CRIDA A LA 50ena SORTIDA XINO-XANO

ANEM A CALA TAVALLERA,
UN ENCISADOR 

RACÓ DEL CAP DE CREUS

1.- Data: Dijous 16 d’octubre de 2014

2.- On anirem ?: La bellesa i la singularitat de les roques del Cap de Creus, amb una costa clivellada de cales, puntes i penya-segats, és el marc d’aquesta excursió. El motiu del quadre i l’objectiu de la sortida és, però, un encisador, impol·lut i verge lloc: la Cala Tavallera (Taballera o Tavellera).

El Parc Natural, el Golfet i al fons la cala Tavallera

En ple Parc Natural del cap de Creus aquesta cala, de netes i transparents aigües, està situada al fons d’una llarga llengua de mar que s’endinsa terra endins. És a mig camí entre el Port de la Selva i Cadaqués, en la zona anomenada “El Golfet” –una badia entre el Cap Gros i la Punta dels Farallons plena de “puntes” i de petites cales- que, per la seva situació i bellesa, atrau el fondeig de moltes embarcacions, provinents d’aquestes dues localitats i, fins i tot, de més lluny.

Mapa topogràfic de la Xino Xano

Cala Tavallera te forma d’embut, és molt arrecerada i –excepte la platja- està envoltada de penya-segats, això la protegeix dels vents (tret dels que venen del nord). Hi desemboca una riera anomenada, per aquesta raó, de Cala Tavallera. La platja, d’uns 135 m de llarg, està formada per còdols grisos, graves i sorra gruixuda amb l’aigua molt neta i transparent i és poc fonda. A ponent hi ha una pineda, un parell de casetes-refugi de pescadors i un pou d’aigua dolça.   

Refugi

Arribar-hi per mar, precisament, és una de les opcions recomanables ja que l’accés, a la cala, per terra no és fàcil. S’hi ha d’anar a peu. Això vol dir una caminada –des del Port de la Selva- d’un parell d’hores, seguint el sender GR-11, senyalitzat amb les indicacions de cala Tavallera i Sant Baldiri. L’excursió, endinsant-nos al parc natural i les seves curioses formacions rocoses, val la pena, però és llarga. Es pot fer un tros d’aquest camí (uns 2 km), fins passat el Mas Puignau, -en vehicle tot terreny- per una pista; continuant -a peu- 1 km més fins a Sant Baldiri i arribant, en un altre quilòmetre, fins a Cala Tavallera.

Sant Baldiri

L’església de Sant Baldiri –documentada des del segle X i restaurada l’any 2004- era el centre espiritual del veïnat de la Muntanya de Sant Baldiri, al qual donà nom, format per un considerable nombre de masies molt disperses pels replans d’aquest sector septentrional de la península del Cap de Creus. Totes aquestes cases són més o menys properes al litoral però, com la capella, es troben curiosament amagades del mar. L’església, subsidiària de Sant Pere de Rodes, va ser molt modificada posteriorment i, el 1558, s’hi construí -davant les nombroses incursions pirates- una torre de defensa de planta circular.

3.- Com hi anirem: Si les condicions meteorològiques ho permeten, SI PLOU la sortida ES SUSPENDRÀ, anirem a Cala Tavallera els uns per mar i els altres per terra:

Els qui hi vagin en barca –si l’estat del mar ho permet- sortiran de Llançà i, un cop a Cala Tavallera,  mullant-se –doncs, s’ha de fondejar separats de la platja-, desembarcaran.

Els qui hi vagin per terra sortiran del Port de la Selva, segurament, aniran en cotxe fins passat el Mas Puignau i un cop allà seguiran, a peu (uns ¾ d’hora de camí) –passant per Sant Baldiri- fins a Cala Tavallera.

La platja del desembarcament

A partir de Sant Baldiri la pista es transforma en un estret sender, que travessant un parell de vegades el Rec de Talabre (que desemboca a la cala d’aquest nom), puja fins el serrat del Puig del Moro (150 m d’alt) per a baixar sobtadament –per un pedregós camí- fins als 3 m d’alçada de la Cala Tavallera. El retorn es fa pel mateix camí, evidentment, aquesta sobtada baixada –al tornar- es converteix en una sobtada pujada de prop de 150 m de desnivell. En total (descomptant el tros de camí que farem en cotxe) el recorregut que farem a peu és d’uns 4 km –anar i tornar-, amb uns desnivells acumulats de +/- 200 m els darrers 150 –l’accés a la cala- de forma pronunciada. La caminada te, doncs, per aquesta raó, una dificultat mitjana.

4.- Dinar: El dinar el farem, sobre 2/4 de dues del migdia, a Cala Tavallera. En principi, els qui hi anem per terra, portarem “la teca” i els qui venen per mar, la beguda, el pa i les postres. El “xef”, en Joaquim, amb tots els “pinxes” que calgui prepararà, repetim SI NO PLOU, un bon suquet. A la casa-refugi de Cala Tavallera hi ha tots els estris de cuina per a fer el dinar, els plats, coberts i gots (en Pep portarà la bota), cafetera i “gotes”.

5.- Equip necessari: Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur).

6.- Lloc i hora de trobada:  Com que sortim de diferents llocs (Portbou, Sant Cugat, Barcelona, Llançà,...) hem quedat de trobar-nos tots tan els qui van per mar, com els qui hi anem per terra, al port de Llançà –ja esmorzats-  a les 10 h 15’.

Això permetrà adquirir i repartir els abastiments necessaris per al dinar i el seu transport –per mar o per terra- fins a Cala Tavallera i donarà la possibilitat de que, els qui ho vulguin, s’estalviïn la caminada i agafin la barca.

Aniria be anar arribant a la Cala sobre les 12h.

Els qui sortim de Barcelona i de Sant Cugat per tal de compartir amb la resta de companys/es els  2 cotxes (el d’en Pep i el de l’Enric) fins a Llançà, ens trobarem a les 8h 15’ del mati al lloc habitual del nou Hospital de Sant Pau.

7.- Inscripcions:  Fa temps que anem parlant d’aquesta sortida, hem passat amb escreix el termini d’inscripció acordat i –conseqüentment- gairebé ja tenim els cotxes i la barca plens; però seguint la “tradició” ho anunciem al Blog.

Si algú més –conscient de les seves possibilitats- ens hi vol acompanyar –tenint en compte el nivell de dificultat de la sortida i la logística de transport- ho pot fer, fins a darrera hora del dilluns 13 d’octubre trucant o escrivint un correu a en Josep Fitó, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de concretar el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar i mirar de trobar una solució al tema del transport.

Una abraçada a tots/es i confiem que el dijous 16 d’octubre no ens plogui.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 50ena XXR

Com sempre, fa de mal dir quin temps serà el més probable a una setmana i escaig vista. Però per la evolució dels mapes que ens proporcionen agències força fiables, sembla que perdurarà un anticicló centrat a Escandinàvia el qual frenarà una borrasca de pressions força baixes sobre l'Atlàntic Nord. Amb aquestes condicions és més que probable que una falca d'aquest anticicló treballi davant de les nostres costes impulsant un vent moderat, primer de tramuntana i després de gregal, que mantindrà baixa la humitat relativa i farà que no plogui.

El vent mencionat haurà sigut de força 3 i 4 el dia abans, però anirà disminuint de forma que el dijous estarà en el llindar entre el 2 i el 3.

Cap d'aquestes dues forces de vent fan desagradable la navegació en vaixells lleugers, però si vaig dir que desembarcaríem a condició de no superar tramuntana de força 2, és perquè la Tavallera fa forma d'embut i en condicions de Nord es produeix el que se'n diu "onada de port"*. Els de Portbou en saben d'això quan bufa de llevant.

La dificultat afegida és que com he dit abans, tot dependrà de si la llengua anticiclònica es desplaça a l'est o no, perquè implicaria un canvi total del vent. De ser quadrant Nord a Sud. Haurem de tornar a mirar-ho en els propers dies.

La meva suggerència és que arribat el dia sense canvi de situació caldrà provar si és segur o no.

No patiu!! Parlo de seguretat per la meva barca que és de fibra. En cap cas perillaria de cap manera la tripulació.

Per a què us feu una idea de què estem parlant aquí teniu una foto que representa l'estat de la mar amb força 2 (onades de 20 o 30 cm és a dir res).

Conclusió: Tindrem cel cobert en una tercera part amb només núvols alts, vent fluix i temperatures de 12 a 13º.

* Literalment Tsunami en Japonès. (Però en magnituds que no son comparables).

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

De les quatre hores del dia tretze:

No tinc gaires variacions que anunciar-vos respecte al pronòstic anterior. Només pot ser, que el vent serà encara més fluix i sobre tot que no serà de tramuntana.
El vent començarà a bufar de ponent a primera hora del matí (quan arribem a Llança) i anirà girant cap a sud i posteriorment a xaloc, sempre amb força 1 i a vegades 2 però també a voltes serà inexistent. Aquesta condició és ideal per anar a la costa nord del Cap de Creus, perquè els penya-segats del Parc Natural ens faran de para-vents.
Amb això la temperatura ambient podrà oscil·lar entre els 15º i els 20º. L'aigua del mar amb tot probabilitat tindrà una temperatura de 22º (que és la que vaig mesurar el passat dissabte).
Pel que fa al cel em remeto al pronòstic anterior.

RECOMANACIÓ: No oblideu els vestit de bany!!

J.M.

UNA BONA GUIA PRÀCTICA DE LA NATURA DE CATALUNYA

GUIA PRÀCTICA PER CONEIXER LA NATURA DE CATALUNYA.

Tot sovint a les nostres sortides a la natura, davant un formós arbre, bolet, flor o matoll (d’animalons n’ entenem més... he,he)  hem preguntat als companys que ens acompanyen quin és el seu nom, quina mena d’arbre o planta és. A partir d’ara, segurament, no ens caldrà. A començament d’estiu s’ha fet la presentació d’una pràctica –manejable i fàcil d’entendre- guia total de la natura del Principat: la GUIA PRÀCTICA PER CONÈIXER LA NATURA DE CATALUNYA.

Aquesta GUIA PRÀCTICA és una realitat gràcies al treball de l’entitat ecologista IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i Estudi de la Natura http://ipcena.org/ipcena ) que també n’és l’editor.

La GUIA pretén, d'una banda, satisfer la demanda d'informació per a les persones amb escassos coneixements previs sobre la naturalesa i, en segon lloc, resoldre llacunes més o menys importants que puguin tenir els especialistes. 

Amb el format i les mides d'un "llibre de butxaca", té 576 pàgines, ha estat elaborada –en molts casos de manera altruista- per una trentena de persones entre redactors, dissenyadors i dibuixants. El coordinador general d’ IPCENA, Joan Vázquez, contactà amb el naturalista i biòleg Joan Maluquer-Margalef –coordinador científic i cap de redacció- i tots dos, amb la col·laboració de Josep Germain, van tirar endavant l’ obra. 

Dotada amb un total d'1.570 il·lustracions en color –cada fitxa d’espècie està il·lustrada-, la GUIA recull de forma didàctica i cuidada una àmplia informació sobre el medi físic, la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya.

L'obra posa especial èmfasi en aquells grups i temàtiques que desperten més interès (aus, papallones, orquídies, qualitat dels rius, mitjà marí, arbres i arbustos, bolets), encara que sempre busca un equilibri entre el rigor científic i el contingut divulgatiu sintètic. En un únic volum, la GUIA PRÀCTICA PER CONÈIXER LA NATURA DE CATALUNYA, és un compendi de 15 guies específiques diferents: guies de roques i fòssils; de plantes i arbres; de flors; d’ orquídies, de falgueres, de fongs, d’insectes, d’aràcnids, de mol·luscs, de miriàpodes, de macro-invertebrats, de peixos continentals, d’amfibis i rèptils, d’aus, de mamífers i de flora i fauna marina.   

Entre altres aspectes interessants, el llibre inclou 53 fitxes amb rutes o itineraris de gran interès natural i paisatgístic, en la seva majoria situats en espais d'interès natural protegits. Hi ha, com a mínim, una ruta per cada comarca de Catalunya. N’hi ha per parcs naturals, parcs propers a zones urbanes –com el de Collserola- muntanyes i rius. Es tracta, diuen els seus autors, de sortir al camp i veure-hi alguna cosa més que verd, blau i marró: descobrir que a l’aigua, el bosc i a terra hi ha d’altres ser vius i aspectes interessants. Això dona satisfacció i et vincula al territori.

Pel fet que l’editora és una entitat ecologista també s’ha afegit a l’obra un capítol original en una guia d’aquesta mena, els “Espais naturals salvats per l’acció popular”, les campanyes que han aconseguit èxits hi son totes: des dels aiguamolls de l’Empordà fins a la Platja llarga i la punta de la Mora a Tarragona. Una informació –una síntesi en quaranta pàgines- que tampoc no trobarem enlloc aplegada. És important donar a conèixer i saber que l’acció social sovint també dóna resultats.

Una GUIA, doncs, del tot recomanable.

TAULA DE CONTINGUTS DE L’OBRA:

I.- MEDI FÍSIC.

II.- FLORA I VEGETACIÓ.

III.- ELS FONGS.

IV.- ELS INSECTES.

V.- INVERTEBRATS NO INSECTES.

VI.-INVERTEBRATS EXÒTICS INVASORS.

VII.- ELS MACROINVERTEBRATS I LA QUALITAT DELS RIUS.

VIII.- VERTEBRATS.

IX.- EL MEDI MARÍ.

X.- ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS.

XI.- ESPAIS SALVATS PER L’ACCIÓ POPULAR.

XII.- RUTES D’INTERÈS NATURAL.

El preu de venda al públic de la GUIA és de 39,50 euros.

Es pot adquirir a les botigues d’ ABACUS o demanar-ho directament a IPCENA  al telèfon 973 263 793 o al correu electrònic forest@ipcena.org .

La Ve baixa Catalana

TAMBÉ HI ÉREM

El passat 11 de setembre, com ja és costum, acudírem a la crida que l’ANC i l’Òmnium, recollint el que -creiem- és un sentiment majoritari del poble català, van convocar per a manifestar-nos.

Adjuntem algunes fotografies que donen fe de que, efectivament, hi érem. Va ser una concentració festiva, il·lusionada, però també reivindicativa: VOLEM VOTAR !!!.

Confiem que, finalment –d’una o altre manera- el conjunt del poble català podrà expressar, democràtica i pacíficament, la seva opinió. No en tenim cap dubte.   

MUSEUS I COL·LECCIONISME SOBRE TEMÀTICA SCOUT-GUIA (5)

IMPORTANT TROBADA DE COL·LECCIONISME SCOUT

A BARCELONA

Hem rebut, per part del seu coordinador en Carlos Garcia, informació i una invitació per a acudir al

2º Encuentro Nacional de Coleccionistas Scouts

que es celebrarà el cap de  setmana del proper 11 i 12 d’octubre al Mas Guinardó, plaça Salvador Riera 2 de Barcelona (allà on hi ha el Museu Scout Joan Charlez i Paradis).

1a. Trobada Estatal de Col·leccionistes Scouts

El 1er Encuentro Nacional de Coleccionistas Scouts es va efectuar, organitzat pel “Club de Tejones de España”  http://tejones.scouts-es.net/ , el 1991 al Albergue de la Casa de Campo de Madrid.

En Carlos Garcia, un actiu scout de Terrassa i entusiasta col·leccionista de temàtica escoltista, és el promotor d’aquesta 2ª Trobada. En aquesta edició ja han confirmat la seva participació el “Club de Tejones” i els “Coleccionistas Scouts Independendientes” així com molts altres col·leccionistes scouts d’arreu de l’estat i internacionals.  

El Programa i horaris és el següent:

Dissabte 11.-

9,00 h.- Recepció i esmorzar de germanor.

10,00 a 10,30 h.- Muntatge de l’exposició.

10,30 a 11,00 h.- Inauguració oficial de la Trobada.

11,00 a 14,00 h.- Sessió per a intercanvis.

14,00 a 16,00 h.- Dinar de germanor (opcional).

16,00 a 19,30 h.- Sessió per a intercanvis. (Opcional de les 18,30 a les 19,30 hora lliure per a assemblees).

19,30 a 20,00 h.- Acte de clausura de l’exposició. Desmuntatge i recollida.

20,00 a 22,00 h.- Sopar de germanor (opcional).

Diumenge 12.-

9,00 a 10,00 h.- Esmorzar de germanor.

10,00 a 12,30 h.- Visita al Barri Gòtic de Barcelona.

12.30 a 13,00 h.- Visita al Museu Scout “Joan Charlez Paradis” i local de l' Agrupament Scout “Mas Guinardó”.

13,00 a 14,00 h.- Sessió d’intercanvis al Museu i Acte de clausura de la 2ª Trobada.

14,00 a 16,00 h.- Dinar de germanor (opcional).

La data límit per a inscriure’s com a participant a la Trobada és el 28 de setembre per mitjà del següent enllaç: https://www.facebook.com/download/337280709769718/Inscripcion_2%C2%BAEncuentroNacional.pdf

Desitgem que sigui tot un èxit.

Una abraçada.

CRIDA A LA PARTICIPACIÓ A LA VIA CATALANA 2014

NOSALTRES, ENGUANY, TAMBÉ ANIREM A LA
VIA CATALANA 2014

Una bona representació del Clan acudirem , el proper Onze de Setembre, a la mobilització ciutadana que ocuparà l'avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, formant una V amb els colors de la senyera.

Amb el lema 'Ara és l'hora', la Via Catalana preveu omplir els dos carrers més llargs de Barcelona, la Diagonal i la Gran Via, per formar una gran V de "voluntat", de "votar" i de "victòria" just a les 17.14, en homenatge al tricentenari dels esdeveniments de 1714 durant la guerra de Successió.

El traçat de la Via Catalana serà, per un costat, des de la plaça de Pius XII i, per l'altre, des de la plaça d' Ildefons Cerdà, per confluir a la plaça de les Glòries. Així completarà un recorregut d'11 quilòmetres dividit en 73 trams.

En Jaume, que és qui ha tingut cura d’organitzar la nostra participació en aquest històric acte, ens ha inscrit concretament al TRAM 29, franja 1 –és a dir a la Diagonal, entre Sicília i Sardenya, cantó muntanya- i serà d’agrair que hi acudim amb una samarreta de color groc.

La trobada prèvia de la colla serà a les 16h 30’ –del dia Onze de Setembre-  a la cantonada de Mallorca amb Sardenya.

Aquells que hi vulgueu participar i encara no us hi heu inscrit, hi sereu molt benvinguts.

Una abraçada.

Ressenya del Sopar d'Estiu 2014

Crònica d'un sopar anunciat

Amb força puntualitat, ens vàrem anar aplegant a La Pomarada, la majoria a la porta i d'altres després ja a la sala. 

Sorpresa! Atenent a "multitud de peticions" tenim una taula gegantina, exactament de 1 MT (Megataula *, neologisme que espero que faci fortuna), però ves per on, érem 21 i per tant a les puntes ens trobàvem estrets.

Un cop va arribar tothom ens varen anar servint sense solució de continuïtat les conegudes entrants-tapes ja tradicionals d'aquest restaurant sidreria. La fam d'alguns i l'eficiència en menjar el que ens tocava a cadascú va fer que en els primers compassos no badéssim boca (per parlar, s'entén) i no va ser fins l'espera dels segons plats que es fes palès que contràriament al que havíem esperat, aquesta disposició de taula tampoc permetia la conversa de tots amb tots.

I és que la taula sense entrebancs havia de facilitar l'objectiu de la trobada, però el soroll d'ambient i el fet de no estar en una sala independent va jugar en contra. Algunes de les "noies" que tenia jo a prop van comentar que pot ser la taula gran era per a què després un "boy" preferiblement dotat amb una bona pastilla de xocolata al pit pogués fer un número de "strip", però com que no ho van dir cridant que era el que les dimensions de la taula requerien, el comentari es va quedar en petit comitè.

En tot cas vàrem poder celebrar que un cop més des del sopar del any passat va venir en Jordi Tallada, acompanyat de la seva germana Montse, a ella ja la tenim més vista perquè s'ha convertit en una assídua de les sortides Xino Xano. 

També vàrem donar la benvinguda a la Rosa, l'esposa d'en Josep Fitó que es va aplegar a nosaltres per primera vegada. 

I per últim ens vàrem sorprendre amb el "restyling" del aspecte d'en Antonio Terrones amb la seva tupida barba.

Llavors van arribar els segons plats, afortunadament en Pep portava a la butxaca còpia de la comanda de cadascú perquè jo no recordava el que havia demanat (i crec que no vaig ser l'únic). I amb els segons va arribar la decepció per alguns, el bacallà era dolç! i el salmó a la sidra era insípid! No he rebut comentaris dels que van optar per la carn, però de ben segur que el xai era bo perquè en Zacaries se'l va cruspir tot. Un, conscient de que va a una sidreria, demana salmó que és un peix que neix en aigua dolça (per exemple en Astúries) va a la mar i torna per a fresar al mateix lloc d'on ha sortit, i és clar que el demana a la sidra perquè és una sidreria. Però el salmó és insípid (de piscifactoria) i no està nedant en una salsa de sidra, ans li posen per sobre una mena de poma ratllada.

Pot ser si que, com diu en Pep Arisa, "va ser una setmana molt xafogosa sobre tot el divendres,

que alguns havíem sortit de la guàrdia de nets, 

que altres eren encara convalescents,

i que encara altres tenien presents els seus absents estimats, i que tots estàvem cansats perquè tenim un any més i no estem per gaires rialles".

Pot ser si, però quan fem record del sopars d'Estiu celebrats fins ara, només recordem un que va estar un autèntic èxit: El que vàrem fer a Llavaneres que el va organitzar en Josep Surdé.

LA CONTRA DE MI MATEIX

El que em sembla és que ens cal canviar d'estratègia. Durant aquests anys que dura el renaixement del Clan, hem tractat d'apropar els antics membres amb la celebració del sopar d'Estiu, com a reclam fàcil per aquells que no poden, no gosen, o no els il·lusiona fer una caminada mensual. Però el resultat és que els que s'apleguen a les sortides de primavera o tardor i els que venen al sopar d'Estiu som a la fi els mateixos de les Xino Xanos. Tants caps tants barrets, barret amunt, barret avall.

No sé com ho veieu, però jo proposaria dues coses:

- Fer una consulta (Ull! No vinculant) a tots els antics membres que tenim censats, per preguntar-els-hi que els mouria a trobar-nos tots plegats un cop a l'any (o un cop cada cinc anys). O si per contra prefereixen que ens anem tots a fer punyetes (o una activitat semblant).

- La Xino Xano corresponent al juliol de cada any, convertir-la en una passejada i dinar de dissabte a fi de que les parelles dels xinoxanaires que no son habituals de les excursions i els membres que encara cotitzen (i per tant no poden els dijous), puguin gaudir de la trobada.

Aquesta darrera proposta seria com una mena de cloenda de les Xino Xanos del curs, lliurament d'Óscars (o de Foulards o qualsevol altre trofeu) i fins i tot el dinar podria consistir en un jalar de recapte (en Lirola segur que ja sap a on es pot fer).

Per la meva part, ja demano des d'aquesta tribuna, la convocatòria del consell remenador de cireres, COMECLOG, amb dret a cerveses en comptes de cafè i pastes.

Joan Miquel

* Una Megataula equival a cinc taules de quatre. (1MT = 5T4 = 20 places)