestral. És a dir, que el vent que se sentirà a la costa de Calonge serà de muntanya cap a mar, i això tot el dia, amb el que no hi haurà aportació de l'humitat marítima necesaria per fer que plogui.

No s'esperen canvis a les temperatures més enllà de que potser el vent que haurà travessat els Pirineus molt probablement vingui re-escalfat i la combinació de sequedat i lleuger augment de temperatura doni una sensació de calor.

Apa! que sigueu molt feliços, que jo no podré assistir.

 NOTA ACLARATÒRIA: QUAN DIC QUE  "NO S’ADMETEN RECLAMACIONS" VOL DIR QUE CADASCÚ FA LA XINOXANO SOTA LA SEVA RESPONSABILITAT. ÉS A DIR QU CADA PAL AGUANTA LA SEVA VELA.

J.M.

SANT JORDI 2022

 

INTERPRETACIÓ ESCOLTISTA DE SANT JORDI.

Emblema de Sant Jordi. Pertanyent als Exploradors de Barcelona. Abril de 1933. Aparegué en diverses publicacions entre les quals la revista “La Patrulla” editada per l’agrupació d’Exploradores de Madrid. Imatge de Pantera Misteriosa Olvido a “EXPLORADORES DE ESPAÑA” (Boy Scouts españoles) Facebook, Febrer 2022.

 

Salut ! i bona Diada de SANT JORDI, a  vosaltres, companys/es, i a tothom

La pandèmia i les mesures preses per les autoritats sanitàries, per a molts de nosaltres, han condicionat les nostres normals i habituals activitats -personals, familiars i com a colla- al llarg d’aquets dos anys. I, també, la relació i el contacte amb les nostres pròpies famílies, els veïns i els amics. En les trobades, la manera i la forma de fer-les: precaucions i atenció en els llocs, el nombre de persones, les distàncies, el contacte físic i, fins i tot, la manera de saludar-nos...

Penso que, d’una manera o altre, tenint en compte les precaucions i disposicions de cada moment, ho hem anat trampejant. Aquest Blog “de divulgació de les nostres activitats...”, per a molts, especialment en els moments més durs de la pandèmia, ha estat un bon -i virtual- nexe de comunicació (de bones i no tant bones, notícies...) i contacte. Una eixida a l'exterior...

Així, hem anat passant -des del març del 2020- aquets dos anys. 

A la darrera tardor, vàrem recuperar, de manera -crec- força responsable, alguna trobada i les periòdiques i, per a molts, prescriptives, medicinals i necessàries sortides xino-xano...

Ara, ja de cara a la primavera, tindrem la Setmana Santa, la Festa de Sant Jordi, la Segona Pasqua i noves propostes de sortides Xino-Xano  i ja, camí de l’estiu -amb, confiem, el bon temps-, les Revetlles, potser una nova trobada o paella "d'estiu" amb la colla, les anades -aquells que en tinguin i puguin- a les segones residències i, amb nets o no, les vacances d’estiu.

I, si Deu i la mare natura volen, ens plantarem a l’entrada d’un nou curs.

És per tot això que demanem i us desitgem salut, molta salut companys i companyes !!  

I és que això de desitjar-se -els uns als altres- salut, ja ve de lluny... 

Des de l'antiguitat -segurament des de la prehistòria- desitgem salut al proïsme.

En les salutacions, entre iguals, el llenguatge no verbal sol anar acompanyat de paraules rituals. En algunes cultures es tracta de missatges de pau. Les islàmiques diuen Salaam alaikum, els jueus Shalom aleichem i en els àmbits eclesiàstics dels països catòlics es pronunciava l'expressió llatina Pax vobiscum. Les tres frases signifiquen “La pau sigui amb tu o amb vosaltres” i tenen un fort caire religiós.

En la cultura clàssica es preferia fer vots perquè el proïsme gaudís de llarga vida i felicitat, un costum que s'ha conservat fins als nostres dies: el grec Khaíre vol dir “Et desitjo alegria”, i el propi verb fa referència als auspicis de bona salut. D'altra banda, expressions com “Bon dia”, “Bona tarda” o “Bona nit” comparteixen la mateixa filosofia i desig. Segons Ortega y Gasset, es tracta de locucions que tenien primitivament un significat màgic o tribal.

Quant als gestos físics que ens dediquem les persones del mateix rang o conegudes, el repertori històric és extens. Gràcies als escrits d'Heròdot, sabem que els perses, de la mateixa classe social, se saludaven amb un petó a la boca. En l'Antic Egipte, en canvi, els homes solien tocar-se el genoll, o fins i tot el sòl, amb el revés de la mà dreta.

Sobre els orígens de l'encaixada de mans existeixen diverses teories. La primera i més popular és que va començar com un gest de pau: demostrava que no se sostenia una arma i en moure les mans a dalt i a baix s'assegurava que no es portava res amagat a la màniga. Aquest gest apareix ja representat en el món grec en ceràmiques i làpides que mostren a déus tancant tractes, guerrers que marxen al combat i ànimes dels difunts que arriben a l'inframón. També els antics romans el feien quan, per exemple, dos coneguts es trobaven al Fòrum, al Senat o en una celebració.

A l'Europa medieval, les persones de similar estatus solien besar-se en les galtes i donar-se la mà, encara que els homes també es llevaven el barret i les dones feien un intent de reverència.

Besar-se, però, és una forma de salutació molt més íntima, encara que també s'usa en el món occidental entre desconeguts. De fet, ja ho feien els romans que tenien tres versions del petó: el osculum (petó a la galta, típic entre amics o als infants), el basium (petó -discret i fred- als llavis, destinat a l'espòs o esposa) i el suavem (petó -apassionat- entre amants). El cristianisme va incorporar molt aviat aquest gest i es va usar en cerimònies religioses. Sant Pau, en la seva Epístola als romans, recomanava als seus seguidors "saludar-se amb un petó sagrat". També, a l’antiga Roma, es donaven casos curiosos, com el petó que rebien les dones dels membres masculins de la família (espòs, pare, germans, sogre...), el Ius Osculi, amb el qual es cercioraven de que aquestes no havien begut vi, doncs socialment no era ben vist -fins i tot hi ha qui assegura que estava prohibit- que les dones en beguessin.

A l'Edat mitjana es feia un petó com a senyal de fidelitat, en cerimònies de vassallatge i per a segellar acords.

Potser hagi estat el petó, com ara ha succeït amb la pandèmia del Covid, el gest de salutació convencional que més hagi estat modificat per les malalties de cada època. Ja en temps de l’emperador romà Claudi I es va estendre un virus que, misteriosament, només afectava els homes; a rel d’això, el costum entre nobles i patricis de besar-se a la boca es va prohibir temporalment. I encara que no fos fins al segle XIX que existeixi -gràcies a Pasteur- la constància científica dels microbis, la veritat és que l'epidèmia de pesta del segle XIV va obligar a marcar distàncies. Per exemple, va acabar per molt temps amb el costum francès de segellar acords amb un petó a la boca.

Fer un petó a la mà, que te el seu origen a l’Edat Mitjana, és signe de reconeixement d'autoritat, quan es saludava als senyors feudals o alts caps eclesiàstics besant-los l'anell que portaven com a símbol de poder. Encara avui, alguns homes -tot i que cada cop menys-, fan aquest gest com a mostra de cavallerositat, al saludar a les dones.

Al Japó i en d’altres països asiàtics, s'acostuma a saludar no amb un petó ni amb una encaixada de mans, sinó amb una reverència. Aquestes reverències han de ser conformes al respecte degut i també s'utilitzen per acomiadar-se o com a mostra d'agraïment.

Son, també, diverses i moltes d’elles curioses, les formes de salutació en molts altres pobles o cultures del món: Entre els esquimals, es freguen el nas en senyal de cortesia; els maori hongi de Nova Zelanda i els sogi de l’illa de Tuvalu a la Polinèsia, es saluden pressionant-se els nassos tot inhalant l'aire que l’altre exhala; a Tailàndia i en altres cultures budistes o hinduistes, fan la salutació wai que consisteix en una suau inclinació del cap amb les mans juntes, en forma de plegaria, a l’alçada del pit; al Tibet la salutació consisteix en mostrar-se mútuament la llengua com una manera de mostrar que no ets la reencarnació de Lang Darma, un ser maligne que es creu tenia la llengua negra; molts indis nord-americans es saluden aixecant la palma de la ma dreta com a mostra de les seves bones intencions i de que van desarmats, algunes d’aquestes tribus no sols aixequen la ma, sinó que fan un petit cercle a l'aire amb ella mentre saluden; a l’Africa, els seminòmades maasai es saluden escopint-se els uns als altres en senyal de respecte i ho fan per donar la benvinguda o acomiadar-se, per tancar un tracte o per desitjar bona sort; la gent de Zimbabwe aplaudeixen en dir-se hola i adéu, els homes tendeixen a mantenir les mans planes, mentre que les dones posen les mans en forma de bol; a Rússia es fan un petó molt a prop de la comissura dels llavis i, generalment, són tres els petons que s'intercanvien si es coneixen, en certes regions arriben a fer-se fins a sis petons...

Com veieu, els desitjos de salut i pau és ben estès per tot el món. Que duri !...

 

La salutació escolta

La salutació entre els escoltes de tot el món, ja ho sabem, també està força estesa. Consisteix, en els més petits -els llobatons i les daines-, en aixecar els dits índex i cor de la mà dreta, representant les orelles ben obertes d’aquests animals.

Quan aquets ja han esdevingut scouts o guies, la salutació es fa alçant la ma dreta, fins a l’alçada de l’espatlla, tot ajuntant els tres dits centrals que ens recorden els tres principals punts de la nostra Promesa: Fidelitat als nostres principis religiosos o ètics i a la nostra Pàtria, ajudar al proïsme i tenir sempre present i complir la Llei Escolta.

Simultàniament, el dit gros o polze agafant el més petit, ens recorda que “el gran ajuda i protegeix al petit”..., “el fort al dèbil”..., així com el vell llop o veterà ajuda al cadell, pota-tendra o nouvingut.

Mentre es fa la salutació escolta, si et trobes amb un company/a, es dona la mà esquerra, perquè és la mà més pura i propera al cor i -alhora- es creuen els dits petits de les dues mans durant l’encaixada. Aquest darrer detall, del creuament de dits petits, no ho fèiem tots -només aquells més, per entendre’ns, “ortodoxos”- i sovint, recordo, l’inesperat intent de creuar els dits a l’hora que encaixàvem les mans ...,  acabava en una “topada” de dits i amb un franc somriure...

 Commemorem i celebrem, com hem fet i fem cada any, la Festa de Sant Jordi:

CUIDEU-VOS MOLT I GAUDIU D’UNA FELIÇ DIADA DE SANT JORDI -el Patró de Catalunya i de l'Escoltisme- AMB FELICITAT, SALUT, LLIBRES, ROSES I PETONS !!!