CRIDA A LA 58ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA DES DEL FIGARÓ FINS AL SALT DEL PRAT (pel Sot del Bac) I A SANTA EUGENIA DEL CONGOST (per la riba d’aquest riu)

Aprofitarem que en Charly està navegant per anar al

“poble innombrable”…

  

Data.- Dijous 4 de juny 2015.

Tipus d’itinerari.- El que us proposem en aquesta sortida és un doble recorregut per uns itineraris que creiem son adequats per als mesos de calor. Son dues rutes d’anada i tornada –per a poder veure, des de perspectives diferents, els detalls del camí...- que tenen el seu origen i final al poble del Figaró.

La primera transcorre pel Sot del Bac. Una petita vall que baixa des dels Cingles de Bertí cap al riu Congost. El nom ens recorda que es tracta d’un indret força obac -i per tant, suposem, fresc-. El camí travessa un alzinar, amb algun roure martinenc i on el marfull també hi predomina, pel fons de la vall hi baixa el torrent. A mesura que anem avançant el Sot s’estreny i ens acosta les parets de l’altre vessant. Passem per una gran balma i arribem al Salt del Prat, un espectacular salt per on s’hi estimba l’aigua –confiem que en baixi- del Torrent del Bosc Negre. Sota seu un gorg d’aigües tranquil·les és la llar de barbs de muntanya i, potser, d’alguna inofensiva i espantadissa serp d’aigua. Acompanyant la cascada hi ha l’Agulla del Salt i, més avall, les Dues Germanes. No en va el Sot del Bac ha estat hi és –fins i tot per a molts de nosaltres- amb les seves agulles i parets, una molt bona escola on hi fèiem pràctiques d’escalada i -el que més ens agradava- ràpel.

L’altra ruta que proposem, un cop haguem tornat –desfent el camí- a El Figaró (per a fer una mica de temps fins l’hora de dinar i allargar, uns quilometres més, la caminada) és agafar l’antic camí ral que tot vorejant el riu Congost, passa per Cal Sant, i ens porta fins a la masia i parròquia de Santa Eugenia del Congost (d’origen romànic però molt modificada). Si aconseguim localitzar -i que ens deixin- les claus, en podrem visitar l’interior.

Recorregut i dificultat.-  Començarem la caminada des de l’estació de Rodalies Renfe de El Figaró. Agafarem el carrer Verge de Montserrat fins a sortir de la població. Travessarem la via ferroviària (per un pas a nivell sense barrera) i entrarem a la vall del Sot del Bac. El camí –amb els senyals blancs i grocs del PR-C 33- pujarà, pel mig del bosc, deixant uns metres més avall el torrent del Bosc Negre que baixa fins el riu Congost. La ruta va guanyant alçada oferint bones vistes sobre el Sot del Bac. Passarem per una petita balma, a partir d’aquí la vall es va estrenyent i els cingles de Bertí es van apropant. Al arribar a una cruïlla, deixarem el PR-C 33 i prendrem un corriol que baixa, uns 50 m, fins el torrent on hi ha el gorg i salt del Prat pel qual el torrent del Bosc Negre, al estimbar-se, forma una cascada d’uns 15 m d’alt i un petit gorg. Contemplant aquest escenari hi ha l’ Agulla del Salt i la Germana Gran i  la Germana Petita. Els qui ho vulguin, un cop retornats al PR-C 33, podran continuar -pujant uns metres més- fins al Mirador del Sot del Bac (no hi ha baranes) des d’on es te una molt bona panoràmica sobre la vall i els seus entorns. Retornarem fins a El Figaró. El recorregut d’aquesta primera part de l’excursió és de 5,24 km amb uns desnivells acumulats de +197m i -202 m. El temps estimat (anar i tornar), sense pauses ni aturades, és de 2h.

La segona part de la sortida és més planera. Transcorre, pel costat del riu Congost, per un tros del vell camí que ja existia molt abans que la carretera. Un cop retornats, des del Sot del Bac, a El Figaró ens caldrà travessar el riu pel primer pont que trobem al poc d’entrar a la població (doncs el camí que hem d’agafar puja suament, contra corrent, pel l’altra riba del Congost). Un cop a l’altre costat, prendrem un camí carreter que –amagant-nos del brogit de la carretera per una pantalla d’arbres- passa, ja dins del terme municipal del Tagamanent, per Cal Sant i ens porta fins a l’església i petit veïnat de Santa Eugenia del Congost (a aquest lloc s’hi pot accedir en cotxe des de la carretera). Un cop visitada aquesta parròquia desfarem el mateix camí, ara aigües avall, fins al restaurant Ca la Consol de El Figaró on prendrem les cerveses de ritual i hi dinarem. El recorregut d’aquesta segona part (anar i tornar) és de 3,2 km i el desnivell acumulat de +/- 15 m.

El recorregut total de la sortida serà, doncs, de 8,44 km; els desnivells acumulats, en total, +212 m de pujades i -217 m de baixades. El temps total estimat, sense pauses ni visites, calculem que serà d’ unes 3h. La dificultat, tot i els desnivells del Sot del Bac (si és que no ha plogut el dia abans doncs, en aquest cas, el camí es pot tornat relliscós), és baixa. Després de dinar agafarem el tren a l’estació de El Figaró -que és molt propera al restaurant- fins a Barcelona.

Dinar.- El dinar el farem a les 14h, un cop acabada l'excursió, al restaurant “Ca la Consol” (el mateix on vàrem dinar a la 1ª Sortida Xino-Xano) de la Carretera de Ribes, 60 (a uns 5’ de l’estació) de EL FIGARÓ, tel. 938 428 092 www.calaconsol.cat  . El preu del menú és de 12,90 euros.

Equip necessari.-   Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional, que –si poden venir- en Llorenç, l’Antonio i en Zac  portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). Barrets i crema protectora per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.- El viatge d’anada el farem amb el tren de Rodalies-Renfe de la línia R3 que surt de la Plaça de Catalunya a les 7h 57’ i arriba a El Figaró a les 8h 54’. L’hora de trobada serà doncs, sota del rellotge de davant les taquilles de Rodalies-Renfe, de l’estació de Plaça de Catalunya, a les 7h 40’. Recordeu portar, aquells que la tingueu, la “Tarja Dorada de Renfe” per al descompte.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del diumenge 31 de maig, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- més que rés per tal de poder confirmar al restaurant (dilluns al matí –els dimarts tenen tancat-) el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.

CRÒNICA DE LA 57ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA PRIMAVERAL DES DEL CIM DEL TIBIDABO FINS A CERDANYOLA (SERRA DE COLLSEROLA)

Pujar de bon matí –des de Barcelona- al cim del Tibidabo (515 m. d’alt), sense cap esforç, és un molt bon començament.

En Joan Miquel ens en ha donat la fórmula: Ferrocarrils de la Generalitat (S1 o S2), des de la plaça de Catalunya fins a l’estació de “Peu del Funicular”;

Els "quatre gats", la "gateta" fa la foto.

llavors el funicular fins a “Vallvidrera Superior” i, al sortir d’aquesta estació, el microbús urbà nº 111 fins a la plaça del Tibidabo, als peus del Temple Expiatori i a l’entrada al Parc d’Atraccions.

Ràpid, còmode, descansat, distret (fas servir tres mitjans de transport diferents) i, sobretot,  econòmic: tot aquest recorregut, en transport públic i només havent marcat, un sol cop, un dels viatges de la targeta T-4 o T-10.

Molt apropiat per a fer-lo servir per a pujar amb els nets al Tibidabo, segur que només en el viatge ja s’ho passaran be... diem, després, clar, caldrà pagar les entrades al Parc d’Atraccions... en aquest món capitalista, no ho podem tenir tot !!!.

Doncs be, a 2/4 de 9 (hem sortit de la plaça de Catalunya a les 7h 41’) ja estem contemplant, des de la barana del mirador –que els enamorats han carregat de cadenats (“candaus”, en castellà)...-, com la ciutat de Barcelona es va despertant. Hi anem localitzant, els qui hi vivim, les nostres llars on algunes de les “respectives” deuen estar encara al llit o preparant-se el cafè matiner... i la majoria dels mortals (al menys els qui no son a l’atur...) treballant o camí de la feina.

Donem una mirada a les portes, encara tancades, del Parc d’Atraccions i del cafè-restaurant “La Masia”: “Al pa, pa i al vi, vi” diu el lema de la façana... i al Sagrat Cor que culmina el temple i que, amb el braços oberts, sembla dir: Que hi farem... Nosaltres hem vingut a caminar, per tant, comencem l’ excursió a peu.

Prenem una pista que, passant per algunes de les privilegiades torres que hi ha a tocar del cim, circumda el Parc d’Atraccions. El camí, a aquesta hora del matí, està impregnat del perfum que deixen anar les flors dels jardins i alguns dels arbres –especialment acàcies carregades de flors- que omplen (envaeixen, diu en Pep que te mania a aquesta espècie d’ arbre...) les bores. Seguint el refilar dels ocells (enamorats matiners que volen “lligar”...) l’Elena aconsegueix retratar, mentre canta dalt d’un arbre, un bonic i groc garrafó (serinus serinus) ocell molt semblant, en color, imatge i cant, als canaris.

Hem quedat amb l’Enric que ens trobaríem en un lloc concret per a esmorzar plegats. Contactem per telèfon però sorprenentment -doncs estem envoltats d’antenes- és impossible completar la conversa per problemes de “cobertura”... Estem tant “a l’ombra” de les antenes, que les ones ens deuen passar per sobre... diu algú tot rient. Des de diferents llocs i telèfons mòbils ho anem intentant sense resultat.

Decidim anar a esmorzar a l’àrea de descans i mirador (405 m. d’alt) de la Reserva Natural de la Font Groga que hi ha al costat de la carretera que va i ve de Sant Cugat. Així -si l’Enric passa per aquí- ens veurà..., diem. Ens hi estem una estoneta, menjant els “bocates”, picant les olives de l’Elena, traguejant de la bota d’en Pep, i -alguns- rematant l’àpat amb les “gotes” de whisky que ha dut en Zac. Però l’Enric no apareix, ni contesta... Segurament ens deu estar esperant a l’ermita de Sant Medir... sap que hi tenim de passar..., diu en Joan Miquel. 


Reprenem la marxa. Seguim un trosset per la carretera fins que arribem, al coll Serola o de l’Erola (397 m. d’alt) –que ha donant nom al conjunt de la serralada- on hi ha l’antiga residència, ara abandonada, de Vista Rica. 

En aquest punt agafem una pista i després diversos camins que baixen per la frondosa i obaga zona del torrent de la Salamandra un paratge extraordinari -el cor del bosc, diu en Joan Miquel- exuberant i ple d’ alzines, roures i pins, tots superbs que formen l’espai protegit de la Reserva Natural de la Font Groga.

Passem prop de Can Puig, un gran casal de planta quadrada, teulada a quatre aigües i tres pisos d’alçada construït amb pedra treballada a començaments del segle XX. Actualment és un equipament per a la reinserció social.

Una mica més avall –de moment en Joan Miquel, l’organitzador de la sortida, te raó: tot és baixada- arribem a l’ermita de Sant Medir (230 m. d’alt). És d’origen romànic (documentada l’any 962) tot i que força desfigurada per reformes posteriors (sobre la porta hi ha un baix relleu amb l’ inscripció Anno Domini 1447). Te un campanar d’espadanya de dos ulls i afortunadament, encara, amb les dues campanes. L’any 1884 es creà la Germandat de Sant Medir per a fomentar els aplecs que les “colles” fan cada 3 de març. Com ja pressentíem, ens trobem amb l’Enric en aquesta popular ermita. Confirma que, malauradament en el temps de la comunicació, sovint això és impossible... sort de la “comunicació telepàtica” !!. Fem la foto de grup davant la capella.

Seguim riera de Sant Medir avall, per l’antiga via romana i, desprès, camí ral que transcorre per la Vall de Gausac i que comunicava l’antiga Barcino amb el Castrum Octavianum (l’actual Sant Cugat). Continuem baixant aigües avall, tot travessant nombrosos rierols que desemboquen a la riera. El paisatge ombrívol i frondós, amb una vegetació densa formada per arbres de ribera, alzines, avellaners i un sotabosc amb nombroses plantes enfiladisses, fa que el recorregut -per una còmoda pista- sigui molt agradable.

Al poc arribem a l’ermita de Sant Adjutori (165 m. d’alt), antiga parròquia de Santa Maria de Gausac on s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu del Bosc. Ja hi havíem estat  (en la 9ena Xino-Xano el setembre del 2010), però en Pep -amb l’excusa de que alguns dels presents no hi eren- ens explica, de nou, la història del “redescobriment”.
L’any 1963 el Club Excursionista de Gràcia, va "redescobrir" aquesta original ermita romànica de planta circular i gairebé al costat, els membres del GRA (Grup de Recerques Arqueològiques) d’aquest Club van descobrir aquest interessant

Forn de ceràmica romà, però de “tradició” ibèrica, dels segles II o I aC amb restes de l’”engraellat” i de la cambra de cocció. Ell, de molt jovenet, ja soci d’aquest Club i Grup també hi era... diu tot cofoi. Hi fem un bon grapat de fotografies.

Quan, deixant al darrera els punts culminants de la serralada, la riera de Sant Medir surt del congost i s’obre al pla hi trobem els camps i la masia de Can Borrell (150 m. d’alt). A aquesta casa se li atribueix una antiguitat de més de 300 anys (segles XVII-XVIII) però està situada en un lloc on hi ha testimonis d’assentaments humans molt antics pel que, potser, és molt anterior.

Actualment està dedicada a restaurant i està molt freqüentada el dia de l’Aplec de Sant Medir on s’hi balla la darrera sardana.

Una mica més endavant deixem el trencant que, pel Pi d’en Xandri, porta a Sant Cugat i seguim, a la dreta, –ara sí, pujant lleugerament- fins el coll de la Torrefera (171 m. d’alt). Un cop dalt del coll deixem la pista, per a vehicles, que porta a la carretera BV-1415 que va de Cerdanyola a Horta (la anomenada “carretera del Forat del Vent”) i prenem un camí carreter que s’enfila –ves quin remei !!- cap el turó de Torrefera (196 m. d’alt) on hi ha un dipòsit d’aigua (suposem per abastir el Patronat Flor de Maig) que hi ha (a 150 m. d’alçada) als peus del turó. Baixem tot vorejant, per una pista, els edificis i instal·lacions d’aquest Patronat (un centre educatiu, de formació i treball depenent de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola) però en Joan Miquel ens reserva, encara, un nou repte.

No anirem per la pista que passa a tocar del Flor de Maig  i que ens portaria a la carretera del Forat del Vent i d’allà fins a Cerdanyola... No, això d’anar per la carretera seria perillós...  prendrem un camí, més segur i maco que la carretera..., diu el nostre cap i guia. El camí després es transforma en un corriol -més propi per als senglars que per a avis de prop de setanta anys...- ple d’arbres caiguts (que hem de superar pel costat, per sobre i per sota...) que després de passar prop de la Font de Sant Pau, els circuits de natura del Centre d’Educació Ambiental i la Bassa Gran de Can Coll

(el més petit, després del de Vallvidrera i del de Can Borrell, dels tres pantans del Collserola) ens ha portat, tot “turonejant”, fins als camps i les primeres cases del barri de Montflorit de Cerdanyola.

Això si, hem de donar la raó a en Joan Miquel, ha estat més emocionant, divertit, esportiu, –diguem- que segur i bonic... Especialment la Bassa Gran de Can Coll –una antiga resclosa que servia per a recollir l'aigua de la pluja que després es feia servir per als conreus de aquesta antiga masia del segle XV-. Tot i estar en desús, es troba en força bon estat, és un bon amagatall d’insectes, amfibis, aus i altres animals que tenen, en l’aigua d’aquest indret, el seu medi i habitat. Ens hi estem una estoneta veient com salten i canten les granotes i hi refilen –tot i la calor- els ocells... Tant ens ha agradat que, un cop n’ hem marxat, en Zacaries hi ha volgut tornar... (s’havia deixat els bastons... he,he i ha recuperat, també, la funda amb les ulleres noves de l’Elena que li havien caigut... no hay mal que por bien no venga... que deia aquell).

A ¾ de dues un cop som a les envistes del barri de Montflorit, ben asseguts sota l’ombra d’un vell roure, truquem al restaurant i a l’Enric i la Carme per a dir-los que a les dues ja hi serem.

La taula, l’entorn, les cerveses, el personal i els plats del restaurant “Tito Carlos” han estat a l’alçada dels comensals... de categoria !!.  Hem dinat molt a gust, molt be i a un preu més que raonable.

Després de prendre els cafès i fer una mica de sobretaula, l’Enric i la Carme han retornat amb el cotxe a Sant Cugat i la resta de caminadors -descobrint una Cerdanyola, molt urbanita i endreçada que molts no coneixíem- ens hem arribat fins a l’estació de Rodalies per (amb 1,50 euros) agafar el tren que ens retornarà fins a Barcelona. L’excursió d’avui ens ha resultat doncs, d’acord amb els temps de crisi, molt econòmica.

En Joan Miquel ens ha informat que el recorregut total, des del cim del Tibidabo fins a l’estació de Cerdanyola (45 m. d’alt), ha sigut de 19,5 km.

Agraïm a en Joan Miquel l’organització i coordinació de la sortida i a tots els qui hi hem anat (a caminar o a l’àpat) la seva companyia i participació. Ens emparaulem per a la següent Xino-Xano que, recordeu, serà el proper dijous 4 de juny.

Fins aleshores, doncs, una forta abraçada a tots i a totes.

Text: Pep Arisa

MISCELÀNIA FOTOGRÀFICA

Una mostra artística al mig del bosc

Fotografies: Pep Arisa, Elena Iniesta i Joan Miquel Cortés


LA CONTRA DEL BLOG

Els cinc i el tresor del bosc

La cinquanta setena xino xano va ser de tot menys multitudinària.

Tot i havent-me imposat que a l’organitzar-la jo no ens perdríem, per fer honor al costum vàrem fer un parell de “perdudes”. No de trucades de mòbil, sinó de marrades de camí, sense gaires conseqüències, és veritat, però marrades a la fi.

Un cop més vàrem abraçar la fe de la tecnologia, i el fals déu de la tecnologia ens va fallar. És inútil quedar en unes coordenades exactes aprofitant uns telèfons “espavilats” si després estem a l’ombra d’antenes gegants i no podem comunicar. És gairebé patètic que fiem el camí a una andròmina titllada erròniament de intel·ligent i què després ens faci “figa” la bateria.

I és desesperant que un hagi fet el camí prèviament i que arbres caiguts amb posteritat emmascarin les pistes i facin encara més difícil la progressió.

Encara sort que tots aquests mals no van afectar a massa gent, perquè fet i fotut érem, com va dir en Pep, “quatre gats i una gateta” els que vàrem caminar. Però això no em conforma perquè, pobre de mi, aspiro a la excel·lència. I és per això que vull fer la contra, per ser crític amb mi mateix.

Quan a la sobretaula de la sortida vaig comentar la meva intenció de escriure la contra, algú em deia que en els meus comentaris traspuava una mena d’irritació.

No, si no m’emprenyo, sóc conscient de a voltes ho sembla, però no. El que passa és que lamentablement sóc un intolerant. Creieu-me que ho sento.

La Contra no va contra ningú, la contra és una tradició periodística, agafa el nom de la contra portada, és a dir la darrera pàgina d’un diari i significa la crítica de l’actualitat. Sovint és el contrapunt de l’editorial.

En el nostre cas vol dir la crítica de la sortida, que afegeix informació subjectiva a la crònica del nostre historiador oficial, que és un relat exhaustiu i objectiu de la realitat.

Joan Miquel

Convocatoria de la 57ena sortida XXR

En el cor del bosc*

Data: 07 05 2015

Tipus i dificultat: La sortida xino xano que us proposo pel proper dijous set de maig és apte per totes les cames.

És cert que farem uns catorze quilòmetres, però tots en baixada (gaire bé tots). I les baixades son de pista forestal, i les pendents no superen el 10%, és a dir, no cal patir pels genolls. Tampoc tindrem esglaons ciclopis, per tant no trobarem cap gegant que ens miri de reüll pel seu únic ull. Només caminarem 300 metres per una carretera, i això si, gaire bé dos quilòmetres per carrers urbans.

I tot això ho tenim molt a la vora de casa, perquè el cor del bosc que ens crida a caminar és justament el de la Serra de Sant Medir. Us proposo de pujar en transport públic al Tibidabo, baixar pel cantó ombrívol de la Serra de Collcerola tornar a passar per l’Ermita de Sant Medir i el forn Ibèric de Sant Adjutori (ambdues coses les vàrem visitar en la 9èna XX el 21 de setembre del 2010), seguir per Can Borrell i carenar per els turons de Torreferrera i de Can Castelló fins fer cap al barri de Monflorit de Cerdanyola.

I per què sigui apte realment a totes les cames, el recorregut és en molt llocs accessible per vehicles alts de eixos encara que no siguin “tot terreny”. Per tant si algú no s’hi veu amb cor de fer-ho caminant, es pot posar en contacte amb l’organitzador per tal de donar-vos alternatives motoritzades per veure passar la comitiva en múltiples punts.

El dinar el farem al restaurant Tito Carlos i per baixar el àpat farem un passeig pels carrers de Cerdanyola fins la seva estació de Rodalies.

Perfil de la sortida: 

Com es pot veure, el recorregut és en baixada, llevat d'alguna remontada esporàdica.

Pel que fa a la dificultat del recorregut, no goso de qualificar-ho, perquè això és un adjectiu molt subjectiu. I si no, recordeu que la passada sortida Xino Xano va ser qualificada com mitjana-baixa!!

Jo que ja he fet el recorregut en la fase de preparació de la sortida, podria dir que em sembla moderada-fàcil, però ves a saber.

Dinar: El dinar el farem al restaurant “Tito Carlos” del barri de Monflorit de Cerdanyola del Vallés www.titocarlos.com 936 923 416. Es troba a les primeres cases de Cerdanyola al sortir del bosc un cop travessada la carretera que ve d’Horta.

El preu del menú és de 11,30€.

Equip: Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional, que –si poden venir- en Llorenç, l’Antonio, en Zac i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi (sobretot), l'Elena I. les olives i en Joan S. la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu portar roba d’abric, guants, “bragues” per al coll, barretines i barrets per al fred. Cremes protectores per a la cara i els llavis per al sol i –si s’assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada:  Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de la Plaça de Catalunya, al vestíbul que hi ha sota del bar-cerveseria Zurich –on hi ha l’oficina dels FGC-, davant de les taquilles, a les 7h 30min. Si algú acudeix a aquest lloc per mitjà dels mateixos FGC i ja ha marcat la tarja multi-viatges per a que no li torni a marcar –podem anar fins al “Peu del Funicular” amb aqueta targeta- que ens esperi a aquest vestíbul però a la part de dins de les màquines de control d’accés (en un lloc on ens podem veure).  Per agafar el tren de la línia S2 (“Sabadell-Rambla”) que surt a les 7h 41min i arriba al “Peu del Funicular” a les 7h 53min.

Hem de ser precisos en la puntualitat a fi de poder enllaçar els diferents mitjans de transport que farem servir per arribar al cim del Tibidabo. D’aquesta manera empalmarem amb el funicular a les 7h 58min i després a l’estació superior prendrem el Bus del barri 111 a les 8h 16min per arribar a la plaça del Tibidabo a dos quarts de nou. I tot això ho intentarem fer amb una sola marcada. Per tant no us descuideu de portar la targeta multi-viatge de la TMB, sigui en versió T4 o T10.

Per confirmar la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 4 de maig, contestant ("respondre a tots") al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a Joan Miquel, que soc el que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de poder confirmar al restaurant (dimecres al matí) el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.

*Nota del redactor. Homenatge a la película de Manuel Gutierrez Aragón de finals dels 70s.  www.filmaffinity.com/es/film174414.html

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 57ena XXR

Aquest dijous, hi haurà una baixa molt fonda al Atlàntic que desplaçarà l’anticicló de les Açores cap a l’orient, això unit a una altra baixa sobre el Mar del Nord que farà de barrera implicarà que tot el centre d’Europa estigui sota els efectes de les altes pressions, però com que un front ens haurà lliscat pel nord el dia abans, encara hi haurà restes de nuvolositat.

Així estant les coses, tindrem núvols alts tot el dia i per tant estones de núvols i estones de sol  enteranyinat. Vent fluix o inexistent, de Gregal al matí i de migjorn a partir de migdia. Augment  de la humitat cap a la tarda. La temperatura a les sis del matí serà de 16º, arribarà als 23º a migdia i caurà una mica fins els 19º cap a les sis de la tarda. Òbviament 4º menys al cim del Tibidabo.

Però ja sabeu, o ho hauríeu de saber, tot això no és una ciència exacta, i per tant un pot pronosticar que no plourà i després ens posem com peixos (com en la passada xino xano, sense anar més lluny).

Així que:

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

Del dimecres 6 de maig

Font: Meteosim

No hi han variacions significatives respecte del pronòstic anterior tret de que potser la temperatura a redós del Tibidabo sigui una mica més alta per efecte del vent del sud que carregat d’humitat de la Mediterrània baixi re-escalfat degut al efecte anomenat “Föhn”**. 

**L'Efecte Föhn, de vegades transcrit Foehn per la seva pronúncia alemanya, és el terme internacional amb què és conegut el fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada. El Föhn va ser descrit per primera vegada al Tirol, on li van donar aquest nom.

POTSER, PERÒ NO ÉS SEGUR!

J.M.