dimarts, 12 de juliol del 2022

CRÒNICA DE LA 114ena SORTIDA XINO-XANO



PASSEJADA CULTURAL PER LA CIUTAT DE REUS 

Puntuals, a 2/4 de 9 del matí ja s’estaven esperant, els més matiners, al vestíbul de l’estació d’ADIF del Passeig de Gràcia. 

Faltava gairebé mitja hora per a que el tren sortís però ja hi eren en Zac, en Carles, l’Elena S., en Josep F., la Maribel i en Pep. 
Després han anat arribant els altres: l’Enric, la Conxita, en Josep Mª;  bueno, menys un parell que (com ja sol passar a la nostra edat) s’han confós i han fet cap a l’estació d’ADIF però de la Plaça de Catalunya... Quan se’n han adonat -com que anaven amb temps- han anat a Passeig de Gràcia/Aragó però, per segons, han perdut el tren. 

Així doncs, hem sigut 9 els qui, còmodament, en el tren que tenia com a destinació “MADRID-CHAMARTIN” hem fet via cap a Reus. 
Els qui s’han confós d’estació -i que sumen 11- han agafat el següent tren, que ha fet la mateixa ruta, però que arribava a Reus mitja hora més tard. 
Encara cal sumar-hi 5 companys més, en Pedro, l’Elena I. i en Josep Lluís, que han fet el viatge, des del Maresme, en cotxe i en Llorenç i la Isabel, que ho han fet, també en automòbil, des de Barcelona. En total, han sigut 16 els companys i companyes que han participat en la trobada. 

Pel camí, un ocasional company de viatge, -en Arnau- que ha pujat a Altafulla, s’ha interessat en la nostra intenció de fer una curta visita a Reus i en els llocs on pretenem anar. “Si us agraden els productes locals, no deixeu de comprar pa o coca al Forn Sistaré. Ha estat premiat diverses vegades per fer els millors pans de pagès i llonguets de Catalunya... I la coca de forner també la fan molt bona... amb sucre i un bon raig d’anís i, precisament avui els dijous, en lloc d’anís i foten un bon raig de vermut... A més, us va de pas -és al carrer Ample- camí de la casa Navàs...” https://www.fornsistare.com/ 

Fem cas al nostre informador i ens aturem per a comprar-hi uns quants productes que, com que a la tarda no obren fins a les 17 h, recollirem una mica abans d’anar a dinar.

Barra de pa "especial" -fa gairebé 1 metre de llarg- del Forn Sistaré

Continuem carrer Ample avall. Passem per la arbrada plaça de la Llibertat, i per la cruïlla on hi ha el monument a en Fortunynascut a Reus, obra d'en M. Benlliure

No ens entretenim gaire doncs tenim la visita de la Casa Navàs a les 11 i ja falten pocs minuts per aquesta hora. 

Passem per la plaça Prim, amb el monument eqüestre d’aquest general també fill de Reus, obra de l'escultor L. Puiggener.

Pel camí, a un costat i l’altre d’aquesta via, ens crida l’atenció la gran quantitat d’establiments comercials de les principals marques. "És que Reus és una ciutat molt cosmopolita i amb un comerç i “classe” que supera a la mateixa Tarragona..." ens diu en Josep Maria, que avui -coneixedor del territori- ens fa de guia. 

Seguim, sense entretenir-nos gaire, fins a la plaça del Mercadal, el cor del Reus històric, on hi ha l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme, al Gaudí Centre. En aquesta plaça hi ha, també, un dels monuments que visitarem: la Casa Navàs

Passen uns minuts de les onze i els companys que han vingut del Maresme i els empleats que en tenen el control d’accés, ja ens estan esperant. 

Lliurem les entrades, que ja hem adquirit -fa uns dies- per internet. Ens fan posar uns peücs (per a no malmetre els mosaics del terra..., diuen) i comencem la visita guiada. 


El guia, ens fa una primera explicació sobre els propietaris i promotors de la casa i anem visitant-ne totes i cadascunes de les dependències. La Casa Navàs és, per la seva singularitat, un dels millors exemples del Modernisme a escala europea. Construïda entre el 1901 i el 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el decorador Gaspar Homar, és l’única obra modernista del país que ha arribat fins als nostres dies tal com es va estrenar.

L’edifici, el van encarregar en Joaquim Navàs i la seva esposa Pepa Blasco, uns rics comerciants de teixits, en una època en què Reus estava en plena efervescència. Els Navàs-Blasco van demanar a Domènech i Montaner la construcció d’una casa-botiga en una de les cantonades de la plaça del Mercadal. La comanda tenia un pressupost quasi sense límits, d’aquí que s'hagi convertit en una de les obres més luxoses de l’arquitecte barceloní. 




Com a segona capital catalana en nombre de població, Reus, va ser la tercera ciutat de Catalunya més bombardejada durant la Guerra Civil Espanyola i la Casa Navàs també en va patir els efectes. A causa d’una de les bombes, l’any 1938 va perdre la torre, gran part de la teulada i algunes de les dependències del segon pis van quedar destruïdes. 

Després de la guerra, bona part de les estances van ser restaurades pels mateixos propietaris; darrerament si ha afegit el gran coronament esglaonat de la façana que dona a la plaça.. Rere la imatge actual de l’edifici, s’hi amaga l’interior més complet, fantasiós i esplèndid del modernisme català. 


Entrar a la casa és com endinsar-se en un gran jardí artificial ple de floritures en el qual destaquen els vitralls de més de dos-cents metres quadrats de superfície entre claraboies, envans, portes i finestres. També es conserven intactes gairebé tots els elements decoratius, com el mobiliari, les tapisseries brodades, ceràmiques, pintures, teixits de seda, làmpades, estors… Per a fer tots aquests treballs i amb “el xec en blanc”, que li lliuraren els propietaris, Domènech i Montaner es rodejà dels millors artesans de l’època com Gaspar Homar, Lluís Bru, Antoni Rigalt, Jeroni Granell, Eusebi Arnau, Pujol i Bausís o Hipòlit Montseny. 



L'edifici, construït a principis del 1900, manté totes les estances i el mobiliari original (pensem que alguns d'aquests mobles, podrien ser restaurats amb cura doncs presenten importants esquerdes i algun desperfecte). Tot i això, pensem que la visita és obligada per a tots els amants del Modernisme, l’arquitectura, la història d’aquella època i pel bon gust en general. 



A nosaltres, en conjunt, ens ha agradat. Podeu veure’n més informació i detalls de la història de la casa i els seus habitants a https://casanavas.cat/ca/ 



Quan sortim, en Llorenç i la Isabel -els dos companys que ens acompanyaran en la resta de la visita per Reus i al dinar- ja ens estan esperant. Estem molt contents de que hagin pogut venir i que puguem continuar xerrant al llarg del dia. 



La calor i la part de la passejada-visita que hem fet ens ha obert les ganes de prendre unes cerveses o uns vermuts. Ens dirigim, doncs, al proper carrer Vallroquetes 7, on hi ha El Museu del Vermut un edifici modernista completament reformat i que conserva la façana original de l’any 1918, on ens hi entaulem. 



És un bar, restaurant i museu. Al seu interior hi ha una col·lecció única i oberta al públic, que recull més de 6000 articles, més de 1800 ampolles, 400 cartells, 3000 etiquetes i centenars d'objectes de publicitat relacionats amb el vermut, com cendrers, gots, xapes, documents, cartes, postals, safates etc. 


Es tracta del primer i, segurament, millor museu del vermut del món. En podeu veure més informació aquí http://www.museudelvermut.com/





Anem a recollir els pans, llonguets i coques que hem encarregat al Forn Sistaré i a 2/4 de dues som al restaurant Casa Coder http://www.casacoder.com/ on ja hi tenim la taula parada. 

Ens han atès, en un menjador del primer pis, molt bé i aquí teniu alguns del plats i postres que ens han servit 



Amanida grega

Bacallà amb mel i ceba caramel·litzada


Fricandó amb bolets

Brioix "borratxo" amb gelat d'avellana

"Menjar blanc"

Durant l’àpat, hem gaudit de la xerrameca, batalletes i les converses serioses dels companys i companyes. Ja ho ha dit en Carles: “Aquestes trobades son veritables racions de vitamines i del tot medicinals i necessàries... !!!. Molt millors que les visites als metges... “ 



Avui, al tractar-se de la sortida d’estiu, hem “rifat” entre els assistents a la sortida dues ampolles de vi Xino-Xano, una de blanc i una altra de negre. Les afortunades han sigut dues noies: la Elena I. i la Conxita. Enhorabona !!! 



Després de dinar, quan passaven alguns minuts de les quatre de la tarda, paguem, ens acomiadem del hostalers i -tot i que alguns marxem junts- de tots i cadascun de nosaltres, desitjant-nos un molt bon estiu i que ens retrobem de nou, per a seguir fent caminades, segurament, a mitjans de setembre.

Els qui tornem a Barcelona en tren, ho fem -amb una mena de simpàtica ruta per les andanes de l'estació- agafant el que surt de Reus a les 17h 15' i que arriba a Barcelona, força puntual, a les 18h 45'. Durant el trajecte, de forma discreta i amb les mascaretes posades -cosa que molts altres viatgers no feien- les converses continuen, i és que a nosaltres -normalment- no ens calla ningú.

Hem passat un molt bon dia. I, francament, no gaire calor. Fins la propera trobada que, com ja hem dit, segurament serà a mitjans de setembre..

Cuideu-vos molt, guardeu-vos de la calor i una forta abraçada a tothom. 



Text.- Pep 

Fotografies: Maribel, Elena S., Conxita, Carles P., Enric, Josep F. i Pep. 

En Josep Lluís ens ha enviat dos videoclips descriptius del que hem vist a la casa Navàs, però la aplicació d'edició del blog ens ho ha rebutjat per excés de pes. De pes informàtic, és clar. 
Ho sentim Lirola.
En tot cas us recordem que els podeu veure en el nostre disc virtual del Drop Box, accedint mitjançant la vostra contrasenya. 

LA CONTRA

Aquesta no és una contra crònica, és la contraportada del Post d’avui. A les acaballes de la sortida, després de la llarga sobretaula, va caldre, com és habitual, fer front al compte de no només el que havíem menjat i begut, sinó també les despeses de visitar la casa Navàs.

No se si us heu adonat que cada vegada hi ha menys voluntaris per fer-se càrrec d’aplegar els diners, comptar les aportacions de cadascú, lliurar el canvi i liquidar l’import a la caixa de l’establiment. I no és estrany, perquè la majoria hem perdut l’agilitat de comptar calés, fer mentalment sumes i restes, tenir prou canvi per tothom, vigilar que ningú es faci l’orni i quadrar els comptes sense que falti dinerari.

Hi ha també darrerament una circumstància que complica tot això. És el fet de que degut a la maleïda pandèmia i a fi d’evitar els contagis per l’intercanvi de bitllets, ens hem acostumat a anar sense diners i pagar amb targeta de crèdit o de dèbit. I així passa que al final del dinar vaig haver de fer-me càrrec de la safateta amb la nota i els “doblers” i anar a liquidar a caixa i pagar la meva part amb tarja. Sense oblidar de preguntar si estava bé el total, que afortunadament estava, i no em va caldre afegir.

El més trist de tot això és que aquesta és una complicació que és senzilla de solucionar perquè tot està inventat. Ja sé que les nostres provectes edats són un escull per les noves tecnologies de pagament, però els joves fan servir un eina omnipresent, universal i quasi omnipotent. Se’n diu telèfon portable, cel·lular, alguns encara l’anomenen “Motorola”, en definitiva el mòbil.

Resulta que els mòbils disposen d’una aplicació dita “Bizum” que es pot “baixar” gratuïtament i que funciona en la pràctica totalitat de les entitats bancaries. L’aplicació permet de fer transferències de diners de mòbil a mòbil immediatament, dona constància de qui i quant ha pagat i l’import total acumulat per qui farà el pagament pot ser lliurat a l’establiment per mitjà de tarja bancaria. Net i polit i sobretot EXACTE!!!

El procediment, si us avinguéssiu a posar-ho en pràctica, seria:

Rebre la nota, afegir (si s’ho han merescut) la propina, comptar els caps, repartir i cadascú fer la transferència a qui s’ocupi de liquidar. Cal dir també que hi ha molts restaurants que permeten fer el pagament per Bizum de forma unitària, cosa que estalvia que hi hagi un voluntari liquidador.

 

Us adjunto un resum traduït de les preguntes freqüents que suscita la operativa d’aquest sistema de pagament.

 Joan Miquel

BIZUM

És segur?

Bizum és un servei íntegrament ofert pels canals bancaris, motiu pel que és totalment recolzat pels seus sistemes de seguretat.

Què costa?

Bizum no té cap cost pels usuaris.

 Límits?

Mínim per operació: 0,50€

Màxim per operació: 1.000,00€

Màxim per dia: 2.000,00€

Màxim per mes: 5.000,00€

Màxim d’operacions per mes: 60

 Alta a Bizum?

Descarregar la aplicació en Play Store o Apple Store i seguir instruccions, la utilització és instantània.

Es pot fer un Bizum a qui no tingui el servei?

Només cal introduir el seu número de telèfon i rebrà un missatge d’invitació a unir-se.

El nostre pagament quedarà pendent fins que el receptor es registri. Si després de dos dies aquest no es registra, la operació es cancel·larà automàticament.

 

 


dissabte, 2 de juliol del 2022

DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (17): 60 ANYS DE LES RIUADES DEL VALLÈS




AQUEST SETEMBRE FARÀ SEIXANTA ANYS DE LES RIUADES DEL VALLÉS: 1962-2022, ON L’ESCOLTISME I D’ALTRES ORGANITZACIONS JOVENILS HI TINGUEREN UN IMPORTANT PAPER.

 

El 25 de setembre del 1962, durant tota la tarda, una pluja intensa va descarregar al Vallès. El que semblava ser una tempesta típica de l’estiu mediterrani es va convertir en una de les desgràcies naturals més fatídiques –si no la pitjor- que va patir Catalunya durant el segle passat. La riuada es va endur barriades senceres a diverses ciutats -especialment a Terrassa, Sabadell, Les Fonts, Rubí i Cerdanyola-, arrossegant cadàvers a desenes de quilòmetres de distància. La xifra de víctimes va ser de 700 morts, 213 ferits, 374 desapareguts i més de 12.000 damnificats. Els supervivents van veure com l’aigua s’havia endut casa seva i tot el que havien construït amb anys d’esforços i penúries... La revista Sapiens n'ha fet un molt bon i complert reportatge històric [1]

Davant la inoperància de les institucions, especialment a les primeres hores, el paper de centenars de voluntaris –principalment de l’escoltisme, de la Creu Roja i d’altres organitzacions juvenils com la JOC (Joventut Obrera Cristiana) i la JAC (Joves d'Acció Catòlica)- va ser clau per atendre les víctimes i ajudar a restablir una relativa normalitat a les zones afectades.

En aquest sentit és important el testimoniatge escrit d’en Francesc Clua, aleshores membre de l’Agrupament Mossèn Norbert Font i Sagué, situat al carrer Portal Nou de Terrassa, que va relatar les seves vivències a “Les riuades del Vallès” [2]. Segons aquest testimoni directe: “… A Rubí, les Noies Guies que ajudaven a netejar les cases inundades, van ser obligades a retirar-se quan aparegueren les càmeres de Televisió Espanyola; van ser substituïdes, per un breu temps, per les muchachas de la Sección Femenina”. El règim no volia perdre l’ocasió per utilitzar la desgràcia en benefici propi. 

També, l’escriptora i poetessa Núria de Espinosa al seu llibre biogràfic “La catástrofe que marcó un pueblo. Rubí 1962-1964” [3]  diu que “el alcalde de Rubí, Miguel Rufé Majó, fué destituido el 15 de octubre de 1962 –havia sido nombrado alcalde el 15 de marzo de este mismo año- por negarse a obligar a los jóvenes Scouts a trabajar con las camisas azules de la Falange durante las obras de reconstrucción de los daños causados por las inundaciones.” Aquesta referencia al lliurament, per part de les delegacions locals de Falange, de camises falangistes als joves voluntaris que seguint les crides, especialment de les emissores de radio i aprofitant els mitjans de transport d’algunes empreses, con Trinaranjus o Damm, acudien fins als llocs afectats, és un comentari freqüent. A la revista anual “L’Ordit” del Centre de Recerques i Estudis de Santa Perpetua de Mogoda se’n fa un bon reportatge i en recullen nombrosos testimonis [4].

De l’associació Scouts de España, atenent la crida que l’endemà de les inundacions (cal tenir en compte que durant forces hores les comunicacions telefòniques varen estar tallades) va fer el Comissari Scout de Terrassa, en Fermí Garcia, hi acudiren nombrosos scouts, caps i ròvers dels grups Sant Jordi de Terrassa i Santíssim Redemptor, Gilabert de Centelles i Hernan Cortés de Barcelona. Lògicament els scouts terrassencs, per proximitat, foren els qui primer i en major nombre hi prestaren servei; mentre que els de Barcelona, ho van fer (cal tenir en compte que els llavors anomenats Ferrocarrils de Catalunya i els de la Renfe van quedar molt malmesos) acudint al Vallès, amb algun cotxe particular o fent ús del servei de transport que -de forma totalment voluntària i gratuïta- alguna empresa oferia. La ràdio, també va ser, des dels primers moments, el principal altaveu informatiu i de mobilització. 

Gràcies a un post d'en Eduard Candami i a diversos comentaris a la pàgina scout de Facebook "Proyecto Siempre Adelante" (del 24 d'agost de 2015) sobre aquestes inundacions, sabem que també hi acudiren a prestar servei tres ròvers del "Clan Mangosta" de Madrid així com diversos testimoniatges personals com el d'en Ferran Guimaraes o d'en Dario José Pozo Ruz (podeu veure-ho a:

https://m.facebook.com/groups/proyecto.siempreadelante/permalink/777847942327630/ ).

Pel que recorden els nostres vells companys les principals missions dels scouts consistiren, al lloc dels fets, en treballs de desenrunament, suport a les víctimes, control i regulació del transit i, a la campanya de Radio Barcelona -juntament amb els Boy Scouts de Catalunya i la DDE- fent "servei d'ordre" i col·laborant en la recollida de roba, menjar i material per als damnificats. 

Agustí Colomines, a l’article “La riuada del 1962” publicat a El singular digital [5] diu que aquella riuada va generar un torrent de solidaritat. Van arribar-hi voluntaris de tot arreu, independentment del que fessin les autoritats.

Com bé expliquen Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà en el llibre “La riuada de Franco [6], l’oposició va detectar els intents de manipulació franquista de la catàstrofe i va contrarestar-la com va poder, però qui va combatre-la amb més habilitat —diuen— fou el president Josep Tarradellas. El president de la Generalitat, capitanejant els exiliats polítics, desafià el franquisme amb la promoció de col·lectes. En aquesta operació, comptà amb la col·laboració dels monjos de Montserrat. Aquesta fou, segons els autors, una de les maniobres més ambicioses dutes a terme per la Generalitat a l’interior de Catalunya des del final de la Guerra Civil. Metges, mossens i organitzacions catòliques van ser molt actius alhora de suplir la ineficàcia de les autoritats franquistes. “No saben ni per on començar —va dir a un grup de joves l’arxipreste de la diòcesi i prior de la basílica de l’Esperit Sant de Terrassa, el sacerdot Jaume Llauger. Així que allò que no feu vosaltres, no ho farà pas ningú”. Aquells joves eren en la seva majoria activistes de les organitzacions catòliques i militants del moviment escolta. Ja ho hem explicat abans. I molts d’aquests joves, amb el temps s’integrarien en els diferents grups d’oposició al règim.

En destaquem, així mateix, dins aquest corrent de solidaritat ciutadana la campanya que des de Radio Barcelona-Cadena SER encetà, des dels primers moments, en Joaquin Soler Serrano (per cert antic scout). Després del butlletí de les 9 h, del 26 de setembre, en què es va informar de la catàstrofe al Vallès, Soler Serrano,  va intentar saber més detalls de la notícia a través del governador civil, l'alcalde de Barcelona i l'alcalde de Terrassa. Els dos primers no van contestar, i amb l'alcalde de Terrassa va ser impossible perquè les línies havien quedat danyades. Empès per la curiositat periodística, va fer anar els seus col·laboradors cap a les zones devastades. Amb els testimonis de primera mà, i fent-se càrrec de la magnitud de la tragèdia, Soler Serrano va suspendre el magazín i va començar un programa especial que no acabaria fins a les 2.30 h de la matinada del dilluns 1 d'octubre. Durant cinc dies va fer una crida a la solidaritat amb la Operación Dinero, que va col·lapsar els estudis del carrer de Casp -també davant d’aquesta emissora els scouts hi vàrem fer una mena de “servei d’ordre” canalitzant a la gent- i va obligar les autoritats a habilitar, primer a la plaça de Catalunya i després al Palau Municipal d'Esports de Montjuïc, uns espais per rebre les donacions de roba, menjar i materials. Així va sortir cap a Terrassa, Sabadell i Rubí la primera caravana d'auxili i es van recaptar trenta milions de pessetes per als damnificats.

En tenim molt poques imatges però les poques que tenim, pensem son uns interessants documents que donen fe d’aquells fets.  Les publiquem amb un breu comentari.

 

Scout col·laborant en les labors de regulació de trànsit
. (Foto Fermí Garcia. Arxiu Tobella)


30 de setembre 1962. Moment de la visita dels aleshores Prínceps d'España. Hi podeu veure al Comissari Scout de Terrassa, Sr Fermí Garcia, amb un grup d’scouts saludant als Prínceps i a l’alcalde de Terrassa Sr. Josep Clapés. Foto d'en Enric Vilaplana Vargas (llavors Comissari Scout de Barcelona)


"Cordó", sota la pluja, davant de Radio Barcelona. Hi podem veure alguns Scouts i familiars -concretament d'en Llorenç Cabrol-. (Retall de premsa de l'arxiu de Mª Rosa Cabrol), 


Scouts de Terrassa amb els seus caps (Fermí Garcia i Josep Blanes) en l'homenatge que,
 mesos després de les inundacions, varen fer a Radio Barcelona a en Joaquin Soler Serrano. 

Una altra instantània del mateix homenatge

I, encara, una altra.

Joaquin Soler Serrano



[3] Núria de Espinosa. “La catástrofe que marcó un pueblo. Rubí 1962-1964”. PR Ediciones. 2012

[4] L’Ordit nº 5 - any 2012. “1962: Desbordats per les aigües i colgats de neu” de Ernesto Vilàs Galindo, file:///C:/Users/user01/Downloads/274370-Text%20de%20l'article-468894-1-10-20170728.pdf 

[6] Ferran Sales Aige; Lluís Sales Favà. “La riuada de Franco”. Pagès Editors SL. 2012.

 


dijous, 23 de juny del 2022

CRIDA A LA 114ena SORTIDA XINO-XANO


Façana de la Casa Navàs


PASSEJADA CULTURAL, AMB VERMUT I DINAR INCLÒS, PER LA CIUTAT DE REUS


La forta calor d’aquestes darreres setmanes, ens ha fet dubtar sobre si fèiem o no la sortida de primers de juliol.

Finalment, les ganes de mantenir les nostres trobades, el “ritme” de la nostra activitat i anar “a prendre (si en fa) el vent”, ens ha portat a organitzar una sortida-passejada urbana, amb un fort component cultural. Hem valorat diversos llocs on poder anar-hi en tren: La Vall de Núria, amb dinar en un conegut hostal de Ribes de Fresser...; Badalona, amb el seu nucli antic, el museu i les sorprenents restes romanes...; Vilanova i la Geltrú, amb la visita al seu nucli històric i l’interessant Museu del Ferrocarril;...

Finalment hem optat per una ciutat, d’interès i “amb valor afegit”, a la qual ja havíem pensat anar-hi en alguna altra ocasió: Reus, la capital del Baix Camp.

 

Que hi farem ?: La proposta.-

“Reus, Paris i Londres...” deia la vella -concretament del segle XVIII- frase, quan la ciutat fixava el preu mundial de l'aiguardent amb aquestes dues capitals europees. 

Reus és, avui, una ciutat dinàmica. Comercial, industrial i culturalment. És, també, la ciutat natal d'en Antoni Gaudí -tot i que hi ha qui diu que, aquest, va néixer a Riudoms- i està plena d' impressionants edificis modernistes que es poden veure fent una interessant ruta a peu. Nosaltres en visitarem un d’emblemàtic: la Casa Navàs, obra d’en Lluís Domènech i Muntaner que, per la seva singularitat, és un dels millors exemples del modernisme europeu, https://casanavas.cat/ca/ .


Casa Navàs, detall de l'interior

Seguint el fil del que dèiem sobre l’aiguardent, Reus és, també, el bressol del vermut català. Aquest clàssic aperitiu dels nostres avis torna a estar, ara, de moda combinant-lo amb alguna "tapa" prèvia a un bon dinar.

Al seu moment -principalment a finals del segle XIX i començament del XX-, Reus va arribar a tenir una trentena d'elaboradors de vermut i encara avui hi existeixen diversos establiments emblemàtics. Nosaltres en visitarem un d’ells: El Museu del Vermut,  http://www.museudelvermut.com/ que ofereix al visitant una imponent exposició -la més gran del món dedicada a aquesta beguda- amb més de 6.000 articles relacionats amb la història d' aquest aperitiu.

I on, qui ho desix-hi, hi podrà fer el vermut.


Façana del Museu del Vermut

El dinar, el farem en un altre restaurant emblemàtic: la Casa Coder http://www.casacoder.com/ on, els migdies dels dies laborables, tenen un menú a 19,50 euros (amb dos plats a triar, aigua, pa, vi, postres i IVA inclosos).

Casa Coder. Detall

Programa per al dijous 7 de juliol: Viatge i estada a Reus

8h 30’ : Vestíbul de les taquilles de l’Estació de Rodalies Renfe del Passeig de Gràcia. Comprarem els bitllets, d'anada i tornada, en tarifa reduïda (targeta "Dorada" de pensionista) . Per agafar el tren de les 8h 54’ que arriba a Reus a les 10h 28’.

Vestíbul Estació Rodalies Passeig de Gràcia

10h 30’: Un cop a Reus, farem un passeig des de l’estació fins a la plaça del Mercadal


10h 55’: Visita guiada a la Casa Navàs. La duració estimada és d’una hora.

12h : Sortirem, de nou, a la plaça del Mercadal per a dirigir-nos al Museu del Vermut, interessant local i col·lecció que visitarem.

Farem temps, voltant pels carrers i botigues del centre històric, fins que a les

14h: Ens dirigirem al Restaurant Casa Coder, també a la Plaça del Mercadal, on ja hi tindrem la taula preparada per a dinar.

El menú és:


17 h.- El tren de tornada l’agafarem, a l’estació de Reus, a les 17h 14’ aquest tren arriba a Barcelona, Passeig de Gràcia, a les 18h 44’.


Punt i hora de trobada.- Com que per a concertar la visita a la Casa Navàs i reservar la taula del dinar, ja hem tingut de preveure les inscripcions, només ens resta convocar-os el dijous dia 7 de juliol, puntuals a les 8h 30’, al vestíbul on hi ha les taquilles de l’estació de Rodalies Renfe de Passeig de Gràcia, on comprarem els bitllets d'anada i tornada fins a Reus. Penseu que el tren que hem d’agafar surt a les 8h 54’.


Esmorzar.- En aquesta ocasió, recomanem esmorzar -a primera hora del matí- a casa de cadascú. Penseu que sobre les 9h agafarem el tren, el viatge -si rés no ho esguerra- dura aproximadament 1h 30'. Un cop siguem a Reus tindrem 30' per anar de l'estació fins al centre, a la plaça del Mercadal, on 5' abans de les 11h ja hi tenim programada la visita guiada a la Casa Navàs. Després, si que ja tindrem una mica més de temps per a fer un "piscolabis", un aperitiu i qui vulgui, fins i tot, el vermut. Deixant una mica de lloc per al que triem, a les 14h, per a dinar.

 

Equip necessari.- El que ens cal per aquest dia, és: Bon temps; ganes de veure i conèixer forces coses; una ampolleta d'aigua; si som de cutis fi, protecció solar (barret o gorra); no oblideu la "tarja Dorada" de Renfe; una mica de gana...; la mascareta -per al transport públic-; el telèfon mòbil ben carregat per a fer forces fotos (tot i que, ens sembla, que a l'interior de la Casa Navàs, no en deixen fer) i coneixement amb el vermut, que ja ho sabem: baixa be però....

   

Aquells que hi veniu, ens veiem el dijous 7 de juliol, a les 8h 30' a l'estació de Rodalies Renfe del Passeig de Gràcia (al vestíbul de les taquilles). Fins llavors, doncs.


Una abraçada.

 

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Els mapes meteorològics que he consultat fins ara, indiquen que el proper dijous set de juliol estarem sota la influència del anticicló de les Açores i que en conseqüència gaudirem de un dia assolellat.

Aquest és el mapa de nuvolositat pel 7/7

Tanmateix, no sé si gaudir sigui la paraula més adient per qualificar el temps que tindrem, perquè a aquestes alçades del mes de juliol, com ha de ser, farà un sol que s’hi torraran castanyes. Cal esperar que en els llocs que ens esperen per la nostra visita, disposin d’aire condicionat. En el restaurant triat per aquesta sortida segur que si. La sort és que anirem lleugers d’equipatge i que sempre (o gairebé) tindrem l’opció de caminar pel cantó de l’ombra.

La temperatura esperada a Reus és entre els 25º i els 31º (a l’ombra, és clar) el més probable 28º. El vent serà fluix i és força probable que porti una mica d’humitat del mar, possiblement del ordre del 60%. És a dir, la justa per sentir la xafogor i disminuir la probabilitat d’incendis forestals.

Conclusió: Roba fresca, i gorres, barrets, pameles o potser umbrel·les.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS.

AQUEST PRONÒSTIC NO HA EXISTIT MAI I SI EM PREGUNTEN HO NEGARÉ FINS I TOT SOTA TORTURA (Q.C.)

J.M.