PASSEJADA CULTURAL PER LA CIUTAT DE REUS
Puntuals, a 2/4 de 9 del matí ja s’estaven esperant, els més matiners, al vestíbul de l’estació d’ADIF del Passeig de Gràcia.
Faltava gairebé mitja hora per a que el tren sortís però ja hi eren en Zac, en Carles, l’Elena S., en Josep F., la Maribel i en Pep.
Després han anat arribant els altres: l’Enric, la Conxita, en Josep Mª; bueno, menys un parell que (com ja sol passar a la nostra edat) s’han confós i han fet cap a l’estació d’ADIF però de la Plaça de Catalunya... Quan se’n han adonat -com que anaven amb temps- han anat a Passeig de Gràcia/Aragó però, per segons, han perdut el tren.
Així doncs, hem sigut 9 els qui, còmodament, en el tren que tenia com a destinació “MADRID-CHAMARTIN” hem fet via cap a Reus.
Els qui s’han confós d’estació -i que sumen 11- han agafat el següent tren, que ha fet la mateixa ruta, però que arribava a Reus mitja hora més tard.
Encara cal sumar-hi 5 companys més, en Pedro, l’Elena I. i en Josep Lluís, que han fet el viatge, des del Maresme, en cotxe i en Llorenç i la Isabel, que ho han fet, també en automòbil, des de Barcelona. En total, han sigut 16 els companys i companyes que han participat en la trobada.
Pel camí, un ocasional company de viatge, -en Arnau- que ha pujat a Altafulla, s’ha interessat en la nostra intenció de fer una curta visita a Reus i en els llocs on pretenem anar. “Si us agraden els productes locals, no deixeu de comprar pa o coca al Forn Sistaré. Ha estat premiat diverses vegades per fer els millors pans de pagès i llonguets de Catalunya... I la coca de forner també la fan molt bona... amb sucre i un bon raig d’anís i, precisament avui els dijous, en lloc d’anís i foten un bon raig de vermut... A més, us va de pas -és al carrer Ample- camí de la casa Navàs...” https://www.fornsistare.com/
Fem cas al nostre informador i ens aturem per a comprar-hi uns quants productes que, com que a la tarda no obren fins a les 17 h, recollirem una mica abans d’anar a dinar.
 |
| Barra de pa "especial" -fa gairebé 1 metre de llarg- del Forn Sistaré |
Continuem carrer Ample avall. Passem per la arbrada plaça de la Llibertat, i per la cruïlla on hi ha el monument a en Fortuny, nascut a Reus, obra d'en M. Benlliure.
No ens entretenim gaire doncs tenim la visita de la Casa Navàs a les 11 i ja falten pocs minuts per aquesta hora.
Passem per la plaça Prim, amb el monument eqüestre d’aquest general també fill de Reus, obra de l'escultor L. Puiggener.
Pel camí, a un costat i l’altre d’aquesta via, ens crida l’atenció la gran quantitat d’establiments comercials de les principals marques. "És que Reus és una ciutat molt cosmopolita i amb un comerç i “classe” que supera a la mateixa Tarragona..." ens diu en Josep Maria, que avui -coneixedor del territori- ens fa de guia.
Seguim, sense entretenir-nos gaire, fins a la plaça del Mercadal, el cor del Reus històric, on hi ha l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme, al Gaudí Centre. En aquesta plaça hi ha, també, un dels monuments que visitarem: la Casa Navàs.
Passen uns minuts de les onze i els companys que han vingut del Maresme i els empleats que en tenen el control d’accés, ja ens estan esperant.
Lliurem les entrades, que ja hem adquirit -fa uns dies- per internet. Ens fan posar uns peücs (per a no malmetre els mosaics del terra..., diuen) i comencem la visita guiada.
El guia, ens fa una primera explicació sobre els propietaris i promotors de la casa i anem visitant-ne totes i cadascunes de les dependències. La Casa Navàs és, per la seva singularitat, un dels millors exemples del Modernisme a escala europea. Construïda entre el 1901 i el 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el decorador Gaspar Homar, és l’única obra modernista del país que ha arribat fins als nostres dies tal com es va estrenar.
L’edifici, el van encarregar en Joaquim Navàs i la seva esposa Pepa Blasco, uns rics comerciants de teixits, en una època en què Reus estava en plena efervescència. Els Navàs-Blasco van demanar a Domènech i Montaner la construcció d’una casa-botiga en una de les cantonades de la plaça del Mercadal. La comanda tenia un pressupost quasi sense límits, d’aquí que s'hagi convertit en una de les obres més luxoses de l’arquitecte barceloní.
Com a segona capital catalana en nombre de població, Reus, va ser la tercera ciutat de Catalunya més bombardejada durant la Guerra Civil Espanyola i la Casa Navàs també en va patir els efectes. A causa d’una de les bombes, l’any 1938 va perdre la torre, gran part de la teulada i algunes de les dependències del segon pis van quedar destruïdes.
Després de la guerra, bona part de les estances van ser restaurades pels mateixos propietaris; darrerament si ha afegit el gran coronament esglaonat de la façana que dona a la plaça..
Rere la imatge actual de l’edifici, s’hi amaga l’interior més complet, fantasiós i esplèndid del modernisme català.
Entrar a la casa és com endinsar-se en un gran jardí artificial ple de floritures en el qual destaquen els vitralls de més de dos-cents metres quadrats de superfície entre claraboies, envans, portes i finestres. També es conserven intactes gairebé tots els elements decoratius, com el mobiliari, les tapisseries brodades, ceràmiques, pintures, teixits de seda, làmpades, estors… Per a fer tots aquests treballs i amb “el xec en blanc”, que li lliuraren els propietaris, Domènech i Montaner es rodejà dels millors artesans de l’època com Gaspar Homar, Lluís Bru, Antoni Rigalt, Jeroni Granell, Eusebi Arnau, Pujol i Bausís o Hipòlit Montseny.
L'edifici, construït a principis del 1900, manté totes les estances i el mobiliari original (pensem que alguns d'aquests mobles, podrien ser restaurats amb cura doncs presenten importants esquerdes i algun desperfecte). Tot i això, pensem que la visita és obligada per a tots els amants del Modernisme, l’arquitectura, la història d’aquella època i pel bon gust en general.
A nosaltres, en conjunt, ens ha agradat.
Podeu veure’n més informació i detalls de la història de la casa i els seus habitants a https://casanavas.cat/ca/
Quan sortim, en Llorenç i la Isabel -els dos companys que ens acompanyaran en la resta de la visita per Reus i al dinar- ja ens estan esperant. Estem molt contents de que hagin pogut venir i que puguem continuar xerrant al llarg del dia.
La calor i la part de la passejada-visita que hem fet ens ha obert les ganes de prendre unes cerveses o uns vermuts. Ens dirigim, doncs, al proper carrer Vallroquetes 7, on hi ha El Museu del Vermut un edifici modernista completament reformat i que conserva la façana original de l’any 1918, on ens hi entaulem.
És un bar, restaurant i museu. Al seu interior hi ha una col·lecció única i oberta al públic, que recull més de 6000 articles, més de 1800 ampolles, 400 cartells, 3000 etiquetes i centenars d'objectes de publicitat relacionats amb el vermut, com cendrers, gots, xapes, documents, cartes, postals, safates etc.
Es tracta del primer i, segurament, millor museu del vermut del món.
En podeu veure més informació aquí http://www.museudelvermut.com/
Anem a recollir els pans, llonguets i coques que hem encarregat al Forn Sistaré i a 2/4 de dues som al restaurant Casa Coder http://www.casacoder.com/ on ja hi tenim la taula parada.
Ens han atès, en un menjador del primer pis, molt bé i aquí teniu alguns del plats i postres que ens han servit
 |
| Amanida grega |
 |
| Bacallà amb mel i ceba caramel·litzada |
 |
| Fricandó amb bolets |
 |
| Brioix "borratxo" amb gelat d'avellana |
 |
| "Menjar blanc" |
Durant l’àpat, hem gaudit de la xerrameca, batalletes i les converses serioses dels companys i companyes. Ja ho ha dit en Carles: “Aquestes trobades son veritables racions de vitamines i del tot medicinals i necessàries... !!!. Molt millors que les visites als metges... “
Avui, al tractar-se de la sortida d’estiu, hem “rifat” entre els assistents a la sortida dues ampolles de vi Xino-Xano, una de blanc i una altra de negre. Les afortunades han sigut dues noies: la Elena I. i la Conxita. Enhorabona !!!
Després de dinar, quan passaven alguns minuts de les quatre de la tarda, paguem, ens acomiadem del hostalers i -tot i que alguns marxem junts- de tots i cadascun de nosaltres, desitjant-nos un molt bon estiu i que ens retrobem de nou, per a seguir fent caminades, segurament, a mitjans de setembre.
Els qui tornem a Barcelona en tren, ho fem -amb una mena de simpàtica ruta per les andanes de l'estació- agafant el que surt de Reus a les 17h 15' i que arriba a Barcelona, força puntual, a les 18h 45'. Durant el trajecte, de forma discreta i amb les mascaretes posades -cosa que molts altres viatgers no feien- les converses continuen, i és que a nosaltres -normalment- no ens calla ningú.
Hem passat un molt bon dia. I, francament, no gaire calor. Fins la propera trobada que, com ja hem dit, segurament serà a mitjans de setembre..
Cuideu-vos molt, guardeu-vos de la calor i una forta abraçada a tothom.
Text.- Pep
Fotografies: Maribel, Elena S., Conxita, Carles P., Enric, Josep F. i Pep.
En Josep Lluís ens ha enviat dos videoclips descriptius del que hem vist a la casa Navàs, però la aplicació d'edició del blog ens ho ha rebutjat per excés de pes. De pes informàtic, és clar.
Ho sentim Lirola.
En tot cas us recordem que els podeu veure en el nostre disc virtual del Drop Box, accedint mitjançant la vostra contrasenya.
LA CONTRA
Aquesta no és una contra
crònica, és la contraportada del Post d’avui. A les acaballes de la sortida,
després de la llarga sobretaula, va caldre, com és habitual, fer front al
compte de no només el que havíem menjat i begut, sinó també les despeses de
visitar la casa Navàs.
No se si us heu adonat que cada
vegada hi ha menys voluntaris per fer-se càrrec d’aplegar els diners, comptar
les aportacions de cadascú, lliurar el canvi i liquidar l’import a la caixa de l’establiment.
I no és estrany, perquè la majoria hem perdut l’agilitat de comptar calés, fer
mentalment sumes i restes, tenir prou canvi per tothom, vigilar que ningú es
faci l’orni i quadrar els comptes sense que falti dinerari.
Hi ha també darrerament una
circumstància que complica tot això. És el fet de que degut a la maleïda
pandèmia i a fi d’evitar els contagis per l’intercanvi de bitllets, ens hem
acostumat a anar sense diners i pagar amb targeta de crèdit o de dèbit. I així
passa que al final del dinar vaig haver de fer-me càrrec de la safateta amb la
nota i els “doblers” i anar a liquidar a caixa i pagar la meva part amb tarja.
Sense oblidar de preguntar si estava bé el total, que afortunadament estava, i
no em va caldre afegir.
El més trist de tot això és
que aquesta és una complicació que és senzilla de solucionar perquè tot està
inventat. Ja sé que les nostres provectes edats són un escull per les noves
tecnologies de pagament, però els joves fan servir un eina omnipresent,
universal i quasi omnipotent. Se’n diu telèfon portable, cel·lular, alguns
encara l’anomenen “Motorola”, en definitiva el mòbil.
Resulta que els mòbils
disposen d’una aplicació dita “Bizum” que es pot “baixar” gratuïtament i que
funciona en la pràctica totalitat de les entitats bancaries. L’aplicació permet
de fer transferències de diners de mòbil a mòbil immediatament, dona constància
de qui i quant ha pagat i l’import total acumulat per qui farà el pagament pot
ser lliurat a l’establiment per mitjà de tarja bancaria. Net i polit i sobretot
EXACTE!!!
El procediment, si us avinguéssiu
a posar-ho en pràctica, seria:
Rebre la nota, afegir (si
s’ho han merescut) la propina, comptar els caps, repartir i cadascú fer la
transferència a qui s’ocupi de liquidar. Cal dir també que hi ha molts restaurants
que permeten fer el pagament per Bizum de forma unitària, cosa que estalvia que
hi hagi un voluntari liquidador.
Us adjunto un resum traduït
de les preguntes freqüents que suscita la operativa d’aquest sistema de
pagament.
Joan Miquel
BIZUM
És segur?
Bizum és un servei íntegrament ofert pels canals bancaris,
motiu pel que és totalment recolzat pels seus sistemes de seguretat.
Què costa?
Bizum no té cap cost pels usuaris.
Límits?
Mínim per operació: 0,50€
Màxim per operació: 1.000,00€
Màxim per dia: 2.000,00€
Màxim per mes: 5.000,00€
Màxim d’operacions per mes: 60
Alta a Bizum?
Descarregar la aplicació en Play Store o Apple Store i
seguir instruccions, la utilització és instantània.
Es pot fer un Bizum a qui no tingui el servei?
Només cal introduir el seu número de telèfon i rebrà un
missatge d’invitació a unir-se.
El nostre pagament quedarà pendent fins que el receptor es
registri. Si després de dos dies aquest no es registra, la operació es
cancel·larà automàticament.
.jpg)
%20davant%20els%20donatius%20de%20la%20Campanya%20Ben%C3%A8fica%20de%20Radio%20Barcelona%20el%20setembre%20de%201962%20(2).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpeg)
.jpg)
.jpg)
